Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  roure roig americà, n m
  • ca  roure roig, n m pl sin. compl.
  • es  roble americano, n m
  • es  roble rojo, n m
  • es  roble rojo americano, n m
  • es  roble rojo del Norte, n m
  • es  roble rojo del Sur, n m
  • fr  chêne rouge, n f
  • fr  chêne rouge d'Amérique, n m
  • en  American red oak, n
  • en  Northern red oak, n
  • en  red oak, n
  • de  americanische Roteiche, n f
  • de  Roteiche, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  roure roig americà, n m
  • ca  roure roig, n m pl sin. compl.
  • es  roble americano, n m
  • es  roble rojo, n m
  • es  roble rojo americano, n m
  • es  roble rojo del Norte, n m
  • es  roble rojo del Sur, n m
  • fr  chêne rouge, n f
  • fr  chêne rouge d'Amérique, n m
  • en  American red oak, n
  • en  Northern red oak, n
  • en  red oak, n
  • de  americanische Roteiche, n f
  • de  Roteiche, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  roux [fr], n m
  • es  roux
  • fr  roux
  • en  roux

Procediments culinaris

Definició
Preparat fet de farina i mantega que s'utilitza per a lligar salses, brous, sucs, etc.

Nota

  • El roux pot ser blanc, ros o fosc, segons el punt de torrat de la farina.
  • ca  arrova, n f
  • ca  rova, n f
  • es  arroba
  • fr  arobas
  • fr  arrobas
  • en  at
  • sbl  @

Informàtica

Definició
Símbol format per una a semiencerclada que, en una adreça de correu electrònic, separa el nom de l'ordinador de l'internauta del nom de l'ordinador que li dona allotjament.
  • ca  ròving, n m
  • es  estratifil
  • es  roving
  • fr  roving
  • fr  stratifil
  • pt  roving
  • en  roving

Indústria > Indústria tèxtil, Indústria > Indústria del vidre

Definició
Material format per un conjunt de fibres o filaments artificials continus i paral·lels agrupats sense torsió intencionada.
  • ca  ròving, n m
  • es  movimiento ocular errante
  • es  roving ocular
  • es  vagabundeo ocular
  • en  roving eye movement

Ciències de la salut > Neurologia

Definició
Moviment ocular espontani horitzontal que consisteix en desviacions conjugades, lentes i repetitives dels ulls, el qual s'associa amb una lesió cerebral difusa.
  • ca  royal [fr], n m
  • es  royal, n m
  • es  royale, n m var. ling.
  • fr  royal, n m
  • en  changement battu, n
  • en  royale, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Canvi de peu saltat en l'aire en què, partint de 5a posició en demi-plié, s'impulsa el cos amb els dos peus per a mostrar-los lleugerament separats durant l'elevació i tornar-los a ajuntar mostrant la mateixa 5a posició en l'aire, abans d'executar un canvi de peu i aterrar en la 5a posició contrària a la de partida, també en demi-plié.

Nota

  • El royal és una forma d'entrechat, que s'inclou dins del que es considera la batterie bàsica.
  • ca  regalia, n f
  • ca  royalty, n m sin. compl.
  • es  regalía
  • es  royalty
  • fr  redevance
  • fr  royalty
  • en  royalty

Dret

Definició
Dret que té una empresa de cedir tecnologies o d'usar una propietat industrial, com ara una patent o una marca registrada.
  • ca  orgasme cerebral, n m
  • ca  resposta sensorial meridiana autònoma, n f sin. compl.
  • ca  RSMA, n f sigla
  • es  orgasmo cerebral, n m
  • es  respuesta sensorial meridiana autónoma, n f
  • es  RSMA, n m sigla
  • fr  orgasme cérébral, n m
  • fr  ASMR, n m sigla
  • en  autonomous sensory meridian response, n
  • en  brain orgasm, n
  • en  braingasm, n
  • en  ASMR, n sigla

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició
Conjunt de sensacions plaents que s'experimenten com a conseqüència d'una estimulació suau.

Nota

  • 1. Les sensacions plaents poden consistir en pessigolleig, relaxació, serenor, endormiscament, etc., i els estímuls poden ser xiuxiueigs, sospirs, un to de veu suau, música ambiental, imatges de vida quotidiana, etc.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma; sigla RSMA):

    S'aproven les denominacions orgasme cerebral i, com a sinònim complementari, resposta sensorial meridiana autònoma, juntament amb la sigla RSMA, pels motius següents:

    Pel que fa a orgasme cerebral i resposta sensorial meridiana autònoma, calcs de les formes angleses brain orgasm i autonomous sensory merdian response, respectivament,

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquest concepte: resposta sensorial meridiana autònoma és un calc de la forma anglesa d'autor(1) autonomous sensory merdian response, i orgasme cerebral és un calc de brain orgasm, forma amb què també es coneix en anglès el concepte;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que són les designacions habituals;

    ·en altres llengües també s'utilitzen les formes calcades de l'anglès.

    Pel que fa a la sigla, s'opta per la forma corresponent a la denominació catalana, tot i que la sigla anglesa (ASMR) té força ús, perquè es documenta i té el vistiplau dels especialistes.

    Entre orgasme cerebral i orgasme mental, es prefereix orgasme cerebral, perquè remet a la idea de resposta física (no únicament psíquica, com mental) a uns estímuls i, per tant, es creu que s'adequa més bé al concepte.

    (1) Segons diverses fonts, és una denominació encunyada l'any 2010 per la nord-americana Jennifer Allen, en el marc d'un grup de Facebook sobre aquesta resposta sensorial.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]
  • ca  rudus, n m
  • es  rudus
  • en  rudus

Construcció, Història > Arqueologia

Definició
Capa intermèdia d'un paviment d'època romana, formada per pedres unides amb morter.