Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

eagle [en] eagle [en]

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  eagle [en], n m
  • ca  dos sota par, n m sin. compl.
  • es  eagle
  • fr  aigle
  • fr  eagle
  • en  eagle

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.
eben africà eben africà

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  banús africà, n m
  • ca  eben africà, n m sin. compl.
  • es  ébano, n m
  • es  ébano africano, n m
  • es  ébano de África, n m
  • fr  ébèn d'Afrique, n m
  • fr  ébène, n f
  • fr  ébénier d'Afrique, n m
  • pt  ébano, n m
  • en  African ebony, n
  • en  black ebony, n
  • de  afrikanisches Ebenholz, n n
  • de  schwarzes Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/&gt;).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
eben de Macassar eben de Macassar

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  banús de Macassar, n m
  • ca  eben de Macassar, n m sin. compl.
  • ca  macassar, n m sin. compl.
  • es  ébano de Asia, n m
  • es  ébano de la India, n m
  • es  ébano de macassar, n m
  • es  ébano de Macassar, n m
  • es  ébano de Tailandia, n m
  • es  ébano macasar, n m
  • es  macassar, n m
  • fr  ébène veinée d'Asie, n f
  • fr  macassar, n m
  • en  amara ebony, n
  • en  coromandel, n
  • en  macassar, n
  • en  Macassar ebony, n
  • en  striped ebony, n
  • de  gestreiftes Ebenholz, n n
  • de  Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

  • 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
eben negre asiàtic eben negre asiàtic

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  banús negre asiàtic, n m
  • ca  banús ver, n m sin. compl.
  • ca  eben negre asiàtic, n m sin. compl.
  • ca  eben ver, n m sin. compl.
  • es  ébano de Asia, n m
  • es  ébano de Ceilán, n m
  • es  ébano de la India, n m
  • es  ébano negro de Asia, n m
  • fr  ébène de Ceylan, n f
  • fr  ébène noire d'Asie, n f
  • fr  ébénier d'Asie, n m
  • fr  ébénier de Ceylan, n m
  • fr  ébénier vrai, n m
  • en  Ceylon ebony, n
  • en  East Indian ebony, n
  • en  Sri Lanka ebony, n
  • de  Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/&gt;).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
eben ver eben ver

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  banús negre asiàtic, n m
  • ca  banús ver, n m sin. compl.
  • ca  eben negre asiàtic, n m sin. compl.
  • ca  eben ver, n m sin. compl.
  • es  ébano de Asia, n m
  • es  ébano de Ceilán, n m
  • es  ébano de la India, n m
  • es  ébano negro de Asia, n m
  • fr  ébène de Ceylan, n f
  • fr  ébène noire d'Asie, n f
  • fr  ébénier d'Asie, n m
  • fr  ébénier de Ceylan, n m
  • fr  ébénier vrai, n m
  • en  Ceylon ebony, n
  • en  East Indian ebony, n
  • en  Sri Lanka ebony, n
  • de  Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/&gt;).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
échoppe [fr] échoppe [fr]

Arts > Gravat

  • ca  échoppe [fr], n f
  • es  échoppe
  • es  escoplo
  • fr  échoppe
  • en  echoppe

Arts > Gravat

Definició
Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.
eco eco

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  eco, n m
  • ca  retorn, n m sin. compl.
  • es  eco
  • es  retorno
  • fr  écho
  • fr  retour
  • en  echo
  • en  return

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Porció de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseqüència d'haver estat reflectida per un obstacle.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
eco- eco-

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

  • ca  eco-, pfx
  • es  eco-, pfx
  • fr  éco-, pfx
  • it  eco-, pfx
  • pt  eco-, pfx
  • en  eco-, pfx

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

Definició
Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota

  • 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
ecològic -a ecològic -a

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

  • ca  ecològic -a, adj
  • es  ecológico -ca, adj
  • fr  écologique, adj
  • fr  vert verte, adj
  • it  ecologico, adj
  • pt  ecológico, adj
  • pt  verde, adj
  • en  earth-friendly, adj
  • en  eco-friendly, adj
  • en  ecological, adj
  • en  environment friendly, adj
  • en  environmental, adj
  • en  environmentally friendly, adj
  • en  green, adj
  • en  ecofriendly, adj var. ling.

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

Definició
Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota

  • 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
ecològic -a ecològic -a

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

  • ca  ecològic -a, adj
  • ca  biològic -a, adj sin. compl.
  • es  biológico -ca, adj
  • es  ecológico -ca, adj
  • es  orgánico -ca, adj
  • fr  bio, adj
  • fr  biologique, adj
  • fr  organique, adj
  • it  biologico, adj
  • pt  biológico, adj
  • en  organic, adj
  • de  bio, adj
  • de  biologisch, adj

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

Definició
Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

Nota

  • 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]