Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  punt de ràting ponderat, n m
  • ca  QRP, n m sigla
  • es  quality rating point
  • es  QRP sigla
  • en  quality rating point
  • en  QRP sigla

Comunicació > Publicitat

Definició
Punt de ràting brut ponderat segons criteris de qualitat.

Nota

  • La sigla QRP correspon a la denominació anglesa quality rating point.
  • ca  punt de recollida intel·ligent, n m
  • es  punto de recogida inteligente, n m
  • en  smart collection point, n
  • en  smart point, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Espai dotat d'un o més armaris intel·ligents destinats a la recepció i, eventualment, el retorn d'articles adquirits a través del comerç electrònic.

Nota

  • Els punts de recollida intel·ligents solen ser espais públics, com ara centres comercials o estacions de transport.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme punt de recollida intel·ligent

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma punt de recollida intel·ligent.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli descriptiu punt de recollida, i l'adjectiu intel·ligent, per la relació conceptual amb el terme armari intel·ligent.

    ·Pot identificar-se fàcilment amb el concepte.

    ·Ja té un cert ús al sector.

    ·En altres llengües s'han documentat formes anàlogues.

    [Acta 687, 24 de gener de 2022]
  • ca  punt de recolzament, n m
  • es  punto de apoyo

Construcció

Definició
Punt imaginari en què es produeix la transmissió de la força deguda a una càrrega al seu suport.
  • ca  punt de referència, n m
  • es  línea de referencia
  • fr  base de référence
  • fr  référentiel
  • en  baseline

Informàtica, Normalització

Definició
Representació de l'estat d'un servei o d'un element de configuració en un moment determinat, que permet tornar a aquest estat, en cas de necessitat, un cop el servei o l'element de configuració han estat modificats.
  • ca  pilota de set, n f
  • ca  punt de set, n m
  • es  pelota de set
  • es  punto de set
  • fr  balle de set
  • fr  set ball
  • en  set ball
  • en  set point

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis

Definició
Punt que dona la victòria d'un set a un jugador o a una parella.
  • ca  pilota de trencament, n f
  • ca  punt de trencament, n m
  • es  pelota de break
  • es  punto de break
  • fr  balle de break
  • fr  break
  • en  break point

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis

Definició
Punt que dona la victòria d'un joc al restador.
  • ca  punt directe, n m
  • es  ace
  • es  punto directo
  • fr  ace
  • fr  as
  • fr  point direct
  • en  ace
  • en  ace on service
  • en  service ace

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis

Definició
Punt guanyat per un jugador directament amb el servei, sense que l'adversari hagi pogut tocar la pilota.
  • ca  debilitat, n f
  • ca  punt feble, n m
  • es  debilidad
  • es  punto débil
  • fr  faiblesse
  • fr  point faible
  • en  weakness

Empresa

Definició
Factor intern d'una organització que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d'actuar o d'aconseguir beneficis.

Nota

  • La debilitat és un dels factors integrants de la matriu DAFO.
  • ca  fortalesa, n f
  • ca  punt fort, n m
  • es  fortaleza
  • es  punto fuerte
  • fr  atout
  • fr  force
  • en  strength

Empresa

Definició
Factor intern d'una organització que pot facilitar l'obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge competitiu.

Nota

  • La fortalesa és un dels factors integrants de la matriu DAFO.
  • ca  punt volant, n m
  • ca  punt de floreta, n m sin. compl.
  • es  punto de florecilla, n m
  • es  punto de soplo, n m
  • es  punto volante, n m
  • fr  grand perlé, n m
  • fr  grand soufflé, n m
  • fr  petit boulé, n m
  • fr  soufflé, n m

Procediments culinaris

Definició
Punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en què el xarop forma bombolles quan, bufant, es fa passar a través dels forats d'una escumadora.

Nota

  • 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de gran perla.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]