Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tetartoide, n m
  • ca  dodecaedre pentagonal tetraèdric, n m sin. compl.
  • es  tetartoide
  • fr  pentagonotritétraèdre
  • en  tetartoid

Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia

Definició
Poliedre cristal·lí de la classe tetartoèdrica del sistema cúbic, de dotze cares pentagonals irregulars i asimètriques.

Nota

  • També és correcta la variant dodecàedre pentagonal tetraèdric.
  • ca  tetolet becllarg, n m
  • es  agujeta escolopácea
  • fr  limnodrome à long bec
  • en  long-billed dowitcher
  • de  groβer Schlammläufer
  • nc  Limnodromus scolapaceus

Zoologia > Ocells

Definició
Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids, d'uns 31 cm de llargària i força voluminós, que té un reclam monosil·làbic o multisil·làbic agut molt característic.

Nota

  • L'adult nidificant té un to rogenc descolorit a la cara, al coll i a tota la part de sota del cos. A l'hivern té el cap i el pit grisos, amb el dors i les ales fosques, amb serrells estrets i blanquinosos. Divagant des de l'Amèrica del Nord cap a tot Europa.
  • ca  tetraedre, n m
  • es  tetraedro
  • fr  tétraèdre
  • en  tetrahedron

Matemàtiques > Geometria

Definició
Poliedre de quatre cares.

Nota

  • També és correcta la variant tetràedre.
  • ca  tetraèdric -a, adj
  • es  tetraédrico
  • fr  tétraédrique
  • en  tetrahedral

Matemàtiques > Geometria

Definició
Relatiu o pertanyent al tetraedre.
  • ca  cub piramidat, n m
  • ca  tetrahexaedre, n m
  • ca  tetraquishexaedre, n m
  • es  tetrahexaedro
  • es  tetraquishexaedro
  • fr  tétrahexaèdre
  • en  tetrahexahedron

Matemàtiques > Geometria

Definició
Poliedre dual de l'octaedre truncat, de vint-i-quatre cares, trenta-sis arestes i catorze vèrtexs.

Nota

  • També són correctes la variants ortogràfiques tetrahexàedre i tetraquishexàedre.
  • ca  tetraodontoxina, n f
  • es  fugutoxina
  • es  maculotoxina
  • es  taricatoxina
  • es  tetradonina
  • es  tetraodontoxina
  • es  tetrodotoxina
  • fr  tétrodotoxine
  • fr  TTX sigla
  • it  tetradotossina
  • it  tetrodotossina
  • pt  esferoidina
  • pt  maculotoxina
  • pt  taricatoxina
  • pt  tetrodotoxina
  • pt  TTX sigla
  • en  fugutoxin
  • en  maculotoxin
  • en  spheroidine
  • en  tarichatoxin
  • en  tetradotoxin
  • en  tetraodontoxin
  • en  tetrodotoxin
  • en  TTX sigla
  • de  Tetrodotoxin
  • de  TTX sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definició
Substància extremament tòxica present a la pell, el fetge i els ovaris d'alguns peixos de la família dels tetraodòntids i en altres animals, com ara algunes salamandres, pops i granotes, que en cas d'ingestió bloqueja els canals de sodi de les cèl·lules i produeix insensibilitat nerviosa i paràlisi muscular.

Nota

  • La tetraodontoxina s'associa especialment amb el peix globus (grup de peixos de la família dels tetraodòntids), emprat tradicionalment a la cuina del Japó i considerat una menja exquisida. La perillositat de la toxina ha obligat a reglamentar estrictament la preparació d'aquest peix, que només pot ser manipulat per persones amb una formació específica.
  • ca  arc quadrifont, n m
  • ca  tetràpilon, n m sin. compl.
  • es  arco cuadrifronte
  • es  tetrapilo
  • es  tetrápilo
  • es  tetrapylon
  • en  tetrapylon

Construcció > Arquitectura, Història > Arqueologia

Definició
Arc de triomf de planta quadrada amb quatre arcs, un a cada costat.
  • ca  tetràpode, n m
  • es  tetrápodo
  • fr  tétrapode
  • it  tetrapode
  • en  tetrapod
  • de  Tetrapode

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició
Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres formada per un nucli esfèric al qual són tangents exteriorment quatre troncs de con disposats simètricament, com els vèrtexs d'un tetraedre regular respecte al seu centre.
  • ca  cub piramidat, n m
  • ca  tetrahexaedre, n m
  • ca  tetraquishexaedre, n m
  • es  tetrahexaedro
  • es  tetraquishexaedro
  • fr  tétrahexaèdre
  • en  tetrahexahedron

Matemàtiques > Geometria

Definició
Poliedre dual de l'octaedre truncat, de vint-i-quatre cares, trenta-sis arestes i catorze vèrtexs.

Nota

  • També són correctes la variants ortogràfiques tetrahexàedre i tetraquishexàedre.
  • ca  tetràstil -a, adj
  • es  tetrástilo
  • fr  tétrastyle
  • it  tetrastilo
  • en  tetrastyle

Construcció > Arquitectura

Definició
Dit de l'edifici pròstil que té quatre columnes.