Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  detritus, n m
  • ca  detrit, n m sin. compl.
  • es  residuo, n m
  • fr  débris, n m
  • en  debris, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d'un objecte astronòmic.

Nota

  • Els detritus poden ser grans de pols, meteorits o asteroides formats, generalment, en un disc protoplanetari, o bé materials en estat gasós o de plasma expulsats cap a l'espai en una explosió.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme detritus (sin. compl. detrit)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detritus i detrit com a denominacions catalanes equivalents a la forma anglesa debris (detrit com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, utilitzades per especialització semàntica del sentit general dels substantius detritus (del llatí detritus, participi de detraĕre 'gastar per fregament, esmicolar') i detrit (variant adaptada de detritus), recollits com a sinònims al diccionari normatiu amb el sentit de "Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals".

    ·Són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma residu perquè els experts consultats s'han mostrat més partidaris de les formes aprovades (detritus i detrit), que ja tenen ús i es consideren semànticament més precises.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  detritus, n m
  • ca  detrit, n m sin. compl.
  • es  residuo, n m
  • fr  débris, n m
  • en  debris, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d'un objecte astronòmic.

Nota

  • Els detritus poden ser grans de pols, meteorits o asteroides formats, generalment, en un disc protoplanetari, o bé materials en estat gasós o de plasma expulsats cap a l'espai en una explosió.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme detritus (sin. compl. detrit)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detritus i detrit com a denominacions catalanes equivalents a la forma anglesa debris (detrit com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, utilitzades per especialització semàntica del sentit general dels substantius detritus (del llatí detritus, participi de detraĕre 'gastar per fregament, esmicolar') i detrit (variant adaptada de detritus), recollits com a sinònims al diccionari normatiu amb el sentit de "Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals".

    ·Són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma residu perquè els experts consultats s'han mostrat més partidaris de les formes aprovades (detritus i detrit), que ja tenen ús i es consideren semànticament més precises.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  davant, adv
  • ca  devant [fr], adv sin. compl.
  • es  delante, adv
  • es  devant, adv
  • fr  devant, adv
  • en  devant, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**

Definició
Manera d'executar una posició col·locant el peu de la cama de treball davant de l'altre peu o davant del cos, ja sigui a terra o en l'aire, també d'executar un moviment dirigint una extremitat cap endavant, o d'executar un pas fent servir el peu de davant.

Nota

  • Són exemples de posicions, moviments i passos que es poden fer davant el cou-de-pied, el retiré, l'attitude, el battement fondu, el battement frappé, el grand battement, el développé, l'assemblé o el ballonné.
  • ca  développé [fr], n m
  • es  développé, n m
  • fr  développé, n m
  • en  développé, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Moviment consistent a pujar la cama de treball des de 5a posició fins a la posició de cou-de-pied o de retiré i a desplegar-la al davant, al costat o al darrere del cos fins a estirar-la del tot, a una altura variable o en contacte amb el terra.

Nota

  • 1. El développé es considera el moviment contrari a l'enveloppé.
  • 2. La denominació développé prové del verb francès développer, que significa 'estendre', 'allargar' o 'desplegar'.
  • 3. En l'escola russa, aquest moviment rep el nom de battement développé.
  • ca  développé ballotté [fr], n m
  • es  développé ballotté, n m
  • fr  développé ballotté, n m
  • en  battement développé ballotté, n
  • en  développé ballotté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Moviment de balanceig consistent en l'execució de dos développés consecutius a 90° o més, el primer fet amb una cama i el segon amb l'altra i en direccions oposades, durant els quals es flexiona la cama de suport i el cos s'inclina en la direcció contrària a la de la cama de treball, enllaçats entre ells a través d'una 5a posició en mitja punta amb el cos erecte.

Nota

  • 1. El développé ballotté es pot fer primer davant i després darrere, o a la inversa, o primer a un costat i després a l'altre.
  • 2. El développé ballotté és una acció anàloga a l'execució de dos battements soutenus.
  • 3. També hi ha una variant del développé balloté del davant al darrere, o a la inversa, en què els dos développés es fan amb la mateixa cama i s'enllacen a través d'un passé flexionant la cama de treball.
  • ca  devolució, n f
  • es  devolución, n f
  • fr  refoulement, n m
  • en  refoulement, n

Dret internacional

Definició
Acció d'un estat d'enviar un migrant al seu país d'origen o, de vegades, a un tercer país just quan ha creuat la frontera.

Nota

  • 1. La devolució es duu a terme, per exemple, quan un migrant vol entrar en un país de manera irregular o quan infringeix la prohibició d'entrar en un país després d'haver-ne estat expulsat.
  • 2. En el cas dels refugiats, la devolució constitueix una violació del principi de no-devolució.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme devolució:

    S'aprova la denominació devolució pels motius següents:

    ·és una forma motivada semànticament pel significat que devolució té en la llengua general ("Acció de tornar una cosa a la persona que la posseïa primer", segons el diccionari normatiu);

    ·designa el concepte amb claredat;

    ·té relació amb el concepte relacionat de principi de no-devolució;

    ·ja té ús.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  devorat -ada, adj
  • ca  devoré, adj
  • es  devorado
  • es  devoré
  • fr  dévoré
  • en  burn-out
  • en  burn-out print

Indústria > Indústria tèxtil > Teixits

Definició
Dit del teixit que ha estat sotmès a devoratge.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del francès dévorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del francès dévoré) i devoré (manlleu adaptat del francès), com a sinònimes, pels motius següents:

    Pel que fa a devoratge,

    ·tot i que no té gaire ús, és una designació molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta tècnica d'estampació (devorat i devoré) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ·des del punt de vista lingüístic, és una forma adequada, derivada del verb devorar (perquè la pasta devora, és a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en català en la creació de noms referits a processos tècnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopció del manlleu dévorage perquè no té cap ús en català.

    També es descarta la forma devorat (substantivació del participi masculí de devorar) com a designació del tipus d'estampació, malgrat que té ús, perquè, com a nom de tècnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista lingüístic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la tècnica.

    També es desestima la forma devoré com a nom de la tècnica, malgrat que té ús, perquè devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'àmbit tèxtil d'adjectius o participis del francès (com és el cas de dévoré) que hagin passat a designar en català un procés o una tècnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]
  • ca  devoratge, n m
  • es  devorado
  • es  devoré
  • fr  dévorage
  • fr  impression au dévorant
  • fr  impression par dévorage
  • en  burn-out printing
  • en  burning-out
  • en  burnt-out printing

Indústria > Indústria tèxtil > Teixits

Definició
Mètode d'estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l'aplicació d'una pasta química que, quan s'escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del francès dévorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del francès dévoré) i devoré (manlleu adaptat del francès), com a sinònimes, pels motius següents:

    Pel que fa a devoratge,

    ·tot i que no té gaire ús, és una designació molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta tècnica d'estampació (devorat i devoré) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ·des del punt de vista lingüístic, és una forma adequada, derivada del verb devorar (perquè la pasta devora, és a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en català en la creació de noms referits a processos tècnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopció del manlleu dévorage perquè no té cap ús en català.

    També es descarta la forma devorat (substantivació del participi masculí de devorar) com a designació del tipus d'estampació, malgrat que té ús, perquè, com a nom de tècnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista lingüístic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la tècnica.

    També es desestima la forma devoré com a nom de la tècnica, malgrat que té ús, perquè devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'àmbit tèxtil d'adjectius o participis del francès (com és el cas de dévoré) que hagin passat a designar en català un procés o una tècnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]
  • ca  devorat -ada, adj
  • ca  devoré, adj
  • es  devorado
  • es  devoré
  • fr  dévoré
  • en  burn-out
  • en  burn-out print

Indústria > Indústria tèxtil > Teixits

Definició
Dit del teixit que ha estat sotmès a devoratge.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del francès dévorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del francès dévoré) i devoré (manlleu adaptat del francès), com a sinònimes, pels motius següents:

    Pel que fa a devoratge,

    ·tot i que no té gaire ús, és una designació molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta tècnica d'estampació (devorat i devoré) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ·des del punt de vista lingüístic, és una forma adequada, derivada del verb devorar (perquè la pasta devora, és a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en català en la creació de noms referits a processos tècnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopció del manlleu dévorage perquè no té cap ús en català.

    També es descarta la forma devorat (substantivació del participi masculí de devorar) com a designació del tipus d'estampació, malgrat que té ús, perquè, com a nom de tècnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista lingüístic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la tècnica.

    També es desestima la forma devoré com a nom de la tècnica, malgrat que té ús, perquè devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'àmbit tèxtil d'adjectius o participis del francès (com és el cas de dévoré) que hagin passat a designar en català un procés o una tècnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]
  • ca  diagnòstic genètic preimplantacional, n m
  • ca  DGP, n m sigla
  • es  diagnóstico genético preimplantacional, n m
  • es  diagnóstico preimplantacional, n m
  • es  DGP, n m sigla
  • fr  diagnostic génétique préimplantatoire, n m
  • fr  diagnostic préimplantatoire, n m
  • fr  DGP, n m sigla
  • fr  DPI, n m sigla
  • en  preimplantation diagnosis, n
  • en  preimplantation genetic diagnosis, n
  • en  PGD, n sigla
  • en  PID, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició
Conjunt de proves diagnòstiques que es fan en el material genètic dels embrions obtinguts per fecundació in vitro, amb l'objectiu de seleccionar, abans d'implantar-los, els embrions suposadament lliures de malalties genètiques o cromosòmiques, o bé els embrions histocompatibles amb un familiar amb una malaltia greu que requereix un trasplantament de cèl·lules o de teixits.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme diagnòstic genètic preimplantacional (sigla DGP):

    S'aprova la denominació diagnòstic genètic preimplantacional i la sigla DGP pels motius següents:

    ·són les formes més esteses per a fer referència a aquest concepte, d'acord amb els usos documentats i amb la confirmació dels experts del sector;

    ·l'adjectiu preimplantacional, present en aquesta denominació, és adequat des d'un punt de vista lingüístic: està format pel prefix pre-, el nucli nominal implantació, i el sufix -al, amb el significat genèric de 'relatiu a';

    ·aquest adjectiu es documenta en català en diccionaris terminològics i en textos legals de l'àmbit de la reproducció assistida;

    ·la denominació diagnòstic genètic preimplantacional es documenta paral·lelament en castellà;

    ·és la denominació que prefereixen la majoria d'experts del sector;

    ·és una forma paral·lela a embrió preimplantacional, també aprovada pel Consell Supervisor per a designar un altre concepte de l'àmbit;

    ·la sigla DGP correspon a la denominació catalana diagnòstic genètic preimplantacional;

    ·és la sigla que utilitzen i avalen tots els experts consultats;

    ·és la mateixa sigla que s'utilitza en castellà i en francès.


    Es descarta la denominació diagnòstic genètic preimplantatori, documentada en algunes fonts, tant en català com paral·lelament en castellà i en francès, perquè no té tant d'ús com la denominació aprovada i perquè no és la forma que els experts avalen d'una manera majoritària. A més, el sufix -ori té l'inconvenient que vehicula altres significats, a banda del significat genèric de 'relatiu a'.

    Es desestimen també les denominacions simplificades diagnòstic preimplantacional o diagnòstic preimplantatori perquè, si bé actualment podrien ser semànticament adequades, es creu que en un futur podrien esdevenir imprecises, amb la possible aparició d'altres tècniques diagnòstiques prèvies a la implantació de l'embrió.

    Finalment, es descarta la denominació diagnòstic genètic preimplantació, que també s'ha documentat en alguna font i es pot considerar lingüísticament adequada, a partir del sintagma nominal diagnòstic genètic i el substantiu preimplantació en aposició (igual que altres termes creats d'una manera similar, com vacunació preexposició o cotització preampliació), perquè aquesta denominació no està tan estesa com la denominació aprovada i perquè trencaria el paral·lelisme formal amb la denominació embrió preimplantacional, aprovada pel Consell Supervisor per a designar un concepte relacionat.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]