Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  palissandre de Bahia, n m
  • ca  palissandre rosa del Brasil, n m sin. compl.
  • es  palisandro rosa, n m
  • es  palisandro rosa de Brasil, n m
  • es  palo de rosa, n m
  • es  palo de rosa de Bahia, n m
  • fr  bois de rose, n m
  • fr  palissandre de rose, n m
  • pt  cego-machado, n m
  • pt  pau-cravo, n m
  • pt  pau-rosa, n m
  • pt  sebastião de arruda, n m
  • en  Brazilian tulipwood, n
  • en  pinkwood, n
  • en  tulipwood, n
  • de  Bahia Rosenholz, n n
  • de  brasilianisches Königsholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, que s'obté de l'arbre Dalbergia decipularis (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra generalment recta i olor suau i fragant, amb el duramen de color blanc o gris i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades de color groc, taronja, rosa i vermell, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades, instruments de percussió i parquets.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil):

    S'aproven les denominacions palissandre de Bahia (com a forma principal) i palissandre rosa del Brasil (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta és de color rosat i prové fonamentalment de l'estat brasiler de Bahia;

    ·concorden amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes palissandre del Brasil i palissandre rosa perquè no són prou distintives, segons els especialistes: són igualment brasileres les espècies botàniques Dalbergia nigra i Dalbergia cearensis, que també són palissandres, i també és rosat, per exemple, el palissandre de l'Índia (Dalbergia latifolia).

    Entre palissandre rosa del Brasil i palissandre rosa brasiler, s'opta per la forma amb el sintagma (del Brasil), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  palissandre sissu, n m
  • es  palo de rosa indio, n m
  • es  sissoo, n m
  • es  sisu, n m
  • en  Indian rosewood, n
  • en  sheesham, n
  • en  sissoo, n
  • en  sissu, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Índia, l'Iran i el Pakistan que s'obté de l'arbre Dalbergia sissoo (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra recta però de vegades força entrellaçada, amb el duramen d'un color entre daurat i marró fosc i l'albeca d'un marró molt més clar o blanquinosa, emprada principalment en ebenisteria, en la fabricació d'eines agrícoles, talles i instruments musicals de percussió, i en la construcció d'interiors i d'embarcacions.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme palissandre sissu:

    S'aprova la denominació palissandre sissu pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli, palissandre, és una forma lingüísticament adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre;

    ·l'especificador, sissu, és una adaptació catalana de la forma originària de l'hindi sīso, vehiculada a través de l'anglès i present també al nom científic de l'arbre productor (sissoo);

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta pal de rosa indi (o pal de rosa de l'Índia), seguint la denominació castellana, perquè pal sembla un calc de l'americanisme castellà palo, i no té gaire implantació en català. A més, el nom genèric rosewood, relacionable amb palo rosa, se sol traduir en català per palissandre.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  palliata [la], n f
  • es  palliata
  • en  palliata

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definició
Estàtua que representa una dona vestida amb pal·li.
  • ca  palliatus [la], n m
  • es  palliatus
  • en  palliatus

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definició
Estàtua que representa un home vestit amb pal·li.
  • ca  palma de caoba, n f
  • es  palma de caoba, n f
  • fr  acajou ronceux, n m
  • en  crotch mahogany, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre, que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur.

Nota

  • 1. La palma de caoba va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  palmera, n f
  • ca  PAM, n f sigla
  • es  palmera, n f
  • es  PAL, n f sigla
  • fr  palmera, n f
  • en  Palmera, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça (palmera) prové del castellà i és el gentilici corresponent a l'illa canària de La Palma. No hi ha cap gentilici català per a l'illa de La Palma i, per tant, cal mantenir la forma original, que en aquest cas s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic del català. La forma palmer -a, de fet, ja es documenta en català com a gentilici de Palma de Gandia (Safor) ) i es pot considerar adequada també per a l'illa de La Palma.

    Pel que fa al codi català, es descarta la forma PAL, que és la que correspondria per defecte (tres primeres lletres en el cas de denominacions uninomials), perquè aquest codi coincidiria amb el de la raça pallaresa. S'opta per PAM d'acord amb els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor, que estableixen que en cas de coincidència entre dues o més races, es prenen les dues primeres lletres comunes del nom i la primera lletra diferent (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  palomino, adj
  • es  palomino
  • fr  palomino
  • en  palomino

Veterinària > Etnologia

Definició
Dit del cavall que té el pelatge de color lleonat o crema amb les extremitats, la crina i la cua blanques.
  • ca  palplanxa, n f
  • es  tablestaca
  • fr  palplanche
  • it  palancola
  • en  sheet pile
  • de  Spundwand

Construcció

Definició
Planxa d'acer que es clava a terra i que, encaixada lateralment amb d'altres, forma una pantalla.
  • ca  pals, n m pl
  • es  portería
  • es  postes de gol
  • fr  poteaux de but
  • en  goal posts

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Estructura constituïda per dues barres verticals de 30 peus de longitud mínima situades al centre de la línia de fons, a una distància entre si de 18 peus i 6 polzades, i unides per un travesser a 10 peus de terra per damunt del qual s'ha de fer passar la pilota per puntuar.
  • ca  pals, n m pl
  • es  postes de gol
  • fr  poteaux de but
  • it  pali di porta
  • en  goal posts

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definició
Estructura constituïda per dues barres verticals de 3,40 m de longitud mínima i situades al centre de la línia d'assaig, a una distància entre si de 5,6 m, i per un travesser que les uneix a 3 m de terra.

Nota

  • Per a puntuar s'ha de fer passar la pilota entre les barres i per damunt del travesser.
  • Definició modificada amb motiu del Diccionari de termes normalitzats 1986-2004.