Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  intel·ligència artificial agentiva, n f
  • ca  IA agentiva, n f sin. compl.
  • es  IA agente, n f
  • es  IA agéntica, n f
  • es  IA agentiva, n f
  • es  inteligencia artificial agente, n f
  • es  inteligencia artificial agéntica, n f
  • es  inteligencia artificial agentiva, n f
  • fr  IA agentique, n f
  • fr  IA agentive, n f
  • fr  intelligence artificielle agentique, n f
  • fr  intelligence artificielle agentive, n f
  • en  agentic AI, n
  • en  agentic artificial intelligence, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definició
Sistema d'intel·ligència artificial dissenyat per a actuar com un agent autònom capaç de definir i entendre objectius, planificar i executar seqüències d'accions i interactuar amb el seu entorn físic o digital.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència artificial generativa (sin. compl. IA generativa)


    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes intel·ligència artificial agentiva i, com a sinònim complementari, IA agentiva.


    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte. Estan formades, respectivament, sobre els nuclis intel·ligència artificial i IA (variant abreujada de la mateixa forma), referits a un sistema informàtic capaç d'emular la intel·ligència humana (1), i l'adjectiu agentiu -iva, derivat de agent ("Element capaç de produir [un efecte]", segons el DEIEC-E), referit a la capacitat d'actuació d'aquest tipus de sistemes. Tot i que als diccionaris catalans agentiu -iva només es recull per a l'àmbit gramatical, (2)l'extensió d'aquest adjectiu a altres àmbits és perfectament possible.

    ·Són formes ja utilitzades per a designar aquest concepte.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -intel·ligència artificial agèntica; IA agèntica (calcs directes de l'anglès): L'adjectiu agèntic -a no està recollit als diccionaris catalans. Tot i que podria explicar-se com a derivat de agent amb el sufix -ic, -ica (seria un cas anàleg a esperpèntic -a, derivat de esperpent; argòtic -a, derivat de argot, i argèntic -a, de argent), es considera més natural la forma amb agentiu -iva, que ja és un adjectiu amb ús documentat en català i amb el mateix sentit de base.

    -intel·ligència artificial agent; IA agent: Tot que des del punt de vista lingüístic també és una forma possible (perquè agent és un adjectiu recollit al diccionari normatiu amb el significat "Que actua"), els especialistes prefereixen la forma amb agentiu -iva. Argumenten que agent ja té ús en intel·ligència artificial per a designar altres conceptes (hi ha els sistemes multiagents, agents intel·ligents, agents autònoms, etc.) i podria donar lloc a equívocs.

    -intel·ligència artificial agencial; IA agencial: No es considera una forma adequada, tenint en compte que l'adjectiu agencial no existeix en català ni sembla pertinent, vist el significat de agència, que és el nom sobre el qual s'ha creat (en català agència no significa 'acció', com en anglès agency, sinó que és tan sols l'ofici d'agent i un tipus d'empresa).

    (1) La forma intel·ligència artificial s'aplica a tres conceptes diferents, segons el cas: a la capacitat d'un sistema informàtic per a emular la intel·ligència humana (el raonament, l'aprenentatge, la comprensió de la parla, etc.), al sistema informàtic mateix, que ha estat dotat d'aquesta capacitat, i a la disciplina científica que s'ocupa de l'estudi i la creació de sistemes amb capacitat intel·ligent.

    (2) agentiu -iva adj 1.1 [Verb, construcció] que té un subjecte que fa l'acció que denota. 1.2 [Adverbi de manera] que qualifica el verb agentiu i també, d'una manera indirecta, el seu subjecte. (DEIEC-E)

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  intel·ligència artificial de les coses, n f
  • ca  AIoT, n f sigla
  • ca  IAdC, n f sigla
  • es  IA de las cosas, n f
  • es  inteligencia artificial de las cosas, n f
  • es  AIoT, n f sigla
  • es  IAdC, n f sigla
  • fr  intelligence artificielle des objets, n f
  • fr  AIoT, n f sigla
  • it  intelligenza artificiale delle cose, n f
  • it  AIoT, n f sigla
  • pt  inteligência artificial das coisas, n f
  • pt  AIoT, n f sigla
  • en  AI of things, n
  • en  artificial intelligence of things, n
  • en  AIoT, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 4: Sigla que inclou inicials de mots gramaticals**

Definició
Tecnologia que permet que dispositius connectats a internet actuïn autònomament, optimitzin processos i ofereixin respostes intel·ligents en temps real mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades amb intel·ligència artificial.

Nota

  • La intel·ligència artificial de les coses utilitza la informàtica a la perifèria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència artificial de les coses (sigles AIoT i IAdC)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intel·ligència artificial de les coses, juntament amb les sigles AIoT i IAdC.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a intel·ligència artificial de les coses:

    ·És un calc de l'anglès, però és una forma adequada en català, descriptiva del concepte.

    ·És una denominació paral·lela a la forma internet de les coses, que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Pel que fa a les sigles:

    ·La forma AIoT correspon a la denominació anglesa i és pràcticament l'única sigla documentada, tant en català com en altres llengües.

    ·La forma IAdC correspon a la denominació catalana desenvolupada. Tot i que no es documenta, segueix el paral·lelisme d'altres sigles catalanes relacionades ja conegudes i utilitzades, com ara IA (de intel·ligència artificial) o IdC (de internet de les coses).

    Formes desestimades

    -intel·ligència artificial dels objectes: Aquesta forma, paral·lela a la denominació francesa, no té ús.

    [Acta 732, 20 de gener de 2025]
  • ca  intel·ligència contra amenaces, n f
  • es  inteligencia de ciberamenazas, n f
  • es  inteligencia sobre amenazas, n f
  • fr  renseignement sur les cybermenaces, n m
  • fr  renseignement sur les menaces, n m
  • it  intelligence sulle minacce, n f
  • en  cyber threat intelligence, n
  • en  thread intelligence, n
  • en  CTI, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Capacitat d'extreure coneixement útil per a la presa de decisions relacionades amb la lluita contra els ciberatacs, especialment sobre vulnerabilitat informàtica, a partir de fonts diverses, mitjançant la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència contra amenaces

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intel·ligència contra amenaces.

    Criteris aplicats

    ·És un calc de la forma anglesa (cyber) threat intelligence constituït pel nucli intel·ligència ("acció d'entendre alguna cosa amb la pensa", "capacitat de comprendre, d'aprendre" i "facultat de conèixer", segons el diccionari normatiu) i el modificador contra amenaces, referit a l'objectiu en què es focalitza aquest tipus d'intel·ligència (els perills potencials a què pot veure's exposat un sistema informàtic).

    El Consell Supervisor fa notar, d'acord amb les fonts consultades, que l'abast conceptual d'aquest terme és ampli i que, per bé que intel·ligència remet en català sobretot a una capacitat o una facultat, en aquest context, per extensió, s'aplica també sovint a l'activitat d'extracció de coneixement i al coneixement mateix o a la informació rellevant que s'obté d'aquesta activitat. Malgrat que es tracta d'una influència clara de l'anglès, les mateixes definicions del diccionari normatiu de intel·ligència i el sentit etimològic actiu del verb llatí de base intellegere ('comprendre') poden explicar també aquestes extensions de significat en català.

    El mot amenaça, al seu torn, està plenament introduït en l'àmbit de la ciberseguretat.

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
  • ca  intel·ligència de fonts obertes, n f
  • ca  OSINT, n f sigla
  • es  inteligencia de fuentes abiertas, n f
  • es  inteligencia procedente de fuentes de dominio público, n f
  • es  OSINT, n f sigla
  • fr  renseignement d'origine sources ouvertes, n m
  • fr  renseignement de sources ouvertes, n m
  • fr  OSINT, n m sigla
  • fr  RSO, n m sigla
  • it  intelligence da fonte aperta, n f
  • it  intelligence su fonti aperte, n f
  • it  OSINT, n f sigla
  • en  open-source intelligence, n
  • en  OSINT, n sigla
  • de  Informationsgewinnung aus frei zugänglichen Quellen, n f
  • de  offene Informationsgewinnung, n f
  • de  OSINT, n f sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definició
Capacitat d'extreure coneixement útil per a la presa de decisions estratègiques a partir de fonts públiques i gratuïtes, mitjançant la recopilació, el tractament i l'anàlisi d'informació.

Nota

  • 1. La intel·ligència de fonts obertes s'aplica en qualsevol àmbit, especialment en l'àmbit empresarial, del dret o la seguretat. Les fonts d'obtenció d'informació són diverses: llocs web, ràdio, televisió, biblioteques en línia, etc.
  • 2. La sigla OSINT correspon a l'equivalent anglès open-source intelligence.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència de fonts obertes (sigla OSINT)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intel·ligència de fonts obertes, juntament amb la sigla OSINT.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a intel·ligència de fonts obertes:

    ·És un calc de la forma anglesa open-source intelligence constituït pel nucli intel·ligència ("acció d'entendre alguna cosa amb la pensa", "capacitat de comprendre, d'aprendre" i "facultat de conèixer", segons el diccionari normatiu) i el modificador de fonts obertes, referit a fonts públiques.

    El Consell Supervisor fa notar, d'acord amb les fonts consultades, que l'abast conceptual d'aquest terme és ampli i que, per bé que intel·ligència remet en català sobretot a una capacitat o una facultat, en aquest context, per extensió, s'aplica també sovint a l'activitat d'extracció de coneixement i al coneixement mateix o a la informació rellevant que s'obté d'aquesta activitat. Malgrat que es tracta d'una influència clara de l'anglès, les mateixes definicions del diccionari normatiu de intel·ligència i el sentit etimològic actiu del verb llatí de base intellegere ('comprendre') poden explicar també aquestes extensions de significat en català.

    L'adjectiu obert -a, al seu torn, significa "d'accés lliure", segons el mateix Diccionari descriptiu, i és pertinent en aquest cas, en què la informació prové de fonts públiques i gratuïtes.

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Pel que fa a la forma OSINT:

    ·És la sigla corresponent a la denominació anglesa open-source intelligence.

    ·Té un ús pràcticament internacional

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
  • ca  intel·ligència de negoci, n f
  • ca  BI, n f sigla
  • es  business intelligence, n f
  • es  inteligencia de negocio, n f
  • es  inteligencia de negocios, n f
  • es  inteligencia empresarial, n f
  • es  BI, n f sigla
  • fr  business intelligence, n f
  • fr  intelligence économique, n f
  • fr  veille économique, n f
  • fr  veille stratégique, n f
  • it  business intelligence, n f
  • it  BI, n f sigla
  • pt  business intelligence, n f
  • pt  inteligência de negócios, n f
  • pt  inteligência empresarial, n f
  • pt  BI, n f sigla
  • en  business intelligence, n
  • en  BI, n sigla
  • de  Business Intelligence, n f
  • de  Geschäftsanalytik, n f
  • de  BI, n f sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definició
Capacitat d'una empresa de generar coneixement útil per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.

Nota

  • La sigla BI correspon a l'equivalent anglès business intelligence.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència de negoci (sigla BI)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intel·ligència de negoci juntament amb la sigla BI.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a intel·ligència de negoci:

    ·És un calc de la forma anglesa business intelligence constituït pel nucli intel·ligència ("acció d'entendre alguna cosa amb la pensa", "capacitat de comprendre, d'aprendre" i "facultat de conèixer", segons el diccionari normatiu) i el modificador de negoci, referit a l'àmbit mercantil o de l'empresa.

    El Consell Supervisor fa notar, d'acord amb les fonts consultades, que l'abast conceptual d'aquest terme és ampli i que, per bé que intel·ligència remet en català sobretot a una capacitat o una facultat, en aquest context, per extensió, també s'aplica sovint a l'activitat i a les eines d'extracció de coneixement i al coneixement mateix o a la informació rellevant que s'obté d'aquesta activitat. Malgrat que es tracta d'una influència clara de l'anglès, les mateixes definicions del diccionari normatiu de intel·ligència i el sentit etimològic actiu del verb llatí de base intellegere ('comprendre') poden explicar també aquestes extensions de significat en català.

    ·És una alternativa al manlleu directe de l'anglès (business intelligence), molt utilitzat en català.

    ·És una forma que ja té força ús, al costat del manlleu.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Quant a la sigla BI:

    ·És la sigla corresponent a la denominació anglesa business intelligence.

    ·Té un ús pràcticament internacional

    Formes desestimades

    -business intelligence: Tot i que té molt d'ús, es considera una forma prescindible.

    -intel·ligència de negocis: És també una forma adequada, però s'ha preferit el complement en singular (de negoci), perquè circumscriu el concepte a cada empresa en particular (i no a l'àmbit dels negocis en general), que és el sentit que sol tenir.

    -intel·ligència empresarial: Té força menys ús la forma intel·ligència de negoci.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
  • ca  intencionat a ningú, n m
  • es  lanzamiento a nadie
  • fr  intentional grounding
  • en  intentional grounding

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Falta que comet el quarterback quan, a fi d'evitar que el plaquin, llança la pilota a terra o fora del camp sense dirigir-la a cap jugador, que es penalitza amb la pèrdua de l'intent.
  • ca  intensificació de la fluorescència, n f
  • es  intensificación de la fluorescencia
  • fr  activation de fluorescence
  • fr  augmentation de la fluorescence
  • en  fluorescence enhancement

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició
Increment de la capacitat de fluorescència de certs lligands quan s'uneixen a un anticòs i es transfereixen d'un medi aquós a un medi relativament hidròfob.
  • ca  intent, n m
  • es  intento
  • es  oportunidad
  • fr  essai
  • fr  tentative
  • en  down

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Cadascuna de les quatre jugades seguides de què disposa l'equip en possessió de pilota per a provar d'avançar 10 iardes o més.

Nota

  • Si l'equip atacant no ha avançat almenys 10 iardes després del quart intent, l'equip contrari obté la possessió de pilota.
  • ca  interacció multimodal, n f
  • es  interacción multimodal, n f
  • fr  interaction multimodale, n f
  • en  multimodal interaction, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Interacció de l'usuari amb l'entorn virtual o físic a través de diversos mitjans naturals de comunicació, especialment la veu, els gestos i el tacte.
  • ca  interbase, n m, f
  • es  interbase
  • es  medio
  • fr  arrêt-court
  • fr  bloqueur
  • en  short
  • en  shortstop

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definició
Interior situat entre la segona i la tercera base que té la funció d'agafar les pilotes batudes que passen per aquesta zona.