Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

  • ca  empoderament, n m
  • ca  apoderament, n m sin. compl.
  • es  empoderamiento, n m
  • fr  appropriation de ses pouvoirs, n f
  • fr  autonomisation, n f
  • fr  empowerment, n m
  • fr  renforcement des capacités, n m
  • it  empowerment, n m
  • pt  autonomização, n f
  • pt  capacitação, n f
  • pt  empoderamento, n m
  • en  empowerment, n
  • de  Befähigung, n f
  • de  Empowerment, n n
  • de  Ermächtigung, n f

Sociologia

Definició
Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se) i empoderar (sin. compl. apoderar):

    Motius per a la reconsideració

    ·S'ha constatat que així com el manlleu, que era la forma més utilitzada al principi, ha anat retrocedint amb els anys, no ha passat el mateix amb el calc empoderament, que és actualment una forma molt viva, que fins i tot ha avançat des d'aleshores i que, a més, es reivindica amb força des de diferents organismes, especialment des d'alguns mitjans de comunicació i des de serveis lingüístics universitaris.


    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 342, en què es va aprovar la forma apoderament com a equivalent català únic de l'anglès empowerment, i s'aprova ara la forma empoderament (calc de l'anglès) com a designació catalana principal del concepte i apoderament (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari, juntament amb els verbs relacionats empoderar (forma principal) i apoderar (sinònim complementari), amb règim intransitiu pronominal (empoderar-se i apoderar-se) i transitiu (empoderar i apoderar).


    Criteris aplicats

    ·Des del punt de vista estrictament lingüístic, empoderar, empoderar-se i el derivat empoderament són denominacions ben formades en català, a partir del nucli poder ("Facultat que posa en estat de fer alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i el prefix d'origen llatí en- (em- davant de p), que significa 'donar', 'fer agafar' o 'posar en estat de' (com en encoratjar, ennoblir o envigorir, entre d'altres).

    ·La forma empoderament té l'avantatge respecte de apoderament (i igualment empoderar-se i empoderar respecte de apoderar-se i apoderar) que és una denominació més precisa: empoderar-se , empoderar i empoderament remeten únicament a aquest concepte, mentre que apoderar-se, apoderar i apoderament s'han associat tradicionalment a altres significats.

    ·El verb apoderar, de fet, s'utilitza habitualment com a verb preposicional pronominal (apoderar-se d'alguna cosa), és a dir, amb un patró sintàctic diferent, i quan s'utilitza com a transitiu té el sentit d'atorgar poders a algú en l'àmbit del dret, motiu pel qual aquest nou ús de l'àmbit de les ciències socials causa una certa estranyesa (cal tenir present que els contextos tradicionals en què apoderar s'utilitza com a transitiu amb el sentit d''adquirir o rebre poder' són pocs i, en tot cas, majoritàriament antics).

    ·En altres llengües romàniques (castellà i portuguès) els calcs de l'anglès paral·lels a empoderament i empoderar són ja formes utilitzades amb normalitat i fins i tot es recullen en diccionaris generals amb aquest significat.


    Motius per a la sinonímia

    ·Es mantenen les formes apoderar-se, apoderar i apoderament com a sinònimes de empoderar-se, empoderar i empoderament, respectivament, perquè també són adequades des del punt de vista lingüístic (són, de fet, les formes tradicionals creades en català sobre el nucli poder); perquè han tingut molta difusió des del TERMCAT com a alternatives a les formes d'origen anglès, i perquè tenen també un ús considerable.

    [Acta 647, 27 de febrer de 2019]
  • ca  empoderar, v tr
  • ca  apoderar, v tr sin. compl.
  • es  empoderar, v tr
  • fr  autonomiser, v tr
  • fr  rendre autonome, v tr
  • it  dare potere [a], v prep
  • it  far sentire più forte, v tr
  • it  incoraggiare, v tr
  • it  mettere nelle condizioni di fare, v tr
  • pt  empoderar, v tr
  • en  empower, to, v tr

Sociologia

Definició
Fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se) i empoderar (sin. compl. apoderar):

    Motius per a la reconsideració

    ·S'ha constatat que així com el manlleu, que era la forma més utilitzada al principi, ha anat retrocedint amb els anys, no ha passat el mateix amb el calc empoderament, que és actualment una forma molt viva, que fins i tot ha avançat des d'aleshores i que, a més, es reivindica amb força des de diferents organismes, especialment des d'alguns mitjans de comunicació i des de serveis lingüístics universitaris.


    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 342, en què es va aprovar la forma apoderament com a equivalent català únic de l'anglès empowerment, i s'aprova ara la forma empoderament (calc de l'anglès) com a designació catalana principal del concepte i apoderament (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari, juntament amb els verbs relacionats empoderar (forma principal) i apoderar (sinònim complementari), amb règim intransitiu pronominal (empoderar-se i apoderar-se) i transitiu (empoderar i apoderar).


    Criteris aplicats

    ·Des del punt de vista estrictament lingüístic, empoderar, empoderar-se i el derivat empoderament són denominacions ben formades en català, a partir del nucli poder ("Facultat que posa en estat de fer alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i el prefix d'origen llatí en- (em- davant de p), que significa 'donar', 'fer agafar' o 'posar en estat de' (com en encoratjar, ennoblir o envigorir, entre d'altres).

    ·La forma empoderament té l'avantatge respecte de apoderament (i igualment empoderar-se i empoderar respecte de apoderar-se i apoderar) que és una denominació més precisa: empoderar-se , empoderar i empoderament remeten únicament a aquest concepte, mentre que apoderar-se, apoderar i apoderament s'han associat tradicionalment a altres significats.

    ·El verb apoderar, de fet, s'utilitza habitualment com a verb preposicional pronominal (apoderar-se d'alguna cosa), és a dir, amb un patró sintàctic diferent, i quan s'utilitza com a transitiu té el sentit d'atorgar poders a algú en l'àmbit del dret, motiu pel qual aquest nou ús de l'àmbit de les ciències socials causa una certa estranyesa (cal tenir present que els contextos tradicionals en què apoderar s'utilitza com a transitiu amb el sentit d''adquirir o rebre poder' són pocs i, en tot cas, majoritàriament antics).

    ·En altres llengües romàniques (castellà i portuguès) els calcs de l'anglès paral·lels a empoderament i empoderar són ja formes utilitzades amb normalitat i fins i tot es recullen en diccionaris generals amb aquest significat.


    Motius per a la sinonímia

    ·Es mantenen les formes apoderar-se, apoderar i apoderament com a sinònimes de empoderar-se, empoderar i empoderament, respectivament, perquè també són adequades des del punt de vista lingüístic (són, de fet, les formes tradicionals creades en català sobre el nucli poder); perquè han tingut molta difusió des del TERMCAT com a alternatives a les formes d'origen anglès, i perquè tenen també un ús considerable.

    [Acta 647, 27 de febrer de 2019]
  • ca  empoderar-se, v intr pron
  • ca  apoderar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  empoderarse, v intr pron
  • fr  autonomiser, s', v intr pron
  • fr  rendre autonome, se, v intr pron
  • pt  empoderarse, v intr pron
  • en  empower [myselft, yourself, etc.], to, v intr
  • en  self-empower, to, v intr

Sociologia

Definició
Aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se) i empoderar (sin. compl. apoderar):

    Motius per a la reconsideració

    ·S'ha constatat que així com el manlleu, que era la forma més utilitzada al principi, ha anat retrocedint amb els anys, no ha passat el mateix amb el calc empoderament, que és actualment una forma molt viva, que fins i tot ha avançat des d'aleshores i que, a més, es reivindica amb força des de diferents organismes, especialment des d'alguns mitjans de comunicació i des de serveis lingüístics universitaris.


    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 342, en què es va aprovar la forma apoderament com a equivalent català únic de l'anglès empowerment, i s'aprova ara la forma empoderament (calc de l'anglès) com a designació catalana principal del concepte i apoderament (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari, juntament amb els verbs relacionats empoderar (forma principal) i apoderar (sinònim complementari), amb règim intransitiu pronominal (empoderar-se i apoderar-se) i transitiu (empoderar i apoderar).


    Criteris aplicats

    ·Des del punt de vista estrictament lingüístic, empoderar, empoderar-se i el derivat empoderament són denominacions ben formades en català, a partir del nucli poder ("Facultat que posa en estat de fer alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i el prefix d'origen llatí en- (em- davant de p), que significa 'donar', 'fer agafar' o 'posar en estat de' (com en encoratjar, ennoblir o envigorir, entre d'altres).

    ·La forma empoderament té l'avantatge respecte de apoderament (i igualment empoderar-se i empoderar respecte de apoderar-se i apoderar) que és una denominació més precisa: empoderar-se , empoderar i empoderament remeten únicament a aquest concepte, mentre que apoderar-se, apoderar i apoderament s'han associat tradicionalment a altres significats.

    ·El verb apoderar, de fet, s'utilitza habitualment com a verb preposicional pronominal (apoderar-se d'alguna cosa), és a dir, amb un patró sintàctic diferent, i quan s'utilitza com a transitiu té el sentit d'atorgar poders a algú en l'àmbit del dret, motiu pel qual aquest nou ús de l'àmbit de les ciències socials causa una certa estranyesa (cal tenir present que els contextos tradicionals en què apoderar s'utilitza com a transitiu amb el sentit d''adquirir o rebre poder' són pocs i, en tot cas, majoritàriament antics).

    ·En altres llengües romàniques (castellà i portuguès) els calcs de l'anglès paral·lels a empoderament i empoderar són ja formes utilitzades amb normalitat i fins i tot es recullen en diccionaris generals amb aquest significat.


    Motius per a la sinonímia

    ·Es mantenen les formes apoderar-se, apoderar i apoderament com a sinònimes de empoderar-se, empoderar i empoderament, respectivament, perquè també són adequades des del punt de vista lingüístic (són, de fet, les formes tradicionals creades en català sobre el nucli poder); perquè han tingut molta difusió des del TERMCAT com a alternatives a les formes d'origen anglès, i perquè tenen també un ús considerable.

    [Acta 647, 27 de febrer de 2019]