Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  roja sueca, n f
  • ca  vermella sueca, n f sin. compl.
  • ca  ROS, n f sigla
  • es  roja sueca, n f
  • fr  rouge de Suède, n f
  • en  Swedish Red, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  RDC

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i es documenta traduïda (potser a partir del suec, com a llengua d'origen, o de l'anglès) en la resta de llengües. Tant el nucli (red, rouge, roja) com el modificador (un gentilici: Swedish, sueca, etc.) tenen una correspondència fàcil en català. La forma equivalent en català és roja sueca o vermella sueca.

    Entre roja i vermella, es prefereix roja perquè el color vermell terrós o vermell tirant a groc es coneix pràcticament arreu del territori lingüístic amb la forma roig, especialment quan s'aplica al pelatge dels animals, tal com recull el Petit atles del domini lingüístic català. (1) Cal tenir en compte, d'altra banda, que vermell referit al color de la sang és també roig en bona part del català occidental. Per tant, roig sembla que és una forma més coneguda en general en català. Malgrat tot, es manté també, com a sinònim complementari, la forma amb l'adjectiu vermell -a (vermella sueca), perquè segons els especialistes consultats és una denominació viva entre els ramaders, si més no en bona part del Principat i probablement també a les Balears. (2)

    Pel que fa al codi català (ROS), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    (1) Vegeu, concretament:
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1279-Roig.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-2_Vermell-mapa.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-1_Vermell-text.pdf&gt;
    (VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;)

    (2) El DCVB recull per exemple, aquesta subentrada sota la veu vermell, que mostra la permeabilitat entre aquests dos adjectius (roig i vermell): "4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).-b) L'as d'oros (mall.).-c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).

    (ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;)

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  rol, n m
  • es  papel
  • es  rol
  • fr  rôle
  • en  role

Sociologia

Definició
Comportament que, en una societat concreta, cal esperar d'una persona en relació amb un estatus determinat.
  • ca  rolada, n f
  • es  rolada
  • fr  saute de vent
  • en  shift

Esport > Esports nàutics > Vela

Definició
Acció i efecte del vent de variar de direcció.
  • ca  rolar, v intr
  • es  rolar
  • fr  sauter
  • en  shift, to

Esport > Esports nàutics > Vela

Definició
Variar, el vent, de direcció.
  • ca  ròl·ler, n m
  • es  bolígrafo roller
  • es  roller
  • fr  roller
  • fr  stylo à bille roulante
  • fr  stylo à encre liquide
  • it  roller
  • pt  caneta roller
  • en  roller
  • en  roller pen
  • en  rollerball
  • en  rollerball pen

Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina

Definició
Bolígraf amb una tinta especialment fluida que permet una escriptura més ràpida.
  • ca  memòria només de lectura, n f
  • ca  memòria morta, n f sin. compl.
  • ca  ROM, n f sigla
  • es  memoria de sólo lectura
  • es  memoria muerta
  • es  ROM sigla
  • fr  mémoire morte
  • fr  MEM sigla
  • en  read only memory
  • en  ROM sigla

Informàtica > Maquinari

Definició
Memòria permanent que conté informacions fixes, les quals no són accessibles ni poden ser modificades per l'usuari.

Nota

  • La sigla ROM correspon a la denominació anglesa read only memory.
  • ca  permanència, n f
  • ca  romanència, n f sin. compl.
  • es  remanencia, n f
  • es  sustantividad, n f
  • es  substantividad, n f var. ling.
  • fr  rémanence, n f
  • fr  substantivité, n f
  • en  substantivity, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la salut > Farmacologia, Imatge personal > Tractaments cosmètics, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Capacitat d'un medicament o d'un cosmètic d'aplicació tòpica de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.

Nota

  • 1. Per exemple, es pot parlar de la permanència d'un col·lutori, un col·liri o un protector solar davant l'efecte de la saliva, les llàgrimes i l'aigua o la suor, respectivament.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme permanència (sin. compl.: romanència):

    S'aproven les denominacions permanència (com a forma principal) i romanència (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són lingüísticament adequades, motivades i transparents;

    ·ja es documenten en textos especialitzats, sobretot permanència, que és una forma més popular que romanència;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma substantivitat, calc de l'anglès substantivity, perquè en català la relació entre el mot substantivitat ("Qualitat de substantiu", i substantiu és "Que té substància" o "Que constitueix la substància d'alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i la idea de durada que hauria de denotar, segons el concepte que cal denominar, no és gens evident.

    Entre romanència i permanència es prefereix permanència, perquè és una forma molt més freqüent entre els parlants.

    [Acta 633, 7 de març de 2018]
  • ca  romanesco, n m
  • es  brocoflor
  • es  brócoli romanesco
  • es  coliflor romanesco
  • es  romanesco
  • fr  brocofleur
  • fr  chou romanesco
  • fr  romanesco
  • it  broccolo romanesco
  • it  broccolo romano
  • pt  romanesco
  • en  broccoflower
  • en  Roman cauliflower
  • en  romanesco
  • en  romanesco broccoli
  • nc  Brassica oleracea var. botrytis × Brassica oleracea var. italica

Agricultura > Horticultura, Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació de les varietats Brassica oleracea var. botrytis i Brassica oleracea var. italica, que presenta brots florals cònics de color verd clar disposats en corones espiraliformes, els quals es mengen quan les flors encara són poncelles.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bròcoli, bròquil (sin. bròquil verd), bròquil blanc (sin. coliflor) i romanesco:

    S'aprova el terme bròcoli, manlleu adaptat de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'), pels motius següents:

    ·els especialistes consultats asseguren que la forma normativa bròquil ("Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis)"), que també és un manlleu adaptat de l'italià broccoli, designa un altre concepte;

    ·l'italianisme és l'única forma que té ús en català, i també en les altres llengües de referència, per a designar aquest concepte;

    ·la grafia bròcoli, que ja té un cert ús, s'adapta a l'ortografia catalana sense allunyar-se excessivament de la forma d'origen;

    ·tots els especialistes consultats opten per la fixació del manlleu adaptat.

    Es descarta l'adaptació bròculi, si bé té un cert ús, perquè és més allunyada de la grafia italiana.

    Es desestima també l'adaptació brócoli, amb o tancada, tot i que correspon a la pronúncia que en fan alguns especialistes, perquè la grafia bròcoli és més respectuosa amb la pronúncia de la llengua d'origen i és més coherent amb la forma adaptada bròquil, procedent també de l'italià broccoli.

    L'adaptació morfològica bròcol, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè s'allunya de la forma d'origen. A més, el fet que la grafia bròcol sigui més similar a l'adaptació feta prèviament del manlleu italià broccolo (bròquil) com a denominació comuna de Brassica oleracea var. botrytis, podria dificultar la distinció entre els dos conceptes exposats.

    Finalment, es bandegen les denominacions sintagmàtiques bròquil de brots, bròquil italià i bròquil americà perquè no tenen tant d'ús i no s'identificarien tan fàcilment amb el concepte.


    S'aproven també els termes relacionats bròquil (amb el sinònim bròquil verd) i bròquil blanc (com a sinònim del terme normatiu coliflor) pels motius següents:

    ·tot i que bròquil es recull al diccionari normatiu amb una definició genèrica, com a nom comú de qualsevol hortalissa pertanyent a Brassica oleracea var. botrytis, tots els especialistes en horticultura consultats constaten que en algunes zones del domini lingüístic s'utilitza bròquil per a fer referència a un tipus concret d'aquesta varietat;

    ·en les zones en què utilitzen la denominació bròquil com a genèric, distingeixen els dos tipus de Brassica oleracea var. botryitis amb les formes bròquil blanc i bròquil verd, de manera que bròquil blanc és sinònim de coliflor i bròquil verd és sinònim de bròquil (en sentit restrictiu, aplicat únicament a la varietat de color verd).

    S'acorda de fer constar en nota la forma bròcul, documentada al DCVB com a variant de bròquil, i les formes colflori i floricol, recollides al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com a variants de coliflor.


    S'aprova també el terme conceptualment relacionat romanesco, manlleu de l'italià, substantivació de l'adjectiu homònim ("Della Roma attuale, dell'uso romano o degli abitanti della Roma di oggi"), pels motius següents:

    ·el manlleu es documenta en totes les llengües de referència, ja sigui com a substantiu en denominacions simples o com a adjectiu en denominacions sintagmàtiques;

    ·és una forma que s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic de la llengua catalana i que presenta una terminació formalment paral·lela a la de mots catalans com romesco (del llatí vulgar remĭscŭlu) o fiasco (denominació manllevada també de l'italià);

    ·és la denominació que utilitzen i que prioritzen els especialistes en horticultura consultats.

    Es descarta la forma brocoflor, calc de l'anglès i del francès, creada a partir del truncament de bròcoli i coliflor, perquè en català no té cap ús.
  • ca  romanita, n f
  • es  rumanita
  • fr  roumanite
  • it  rumenite
  • en  roumanite
  • de  Rumänit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Varietat d'ambre de color groc, verd o blau.

Nota

  • La romanita presenta una fluorescència marcada. Es tracta d'un ambre dels períodes cretaci a eocè.
  • La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
  • ca  romboedre, n m
  • es  romboedro
  • fr  rhomboèdre
  • en  rhombohedron

Matemàtiques > Geometria

Definició
Paral·lepípede les cares del qual són rombes.

Nota

  • També és correcta la variant rombòedre.