Neoloteca

ca gest tàctil, n m
es comando táctil, n m
es gesto táctil, n m
fr geste tactile, n m
it gesto tattile, n m
pt gesto de toque, n m
en touch gesture, n
en touching gesture, n
en touchscreen gesture, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Gest de punter efectuat amb els dits o amb un altre dispositiu apuntador sobre una superfície tàctil.

Nota

Són gestos tàctils pinçar, despinçar, fregar, fer un toc o fer lliscar el dit, entre d'altres, que permeten empetitir una imatge a la pantalla, engrandir-la, fer-la visible, seleccionar o executar un element, i passar pàgines o fotografies, respectivament.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gest tàctil

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma gest tàctil.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada per especialització sobre el nucli gest ("Moviment fet [amb el cos, amb una part del cos] amb què s'expressa [un sentiment, un pensament, un estat d'ànim, una intenció]", segons el Diccionari essencial de la llengua catalana) i l'adjectiu tàctil ("Relatiu o pertanyent al tacte"), que indica que l'activació de funcions es fa fent pressió sobre una superfície sensible al tacte.

·Ja té un ús important en textos de l'àmbit i ha tingut també molta difusió des del TERMCAT.

·Els especialistes n'avalen l'ús.

·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

[Acta 725, 16 de setembre de 2024]

ca gestació per substitució, n f
ca gestació subrogada, n f
es gestación por sustitución, n f
es gestación subrogada, n f
es maternidad de alquiler, n f
es maternidad subrogada, n f
fr gestation pour autrui, n f
fr maternité de substitution, n f
fr GPA, n f sigla
en surrogacy, n
en surrogate motherhood, n
en surrogate pregnancy, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Procés en què una dona gesta un infant destinat a ser criat com a fill per algú altre.

Nota

1. En la gestació per substitució, segons la motivació de cada situació, l'embaràs de la gestant per substitució es pot aconseguir bé per inseminació artificial (ja sigui amb gàmetes del pare d'intenció o d'un donant) bé per fecundació in vitro (ja sigui amb gàmetes dels dos pares d'intenció, amb gàmetes d'un dels pares d'intenció i d'un donant, o amb gàmetes de dos donants). Segons el cas, doncs, la gestant per substitució i els pares d'intenció poden tenir vinculació genètica amb l'embrió o no tenir-ne, si bé actualment s'aconsella que no hi hagi vinculació genètica entre la gestant per substitució i l'infant.
2. La pràctica de la gestació per substitució només està permesa en la legislació d'alguns països, ja que planteja diverses qüestions ètiques, com ara la manca de drets de la gestant per substitució sobre l'infant.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestació per substitució (sin. gestació subrogada):

S'aproven les denominacions gestació per substitució i gestació subrogada, com a sinònims, pels motius següents:

Pel que fa a gestació per substitució,

·és la denominació que s'utilitza en la legislació espanyola sobre reproducció assistida;

·és lingüísticament adequada, a partir del significat del verb substituir: "Algú o alguna cosa, posar-se en el lloc (d'algú altre, d'una altra cosa), reemplaçar";

·en general, té el vistiplau dels especialistes;

·en castellà té ús la forma paral·lela.

Pel que fa a gestació subrogada,

·és una de les denominacions més esteses per a designar aquest concepte, i es documenta en obres terminològiques i enciclopèdiques;

·és una denominació lingüísticament adequada a partir de la definició del verb subrogar del diccionari normatiu: "Assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l'anterior";

·té el vistiplau dels especialistes del sector;

·s'utilitza la denominació paral·lela en castellà i és una forma propera a les denominacions angleses.

Es descarten les formes que contenen el nucli maternitat perquè es consideren inadequades des d'un punt de vista semàntic, ja que la gestant que intervé en aquest procés no es pot considerar la mare de l'infant.

Es desestima també la denominació ventre de lloguer, utilitzada sobretot en contextos periodístics, perquè es considera col·loquial, poc precisa i connotada negativament.

[Acta 635, 18 d'abril de 2018]

ca gestació per substitució, n f
ca gestació subrogada, n f
es gestación por sustitución, n f
es gestación subrogada, n f
es maternidad de alquiler, n f
es maternidad subrogada, n f
fr gestation pour autrui, n f
fr maternité de substitution, n f
fr GPA, n f sigla
en surrogacy, n
en surrogate motherhood, n
en surrogate pregnancy, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Procés en què una dona gesta un infant destinat a ser criat com a fill per algú altre.

Nota

1. En la gestació per substitució, segons la motivació de cada situació, l'embaràs de la gestant per substitució es pot aconseguir bé per inseminació artificial (ja sigui amb gàmetes del pare d'intenció o d'un donant) bé per fecundació in vitro (ja sigui amb gàmetes dels dos pares d'intenció, amb gàmetes d'un dels pares d'intenció i d'un donant, o amb gàmetes de dos donants). Segons el cas, doncs, la gestant per substitució i els pares d'intenció poden tenir vinculació genètica amb l'embrió o no tenir-ne, si bé actualment s'aconsella que no hi hagi vinculació genètica entre la gestant per substitució i l'infant.
2. La pràctica de la gestació per substitució només està permesa en la legislació d'alguns països, ja que planteja diverses qüestions ètiques, com ara la manca de drets de la gestant per substitució sobre l'infant.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestació per substitució (sin. gestació subrogada):

S'aproven les denominacions gestació per substitució i gestació subrogada, com a sinònims, pels motius següents:

Pel que fa a gestació per substitució,

·és la denominació que s'utilitza en la legislació espanyola sobre reproducció assistida;

·és lingüísticament adequada, a partir del significat del verb substituir: "Algú o alguna cosa, posar-se en el lloc (d'algú altre, d'una altra cosa), reemplaçar";

·en general, té el vistiplau dels especialistes;

·en castellà té ús la forma paral·lela.

Pel que fa a gestació subrogada,

·és una de les denominacions més esteses per a designar aquest concepte, i es documenta en obres terminològiques i enciclopèdiques;

·és una denominació lingüísticament adequada a partir de la definició del verb subrogar del diccionari normatiu: "Assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l'anterior";

·té el vistiplau dels especialistes del sector;

·s'utilitza la denominació paral·lela en castellà i és una forma propera a les denominacions angleses.

Es descarten les formes que contenen el nucli maternitat perquè es consideren inadequades des d'un punt de vista semàntic, ja que la gestant que intervé en aquest procés no es pot considerar la mare de l'infant.

Es desestima també la denominació ventre de lloguer, utilitzada sobretot en contextos periodístics, perquè es considera col·loquial, poc precisa i connotada negativament.

[Acta 635, 18 d'abril de 2018]

ca gestant per substitució, n f
ca gestant subrogada, n f
es gestante por sustitución, n f
es madre de alquiler, n f
es madre portadora, n f
es madre subrogada, n f
es madre sustituta, n f
fr mère de substitution, n f
fr mère porteuse, n f
en surrogate, n
en surrogate mother, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Dona que duu a terme la gestació en un procés de gestació per substitució.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestant per substitució (sin. compl. gestant subrogada):

S'aproven les denominacions gestant per substitució i gestant subrogada, com a sinònims, pels motius següents:

·són les denominacions més utilitzades per a designar aquest concepte;

·mantenen el paral·lelisme de les denominacions gestació per substitució i gestació subrogada, fixades pel Consell Supervisor per a designar el procés en què intervé una dona que gesta i pareix un infant destinat a ser criat per una altra dona o una parella;

·son denominacions lingüísticament adequades a partir, respectivament, de les definició de substituir del diccionari normatiu ("Algú o alguna cosa, posar-se en el lloc (d'algú altre, d'una altra cosa), reemplaçar" i "Posar (algú o alguna cosa) en el lloc d'algú altre o d'una altra cosa"), i de la definició subrogar com a verb intransitiu pronominal també del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ("Assumir un dret, una obligació, una funció, d'altri.");

·totes dues denominacions tenen, en general, el suport dels especialistes de l'àmbit.

Es descarten les formes que contenen el nucli mare (mare de lloguer, mare portadora, mare subrogada, mare substituta, etc.) perquè es consideren inadequades des d'un punt de vista semàntic: la dona que duu a terme la gestació no es pot considerar la mare de l'infant, ja que no acabarà sent-ne la mare legal i sovint no té vinculació genètica amb l'infant. La denominació mare de lloguer, a més, es considera col·loquial i connotada negativament.

ca gestant per substitució, n f
ca gestant subrogada, n f
es gestante por sustitución, n f
es madre de alquiler, n f
es madre portadora, n f
es madre subrogada, n f
es madre sustituta, n f
fr mère de substitution, n f
fr mère porteuse, n f
en surrogate, n
en surrogate mother, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Dona que duu a terme la gestació en un procés de gestació per substitució.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestant per substitució (sin. compl. gestant subrogada):

S'aproven les denominacions gestant per substitució i gestant subrogada, com a sinònims, pels motius següents:

·són les denominacions més utilitzades per a designar aquest concepte;

·mantenen el paral·lelisme de les denominacions gestació per substitució i gestació subrogada, fixades pel Consell Supervisor per a designar el procés en què intervé una dona que gesta i pareix un infant destinat a ser criat per una altra dona o una parella;

·son denominacions lingüísticament adequades a partir, respectivament, de les definició de substituir del diccionari normatiu ("Algú o alguna cosa, posar-se en el lloc (d'algú altre, d'una altra cosa), reemplaçar" i "Posar (algú o alguna cosa) en el lloc d'algú altre o d'una altra cosa"), i de la definició subrogar com a verb intransitiu pronominal també del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ("Assumir un dret, una obligació, una funció, d'altri.");

·totes dues denominacions tenen, en general, el suport dels especialistes de l'àmbit.

Es descarten les formes que contenen el nucli mare (mare de lloguer, mare portadora, mare subrogada, mare substituta, etc.) perquè es consideren inadequades des d'un punt de vista semàntic: la dona que duu a terme la gestació no es pot considerar la mare de l'infant, ja que no acabarà sent-ne la mare legal i sovint no té vinculació genètica amb l'infant. La denominació mare de lloguer, a més, es considera col·loquial i connotada negativament.

ca gestió automatitzada de bitllets, n f
es gestión automatizada de billetes
fr billettique
en computer-assisted ticketing
en electronic ticketing

Informàtica

Definició

Conjunt d'operacions electròniques i informàtiques relatives a la configuració, l'emissió i el lliurament de bitllets, especialment de transport.

ca gestió d'ingressos, n f
es gestión de beneficios, n f
es gestión de ingresos, n f
es revenue management, n m
es yield management, n m
fr gestion des capacités, n f
fr gestion des recettes, n f
fr gestion des revenus, n f
fr gestion du rendement, n f
fr optimisation des revenus, n f
fr tarification en temps réel, n f
en revenue management, n
en yield management, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Tècnica de gestió comercial destinada a obtenir la màxima rendibilitat dels ingressos mitjançant l'adequació de l'oferta de serveis i la tarifació al tipus de client i a l'afluència prevista, d'acord amb les dades obtingudes de l'anàlisi de la demanda i del comportament del consumidor al llarg del temps.

Nota

1. Malgrat que en anglès es distingeix de vegades entre yield management i revenue management, i es reserva aquesta segona forma per a designar específicament el procés d'anàlisi de dades en què se sosté la gestió de beneficis, generalment totes dues formes s'utilitzen com a sinònimes amb un sentit conjunt. Si el context ho exigeix, però, en català també es pot distingir entre gestió de beneficis (per a yield management) i gestió d'ingressos (per a revenue management).
2. La persona especialitzada en gestió d'ingressos és un gestor d'ingressos o una gestora d'ingressos.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestió d'ingressos

Resolució del Consell Supervisor

Es reconsidera la forma tarifació per demanda, aprovada pel Consell Supervisor com a alternativa al manlleu yield management, i se substitueix per la forma gestió d'ingressos. S'afegeix, a més, com a equivalent anglès del terme la forma revenue management, que actualment és la més usada en anglès, d'acord amb l'evolució del concepte.

Criteris aplicats

Pel que fa a la reconsideració de tarifació per demanda:

·És una forma molt poc usada, que no ha aconseguit substituir el manlleu anglès, tal com asseguren els especialistes i com constaten els textos especialitzats de l'àmbit.

·És, a més, una forma semànticament massa restrictiva, perquè, segons els especialistes, actualment el concepte va més enllà de la tarifació estricta (inclou també, per exemple, l'oferta de serveis) i no es basa tan sols en la demanda, sinó també en altres factors, com ara el tipus de client o el moment de la reserva.

Pel que fa a la relació en anglès entre yield management i revenue management:

·La forma més usada actualment en anglès és revenue management, que es considera una evolució del concepte conegut inicialment com a yield management, centrat en l'optimització immediata de beneficis.

Pel que fa a la nova forma aprovada, gestió d'ingressos:

·És una denominació lingüísticament adequada, calc de la forma anglesa revenue management.

·És una forma semànticament motivada, que s'identifica bé amb el concepte dins l'àmbit.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma, juntament amb el manlleu anglès, i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües es documenten solucions paral·leles.

Formes desestimades

-revenue management: Malgrat que aquest manlleu de l'anglès està molt arrelat, la forma aprovada també té ús, s'identifica amb el concepte i es creu que té possibilitats d'implantació.

-optimització d'ingressos: És una forma adequada, que descriu el concepte amb força precisió. S'ha descartat, però, perquè té molt poc ús en comparació amb el calc gestió d'ingressos.

-gestió de beneficis: És el calc de l'anglès yield management i, igual que aquesta forma d'origen, té poc ús actualment. El Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que pot ser una solució adequada si contextualment cal distingir entre els conceptes de yield management (gestió de beneficis) i revenue management (gestió d'ingressos). Vegeu la nota del terme.

-gestió de preus; gestió de tarifes: No són formes adequades, perquè la gestió dels preus (o de les tarifes), juntament amb la gestió de la capacitat o el control de la demanda, és un dels aspectes que engloba la gestió d'ingressos.

[Acta 692, 16 de maig de 2022]

ca gestió de cas, n f
es gestión de caso, n f
es gestión de casos, n f
es gestión por casos, n f
es manejo de casos, n m
fr gestion de cas, n f
fr prise en charge, n f
en case management, n
de Fallmanagement, n n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició

Procés de gestió assistencial d'una persona amb necessitats complexes que garanteix l'acompliment de les actuacions previstes en el pla d'atenció compartit.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestió de cas:

El Consell Supervisor reconsidera la denominació gestió de casos, aprovada a l'acta núm. 438, del 19 d'octubre de 2006, a favor de la denominació gestió de cas, pels motius següents:

·l'evolució que ha experimentat aquest concepte, observada en contextos d'ús i confirmada pels especialistes, i que ha donat lloc a una nova proposta de definició, requereix el canvi aprovat en la denominació, ja que, d'acord amb el plantejament actual, els casos no s'agrupen per gestionar-los sinó que la gestió es fa individualment, cas per cas;

·si bé hi ha vacil·lació en l'ús entre gestió de casos i gestió de cas, aquesta última és la denominació que prefereixen els especialistes, perquè posa l'èmfasi en cada cas individual;

·gestió de cas és una denominació paral·lela a la que s'ha prioritzat explícitament en altres llengües com el francès del Quebec, en què s'ha optat per la forma gestion de cas en comptes de gestion des cas.

[Acta 612, 19 d'octubre de 2016]

ca gestió de comunitats, n f
es community management, n f
es gestión de comunidades, n f
es gestión de comunidades en línea, n f
fr animation de communauté, n f
fr gestion de communauté, n f
en community management, n

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició

Tasca de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.

Nota

La persona responsable de la gestió de comunitats s'anomena gestor de comunitats | gestora de comunitats.
No s'ha de confondre la gestió de comunitats amb la gestió de continguts ni amb la cura de continguts.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

ca gestió de continguts, n f
es administración de contenidos, n f
es dirección de contenidos, n f
es edición de contenidos, n f
es gestión de contenidos, n f
fr gestion de contenu, n f
fr gestion de contenus, n f
en content management, n

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició

Tasca de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.

Nota

La persona responsable de la gestió de continguts s'anomena gestor de continguts | gestora de continguts.
No s'ha de confondre la gestió de continguts amb la cura de continguts ni amb la gestió de comunitats.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota