Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

gruista

Transports

ca gruista, n m, f
es gruista
fr grutier
en craneman

Transports

Definició

Persona que s'ocupa de manejar una grua.

grumet

Transports > Transport marítim

ca grumet, n m, f
es grumete
fr mousse
fr novice
en cabin boy
en ship's boy

Transports > Transport marítim

Definició

Persona generalment jove que, en qualitat d'aprenent de mariner, ajuda la tripulació d'un vaixell en les diverses tasques que es duen a terme a bord.

Nota

Les equivalències recollides només són aplicables a persones del sexe masculí.
El francès distingeix entre mousse, si el grumet és menor de 16 anys, i novice, si té entre 16 i 18 anys.

grunge [en]

Música

ca grunge [en], n m
es grunge, n m
fr grunge, n m
en grunge, n

Música

Definició

Estil musical originat a principis dels anys noranta del segle XX als Estats Units, que combina elements de la música rock amb el punk i es caracteritza pel so estrident de les guitarres, unes melodies vocals repetitives i unes lletres que transmeten indiferència i desencant.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

grup

Esport > Twirling

ca grup, n m
es gran equipo, n m
es grupo, n m
fr groupe, n m
en corps, n
en group, n
en parade corps, n

Esport > Twirling

Definició

Disciplina de twirling practicada per conjunts de 10 twirlers o més.

Nota

1. En la disciplina de grup els twirlers poden ser del mateix sexe o de sexe diferent.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme grup:

La denominació habitual en català és grup, segons els especialistes. La forma gran equip, difosa fins ara des del Termcat, també es documenta en algunes fonts, però té més aviat poc ús.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

grup d'ajuda mútua

Psicologia

ca grup d'ajuda mútua, n m
ca GAM, n m sigla
es grupo de ayuda mutua
fr groupe d'aide mutuelle
fr groupe d'entraide
en self-help group

Psicologia

Definició

Grup de persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.

grup d'empreses

Empresa > Tipologia d'empreses

ca grup d'empreses, n m
ca hòlding, n m sin. compl.
es grupo de empresas
es holding
fr holding
en corporate group

Empresa > Tipologia d'empreses

Definició

Conjunt d'empreses integrades mitjançant una societat de cartera.

grup de col·loqui

Psicologia. Pedagogia

ca grup de col·loqui, n m
es grupo coloquial
fr groupe de discussion
en colloquial group

Psicologia. Pedagogia

Definició

Grup d'estudiants, generalment de nombre inferior al grup classe, que es constitueix amb la finalitat de realitzar activitats d'expressió oral i promoure així la participació i la interacció dels alumnes.

grup de comparació