Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lliure a proa, adj
  • es  libre a proa
  • fr  en route libre devant
  • en  clear ahead

Esport > Esports nàutics > Vela

Definició
Dit del veler darrere del qual hi ha un altre veler lliure a popa.
  • ca  descarbonitzat -ada, adj
  • ca  lliure de carboni, adj
  • es  descarbonizado -da, adj
  • es  libre de carbono, adj
  • fr  décarboné -ée, adj
  • fr  décarbonisé -ée, adj
  • en  carbon-free, adj
  • en  decarbonised, adj
  • en  decarbonized, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adj+SPrep)**

Definició
Que no produeix gens o pràcticament gens d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme descarbonitzat -ada (sin. lliure de carboni)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes descarbonitzat -ada i lliure de carboni, com a sinònims.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que probablement són calcs de l'anglès, poden considerar-se també formes lingüísticament adequades en català:

    -Descarbonitzat -ada és un participi adjectival derivat del verb descarbonitzar, ja aprovat pel Consell Supervisor amb el sentit "Reduir, d'un procés o d'una àrea d'activitat, la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte hivernacle", a partir del nou sentit de carboni en medi ambient ("Conjunt de gasos d'efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera"), també avalat pel Consell Supervisor.
    -Lliure de carboni és una forma construïda sobre la locució lliure de, que significa 'exempt de' o, més concretament, 'alliberat de' o 'desprès de'. Malgrat que no es recull explícitament al diccionari normatiu, s'utilitza en diverses definicions del mateix diccionari(1) amb aquest significat; també es documenta al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2).

    ·Totes dues es documenten àmpliament, tant en textos especialitzats com generals o de divulgació.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    Es considera innecessari proposar la substitució de lliure de carboni per sense carboni, atès que l'expressió lliure de és adequada. A més, presenta un matís de voluntat que no té sense (lliure de carboni transmet la idea que hi ha hagut una voluntat d'eliminar el carboni) i, per tant, no són expressions plenament equivalents.

    (1)Vegeu per exemple les definicions de ageràsia ("Vellesa lliure de les xacres pròpies d'aquesta edat"); axènic -a ("Estèril, lliure de gèrmens"); basta ("Petita llargària lliure de fil que es deixa sense treballar..."); correcte ("Que no se separa de les regles, lliure d'errors o de defectes); desansiat -ada ("Lliure d'ànsies, d'inquietuds); desqueferat -ada ("Lliure de quefers"); estèril ("Lliure de microorganismes, especialment per esterilització prèvia"); exempt -a ("Lliure d'una obligació, d'una càrrega..."), etc.

    (2)lliure [...] 2a. [Algú, cosa] que s'ha desprès [d'una càrrega, d'un perill, d'una molèstia, d'un perjudici]. ~ de pecat, ~ d'obstacles, ~ de traves, ~ de prejudicis, ~ de culpa. [...] 2b. [Algú, bé] exempt [d'una obligació, d'un compromís, d'un contracte]. ~ d'impostos, ~ de servei, ~ de càrregues, ~ de despeses. (INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línea]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2020]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp)

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
  • ca  lliure de clatell, n m
  • es  libre de nuca, n m
  • fr  roulé nuque, n m
  • en  long arm roll, n

Esport > Twirling

Definició
Material de contacte en què el twirler fa passar el bastó d'un braç a l'altre per la part de darrere del cos, amb els braços estirats i disposats aproximadament en diagonal, mitjançant rodaments de braç i rodaments de coll.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  model de llenguatge gran, n m
  • ca  LLM, n m sigla
  • ca  MLG, n m sigla
  • es  gran modelo de lenguaje, n m
  • es  modelo de lenguaje de gran tamaño, n m
  • es  modelo de lenguaje extenso, n m
  • fr  grand modèle de langage, n m
  • fr  grand modèle de langue, n m
  • fr  modèle de langage de grande taille, n m
  • fr  modèle de langue de grande taille, n m
  • fr  GML, n m sigla
  • fr  LLM, n m sigla
  • fr  MLGT, n m sigla
  • it  grande modello linguistico, n m
  • it  modello linguistico di grandi dimensioni, n m
  • it  LLM, n m sigla
  • pt  modelo de linguagem de grande dimensão, n m
  • pt  modelo linguístico de grande dimensão, n m
  • en  large language model, n
  • en  LLM, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició
Model de llenguatge entrenat amb mètodes d'aprenentatge autosupervisat sobre grans volums de dades que conté milers de milions de paràmetres i és capaç d'entendre indicacions en llenguatge natural i generar contingut nou en diferents llengües, àmbits temàtics, estils, registres i situacions comunicatives.

Nota

  • Els models de llenguatge grans poden dur a terme diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar, transcriure, traduir i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional o reconèixer i sintetitzar la parla.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme model de llenguatge gran (sigla LLM i MLG)

    Resolució del Consell Supervisor

    D'acord amb el suggeriment d'alguns especialistes, es reconsidera la forma model de llenguatge extens, aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a equivalent català de l'anglès large language model, i se substitueix per model de llenguatge gran.

    Criteris aplicats

    ·L'adjectiu extens no és prou adequat en aquest context, ja que bàsicament té a veure amb els conceptes de superfície (àrea extensa, bosc extens, regió extensa) o d'espai ocupat (text extens), mentre que en aquest cas l'anglès large es refereix al gran nombre de paràmetres que conformen el model de llenguatge, en cap cas a l'espai que ocupa.

    ·La definició de gran del diccionari normatiu (DEIEC-E) s'adequa plenament, en canvi, al concepte: "Que excedeix les dimensions ordinàries entre els elements de la mateixa espècie" o "Constituït per un nombre d'elements superior a l'ordinari".

    ·En altres llengües romàniques també s'utilitza l'adjectiu equivalent a gran.

    ·La forma model de llenguatge gran ja es documenta i s'oposa a model de llenguatge petit, que designa un concepte relacionat.

    Forma desestimada

    -model gran de llenguatge: Aquesta forma trenca la denominació del concepte superordinat (model de llenguatge), que ja està fortament fixada. A més, no té gaire ús i cap altra llengua ha optat per un recurs similar. Tampoc sembla que la possible ambigüitat que pugui generar model de llenguatge gran (en el sentit que gran s'associï a llenguatge i no a model) sigui realment rellevant o generi un conflicte important.

    -gran model de llenguatge: Aquesta forma té força ús, però es considera més adequada la solució model de llenguatge gran, amb l'adjectiu posposat al nom, tal com és habitual en català quan l'adjectiu té funció restrictiva o especificativa, com és el cas aquí.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  lloc de sortida, n m
  • es  lugar de salida
  • es  tee
  • fr  aire de départ
  • fr  départ
  • fr  tee
  • en  tee
  • en  teeing area
  • en  teeing ground

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Àrea rectangular, amb una llargada equivalent a la de dos bastons col·locats l'un a continuació de l'altre, des d'on es comença el joc en cada forat.
  • ca  lloguer amb tripulació, n m
  • es  arrendamiento con tripulación, n m
  • es  arrendamiento de aeronaves con tripulación, n m
  • fr  location avec équipage, n f
  • fr  location d'avion avec équipage, n f
  • en  wet lease, n
  • de  Anmieten mit Besatzung, n n
  • de  Vermieten mit Besatzung, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials amb pilot i personal de cabina.

Nota

  • L'alemany diferencia entre Anmieten (presa en lloguer) i Vermieten (posada en lloguer).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer amb tripulació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lloguer amb tripulació.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport amb tripulació.

    ·Ja es documenta en textos catalans.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -lloguer d'aeronaus amb tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, és considera innecessàriament llarga.

    -wet lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.

    -arrendament humit i lloguer humit (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  lloguer sense tripulació, n m
  • es  arrendamiento de aeronaves sin tripulación, n m
  • es  arrendamiento sin tripulación, n m
  • fr  location coque nue, n f
  • fr  location sans équipage, n f
  • en  dry lease, n
  • de  Anmieten ohne Besatzung, n n
  • de  Vermieten ohne Besatzung, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Transport aeri, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials sense pilot ni personal de cabina.

Nota

  • L'alemany diferencia entre Anmieten ('presa en lloguer') i Vermieten ('posada en lloguer').
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lloguer sense tripulació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lloguer sense tripulació.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i transparent semànticament. A més, l'absència del complement (aeronaus) fa que la mateixa forma es pugui adaptar a altres casos de lloguer de mitjans de transport sense tripulació.

    ·Ja es documenta en textos catalans.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -lloguer d'aeronaus sense tripulació: Malgrat que és una forma descriptiva i és la solució proposada pels especialistes, es considera innecessàriament llarga.

    -dry lease (manlleu de l'anglès): Tot i que es documenta, és un manlleu innecessari i molt opac semànticament.

    -arrendament sec i lloguer sec (calcs de l'anglès): Són formes que tenen poc ús i que els especialistes han desestimat.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

Medi ambient

Definició
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  sludge

Medi ambient

Definició
Residu de consistència pastosa, més o menys carregat d'aigua, que prové de la depuració de les aigües usades, de la descomposició in situ de la vegetació o de tractaments industrials.
  • ca  lludrió ibèric, n m
  • es  eslizón ibérico
  • fr  seps de Bedriaga
  • en  Bedriaga's skink
  • en  spanischer Walsenskink
  • nc  Chalcides bedriagai

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels escíncids, que pot fer fins a 85 mm de longitud cap-cos, amb el cap triangular i el musell arrodonit, les extremitats curtes, de cinc dits, la cua més curta que el cos, i el dors de color groguenc, bru o oliva, amb tres franges dorsals més fosques.