Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sida, n f
  • ca  síndrome d'immunodeficiència adquirida, n f
  • ca  SIDA, n f sigla
  • es  sida
  • es  síndrome de inmunodeficiencia adquirida
  • es  SIDA sigla
  • fr  sida
  • fr  syndrome d'immunodéficience acquise
  • fr  SIDA sigla
  • en  acquired immune deficiency syndrome
  • en  acquired immunodeficiency syndrome
  • en  AIDS sigla

Ciències de la salut > Patologia general > Immunodeficiències

Definició
Malaltia corresponent a l'etapa final de la infecció pel VIH, caracteritzada per l'aparició d'infeccions oportunistes o de neoplàsies.
  • ca  deliri de gelosia, n m
  • ca  síndrome d'Otel·lo, n f sin. compl.
  • es  delirio celotípico
  • es  síndrome de Otelo
  • fr  délire de jalousie
  • fr  syndrome d'Othello
  • en  delusional jealousy
  • en  Othello syndrome
  • de  Eifersuchtswahn
  • de  Othello-Syndrom

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Deliri que pateix la persona que té la convicció ferma i sistemàtica que la parella li és infidel.

Nota

  • La forma síndrome d'Otel·lo és més habitual en contextos de divulgació.
  • ca  síndrome de l'iris en altiplà, n f
  • es  síndrome del iris en meseta
  • es  síndrome del iris plateau
  • fr  syndrome de l'iris plateau
  • en  plateau iris syndrome

Ciències de la salut > Oftalmologia

Definició
Glaucoma d'angle tancat que es produeix en un ull amb iris en altiplà i que no respon a una iridectomia.
  • ca  síndrome de Meadow, n f
  • ca  síndrome de Münchhausen per poders, n f
  • es  síndrome de Meadow
  • es  síndrome de Münchhausen por poderes
  • fr  syndrome de Meadow
  • fr  syndrome de Münchhausen par procuration
  • fr  syndrome de Polle
  • en  factitious disorder by proxy
  • en  Meadow syndrome
  • en  Münchhausen syndrome by proxy
  • en  Polle syndrome
  • de  Münchhausen-by-proxy-Syndrom
  • de  Münchhausen-Stellvertreter-Syndrom

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Síndrome que experimenta la persona que provoca l'aparició de símptomes, generalment físics, en una altra persona que té al seu càrrec, sovint un fill, o que s'inventa que aquesta persona té aquests símptomes.

Nota

  • Les causes de la síndrome de Meadow i els objectius que persegueix la persona que el pateix poden ser diversos.
  • La denominació síndrome de Meadow prové del nom del pediatre britànic Samuel Roy Meadow, que va identificar aquest tipus d'afecció.
  • ca  síndrome de Münchhausen, n f
  • es  síndrome de Münchhausen
  • fr  syndrome de Münchhausen
  • en  Münchhausen syndrome
  • en  Münchhausen's syndrome
  • de  Münchhausen-Syndrom

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Trastorn factici en què els símptomes del pacient són únicament de caràcter físic.

Nota

  • La denominació síndrome de Münchhausen es basa en la figura de Karl Friedrich Hieronymus von Münchhausen (1720-1797), militar alemany, baró de Münchhausen, que es feu famós per les seves històries fabuloses.
  • ca  síndrome de Meadow, n f
  • ca  síndrome de Münchhausen per poders, n f
  • es  síndrome de Meadow
  • es  síndrome de Münchhausen por poderes
  • fr  syndrome de Meadow
  • fr  syndrome de Münchhausen par procuration
  • fr  syndrome de Polle
  • en  factitious disorder by proxy
  • en  Meadow syndrome
  • en  Münchhausen syndrome by proxy
  • en  Polle syndrome
  • de  Münchhausen-by-proxy-Syndrom
  • de  Münchhausen-Stellvertreter-Syndrom

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Síndrome que experimenta la persona que provoca l'aparició de símptomes, generalment físics, en una altra persona que té al seu càrrec, sovint un fill, o que s'inventa que aquesta persona té aquests símptomes.

Nota

  • Les causes de la síndrome de Meadow i els objectius que persegueix la persona que el pateix poden ser diversos.
  • La denominació síndrome de Meadow prové del nom del pediatre britànic Samuel Roy Meadow, que va identificar aquest tipus d'afecció.
  • ca  síndrome de negligència, n f
  • es  heminegligencia
  • es  negligencia unilateral
  • fr  héminégligence
  • en  hemineglect
  • en  syndrome of neglect

Ciències de la salut > Neurologia

Definició
Síndrome consistent en una alteració de l'atenció sensorial, que es caracteritza per la dificultat de detectar estímuls, generalment visuals o tàctils, en una meitat del cos, causada principalment per lesions del lòbul parietal de l'hemisferi dret.

Nota

  • La síndrome de negligència més comuna és la que afecta la percepció visual.
  • La síndrome de negligència acostuma a afectar la meitat del cos contrària a l'hemisferi cerebral lesionat.
  • ca  periostitis tibial, n f
  • ca  síndrome de sobrecàrrega tibial medial, n f
  • es  periostitis tibial
  • es  síndrome del estrés tibial medial
  • fr  périostite tibiale
  • fr  syndrome douloureux tibial
  • pt  canelite
  • pt  periostite medial da tíbia
  • pt  síndrome de estresse do medial tibial
  • en  medial tibial stress syndrome
  • en  shin splints
  • en  tibial periostitis
  • de  mediales Tibiakantensyndrom
  • de  Schienbeinkantensyndrom

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definició
Periostitis causada per una sobrecàrrega per tracció del múscul soli i del múscul flexor llarg del dit gros del peu, que provoca dolor agut a la zona anteromedial interna de la canyella.

Nota

  • La periostitis tibial és una lesió especialment comuna entre els esportistes, sobretot entre els atletes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme periostitis tibial (sin. síndrome de sobrecàrrega tibial medial):

    S'aproven els termes periostitis tibial i síndrome de sobrecàrrega tibial medial, com a sinònims, pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu anglès shin splints;

    ·totes dues formes són utilitzades amb normalitat pels especialistes, sobretot periostitis tibial, que és una designació més popular (síndrome de sobrecàrrega tibial medial és una forma més tècnica, amb ús sobretot en classificacions mèdiques);

    ·totes dues són també formes descriptives del concepte, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades catalanes, sobretot periostitis tibial;

    ·en altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es prefereix la forma síndrome de sobrecàrrega tibial medial en comptes de síndrome d'estrès tibial medial, que també té ús, perquè es considera que en aquest context la forma sobrecàrrega és més precisa. Alguns especialistes creuen, d'altra banda, que quan es parla de estrès es fa referència a lesions més greus, properes a la fractura.
  • ca  síndrome d'esgotament professional, n f
  • ca  síndrome del cremat, n f sin. compl.
  • es  sentimiento de quemado, n m
  • es  síndrome de desgaste profesional, n m
  • es  síndrome de estar quemado, n m
  • fr  syndrome d'épuisement professionnel, n m
  • en  burn-out, n
  • en  burnout syndrome, n

Ciències de la salut > Medicina clínica, Psicologia

Definició
Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.
  • ca  síndrome del declivi, n f
  • es  síndrome del declive
  • fr  syndrome de glissement
  • en  adult failure to thrive
  • en  failure to thrive syndrome

Ciències de la salut > Geriatria

Definició
Deterioració funcional progressiva de naturalesa física i cognitiva, d'origen multifactorial, associada a desnutrició i depressió, que afecta especialment persones grans i es manifesta amb una disminució remarcable de l'autonomia funcional.