Neoloteca

ca subsolador, n m
es subsolador
fr défonceuse
en ripper

Agricultura > Equip agrícola

Definició

Arada proveïda d'una rella forta, sostinguda per una cameta molt resistent, que s'utilitza per a obrir solcs estrets i profunds sense fer aflorar la terra de les capes inferiors.

ca substància tigroide, n f
es sustancia tigroide
en tigroid substance

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició

Conjunt de cossos de Nissl que hi ha en el soma cel·lular de la majoria de les neurones piramidals, els quals, un cop tenyits amb blau de metilè, prenen un color blavós i donen un aspecte tigrat al citoplasma neuronal.

ca substitució progressiva, n f
it cross-tapering
en cross-taper
en cross-tapering

Ciències de la salut > Farmacologia

Definició

Pràctica consistent a disminuir gradualment la dosi d'un medicament i a incrementar alhora la dosi d'un altre medicament de propietats similars.

ca substitut de la sang, n m
es sangre artificial
es sucedáneo de la sangre
es sustituto de la sangre
fr substitut du sang
fr substitut sanguin
fr succédané de sang
it sangue artificiale
it sostituto del sangue
it surrogato del sangue
en artificial blood
en blood substitute
en blood surrogate

Ciències de la salut > Hematologia

Definició

Substància sintètica o semisintètica que pot realitzar alguna de les funcions de la sang i esdevenir, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.

Nota

Els substituts de la sang més coneguts i sobre els quals s'han fet progressos científics més importants són els transportadors d'oxigen, motiu pel qual la forma substitut de la sang s'utilitza sovint referida específicament als transportadors d'oxigen.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes transportador d'oxigen i substitut de la sang:

S'aprova el terme transportador d'oxigen pels motius següents:

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

·ja es documenta en fonts especialitzades amb aquest sentit específic i, segons alguns especialistes, té un ús creixent;

·en altres llengües es documenta la solució anàloga;

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma substitut dels eritròcits, que també es documenta i podria considerar-se adequada, s'ha descartat en favor de transportador d'oxigen, perquè aquesta segona forma és més explicativa (aclareix la funció concreta de la substància) i, per tant, preferible des del punt de vista científic.

La forma anàleg de l'hemoglobina, proposada per algun expert, també pot considerar-se adequada semànticament però té poc ús i és menys transparent que la forma aprovada.

Finalment, també s'ha descartat la forma substitut de la sang com a designació d'aquest concepte, malgrat que té força ús (tant en català com, la forma anàloga, en altres llengües), perquè és semànticament imprecisa.

Substitut de la sang s'aprova, en canvi, com a designació genèrica referida a qualsevol substància sintètica o semisintètica capaç de realitzar alguna de les funcions de la sang, pels motius següents:

·és una designació molt utilitzada i documentada, si bé s'associa sovint, de manera poc precisa, als transportadors d'oxigen, que són els substituts de la sang en què més s'ha treballat i, per tant, els més coneguts;

·la majoria d'especialistes són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma amb aquest significat genèric;

·en altres llengües també s'utilitza i es documenta, en fonts considerades referencials, la solució anàloga.

La forma sang artificial, recollida en nombrosos contextos divulgatius i, fins i tot, en alguna font terminològica, s'ha desestimat com a denominació de tots dos conceptes. Com a designació de les substàncies transportadores d'oxigen, és una forma imprecisa, i com a genèric referit a qualsevol substància capaç de substituir alguna de les funcions de la sang és també poc adequada, ja que les substàncies sintètiques o semisintètiques desenvolupades fins ara no aconsegueixen imitar la sang en tota la seva complexitat, sinó que només realitzen alguna de les seves funcions. Des d'aquest punt de vista, es considera, doncs, una designació poc científica.

Entre les formes succedani de la sang, que també s'ha tingut en compte, i substitut de la sang, s'ha preferit aquesta segona perquè té molt més ús.

[Acta 548: 21 de juny de 2012]

ca subtítol, n m
es subtitular
es subtítulo
fr intertitre
fr sous-titre
en cross-head
en subhead
en subheading

Comunicació > Publicitat

Definició

Frase d'un anunci imprès que se situa gràficament després del titular i abans del cos de text.

ca sucre cremat, n m
es azúcar quemado, n m
es punto de caramelo, n m
fr caramel brun, n m
fr caramel foncé, n m
en burnt sugar, n
en dark caramel, n

Procediments culinaris

Definició

Punt de cocció d'un xarop entre 170 i 190ºC, en què el xarop fa escuma a la superfície i el sucre perd el poder edulcorant.

Nota

1. El sucre cremat és l'últim estadi de la cocció del sucre, previ a la carbonització.
2. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo oscuro o punto de crocante oscuro.
3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

ca sucre de llustre, n m
ca sucre llustre, n m sin. compl.
es azúcar de lustre
es azúcar glas
es azúcar glasé
es azúcar glaseada
es azúcar glaseado
es azúcar impalpable
es azúcar lustre
fr sucre à glacer
fr sucre farine
fr sucre glace
fr sucre impalpable
it zucchero a velo
it zucchero velo
en confectioner's sugar
en icing sugar
en powdered sugar

Cereals

Definició

Sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior als 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú, utilitzat principalment per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota

El sucre de llustre conté de vegades una petita proporció de midó per a evitar que es compacti.
A Menorca, aquest tipus de sucre es coneix amb la forma floreti.
L'equivalent castellà azúcar impalpable és una forma pròpia de l'Amèrica del Sud.
Els equivalents francesos sucre impalpable i sucre farine són formes pròpies de Bèlgica.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la desestimació del terme sucre glace (i altres variants) i l'aprovació del terme sucre llustre:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació en català del manlleu del francès sucre glace i de qualsevol de les adaptacions o variants documentades d'aquest manlleu (sucre glaç, sucre glaça, sucre glas, sucre glacé), pels motius següents:

·ja existeix en català una forma normativa per a designar aquest tipus de sucre: sucre de llustre, documentada en nombroses fonts lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades; els especialistes consultats asseguren, d'altra banda, que les dues denominacions (sucre de llustre i sucre glace) responen exactament al mateix concepte i que la incorporació o no de midó no és un tret especialment rellevant del concepte ni marca cap distinció entre els sucres, com sembla que suggereixen algunes fonts;(1)

·la forma normativa i especialment la variant reduïda sucre llustre (o també, de vegades, llustre) són justament les utilitzades normalment entre els especialistes per a designar aquest tipus de sucre;

·la forma sucre glace (o sucre glacé o sucre glas) es coneix, però sembla més usual en contextos poc especialitzats que no pas en l'àmbit professional de la pastisseria i no sembla, en tot cas, que sigui un manlleu que calgui incorporar a la llengua, malgrat que es documenti en algunes fonts catalanes rellevants i també en altres llengües.

S'aprova la variant sucre llustre com a sinònim complementari de sucre de llustre perquè és una forma molt viva, amb suport entre els experts i ja recollida en algunes obres lexicogràfiques catalanes (per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2)).

El Consell Supervisor acorda també de fer constar en nota que a Menorca la denominació habitual d'aquest tipus de sucre és floreti, forma originària probablement d'algun dialecte italià.

(1)La majoria d'especialistes consultats tampoc fan distinció conceptual entre sucre de llustre i sucre en pols, però en algunes fonts, en canvi, es defineix clarament sucre en pols com a superordinat de sucre de llustre, que és un sucre en pols molt fi.

(2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2012]. <dcc.iecat.net/ddlc/>

ca sucre de llustre, n m
ca sucre llustre, n m sin. compl.
es azúcar de lustre
es azúcar glas
es azúcar glasé
es azúcar glaseada
es azúcar glaseado
es azúcar impalpable
es azúcar lustre
fr sucre à glacer
fr sucre farine
fr sucre glace
fr sucre impalpable
it zucchero a velo
it zucchero velo
en confectioner's sugar
en icing sugar
en powdered sugar

Cereals

Definició

Sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior als 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú, utilitzat principalment per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota

El sucre de llustre conté de vegades una petita proporció de midó per a evitar que es compacti.
A Menorca, aquest tipus de sucre es coneix amb la forma floreti.
L'equivalent castellà azúcar impalpable és una forma pròpia de l'Amèrica del Sud.
Els equivalents francesos sucre impalpable i sucre farine són formes pròpies de Bèlgica.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la desestimació del terme sucre glace (i altres variants) i l'aprovació del terme sucre llustre:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació en català del manlleu del francès sucre glace i de qualsevol de les adaptacions o variants documentades d'aquest manlleu (sucre glaç, sucre glaça, sucre glas, sucre glacé), pels motius següents:

·ja existeix en català una forma normativa per a designar aquest tipus de sucre: sucre de llustre, documentada en nombroses fonts lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades; els especialistes consultats asseguren, d'altra banda, que les dues denominacions (sucre de llustre i sucre glace) responen exactament al mateix concepte i que la incorporació o no de midó no és un tret especialment rellevant del concepte ni marca cap distinció entre els sucres, com sembla que suggereixen algunes fonts;(1)

·la forma normativa i especialment la variant reduïda sucre llustre (o també, de vegades, llustre) són justament les utilitzades normalment entre els especialistes per a designar aquest tipus de sucre;

·la forma sucre glace (o sucre glacé o sucre glas) es coneix, però sembla més usual en contextos poc especialitzats que no pas en l'àmbit professional de la pastisseria i no sembla, en tot cas, que sigui un manlleu que calgui incorporar a la llengua, malgrat que es documenti en algunes fonts catalanes rellevants i també en altres llengües.

S'aprova la variant sucre llustre com a sinònim complementari de sucre de llustre perquè és una forma molt viva, amb suport entre els experts i ja recollida en algunes obres lexicogràfiques catalanes (per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2)).

El Consell Supervisor acorda també de fer constar en nota que a Menorca la denominació habitual d'aquest tipus de sucre és floreti, forma originària probablement d'algun dialecte italià.

(1)La majoria d'especialistes consultats tampoc fan distinció conceptual entre sucre de llustre i sucre en pols, però en algunes fonts, en canvi, es defineix clarament sucre en pols com a superordinat de sucre de llustre, que és un sucre en pols molt fi.

(2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2012]. <dcc.iecat.net/ddlc/>

ca purins, n m pl
ca fems líquids, n m pl sin. compl.
ca sucs, n m pl sin. compl.
es deyecciones líquidas
es estiércol líquido
es purín
fr déjections liquides
fr lisier
en dung water
en liquid manure

Ramaderia > Explotació animal

Definició

Producte líquid constituït per una barreja de dejeccions sòlides i líquides, restes de jaç, restes de productes d'alimentació animal i aigua, en quantitats variables, generalment amb un contingut d'aigua superior al 85% en pes.

Nota

L'emmagatzematge de purins en dipòsits inadequats, l'ús com a adob en èpoques inadequades per al cultiu o l'abocament directe al llit fluvial pot provocar contaminació de les aigües subterrànies i superficials.

ca sucupira, n f
es sucupira, n f
es sucupira preta, n f
fr coeur dehors, n m
fr sucupira, n f
fr sucupira preta, n f
pt cutiuba, n f
pt macaniba, n
pt paricarana, n f
pt sapupira, n f
pt sucupira, n f
pt sucupira-preta, n f
en sucupira, n
de Sucupira, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

Nota

1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

·ja es documenta en fonts catalanes;

·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota