Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pulsioxímetre, n m
  • es  oxímetro de pulso
  • es  pulsioxímetro
  • fr  oxymètre de pouls
  • en  pulse oxymeter

Ciències de la salut > Hematologia, Ciències de la salut > Pneumologia

Definició
Aparell per a mesurar la concentració d'oxihemoglobina de manera percutània.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma pels motius següents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ·es poden considerar formes lingüísticament adequades i motivades des d'un punt de vista semàntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en referència al monòxid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec métron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral·lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen ús i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'àmbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que també s'han tingut en compte, es descarten perquè són més llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria més difícil que substituïssin les formes habituals cooximetria i cooxímetre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ·són les designacions que tenen ús per a fer referència a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ·cooximetria i cooxímetre s'utilitzen paral·lelament en la resta de llengües de referència amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i cooxímetre, amb el formant co- en minúscula i aglutinat a la resta de la denominació, sense guionet, perquè la pronúncia habitual de co- en aquests termes no és lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pronúncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-oxímetre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en referència a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ·són les úniques formes que tenen ús per a fer referència a aquests conceptes;

    ·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ·són designacions adequades des d'un punt de vista lingüístic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i oxímetre de pols, i oximetria percutània i oxímetre percutani, perquè són més llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'ús.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ·són denominacions ben formades lingüísticament a partir del formant capno-, del mot grec kapnós 'fum', que indica relació amb el diòxid de carboni;

    la distinció entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capnòmetre i capnògraf, està motivada des d'un punt de vista semàntic i es documenta anàlogament en obres terminològiques de les llengües de referència; a més, la distinció entre capnòmetre i capnògraf és paral·lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anemòmetre i anemògraf, extensòmetre i extensògraf, baròmetre i barògraf, galvanòmetre i galvanògraf, pluviòmetre i pluviògraf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer referència al potenciòmetre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una solució.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perquè es pronuncia pehàcmetre (acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]
  • ca  pulsioximetria, n f
  • es  oximetría de pulso
  • es  pulsioximetría
  • fr  oxymétrie de pouls
  • en  pulse oximetry

Ciències de la salut > Hematologia, Ciències de la salut > Pneumologia

Definició
Mesura de la concentració d'oxihemoglobina de manera percutània.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:

    S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma pels motius següents:

    Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,

    ·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;

    ·es poden considerar formes lingüísticament adequades i motivades des d'un punt de vista semàntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en referència al monòxid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec métron, amb el significat de 'mesura';

    ·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;

    ·són propostes avalades per especialistes del sector.

    Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.

    Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral·lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen ús i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'àmbit.

    Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).

    Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que també s'han tingut en compte, es descarten perquè són més llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria més difícil que substituïssin les formes habituals cooximetria i cooxímetre.


    Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,

    ·són les designacions que tenen ús per a fer referència a les dues parelles de conceptes;

    ·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);

    ·cooximetria i cooxímetre s'utilitzen paral·lelament en la resta de llengües de referència amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

    S'aprova la grafia cooximetria i cooxímetre, amb el formant co- en minúscula i aglutinat a la resta de la denominació, sense guionet, perquè la pronúncia habitual de co- en aquests termes no és lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pronúncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-oxímetre(3).


    Pel que fa a oximetria i oxímetre,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en referència a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';

    ·són les úniques formes que tenen ús per a fer referència a aquests conceptes;

    ·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;

    ·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,

    ·són designacions adequades des d'un punt de vista lingüístic, a partir del formant
    pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;

    ·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;

    ·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les designacions oximetria de pols i oxímetre de pols, i oximetria percutània i oxímetre percutani, perquè són més llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'ús.


    Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,

    ·són denominacions ben formades lingüísticament a partir del formant capno-, del mot grec kapnós 'fum', que indica relació amb el diòxid de carboni;

    la distinció entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capnòmetre i capnògraf, està motivada des d'un punt de vista semàntic i es documenta anàlogament en obres terminològiques de les llengües de referència; a més, la distinció entre capnòmetre i capnògraf és paral·lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anemòmetre i anemògraf, extensòmetre i extensògraf, baròmetre i barògraf, galvanòmetre i galvanògraf, pluviòmetre i pluviògraf, etc.

    (1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer referència al potenciòmetre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una solució.

    (2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.

    (3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perquè es pronuncia pehàcmetre (acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996).

    [Acta 539, 12 de gener de 2012]
  • ca  pultrusió, n f
  • es  pultrusión
  • fr  pultrusion
  • en  pultrusion

Indústria > Indústria química

Definició
Procediment de fabricació de perfils de plàstic reforçat amb el qual s'obté una gran resistència unidireccional, mitjançant la tracció de fils continus, prèviament impregnats de resina, a través d'una filera calenta.

Nota

  • La denominació anglesa pultrusion és un acrònim dels mots pull i extrusion.
  • ca  pulvinar [la], n m
  • es  pulvinar
  • en  pulvinar

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definició
Tribuna principal de la càvea, situada al centre del podi.
  • ca  pumpel·lyita, n f
  • es  pumpellyita
  • fr  pumpellyite
  • it  pumpellyite
  • en  pumpellyite
  • de  Pumpellyit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Silicat de calci, alumini, magnesi i ferro hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un nesosilicat.

Nota

  • La pumpel·lyita generalment és de color groc i té una duresa baixa.
  • La denominació és dedicada al geòleg nord-americà R. Pumpelly (1837-1923).
  • ca  punah, n m
  • es  punah
  • fr  punah
  • en  punah

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Àsia i d'Oceania que s'obté del punah (Tetramerista glabra, família de les tetrameristàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró clar i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria i en la fabricació de paviments i caixes.
  • ca  punah, n m
  • es  punah
  • fr  punah
  • en  punah
  • nc  Tetramerista glabra

Botànica

Definició
Arbre de la família de les tetrameristàcies, originari de l'Àsia i d'Oceania, que pot fer fins a 40 m d'alçària, amb fulles esparses, simples, enteres i coriàcies, flors petites disposades en inflorescències umbel·liformes terminals, i el fruit carnós.
  • ca  punch [en], n m
  • es  punch
  • fr  coup massé
  • fr  punch
  • en  punch shot

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Cop fort executat amb un swing incomplet, en què la bola es desplaça a poca altura.
  • ca  punk [en], n m
  • es  punk, n m
  • es  punk rock, n m
  • fr  musique punk, n f
  • fr  punk, n m
  • fr  punk rock, n m
  • fr  rock punk, n m
  • en  punk, n
  • en  punk rock, n

Música

Definició
Estil musical derivat del rock-and-roll, originat a la segona meitat dels anys setanta del segle XX al Regne Unit com a forma de protesta social entre els joves i la classe obrera, que es caracteritza per la simplicitat i la rudesa, amb melodies senzilles i curtes, pocs arranjaments i temps ràpids.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  punt addicional, n m
  • es  punto adicional
  • fr  point supplémentaire
  • en  extra point
  • en  PAT
  • en  point after touchdown

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Punt que obté l'equip atacant després d'un touchdown si en el xut que ha triat de fer en la jugada addicional aconsegueix fer passar la pilota entre les barres verticals dels pals i per damunt del travesser.