Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  línia permanent, n f
  • es  línea caliente
  • fr  assistance téléphonique
  • en  hot line

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició
Línia telefònica oberta les 24 hores del dia, o durant un horari ampli, mitjançant la qual una empresa presta servei d'assessorament, de consulta o bé d'assistència tècnica als seus clients.
  • ca  línia triplaca, n f
  • es  línea triplaca
  • es  stripline
  • fr  ligne à ruban équilibrée
  • fr  ligne triplaque
  • en  stripline

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació

Definició
Línia de transmissió planar que té la forma d'un circuit imprès amb les dues cares totalment metal·litzades i separades per un dielèctric a l'interior del qual s'ha inclòs una pista metàl·lica estreta paral·lela a les cares exteriors.
  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • ca  jutge de línia | jutge de línia, jutgessa de línia, n m, f sin. compl.
  • ca  linier, n m, f sin. compl.
  • es  árbitro asistente
  • es  juez de banda
  • es  juez de línea
  • es  linier
  • fr  arbitre assistant
  • fr  juge de ligne
  • fr  juge de touche
  • en  assistant referee
  • en  linesman, n m
  • en  lineswoman, n f

Esport > Esports de pilota > Futbol

Definició
Cadascun dels dos membres de l'equip arbitral que, situats a les bandes del terreny de joc, assisteixen l'àrbitre principal en la conducció d'un partit, especialment assenyalant els fores de joc, indicant a quin equip correspon fer un servei o comunicant-li la intenció d'un equip de fer una substitució.
  • ca  ratlles de Fraunhofer, n f pl
  • ca  línies de Fraunhofer, n f pl sin. compl.
  • es  líneas de Fraunhofer
  • fr  raies de Fraunhofer
  • it  righe di Fraunhofer
  • en  Fraunhofer lines

Física

Definició
Conjunt de línies negres que apareixen en l'espectre de Fraunhofer.
  • ca  links, n m
  • es  links
  • fr  links
  • en  links

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Camp de golf pla i ondulat, generalment a prop del mar, amb dunes d'arena i poca vegetació.
  • ca  linobat, n m
  • es  linobato
  • fr  linobate
  • it  linobate
  • en  linobate

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Niobat del liti.

Nota

  • La denominació linobat (i la resta de variants en les altres llengües) prové de la marca comercial Linobate.
  • ca  línters, n m pl
  • es  línters
  • fr  linters
  • en  linters

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Fibres de cotó molt curtes que queden en la llavor i que s'utilitzen per a obtenir cotó hidròfil i derivats de la cel·lulosa i per a fabricar paper.
  • ca  linx ibèric, n m
  • ca  linx pardina, n m
  • es  lince ibérico
  • es  lince mediterráneo
  • fr  lynx pardelle
  • en  pardel lynx
  • en  Spanish lynx
  • nc  Lynx pardina

Zoologia > Mamífers

Definició
Mamífer de l'ordre dels carnívors, de la família dels fèlids, que pot fer fins a 105 cm de llarg i 60-70 cm d'alt, i que pot pesar de 15 a 25 kg, amb la cua curta i acabada en un monyó arrodonit negre, les orelles acabades en un pinzell de pèls d'uns 3 cm, el dors intensament tacat sobre un fons bru vermellós, els peus sense dibuix i unes patilles molt característiques.
  • ca  linx ibèric, n m
  • ca  linx pardina, n m
  • es  lince ibérico
  • es  lince mediterráneo
  • fr  lynx pardelle
  • en  pardel lynx
  • en  Spanish lynx
  • nc  Lynx pardina

Zoologia > Mamífers

Definició
Mamífer de l'ordre dels carnívors, de la família dels fèlids, que pot fer fins a 105 cm de llarg i 60-70 cm d'alt, i que pot pesar de 15 a 25 kg, amb la cua curta i acabada en un monyó arrodonit negre, les orelles acabades en un pinzell de pèls d'uns 3 cm, el dors intensament tacat sobre un fons bru vermellós, els peus sense dibuix i unes patilles molt característiques.
  • ca  liopelmàtids, n m pl
  • es  leiopelmátidos, n m pl
  • es  liopelmátidos, n m pl
  • en  leiopelmatids, n pl
  • en  leiopelmids, n pl
  • nc  Leiopelmatidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.

Nota

  • 1. La família dels liopelmàtids inclou el gènere Liopelma.
  • 2. La forma catalana liopèlmids (adaptació de Leiopelmidae) i les denominacions anàlogues en les altres llengües (liopélmidos en castellà; liopelmids en anglès), utilitzades tradicionalment per a designar aquesta família, són obsoletes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme liopelmàtids

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma liopelmàtids.

    Criteris aplicats

    ·És una adaptació lingüísticament adequada del nom científic Leiopelmatidae, d'acord amb els criteris generals de catalanització dels noms de tàxons zoològics (noms llatins o llatinitzats). D'acord amb aquests criteris, el diftong -ei- es redueix a -i-, de manera que el primer formant leio- dona regularment lio-.

    ·La forma Leiopelmatidae és la denominació vàlida segons el Codi internacional de nomenclatura zoològica, atès que és anterior a Leiopelmidae (forma també documentada) i, per aquest motiu, té prioritat en la nomenclatura.

    ·El nom Leiopelmatidae és, a més, el que s'ajusta a les regles de formació dels noms de família segons el mateix Codi, ja que deriva correctament de l'arrel del nom del gènere Leiopelma, formada sobre el genitiu grec pelmatos. Per aquest motiu, és la denominació que segueixen les classificacions de referència actuals (1) i la que adapten majoritàriament les llengües del nostre entorn.

    ·És la forma avalada pels especialistes de la Societat Catalana d'Herpetologia.

    Formes desestimades

    -leiopelmàtids: És una adaptació inadequada del nom científic, perquè manté el diftong ei-, contrari als criteris generals d'adaptació al català dels noms llatins o llatinitzats.

    -liopèlmids: Aquesta forma deriva del nom científic Leiopelmidae, posterior a Leiopelmatidae i, per tant, sense validesa nomenclatural. Tot i que és la forma recollida fins ara en algunes obres de referència en català, no s'ajusta a la denominació científica vigent.

    (1) Concretament:
    -FROST, Darrel. Amphibian species of the world [en línia]. 6.2. New York: American Museum of Natural History, 2026. <amphibiansoftheworld.amnh.org/&gt;

    -AmphibiaWeb [en línia]. Berkeley: University of California, 2025. <amphibiaweb.org/&gt;

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]