Neoloteca

ca pare de dia, n m
es asistente maternal, n m
es padre de día, n m
fr assistant maternel, n m
fr papa de jour, n m
en childminder, n
en chil minder, n var. ling.
de Tagesvater, n m

Sociologia > Serveis socials

Definició

Home que fa de mare de dia.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.

Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

-assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

-mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

-mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

-acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

ca pareidolia, n f
es paraeidolia
es pareidolia
fr paréidolie
en paraeidolia
en pareidolia
de Pareidolie

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició

Il·lusió consistent a percebre de forma clara un estímul sensorial vague, generalment una imatge o un so, i atribuir-li un significat.

ca parell de bases, n m
ca pb, n m abrev.
es par de bases
es pb abrev.
fr paire de bases
fr pb abrev.
it coppia di basi
it paio di basi
it pb abrev.
en base pair
en bp abrev.
de Basenpaar
de bp abrev.

Ciències de la vida > Genètica

Definició

Conjunt que formen dos nucleòtids oposats i complementaris units per mitjà de ponts d'hidrogen en una cadena d'àcid nucleic.

Nota

En el DNA els parells de bases poden estar formats per adenina i timina o guanina i citosina; en l'RNA, per adenina i uracil o guanina i citosina.
El parell de bases s'utilitza com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:

S'aprova el terme insert, calc del substantiu anglès insert (del llatí insertus, participi passat del verb inserō inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius següents:

·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;

·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);

·en les altres llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) s'utilitza la mateixa solució;

·si bé és un calc de l'anglès, pot considerar-se una designació també defensable en català des del punt de vista lingüístic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear i al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llatí la fa especialment transparent i fàcilment integrable dins el sistema;

·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma molt implantada i difícilment substituïble.

Com a termes semànticament relacionats s'aproven també les formes inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviació pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista lingüístic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminològiques) i amb paral·lelisme en la resta de llengües.

Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perquè no té cap ús. El fet que aquesta abreviació s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa atòmica), etc., que es consideren símbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma més internacional és l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviació seguint l'ordre dels formants en català també es documenta en nombroses fonts; també en altres llengües romàniques (castellà, francès, italià) es documenta la forma pb.

[Acta 533, 29 de setembre de 2011]

ca parella, n f
ca duet, n m sin. compl.
ca duo, n m sin. compl.
es dúo, n m
es pareja, n f
fr duo, n m
en duet, n
en duo, n
en pair, n

Esport > Twirling

Definició

Disciplina de twirling practicada per dos twirlers alhora.

Nota

1. En la disciplina de parella els twirlers poden ser del mateix sexe o de sexe diferent.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca partenaire [fr], n m, f
ca parella, n f sin. compl.
es partenaire, n m, f
fr cavalier | cavalière, n m, f
fr partenaire, n m, f
en dancing partner, n
en partner, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Persona que forma parella amb una altra en una dansa.

ca parella en semiconvivència, n f
fr couple fissionel
fr couple semi-cohabitant
en LAT couple
en living alone together couple
en living apart together couple

Sociologia

Definició

Parella estable en què els dos membres decideixen compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.

Nota

En contextos de divulgació és usual també la utilització de la forma catalana junts però separats (o juntes però separades, en el cas de parelles de dones) per a fer referència a aquest concepte.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes semiconvivència i parella en semiconvivència:

S'aprova el terme semiconvivència, juntament amb el terme relacionat parella en semiconvivència, pels motius següents:

·és una alternativa catalana als manlleus anglesos living apart together ('viure separats estant junts') i living alone together ('viure sols estant junts'), que s'han començat a estendre en català i en altres llengües per a designar aquest tipus de relació de parella;

·és una forma sintètica, que permet fàcilment la creació de derivats i de formes relacionades, motiu que pot afavorir-ne la implantació;

·formalment és una solució adequada, creada amb l'adjunció del prefix d'origen llatí semi-, que denota 'parcialment' o 'no completament', al substantiu convivència, que és l''acció de viure plegats';

·des del punt de vista semàntic, també pot considerar-se una forma motivada, ja que les persones que mantenen aquest tipus de relació viuen juntes de manera parcial: comparteixen un projecte de vida i puntualment o a temporades comparteixen també habitatge, encara que habitualment no visquin al mateix lloc;

·alguns especialistes s'han mostrat favorables a aquesta solució.

Es descarta la forma semicohabitació (paral·lela a la forma francesa semi-cohabitation, força documentada en aquesta llengua) perquè cohabitació és un mot poc freqüent en català i molt marcat, amb una certa connotació pejorativa ("Situació de la parella no casada que conviu", segons el diccionari normatiu) i sovint associat també a l'àmbit polític, a la situació en què partits diferents comparteixen el poder.

S'han valorat també altres formes com ara convivència en llars separades o convivència separada, però s'han descartat en favor de la forma aprovada, que es creu que pot tenir més possibilitats d'implantació.

Quant a junts però separats, que és una forma documentada en algunes fonts catalanes, el Consell Supervisor hi dona el vistiplau, però és partidari de recollir-la en nota, com a designació menys formal.

[Acta 553, 29 de novembre de 2012]

ca parellada, n m/f
ca montònec, n m sin. compl.
ca montònega, n f sin. compl.
es montonec, n m
es montonega, n f
es parellada, n m/f
fr parellada, n m/f
en Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.

Nota

1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm)pels motius següents: (1)

·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.

(1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca parellada, n m/f
ca montònec, n m sin. compl.
ca montònega, n f sin. compl.
es montonec, n m
es montonega, n f
es parellada, n m/f
fr parellada, n m/f
en Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.

Nota

1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm)pels motius següents: (1)

·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.

(1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca parellada, n m/f
ca montònec, n m sin. compl.
ca montònega, n f sin. compl.
es montonec, n m
es montonega, n f
es parellada, n m/f
fr parellada, n m/f
en Parellada, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm)pels motius següents: (1)

·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.

(1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca parentocràcia, n f
es parentocracia, n f
fr parentocratie, n f
en parentocracy, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**

Definició

Influència determinant de les condicions socials i del nivell econòmic dels pares en els resultats de l'educació dels infants.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició