Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

a l'engròs a l'engròs

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

    Criteris aplicats

    Quant a la forma a l'engròs:

    ·És l'única denominació normativa actualment.

    ·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

    Quant a majorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

    ·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

    Quant a al major:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

    ·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

    ·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

    Finalment, pel que fa a en gros:

    ·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

    ·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

    Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

    (1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
a la menuda a la menuda

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

  • ca  al detall, adj
  • ca  detallista, adj
  • ca  minorista, adj
  • ca  a la menuda, adj sin. compl.
  • ca  menudista, adj sin. compl.
  • es  al detalle, adj
  • es  al por menor, adj
  • es  detallista, adj
  • es  minorista, adj
  • fr  de détail, adj
  • it  al dettaglio, adj
  • it  al minuto, adj
  • pt  de varejo, adj
  • pt  retalhista, adj
  • pt  varejista, adj
  • en  retail, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definició
Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

    Criteris aplicats

    Quant a al detall:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

    Quant a detallista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

    Quant a minorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

    ·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

    Quant a la menuda:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

    Quant a menudista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

    Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
à la seconde [fr] à la seconde [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  a la segona, adv
  • ca  à la seconde [fr], adv sin. compl.
  • es  à la seconde, adv
  • fr  à la seconde, adv
  • en  à la seconde, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos.

Nota

  • 1. Per exemple, es poden executar a la segona moviments com el développé o el battement tendu.
  • 2. Algunes escoles de dansa clàssica també utilitzen el terme a la segona per a fer referència a la manera d'executar un pas fent un desplaçament lateral.
a la segona a la segona

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  a la segona, adv
  • ca  à la seconde [fr], adv sin. compl.
  • es  à la seconde, adv
  • fr  à la seconde, adv
  • en  à la seconde, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos.

Nota

  • 1. Per exemple, es poden executar a la segona moviments com el développé o el battement tendu.
  • 2. Algunes escoles de dansa clàssica també utilitzen el terme a la segona per a fer referència a la manera d'executar un pas fent un desplaçament lateral.
a terra a terra

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  a terra, adv
  • ca  à terre [fr], adv sin. compl.
  • es  à terre, adv
  • fr  à terre, adv
  • en  à terre, adv
  • en  on the floor, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra.

Nota

  • Els passos o moviments que s'executen a terra s'oposen als passos o moviments executats en l'aire.
à terre [fr] à terre [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  a terra, adv
  • ca  à terre [fr], adv sin. compl.
  • es  à terre, adv
  • fr  à terre, adv
  • en  à terre, adv
  • en  on the floor, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Locució adverbial**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra.

Nota

  • Els passos o moviments que s'executen a terra s'oposen als passos o moviments executats en l'aire.
  • ca  adagi, n m
  • ca  adagio [it], n m sin. compl.
  • es  adagio, n m
  • fr  adage, n m
  • fr  adagio, n m
  • en  adage, n
  • en  adagio, n

Arts > Dansa

Definició
Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l'equilibri, elegància i fluïdesa, i inclou sovint el sosteniment de les cames a gran altura.

Nota

  • L'adagi pot formar part d'una classe de dansa clàssica, generalment de la segona part, com a exercicis al centre, o bé pot formar part de l'estructura d'un ballet o d'un pas de dos.
adagio [it] adagio [it]

Arts > Dansa

  • ca  adagi, n m
  • ca  adagio [it], n m sin. compl.
  • es  adagio, n m
  • fr  adage, n m
  • fr  adagio, n m
  • en  adage, n
  • en  adagio, n

Arts > Dansa

Definició
Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l'equilibri, elegància i fluïdesa, i inclou sovint el sosteniment de les cames a gran altura.

Nota

  • L'adagi pot formar part d'una classe de dansa clàssica, generalment de la segona part, com a exercicis al centre, o bé pot formar part de l'estructura d'un ballet o d'un pas de dos.
al detall al detall

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

  • ca  al detall, adj
  • ca  detallista, adj
  • ca  minorista, adj
  • ca  a la menuda, adj sin. compl.
  • ca  menudista, adj sin. compl.
  • es  al detalle, adj
  • es  al por menor, adj
  • es  detallista, adj
  • es  minorista, adj
  • fr  de détail, adj
  • it  al dettaglio, adj
  • it  al minuto, adj
  • pt  de varejo, adj
  • pt  retalhista, adj
  • pt  varejista, adj
  • en  retail, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definició
Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

    Criteris aplicats

    Quant a al detall:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

    Quant a detallista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

    Quant a minorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

    ·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

    Quant a la menuda:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

    Quant a menudista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

    Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
al major al major

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

    Criteris aplicats

    Quant a la forma a l'engròs:

    ·És l'única denominació normativa actualment.

    ·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

    Quant a majorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

    ·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

    Quant a al major:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

    ·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

    ·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

    Finalment, pel que fa a en gros:

    ·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

    ·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

    Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

    (1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]