Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  esnap, n m
  • es  saque
  • es  snap
  • fr  remise directe
  • fr  snap
  • en  snap

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Acció amb què s'inicia cada intent, en què el central fa arribar la pilota al quarterback passant-se-la per entremig de les cames i generalment en un mà a mà.
  • ca  espacioportat -ada, adj
  • es  espacioportado
  • fr  spatioporté
  • en  spaceborne

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Dit d'un instrument que forma part de la càrrega útil d'una nau espacial.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes aeroportat -ada i espacioportat -ada:

    El Consell Supervisor ratifica les denominacions aeroportat -ada i espacioportat -ada, acordades a la sessió de normalització, perquè són les més esteses i les més adequades lingüísticament per a designar els conceptes. Així, la forma de participi portat -ada, que correspon al nucli de les denominacions, es pot considerar motivada des d'un punt de vista semàntic a partir del significat recollit al Diccionari de la llengua catalana del verb portar ("Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre").

    Es descarten les variants aerotransportat -ada i espaciotransportat -ada per a fer referència a aquests conceptes, tot i que en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recull el substantiu aerotransport ("Transport aeri") i en el Gran diccionari de la llengua catalana el verb aerotransportar ("Transportar per via aèria tropes, armes, mercaderies, etc."), perquè en aquest cas no són semànticament adequades, tenint en compte que el verb transportar significa 'portar d'un lloc a un altre' i que en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana es considera no normatiu l'ús de transportar amb el significat de portar.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  espagat, n m
  • es  espagat
  • es  salto abierto
  • fr  écarté
  • en  split

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definició
Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, amb les cames molt obertes i amb la cara i el cos en el mateix sentit, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua desplaçant-se de cara, amb el fil interior del patí de l'altra cama.

Nota

  • Tècnicament, es considera un element artístic o d'enllaç. No és un salt puntuable.
  • ca  grand écart [fr], n m
  • ca  gran écart [écart: fr], n m sin. compl.
  • ca  espagat, n m alt. sin.
  • es  espagat, n m
  • es  grand écart, n m
  • es  spagat, n m
  • es  split, n m
  • fr  grand écart, n m
  • en  split, n
  • en  splits, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'alemany adaptat gràficament**

Definició
Obertura de les cames recolzades a terra formant un angle de 180°, amb una cama al davant i una altra al darrere del cos o amb una cama a cada costat del cos.

Nota

  • La denominació grand écart, procedent del francès, està creada a partir de l'adjectiu grand grande ('gran') i el substantiu écart ('separació').
  • ca  espagat, n m
  • es  spagat
  • fr  grand écart
  • it  spaccata
  • en  split

Esport > Gimnàstica

Definició
Element que consisteix a mantenir les cames completament obertes damunt d'un aparell gimnàstic de manera que formin una única línia recta.
  • ca  espagat rus, n m
  • es  espagat ruso
  • fr  saut cosaque
  • en  Russian split

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic

Definició
Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, amb la cara i el cos perpendiculars a la direcció del moviment, les cames molt obertes i en aquesta mateixa direcció, i els braços estesos fins a tocar amb les mans les puntes dels peus, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant de cara, amb el fil interior del patí de l'altra cama.

Nota

  • Tècnicament, es considera un element artístic o d'enllaç. No és un salt puntuable.
  • ca  espagueti, n m
  • es  espagueti
  • fr  spaghetti
  • it  spaghetto
  • en  spaghetti

Alimentació

Definició
Pasta alimentària d'origen italià de 2 a 3 mm de diàmetre i de més de 200 mm de longitud.
  • ca  espagueti fi, n m
  • es  espagueti fino
  • fr  spaghetti fin
  • fr  spaghettini
  • it  spaghettino
  • en  thin spaghetti

Alimentació

Definició
Espagueti de molt poc gruix.
  • ca  espaguetització, n f
  • es  efecto espagueti, n m
  • es  espaguetificación, n f
  • es  espaguetización, n f
  • fr  effet spaghetti, n m
  • fr  spaghettification, n f
  • fr  spaghettisation, n f
  • it  spaghettificazione, n f
  • pt  espaguetificação, n f
  • en  noodle effect, n
  • en  spaghettification, n
  • en  spaghettization, n
  • de  Spaghettifizierung, n f
  • de  Spaghettisierung, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definició
Procés de descomposició progressiva d'un cos celeste que s'acosta a un altre de molt massiu i compacte, com ara un forat negre o una estrella de neutrons, en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la força de marea, que l'estira verticalment i el comprimeix horitzontalment.

Nota

  • L'estirament desigual de l'objecte sotmès a espaguetització resulta de la gran diferència entre l'efecte que la força de marea produeix sobre l'extrem més proper a l'objecte molt massiu i compacte i el que produeix sobre l'extrem més allunyat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes espaguetitzar i espaguetització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes semànticament relacionades espaguetitzar i espaguetització com a equivalents a les denominacions angleses to spaghettify i spaghettification, respectivament.

    Criteris aplicats

    ·Tot i que són formes calcades de l'anglès, són també lingüísticament adequades en català: es tracta de denominacions creades per metàfora, a partir del substantiu espagueti, per la forma prima i allargada (com un espagueti) que acaba adoptant l'objecte sotmès a la força de marea d'un forat negre o d'un altre cos supermassiu.

    ·Formalment són denominacions també adequades, creades sobre el nucli espagueti amb adjunció del sufix -itzar (+ -ció, en el cas del substantiu). El sufix -itzar (del llatí -izare) és especialment productiu en català en la creació de verbs a partir de substantius per a indicar 'transformar en (allò a què es refereix la base)', en aquest cas, 'convertir en espagueti' (figuradament); és present, per exemple, en formes ja normatives, com ara carbonitzar, desertitzar, polimeritzar o polvoritzar. Pel que fa al sufix -ció (del llatí -tio, -onis), és habitual en la creació de substantius, a partir de verbs, referits a accions o processos (com en adverbialització, degradació, salinització, etc.).

    ·Ja es documenten en fonts catalanes especialitzades i també en alguna font enciclopèdica.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions paral·leles, encara que semblen més usuals les formes amb el sufix -ificar, que és el que s'utilitza en anglès.

    ·Són les formes preferides per la majoria d'especialistes del sector.

    Formes desestimades

    Entre espaguetificació i espaguetificar, calcs directe de l'anglès, i espaguetització (i espaguetitzar) s'ha optat, finalment, per les formes amb el sufix -itzar per motius diversos:

    -Es documenten més en català, probablement perquè són més curtes.

    -Des del punt de vista lingüístic, el sufix -ific(ar) se sol adjuntar a bases d'origen culte (acetificar, aerificar, aurificar, lignificar, sacarificar, etc.), que no és el cas de espagueti, i sol utilitzar-se per a fer referència a operacions tècniques, en què hi ha l'acció voluntària d'un agent, que tampoc no és el cas aquí.

    -En general, els especialistes s'han mostrat més partidaris de les formes amb -itzar, per bé que no hi ha unanimitat.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  espaguetitzar, v tr
  • es  espaguetificar, v tr
  • es  espaguetizar, v tr
  • fr  spaghettifier, v tr
  • fr  spaghettiser, v tr
  • en  spaghettify, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definició
Provocar, la força de marea, que un cos celeste que s'acosta a un altre de molt massiu i compacte, com ara un forat negre o una estrella de neutrons, es descompongui progressivament en una cadena de partícules llarga i prima estirant-lo verticalment i comprimint-lo horitzontalment.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes espaguetitzar i espaguetització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes semànticament relacionades espaguetitzar i espaguetització com a equivalents a les denominacions angleses to spaghettify i spaghettification, respectivament.

    Criteris aplicats

    ·Tot i que són formes calcades de l'anglès, són també lingüísticament adequades en català: es tracta de denominacions creades per metàfora, a partir del substantiu espagueti, per la forma prima i allargada (com un espagueti) que acaba adoptant l'objecte sotmès a la força de marea d'un forat negre o d'un altre cos supermassiu.

    ·Formalment són denominacions també adequades, creades sobre el nucli espagueti amb adjunció del sufix -itzar (+ -ció, en el cas del substantiu). El sufix -itzar (del llatí -izare) és especialment productiu en català en la creació de verbs a partir de substantius per a indicar 'transformar en (allò a què es refereix la base)', en aquest cas, 'convertir en espagueti' (figuradament); és present, per exemple, en formes ja normatives, com ara carbonitzar, desertitzar, polimeritzar o polvoritzar. Pel que fa al sufix -ció (del llatí -tio, -onis), és habitual en la creació de substantius, a partir de verbs, referits a accions o processos (com en adverbialització, degradació, salinització, etc.).

    ·Ja es documenten en fonts catalanes especialitzades i també en alguna font enciclopèdica.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions paral·leles, encara que semblen més usuals les formes amb el sufix -ificar, que és el que s'utilitza en anglès.

    ·Són les formes preferides per la majoria d'especialistes del sector.

    Formes desestimades

    Entre espaguetificació i espaguetificar, calcs directe de l'anglès, i espaguetització (i espaguetitzar) s'ha optat, finalment, per les formes amb el sufix -itzar per motius diversos:

    -Es documenten més en català, probablement perquè són més curtes.

    -Des del punt de vista lingüístic, el sufix -ific(ar) se sol adjuntar a bases d'origen culte (acetificar, aerificar, aurificar, lignificar, sacarificar, etc.), que no és el cas de espagueti, i sol utilitzar-se per a fer referència a operacions tècniques, en què hi ha l'acció voluntària d'un agent, que tampoc no és el cas aquí.

    -En general, els especialistes s'han mostrat més partidaris de les formes amb -itzar, per bé que no hi ha unanimitat.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]