Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Esport > Esports de pilota > Golf
- ca eagle [en], n m
- ca dos sota par, n m sin. compl.
- es eagle
- fr aigle
- fr eagle
- en eagle
Esport > Esports de pilota > Golf
Definició
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca banús africà, n m
- ca eben africà, n m sin. compl.
- es ébano, n m
- es ébano africano, n m
- es ébano de África, n m
- fr ébèn d'Afrique, n m
- fr ébène, n f
- fr ébénier d'Afrique, n m
- pt ébano, n m
- en African ebony, n
- en black ebony, n
- de afrikanisches Ebenholz, n n
- de schwarzes Ebenholz, n n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definició
Nota
- 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):
S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:
·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;
·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)
·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).
Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.
(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).
(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca banús de Macassar, n m
- ca eben de Macassar, n m sin. compl.
- ca macassar, n m sin. compl.
- es ébano de Asia, n m
- es ébano de la India, n m
- es ébano de macassar, n m
- es ébano de Macassar, n m
- es ébano de Tailandia, n m
- es ébano macasar, n m
- es macassar, n m
- fr ébène veinée d'Asie, n f
- fr macassar, n m
- en amara ebony, n
- en coromandel, n
- en macassar, n
- en Macassar ebony, n
- en striped ebony, n
- de gestreiftes Ebenholz, n n
- de Makassar Ebenholz, n n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definició
Nota
- 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):
S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:
Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,
·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;
·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;
·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Quant a macassar,
·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);
·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.
La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.
Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.
Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca banús negre asiàtic, n m
- ca banús ver, n m sin. compl.
- ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
- ca eben ver, n m sin. compl.
- es ébano de Asia, n m
- es ébano de Ceilán, n m
- es ébano de la India, n m
- es ébano negro de Asia, n m
- fr ébène de Ceylan, n f
- fr ébène noire d'Asie, n f
- fr ébénier d'Asie, n m
- fr ébénier de Ceylan, n m
- fr ébénier vrai, n m
- en Ceylon ebony, n
- en East Indian ebony, n
- en Sri Lanka ebony, n
- de Ceylon Ebenholz, n n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):
S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:
·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;
·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)
·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).
Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.
(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).
(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca banús negre asiàtic, n m
- ca banús ver, n m sin. compl.
- ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
- ca eben ver, n m sin. compl.
- es ébano de Asia, n m
- es ébano de Ceilán, n m
- es ébano de la India, n m
- es ébano negro de Asia, n m
- fr ébène de Ceylan, n f
- fr ébène noire d'Asie, n f
- fr ébénier d'Asie, n m
- fr ébénier de Ceylan, n m
- fr ébénier vrai, n m
- en Ceylon ebony, n
- en East Indian ebony, n
- en Sri Lanka ebony, n
- de Ceylon Ebenholz, n n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):
S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:
·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;
·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)
·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).
Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.
(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).
(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès**
- ca ebitda, n m
- es beneficio antes de intereses, impuestos, depreciaciones y amortizaciones, n m
- es beneficios antes de intereses, impuestos, depreciación y amortización, n m pl
- es ebitda, n m
- es resultado bruto de explotación, n m
- fr bénéfice avant intérêts, impôts et amortissements, n m
- fr bénéfice avant intérêts, impôts, dépréciation et amortissement, n m
- fr excédent brut d'exploitation, n m
- fr résultat avant intérêts, impôts et amortissements, n m
- fr résultat avant intérêts, impôts et dotations aux amortissements, n m
- fr BAIIA, n m sigla
- fr BAIIDA, n m sigla
- fr EBE, n m sigla
- fr EBITDA, n m sigla
- en earnings before interest, tax, depreciation and amortization, n
- en earnings before interest, taxes, depreciation and amortization, n
- en Ebitda, n
- en EBITDA ·, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès**
Definició
Nota
- La denominació ebitda prové de la lexicalització de la sigla EBITDA, corresponent a la forma anglesa earnings before interest, taxes, depreciation and amortization ('benefici abans d'interessos, impostos, depreciació i amortització').
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ebitda
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma ebitda.
Criteris aplicats
·És una forma procedent de la lexicalització de la sigla anglesa EBITDA (corresponent a earnings before interest, taxes, depreciation and amortization).
·És una forma ja àmpliament utilitzada en textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que fa referència a un indicador comptable molt conegut.
·En altres llengües es documenta la mateixa forma, si bé amb una certa vacil·lació pel que fa al grau de lexicalització.
Formes desestimades
Es descarten la sigla BAIIDA i la forma lexicalitzada baiida, creades a partir de la denominació catalana corresponent a la forma anglesa que ha donat lloc a la sigla (benefici abans d'interessos, impostos, depreciació i amortització), perquè no tenen ús ni possibilitats d'implantació, segons els experts. Es considerar innecessari, d'altra banda, un cop acceptat el manlleu, fer constar com a sinònim de ebitda la forma explicativa benefici abans d'interessos, impostos, depreciació i amortització.
La forma excedent brut d'explotació, anàloga a la forma francesa excédent brut d'exploitation, s'ha descartat perquè no té ús.
[Acta 670, 11 de novembre de 2020]
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès**
- ca écarté [fr], adj
- es écarté, adj
- es écarté -ée, adj
- fr écarté -ée, adj
- en écarté, adj
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès**
Definició
Nota
- 1. Un pas o moviment écarté es pot fer davant si la cama de treball és la més propera al públic o al frontal, o es pot fer darrere si la cama de treball és la més allunyada del públic o del frontal.
- 2. La denominació écarté prové del verb francès écarter, que significa 'allunyar, apartar, separar'.
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**
- ca écarté [fr], n m
- es écarté, n m
- fr écarté, n m
- en écarté, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**
Definició
Nota
- 1. L'écarté es pot fer davant si la cama de treball és la més propera al públic o al frontal, o es pot fer darrere si la cama de treball és la més allunyada del públic o del frontal.
- 2. La denominació écarté prové del verb francès écarter, que significa 'allunyar, apartar, separar'.
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**
- ca échappé sur les pointes [fr], n m
- ca échappé [fr], n m sin. compl.
- ca échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
- es échappé, n m
- es échappé sobre las puntas, n m
- es échappé sur les pointes, n m
- fr échappé, n m
- en échappé, n
- en échappé relevé, n
- en échappé sur les pointes, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**
Definició
Nota
- 1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
- 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**
- ca échappé sur les pointes [fr], n m
- ca échappé [fr], n m sin. compl.
- ca échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
- es échappé, n m
- es échappé sobre las puntas, n m
- es échappé sur les pointes, n m
- fr échappé, n m
- en échappé, n
- en échappé relevé, n
- en échappé sur les pointes, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**
Definició
Nota
- 1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
- 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.