Neoloteca

ca bucerotiformes, n m pl
nc Bucerotiformes

Zoologia > Ocells

Definició

Ordre d'ocells.

ca bucle, n m
es bucle, n m
fr boucle, n m
en flourish, n

Esport > Twirling

Definició

Element consistent a moure el bastó dibuixant un cercle gran i a fer-lo rodar verticalment quan el braç passa estirat per sobre del cap.

Nota

1. El bucle es fa sovint com a preparació de determinats llançaments.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bucle:

Bucle és la designació utilitzada habitualment pels especialistes. És una denominació descriptiva de l'element, adequada i motivada semànticament, tenint en compte el significat que aquest substantiu té en la llengua general ("Rull de cabells de forma cilíndrica"). Així mateix, és una forma ja utilitzada en diferents esports (vol amb motor, hípica) per a designar moviments circulars o que recorden l'aspecte d'un rínxol.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca bucle, n m
es bucle
fr boucle
en loop

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic

Definició

Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprèn el contacte amb la pista amb la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant d'esquena, amb el fil exterior del patí d'aquesta cama.

ca bucle, n m
es bucle
fr boucle
en loop

Informàtica > Programari

Definició

Seqüència d'instruccions que s'executa de manera repetitiva.

Nota

La forma verbal que correspon a aquest terme és fer (o executar) un bucle.

ca bucle, n m
es looping
es rizo
fr boucle
fr looping
it gran volta
en loop

Esport > Esports aeris > Vol amb motor

Definició

Figura d'acrobàcia aèria que consisteix a fer una volta circular vertical en què el sostre de l'avió es manté generalment a l'interior d'aquesta volta.

ca bucle fonològic, n m
es bucle fonológico
es lazo fonológico
fr boucle phonologique
en phonological loop

Ciències de la salut > Neurologia

Definició

Subsistema de la memòria de treball coordinat per l'executiu central, que emmagatzema temporalment informació verbal i evita que s'oblidi mitjançant el repàs articulatori continu d'aquesta informació.

Nota

El bucle fonològic forma part del model de la memòria de treball d'Alan Baddeley.

ca bucònids, n m pl
nc Bucconidae

Zoologia > Ocells

Definició

Família d'ocells de l'ordre dels piciformes.

ca bufàgids, n m pl
nc Buphagidae

Zoologia > Ocells

Definició

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

ca remolí de pols, n m
ca bufarut (central), n m sin. compl.
ca follet, n m sin. compl.
ca revolví de pols (nord-occidental), n m sin. compl.
ca terbolí de pols (balear), n m sin. compl.
es remolino de arena, n m
es remolino de polvo, n m
es tolvanera, n f
fr tourbillon de poussière, n m
fr tourbillon de sable, n m
en dust devil, n
en dust whirl, n
en sand whirl, n

Física > Meteorologia

Definició

Remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d'alçada, poc diàmetre i eix quasi vertical, propi de dies càlids d'estiu, afavorit per un escalfament localitzat del terreny, que avança en aire clar i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca o del moviment de les herbes dels camps que travessa.

Nota

1. En català central també té ús, localment, la forma barrufet. Altres formes locals possibles, d'acord amb les variants del genèric remolí, serien tartalló de pols (en xipella) i torb de pols o torbera de pols (en zones del septentrional).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme remolí de pols (sin. compl. bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols):

S'aproven les denominacions remolí de pols, bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols, barrufet, tartalló de pols i torb de pols o torbera de pols com a sinònimes (remolí de pols com a forma principal i la resta com a sinònims complementaris, alguns dels quals, d'abast més local, consignats en nota), pels motius següents:

·remolí de pols, revolví de pols i terbolí de pols són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: el substantiu remolí (amb el significat genèric "Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori", segons el diccionari normatiu) és supradialectal, motiu pel qual remolí de pols es proposa com a designació preferent, mentre que revolví i terbolí són formes equivalents menys generalitzades, utilitzades segons la zona del domini lingüístic;(1)

·bufarut i follet, al seu torn, són designacions ja tradicionals d'aquest concepte en zones del català central (bufarut) i del català nord-occidental i septentrional (follet);

·la forma barrufet, recollida al diccionari normatiu per a designar aquest concepte, és d'ús local (el DCVB(2) la localitza a Vilanova i la Geltrú i l'Atles lingüístic del domini català, en una zona pròxima) i, d'acord amb això, s'opta per esmentar-la en una nota a la fitxa terminològica;

·les formes tartalló de pols, torb de pols i torbera de pols, recollides també en nota, estan construïdes sobre els substantius tartalló, torb i torbera, respectivament, utilitzats localment amb el sentit genèric de 'remolí de vent';

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a l'origen etimològic de cada forma, l'Atles lingüístic recull el següent:

-remolí és un postverbal de remolinar-se, compost del prefix re- i de molí (del llatí molinu), 'formar terbolí com les aigües en el càcol del molí';

-revolví és un compost del prefix re- i d'un derivat de l'antic volvre (del llatí volvere 'girar') més el sufix diminutiu -í (del llatí -inu);

-terbolí prové del llatí turbininu, derivat de de tŭrbo, -ĭnis 'remolí ', amb dissimilació n-n en l-n i metàtesi de *torbelí en terbolí;

-bufarut és un derivat de bufar, a partir del sufix intensiu -ut;

-follet és un diminutiu de foll i s'explica, probablement, per la relació supersticiosa popular d'aquest vent arremolinat amb el mal, igual que barrufet, modificació de berruguet, considerat un ésser diminut com una berruga, per atracció de barrufa, -ada 'vent impetuós' o de brufar 'esquitxar';

-tartalló és un derivat de tartall 'tartamut', motivat, probablement, per la remor sincopada de les fulles que arremolina el vent;

-torb prové de l'occità torb, del llatí turbo, que significa 'remolí'; torbera és una variant de torb.

(1)Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>

(2)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/>

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca error de programari, n m
ca bug, n m sin. compl.
es bug, n m
es error, n m
es error de software, n m
es fallo, n m
fr bogue, n m
fr bug, n m
it baco, n m
it baco informatico, n m
it bug, n m
pt bug, n m
pt erro, n m
pt erro informático, n m
en bug, n
en software bug, n
de Programmfehler, n n
de Softwarefehler, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Informàtica > Programari, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definició

Defecte de concepció o realització d'un programa informàtic que n'impedeix el funcionament adequat i pot posar en risc la seguretat del dispositiu on està instal·lat.

Nota

1. Els errors de programari que són errors de programació es poden detectar i eliminar mitjançant un depurador.
2. La forma anglesa bug també s'utilitza de vegades per a fer referència a qualsevol defecte de maquinari o de xarxa.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma error de programari (sin. compl. bug)

Es revisa la decisió presa a la reunió núm. 166 (del 18 de maig de 1993) sobre el manlleu de l'anglès bug i s'acorden els canvis següents:

-Se substitueix la forma error, aprovada inicialment, per error de programari, que és una denominació més específica, que s'adequa millor al concepte tal com s'utilitza en l'àmbit de la informàtica. Aquesta nova denominació es pot reduir en error sempre que el context ho permeti.

-S'elimina la forma brossa com a sinònim complementari perquè no s'ajusta exactament al concepte ni té ús amb aquest significat. Tal com ja recull el diccionari normatiu, brossa té un sentit col·lectiu i s'aplica especialment, en informàtica, a les "dades que ja no són útils i que poden ésser esborrades"; brossa pot remetre, en tot cas, a un 'conjunt de defectes o errors', però no a un defecte individual, que és el sentit amb què s'utilitza normalment l'anglès bug.

-S'afegeix el manlleu de l'anglès bug com a sinònim complementari de error de programari, atès que és un manlleu molt estès, tant en català com en la resta de llengües (es recull, per exemple, en obres lexicogràfiques del francès, l'italià, el portuguès i l'alemany). Fins i tot ha donat lloc, en registres informals (sobretot en l'àmbit dels videojocs), al verb buguejar-se amb el sentit de 'deixar de funcionar adequadament (un programa o un videojoc) a causa d'un error de programari'.

Entre error de programació i error de programari, s'opta per error de programari perquè és una solució més precisa en aquest cas: un error de programació és un tipus d'error de programari; error de programació és, per tant, un terme subordinat de error de programari.

[Acta 724, 8 de juliol de 2024]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota