Neoloteca

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca surf de rem, n m
ca SUP, n m sigla
es paddle surf, n m
es stand up paddle, n m
es stand up paddle surf, n m
es SUP paddleboarding, n m
es surf con remo, n m
es SUP, n m sigla
fr planche à pagaie, n f
fr planche à rame, n f
fr surf à pagaie, n m
fr SUP, n m sigla
en paddle surf, n
en paddle surfing, n
en stand up paddle, n
en stand up paddle boarding, n
en stand up paddle surfing, n
en stand up paddling, n
en stand-up paddle boarding, n
en stand-up paddle surfing, n
en SUP, n sigla

Esport > Esports nàutics > Surf

Definició

Esport nàutic consistent a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d'una planxa de rem, dempeus i mantenint l'equilibri amb l'ajuda d'un rem.

Nota

La sigla SUP correspon a l'equivalent anglès stand up paddling ('remada dret').
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes surf de rem (sigla SUP) i planxa de rem (sin. planxa de SUP) :

S'aproven els termes surf de rem, al costat de la sigla d'origen anglès SUP, i planxa de rem, al costat del sinònim planxa de SUP, pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos paddle surf(ing) i SUP board, respectivament, que són les formes més esteses en català per a designar els conceptes;

·tant surf de rem com planxa de SUP es documenten ja en contextos catalans;

·són formes descriptives i s'associen sense dificultat amb els conceptes;

·la forma surf de rem és paral·lela a surf de vela o surf d'estel, formes ja normalitzades anteriorment pel Consell Supervisor per a designar esports practicats, com el surf de rem, sobre una planxa; la forma planxa de rem, al seu torn, és paral·lela a planxa de surf (utilitzada en la pràctica del surf), planxa de surf d'estel (utilitzada en la pràctica del surf d'estel) o planxa de vela (utilitzada en la pràctica del surf de vela);

·la sigla anglesa SUP (de stand up paddle) està molt estesa en català i en altres llengües per a designar l'esport;

·són formes que tenen el suport d'especialistes de l'àmbit.

Es descarta d'acceptar el manlleu paddle surf (i igualment l'adaptació pàdel-surf) perquè es creu que és innecessari i que les formes aprovades poden substituir-lo sense problema.

La forma rem dempeus, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè el surf de rem no és una modalitat de rem i aquesta solució podria, doncs, crear confusió. Si bé tampoc és una modalitat del surf convencional, perquè a diferència del surf també es pot practicar en aigües tranquil·les (el surf és, segons el diccionari normatiu un "Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades"), cal tenir en compte que el nucli surf s'ha utilitzat en català amb un sentit més flexible, referit sovint a esports que es practiquen amb una planxa (és el cas, per exemple, de surf de neu o surf d'estel).

[Acta 557, 28 de febrer de 2013]

ca gran marxa en X, n f
ca súper X, n f
fr super X strutting, n m
en super X-strut, n
en super-X, n

Esport > Twirling

Definició

Subespecialitat de marxa en X en què la trajectòria que segueix el twirler és àmplia.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca gasolina súper, n f
ca supercarburant, n m
es gasolina súper
fr supercarburant
en super gasoline

Indústria > Indústria petroquímica

Definició

Gasolina amb un índex d'octà entre 97 i 99.

Nota

Sovint s'utilitza la forma abreujada súper.

ca supercèl·lula, n f
ca tempesta supercel·lular, n f sin. compl.
es supercélula, n f
es tormenta supercelular, n f
fr supercellule, n f
en supercell, n
en supercell storm, n
en supercell thunderstorm, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Prefixació**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Tempesta consistent en una cèl·lula de convecció de grans dimensions que presenta un mesocicló, amb un cicle de vida que pot tenir una durada superior a diverses hores.

Nota

1. Les supercèl·lules poden produir fenòmens de temps violent, com mànegues, pedra o esclafits.
2. Les supercèl·lules es poden originar en un procés de desdoblament de tempesta, tot i que no és imprescindible aquest procés per a la formació d'una supercèl·lula.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme supercèl·lula (sin. compl. tempesta supercel·lular)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes supercèl·lula i, com a sinònim complementari, tempesta supercel·lular.

Criteris aplicats

Pel que fa a supercèl·lula,

·És una denominació formada a partir del formant super-, que indica superioritat, i el nucli del terme de l'àmbit de la meteorologia cèl·lula de convecció (o cèl·lula convectiva, que designa la massa d'aire de forma cel·lular que, en un procés ben organitzat de convecció, presenta una configuració sistemàtica de moviment en el seu interior, les propietats de la qual no es barregen amb les de les masses d'aire veïnes; així doncs, es pot considerar una denominació lingüísticament adequada per a designar una cèl·lula de convecció de grans dimensions, que pot produir fenòmens de temps violent.

·És la denominació més utilitzada per a designar aquest concepte, i ja es documenta en fonts terminològiques i enciclopèdiques de referència en català.

·En totes les llengües tenen ús formes paral·leles a supercèl·lula, i aquestes denominacions en alguns casos es documenten en fonts lexicogràfiques i terminològiques de referència.

·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.

Pel que fa a tempesta supercel·lular,

·És una locució nominal lingüísticament adequada, formada pel nucli tempesta i l'adjectiu neològic supercel·lular, creat al seu torn a partir del substantiu supercèl·lula i el sufix adjectivador -ar.

·Té un cert ús i es documenta en algunes obres terminològiques i enciclopèdies de referència en català.

·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca superclúster, n m
en supercluster

Informàtica > Maquinari

Definició

Grup de clústers interconnectats.

ca supercomputació, n f
es supercomputación
fr superinformatique
en supercomputing

Informàtica

Definició

Informàtica destinada a tasques científiques i tècniques que es desenvolupa per mitjà de supercomputadors.

ca supercomputador, n m
es supercomputador
es superordenador
fr supercalculateur
fr superordinateur
en supercomputer

Informàtica > Maquinari

Definició

Ordinador de gran potència especialitzat en el càlcul intensiu, que s'utilitza en tasques científiques i tècniques.

Nota

Per extensió, també s'utilitza de vegades el terme superordinador per a fer referència a aquest concepte.

ca superenrotllament, n m
es superenrollamiento
fr superenroulement
en supercoiling

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició

Procés per mitjà del qual es forma una superhèlix.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició