Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Esport > Esports aquàtics > Salts
- ca piscina de salts, n f
- es foso de saltos
- es piscina de saltos
- fr bassin de plongeons
- fr fosse à plongeon
- fr piscine de plongeons
- en diving pool
Esport > Esports aquàtics > Salts
Definició
Ciències de la Terra > Astronomia
- ca Piscis Austrínids, n m pl
- es Piscis Austrínidas, n f pl
- fr Piscis Austrinides, n f pl
- en Piscis Austrinids, n pl
Ciències de la Terra > Astronomia
Definició
Nota
- Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
Alimentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**
- ca piscivegetarià | piscivegetariana, n m, f
- es pescetariano | pescetariana, n m, f
- es pesco-vegetariano | pesco-vegetariana, n m, f
- es piscivegetariano | piscivegetariana, n m, f
- fr pisci-végétarien | pisci-végétarienne, n m, f
- it pescetariano | pescetariana, n m, f
- en pescatarian, n
- en pesce-vegetarian, n
- en pescetarian, n
- en pesco vegetarian, n
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Alimentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piscivegetarià | piscivegetariana i piscivegetarianisme
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les denominacions semànticament relacionades piscivegetarià | piscivegetariana i piscivegetarianisme.
Piscivegetarià | piscivegetariana es forma afegint pisci-, forma prefixada del mot llatí piscis, 'peix', a la base vegetarià | vegetariana. Piscivegetarianisme és un derivat de piscivegetarià amb l'afegiment del sufix -isme.
Criteris aplicats
·Són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte.
·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.
[Acta 660, 12 de febrer de 2020]
Alimentació, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**
- ca piscivegetarianisme, n m
- es pescetarianismo, n m
- es piscivegetarianismo, n m
- fr pesco-végétarisme, n m
- it pescetarianesimo, n m
- it pescetarianismo, n m
- en pescatarianism, n
- en pescetarianism, n
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
Alimentació, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piscivegetarià | piscivegetariana i piscivegetarianisme
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les denominacions semànticament relacionades piscivegetarià | piscivegetariana i piscivegetarianisme.
Piscivegetarià | piscivegetariana es forma afegint pisci-, forma prefixada del mot llatí piscis, 'peix', a la base vegetarià | vegetariana. Piscivegetarianisme és un derivat de piscivegetarià amb l'afegiment del sufix -isme.
Criteris aplicats
·Són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte.
·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.
[Acta 660, 12 de febrer de 2020]
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
- ca pisco, n m
- es pisco, n m
- fr pisco, n m
- it pisco, n m
- pt pisco, n m
- en pisco, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
Definició
Nota
- La forma pisco prové del nom de la ciutat peruana de Pisco, on es fabricava originàriament.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pisco
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma pisco.
Criteris aplicats
·El manlleu del castellà, que és la designació originària d'aquest tipus de beguda al Perú, és l'única denominació que té ús i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.
·La forma pisco correspon al manlleu sense adaptar, que s'integra sense problemes al sistema ortogràfic català.
·En altres llengües (castellà, francès, italià, portuguès i anglès) també s'utilitza únicament aquesta denominació.
Formes desestimades
-aiguardent de Pisco: Gairebé no té ús i restringeix explícitament l'origen de la beguda a una única procedència geogràfica, mentre que actualment el pisco es produeix també a Xile.
-aiguardent de raïm: És una denominació massa genèrica, ja que existeixen altres aiguardents derivats del raïm.
[Acta 740, 7 de juliol de 2025]
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca pisco-sour [en], n m
- ca sour de pisco [sour: en], n m sin. compl.
- es pisco sauer, n m
- es pisco sour, n m
- fr pisco sour, n m
- it pisco sour, n m
- pt pisco sour, n m
- en pisco sour, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pisco-sour (sin. compl. sour de pisco)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes pisco-sour i, com a sinònim complementari, sour de pisco.
Criteris aplicats
Pel que fa a pisco-sour:
·És una denominació d'origen anglès formada a partir de pisco (forma del castellà que designa l'aiguardent amb què s'elabora, propi de Xile i el Perú) i sour (forma de l'anglès que designa genèricament els còctels que contenen suc de llimona o llima).
·És la denominació d'ús habitual i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.
·Seguint la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixa la forma amb guionet entre els formants, atès que es tracta d'un manlleu no adaptat. Aquesta grafia, a més, és coherent amb el fet que a l'hora de fer el plural la tendència és a pluralitzar només el segon formant (els pisco-sours).
·En altres llengües (castellà, francès, italià, portuguès, etc.) també s'utilitza aquesta denominació.
Quant a sour de pisco:
·És una forma descriptiva formada seguint la sintaxi del català, a partir del nucli sour (forma de l'anglès que designa genèricament els còctels que contenen suc de llimona o llima) i el sintagma de pisco, perquè en aquest cas el licor de base del sour és el pisco, un aiguardent propi de Xile i el Perú.
·Malgrat que té molt poc ús, és la denominació lògica en català i permet fer noms anàlegs per a designar altres tipus de sours, elaborats amb altres licors de base (per exemple, el sour de whisky).
[Acta 740, 7 de juliol de 2025]
Esport > Esports de pilota > Pilota
- ca canxa, n f
- ca pista, n f sin. compl.
- es cancha
- es pista
- fr cancha
- fr terrain de jeu
- en cancha
- en court
- eu kantxa
Esport > Esports de pilota > Pilota
Definició
Esport > Esports de pilota > Criquet
- ca pista, n f
- es cancha
- es pista
- es pitch
- es terreno de juego
- fr espace de jeu
- fr piste
- it pitch
- it striscia di gioco
- en pitch
- en wicket
Esport > Esports de pilota > Criquet
Definició
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:
·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);
·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;
·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);
·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);
·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.
El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).
[Acta 535, 27 d'octubre de 2011] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme pista:
El Consell Supervisor aprova la denominació pista per a fer referència a la franja rectangular que ocupa la part central del camp de joc de criquet, si bé en el diccionari normatiu, en l'àmbit dels esports, es recull la mateixa definició per als substantius camp i pista ("Superfície delimitada generalment per línies en què es desenvolupa una competició"), perquè altres accepcions de pista ("Via destinada a un ús molt específic, com per exemple la circulació de bicicletes, fer-hi curses, etc.", "Camí o franja longitudinal d'una calçada destinada a circular-hi normalment en un sol sentit" o "Via no asfaltada, apta per al pas d'automòbils") remeten fàcilment a aquest concepte i no es creu que aquesta denominació pugui induir a confusions, tenint en compte que la distinció entre camp i pista ja es fa en esports com l'atletisme, en què el primer designa el circuit permanent de 400 m de perímetre interior i el segon fa referència a l'espai central de l'estadi envoltat per la pista i cobert de gespa.
[Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
- ca pista bici, n f
- ca pista ciclista, n f
- es pista de bicicletas, n f
- es pista-bici, n f
- es pista bici, n f var. ling.
- fr véloroute, n f
- en bicycle path, n
- en bike path, n
- en cycle path, n
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carril bici (sin. carril ciclista), carril bici protegit (sin. carril ciclista protegit) i pista bici (sin. pista ciclista):
S'aprova la denominació carril bici (amb el sinònim carril ciclista), juntament amb els termes relacionats carril bici protegit (amb el sinònim carril ciclista protegit) i pista bici (amb el sinònim pista ciclista), pels motius següents:
·són formes descriptives i transparents, creades amb un nucli que indica el tipus de via (carril significa, segons el diccionari normatiu, "Faixa longitudinal d'una calçada, generalment senyalitzada, d'amplada suficient perquè hi circuli un vehicle", i pista, "Via destinada a un ús molt específic, com per exemple, la circulació de bicicletes, fer-hi curses, etc."), i amb un complement que fa referència al desplaçament en bicicleta;
·tenen l'aval dels especialistes.
Pel que fa a l'expressió del complement amb el nom bici o bé amb l'adjectiu ciclista, repetida en cadascun dels termes,
·tot i que lingüísticament es considera preferible indicar la relació amb el vehicle per mitjà d'un adjectiu a indicar-la per mitjà del nom en aposició, es té en compte que les formes amb bici són les formes recollides en la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa i també que hi ha precedents similars, com ara carril bus;
·les formes amb bici es documenten àmpliament en textos d'especialitat i textos divulgatius.
[Acta 600, 22 de gener de 2016]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
- ca pista bici, n f
- ca pista ciclista, n f
- es pista de bicicletas, n f
- es pista-bici, n f
- es pista bici, n f var. ling.
- fr véloroute, n f
- en bicycle path, n
- en bike path, n
- en cycle path, n
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carril bici (sin. carril ciclista), carril bici protegit (sin. carril ciclista protegit) i pista bici (sin. pista ciclista):
S'aprova la denominació carril bici (amb el sinònim carril ciclista), juntament amb els termes relacionats carril bici protegit (amb el sinònim carril ciclista protegit) i pista bici (amb el sinònim pista ciclista), pels motius següents:
·són formes descriptives i transparents, creades amb un nucli que indica el tipus de via (carril significa, segons el diccionari normatiu, "Faixa longitudinal d'una calçada, generalment senyalitzada, d'amplada suficient perquè hi circuli un vehicle", i pista, "Via destinada a un ús molt específic, com per exemple, la circulació de bicicletes, fer-hi curses, etc."), i amb un complement que fa referència al desplaçament en bicicleta;
·tenen l'aval dels especialistes.
Pel que fa a l'expressió del complement amb el nom bici o bé amb l'adjectiu ciclista, repetida en cadascun dels termes,
·tot i que lingüísticament es considera preferible indicar la relació amb el vehicle per mitjà d'un adjectiu a indicar-la per mitjà del nom en aposició, es té en compte que les formes amb bici són les formes recollides en la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa i també que hi ha precedents similars, com ara carril bus;
·les formes amb bici es documenten àmpliament en textos d'especialitat i textos divulgatius.
[Acta 600, 22 de gener de 2016]