Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  torreta, n f
  • ca  antena, n f sin. compl.
  • es  antena, n f
  • es  pilar principal, n m
  • es  torreta, n f
  • fr  mât principal, n m
  • fr  pillier, n m
  • it  antenna, n f
  • it  pilastro principale, n m
  • en  main pole, n

Arts > Circ

Definició
Cadascuna de les estructures metàl·liques verticals que sostenen la lona d'una carpa per la part central, que tenen la funció d'aguantar el conjunt de l'estructura d'una carpa.

Nota

  • 1. Quan es munta una carpa, les torretes són el primer que es col·loca. El nombre i la disposició de les torretes determinen la mida i la forma de la cúpula de la carpa.
  • 2. Generalment s'usa la denominació antena quan l'estructura és de secció simple i compacta, i torreta quan l'estructura és de secció més complexa.
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme torreta:

    S'aprova la denominació principal torreta (diminutiu de torre) i el sinònim complementari antena perquè són les formes usades habitualment en l'àmbit.

    Es descarta l'alternativa torre perquè no té ús. Els especialistes confirmen que s'usa sempre el diminutiu.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  torsió, n f
  • es  deformación tipo torsión, n f
  • es  torsión, n f
  • fr  déformation en torsion, n f
  • fr  torsion, n f
  • en  twist, n

Física

Definició
Deformació d'un cristall líquid nemàtic caracteritzada per un desviament local de l'alineació molecular en forma d'hèlice.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes eixamplament, torsió i flexió:

    S'aproven les denominacions eixamplament, torsió i flexió, referides als tres tipus de deformacions que poden experimentar els cristalls líquids nemàtics, pels motius següents:

    Pel que fa a eixamplament,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès splay, força conegut entre els especialistes per a designar aquest tipus de deformació;

    ·és una forma motivada semànticament, que remet de manera bastant intuïtiva al concepte: cal tenir present que el verb eixamplar significa "Fer més ample, més dilatat" i que en aquest tipus de deformació, justament, l'alineació de les molècules es fa localment més ampla;

    ·ja es documenta en algunes fonts especialitzades referida a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a torsió i flexió,

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquestes deformacions;

    ·són semànticament motivades i precises;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternativa al manlleu splay s'ha valorat també la forma deformació en ventall, però s'ha descartat, malgrat que seria una solució semànticament escaient, perquè s'ha preferit donar prioritat a una denominació simple, seguint el paral·lelisme del manlleu splay i dels termes semànticament relacionats torsió i flexió. D'altra banda, en una solució com ara ventall es compliria la característica del lexema únic, però en canvi es perdria el valor d'acció que tenen flexió i torsió; finalment, el neologisme aventallament (derivat de ventall) remetria a una acció, però resulta complicat i artificiós.

    També s'han valorat com a alternatives a splay les formes esplandit i espargiment: esplandit ("Inclinació lateral o biaix interior que presenten els brancals i el llindar d'un portal o d'una finestra perquè entri més claror o perquè les portes o les vidrieres obrin bé", segons el diccionari normatiu) seria una solució motivada, per extensió del significat que té aquest substantiu en l'àmbit arquitectònic, però té l'inconvenient que és una denominació molt desconeguda, que costaria d'identificar, per tant, amb el concepte i difícilment s'implantaria; també té l'inconvenient afegit que no és un nom d'acció, com pertoca en aquest cas, sinó un efecte. Espargiment (derivat de espargir: "Escampar, dispersar, disseminar", segons el diccionari normatiu) no es considera una solució prou precisa.

    Finalment, també s'ha valorat la forma vinclament per a fer referència a la deformació en què es produeix una curvatura local de l'alineació molecular. El diccionari normatiu ja recull aquest substantiu, de fet, referit a deformacions similars de l'àmbit de l'arquitectura i l'enginyeria.(1) S'ha descartat, malgrat tot, perquè flexió també és una solució semànticament adient, és més paral·lela al terme relacionat torsió i és anàloga a la forma utilitzada en altres llengües.

    (1)Concretament com a "Deformació per curvatura de les parets, de les columnes i d'altres elements verticals que treballen per compressió, quan suporten càrregues excèntriques respecte a llurs eixos" i com a "Deformació lateral d'una peça llarga que es corba en la part central per efecte d'una compressió excessiva exercida en el sentit de l'eix longitudinal".

    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]
  • ca  torsió, n f
  • es  shifty
  • fr  shifty
  • en  shifty air

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definició
Truc que consisteix a girar el tors i els malucs en direccions oposades, amb la cama del davant estirada.
  • ca  tortel·loni, n m
  • es  tortelloni
  • fr  tortelloni
  • it  tortellone

Alimentació

Definició
Pasta alimentària en forma d'anella, més gran que el tortel·lini, farcida habitualment de mató, ous, formatge, julivert o verdura picada.
  • ca  fusaiola, n f
  • ca  tortera, n f
  • es  fusayola
  • es  spindle whorl
  • es  tortera
  • es  tortero
  • fr  fusaïole
  • it  fusaiola
  • it  fusaiolo
  • en  spindle whorl

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definició
Peça de terrissa amb un orifici central col·locada a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.
  • ca  tortilla, n f
  • es  tortilla
  • es  tortilla mexicana
  • fr  galette de maïs
  • fr  tortilla
  • it  tortilla
  • pt  tortilla
  • en  tortilla
  • de  Tortilla

Gastronomia

Definició
Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, que es cou sobre una superfície calenta i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l'Amèrica Central.
  • ca  tórtora terrestre de Cécile, n f
  • es  palomita cascabelita, n f
  • fr  colombe de Cécile, n f
  • en  bare-faced ground-dove, n
  • de  Nacktgesichttäubchen, n n
  • nc  Metriopelia ceciliae

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Metriopelia

Nota

  • El nom específic de Cécile fa referència a Cécile-Estelle-Atala Gautrau (1819-1845), filla del naturalista francès René Primavère Lesson.
  • ca  tortuga careta, n f
  • ca  tortuga babaua, n f sin. compl.
  • es  tortuga boba
  • fr  tortue caouane
  • it  tartaruga caretta
  • en  loggerhead turtle
  • de  unechte Karettschildkröte
  • nc  Caretta caretta

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, amb una closca que pot fer fins a 120 cm de llarg, serrada, ovalada, allargada i amb grans escuts sense porus, cinc de costals i tres d'inframarginals per banda, amb el dors de color bru i vermellós i el ventre groguenc, que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània.
  • ca  tortuga bastarda, n f
  • es  tortuga bastarda
  • es  tortuga golfina
  • fr  tortue de Kemp
  • it  tartaruga bastarda
  • en  Kemp's ridley
  • de  Bastardschildkröte
  • nc  Lepidochelys kempi

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 60 cm de llarg, amb la closca tant o més ampla que llarga i de color gris marronós o oliva fosc, amb ratlles borroses i 4 plaques inframarginals a cada costat amb un porus glandular al marge posterior de cada placa, que cria al golf de Mèxic.
  • ca  tortuga carei, n f
  • es  carey
  • fr  tortue imbriquée
  • it  tartaruga imbricata
  • en  hawksbill
  • de  echte Karettschildkröte
  • nc  Eretmochelys imbricata

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb la closca en forma de cor amb el contorn serrat, de color marró, verdós, negre o grogós, les plaques imbricades i dues escates frontals, que viu a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l'Amèrica Central, de l'Àsia meridional i d'Austràlia.