Neoloteca

ca punt d'encaix, n m
es punto de enfleche
fr point d'encoche
en nocking point

Esport > Tir > Tir amb arc

Definició

Punt on s'encaixa el culatí de la fletxa a la corda, fixat amb els localitzadors.

ca punt d'impacte, n m
es punto de empale
es punto de impacto
es yema
fr centre de percussion
fr point de frappe
en sweet spot
eu jogune
eu jotzeko puntu

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definició

Punt del cap de la pala, la paleta o la raqueta on es considera que la pilota ha de rebotar per a aconseguir un bon cop, situat al centre del cap de la pala i la paleta i amb una situació variable en la raqueta segons la mida i el disseny del cap i segons la tensió i el gruix de les cordes.

ca punt de bola, n m
es punto de bola, n m
es punto de bolita, n m
fr boulé, n m
en ball stage, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en què el xarop agafa forma de bola quan s'agafa, amb els dits, d'una cullera que s'ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.

Nota

1. Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix i punt de bola fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi: el punt de bola mitjà (en castellà, punto de bola medio o, segons la classificació tradicional francesa, punto de bola fuerte, i en francès, grand boulé o gros boulé).
2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla.
3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de bola fluix, n m
es punto de bola floja, n m
es punto de bola flojo, n m
fr boulé, n m
fr petit boulé, n m
en small ball, n
en soft-ball, n
en soft-ball stage, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de bola en què la bola que forma el xarop és de consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits.

Nota

1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla fluix.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]
3. Observacions del Consell Supervisor sobre l'ús dels adjectius fluix i fort en les denominacions punt de bola fluix i punt de bola fort:

Hi ha vacil·lació a l'hora de fer concordar els adjectius fluix i fort amb punt (punt de bola fluix i punt de bola fort, amb els adjectius en masculí) o bé amb bola (punt de bola fluixa i punt de bola forta, amb els adjectius en femení). La mateixa vacil·lació es documenta també en castellà. Finalment s'opta per la concordança en masculí, d'acord amb l'opinió dels especialistes i amb l'ús documentat majoritàriament.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de bola fort, n m
es punto de bola dura, n m
es punto de bola fuerte, n m
fr petit cassé, n m
en large ball, n
en small crack, n
en soft crack, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de bola en què la bola que forma el xarop és compacta i costa d'aixafar amb els dits.

Nota

1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo flojo.
2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla fort.
3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]
3. Observacions del Consell Supervisor sobre l'ús dels adjectius fluix i fort en les denominacions punt de bola fluix i punt de bola fort:

Hi ha vacil·lació a l'hora de fer concordar els adjectius fluix i fort amb punt (punt de bola fluix i punt de bola fort, amb els adjectius en masculí) o bé amb bola (punt de bola fluixa i punt de bola forta, amb els adjectius en femení). La mateixa vacil·lació es documenta també en castellà. Finalment s'opta per la concordança en masculí, d'acord amb l'opinió dels especialistes i amb l'ús documentat majoritàriament.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de caramel, n m
es punto de caramelo, n m
fr caramel, n m
en liquid stage, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en què ha tingut lloc la caramel·lització.

Nota

1. La caramel·lització és una reacció química que fa que a partir d'aquest punt el xarop agafi color.
2. Segons el color més o menys fosc del xarop, el punt de caramel es divideix en punt de caramel fluix i punt de caramel fort.
3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de caramel fluix, n m
es punto de caramelo flojo, n m
es punto de escarchado, n m
es punto de lámina, n m sin. compl.
fr grand cassé, n m
en clear-liquid stage, n
en hard crack, n
en large crack, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc.

Nota

1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo fuerte.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de caramel fort, n m
es punto de caramelo fuerte, n m
es punto de quebradizo, n m
fr caramel, n m
fr caramel clair, n m
en brown-liquid stage, n
en light caramel, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc fosc i marró.

Nota

1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo claro o punto de crocante claro.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca punt de codi, n m
es punto de código, n m
fr code caractère, n m
fr point de code, n m
en code point, n
en code position, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Informàtica > Programari, Indústria > Arts gràfiques. Edició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Identificador de cadascun dels signes que constitueixen un joc de caràcters.

Nota

Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E (on 006E és un número hexadecimal).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme punt de codi

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació punt de codi, calc de l'anglès code point.

Criteris aplicats

·Malgrat que és un calc de l'anglès, és també una forma explicable des del punt de vista lingüístic en català, a partir dels significats de 'valor', 'marca' o 'posició' que pot tenir punt en català.

·És una forma ja àmpliament documentada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarta la forma posició de codi perquè no té ús.

[Acta 663, 6 de maig de 2020]

ca punt de cop de càstig, n m
es punto de penalti stroke

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba

Definició

Punt marcat a 6,4 m del centre de la línia de fons, des d'on s'executa un cop de càstig.

Nota

Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de colp de càstig.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota