Neoloteca

ca transgènesi, n f
es transgénesis
fr transgénèse
fr transgénose
en transgenesis
en transgenosis

Ciències de la vida > Genètica

Definició

Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d'un organisme un o més gens d'una altra espècie.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes transgènesi i transgèn:

S'aproven els termes transgènesi i transgèn pels motius següents:

·són formes utilitzades ja amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit de la genètica;

·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

·si bé probablement tenen origen anglès, són denominacions també ben formades en català i semànticament adequades, construïdes respectivament sobre els nuclis d'origen grec gènesi ("Generació", segons el diccionari normatiu) i gen ("Fragment de cromosoma en què es troba codificada una unitat d'informació genètica"), amb adjunció del prefix llatí trans-, que significa 'dellà';

·són denominacions formalment emparentades amb l'adjectiu ja normatiu transgènic -a;

·es documenten, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes;

·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

[Acta 545, 19 d'abril de 2012]

ca transgènic -a, adj
es transgénico
fr transgénique
it transgenico
en transgenic
de transgen

Ciències de la vida > Genètica

Definició

Que ha estat produït a partir de la introducció de DNA d'una altra espècie en el seu genoma.

ca transició assistencial, n f
es transición asistencial, n f
en care transition, n
en transfer of care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definició

Procés de transferència d'una persona atesa entre ubicacions, serveis, nivells d'atenció o àmbits assistencials diferents.

ca transició rugosa, n f
es transición rugosa, n f
fr transition rugueuse, n f
en roughening transition, n

Física

Definició

Canvi d'una superfície cap a un estat més rugós per mitjà d'una rugosificació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rugosificació, juntament amb els termes relacionats rugositat i transició rugosa, pels motius següents:

Pel que fa a rugosificació,

·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a rugositat,

·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Finalment, pel que fa a transició rugosa,

·és una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i és lingüísticament adequada;

·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>

[Acta 570, 13 de febrer de 2014]

ca transiliència, n f
es transiliencia
fr transilience
en transilience
en transiliency

Empresa

Definició

Propietat d'una innovació per a alterar sobtadament, de manera positiva o negativa, el sistema de producció i l'activitat comercial d'una empresa o organització.

ca transistor d'efecte de camp orgànic, n m
ca OFET, n m sigla
es transistor orgánico de efecto de campo
fr transistor à effet de champ organique
en organic FET
en organic field-effect transistor
en OFET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició

Transistor d'efecte de camp en què el canal de conducció està format per semiconductors orgànics.

Nota

La sigla OFET prové de l'equivalent anglès organic field-effect transistor.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca transistor electroluminescent orgànic, n m
ca OLET, n m sigla
es transistor emisor de luz orgánico
es transistor orgánico emisor de luz
es OLET sigla
fr transistor organique électroluminescent
fr transistor organique émissif
en organic light-emitting transistor
en OLET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició

Transistor electroluminescent en què els materials actius són semiconductors orgànics, aplicable en la fabricació de pantalles d'aparells electrònics.

Nota

Les pantalles basades en els transistors electroluminescents orgànics es consideren una evolució de les pantalles basades en els díodes electroluminescents orgànics.
La sigla OLET prové de l'equivalent anglès organic light-emitting transistor.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca circulació, n f
ca trànsit, n m
es circulación
es tráfico
fr circulation
fr trafic
en traffic

Transports > Transport per carretera

Definició

Desplaçament de vehicles, vianants o animals per les vies de comunicació.

Nota

Tot i la sinonímia d'aquestes dues denominacions, es constata la tendència a crear noves denominacions complexes amb trànsit si el concepte que designen implica relació amb el pas de vehicles per un punt determinat (per exemple, volum de trànsit) i, en canvi, a utilitzar preferentment circulació si fa referència a una noció més general (per exemple, permís de circulació).

ca trànsit d'aparcament, n m
ca trànsit d'agitació, n m sin. compl.
es tráfico de agitación, n m
en cruising for parking, n

Transports > Mobilitat

Definició

Conjunt dels moviments més o menys circulars que descriuen els vehicles en l'interior d'una zona quan van buscant un lloc per a aparcar.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trànsit d'aparcament (sin. compl. trànsit d'agitació):

S'aprova la denominació trànsit d'aparcament, amb el sinònim complementari trànsit d'agitació, pels motius següents:

Pel que fa al nom trànsit d'aparcament,

·és una forma neològica sintètica i transparent, ja que suma el nucli trànsit (al diccionari normatiu, "L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública") i el complement d'aparcament, per a indicar la causa d'aquest trànsit;

·es considera que la transparència de la forma contraresta el fet de no incloure cap referència al caràcter de destorb d'aquest tipus de trànsit;

·té l'aval d'alguns dels especialistes consultats.

Pel que fa al sinònim complementari trànsit d'agitació,

·és una forma justificada des d'un punt de vista semàntic, ja que suma el nucli trànsit i el complement d'agitació, aplicat amb sentit metafòric per a indicar el moviment desordenat dels vehicles al voltant d'un punt central i per a subratllar la ineficiència d'aquest trànsit, que es mou (s'agita) però no resol cap necessitat de desplaçament;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats dels organismes de gestió de la mobilitat, tant d'àmbit nacional i metropolità com d'àmbit municipal, i també en mitjans de comunicació generalistes;

·té l'aval dels especialistes.

Es descarten les alternatives mobilitat d'aparcament i mobilitat d'agitació perquè tenen l'inconvenient d'anomenar mobilitat (és a dir, conjunt de desplaçaments o moviments de trasllat entre dos punts) el que en realitat no és més que un simple anar i venir al voltant d'un mateix punt.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca trànsit d'aparcament, n m
ca trànsit d'agitació, n m sin. compl.
es tráfico de agitación, n m
en cruising for parking, n

Transports > Mobilitat

Definició

Conjunt dels moviments més o menys circulars que descriuen els vehicles en l'interior d'una zona quan van buscant un lloc per a aparcar.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trànsit d'aparcament (sin. compl. trànsit d'agitació):

S'aprova la denominació trànsit d'aparcament, amb el sinònim complementari trànsit d'agitació, pels motius següents:

Pel que fa al nom trànsit d'aparcament,

·és una forma neològica sintètica i transparent, ja que suma el nucli trànsit (al diccionari normatiu, "L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública") i el complement d'aparcament, per a indicar la causa d'aquest trànsit;

·es considera que la transparència de la forma contraresta el fet de no incloure cap referència al caràcter de destorb d'aquest tipus de trànsit;

·té l'aval d'alguns dels especialistes consultats.

Pel que fa al sinònim complementari trànsit d'agitació,

·és una forma justificada des d'un punt de vista semàntic, ja que suma el nucli trànsit i el complement d'agitació, aplicat amb sentit metafòric per a indicar el moviment desordenat dels vehicles al voltant d'un punt central i per a subratllar la ineficiència d'aquest trànsit, que es mou (s'agita) però no resol cap necessitat de desplaçament;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats dels organismes de gestió de la mobilitat, tant d'àmbit nacional i metropolità com d'àmbit municipal, i també en mitjans de comunicació generalistes;

·té l'aval dels especialistes.

Es descarten les alternatives mobilitat d'aparcament i mobilitat d'agitació perquè tenen l'inconvenient d'anomenar mobilitat (és a dir, conjunt de desplaçaments o moviments de trasllat entre dos punts) el que en realitat no és més que un simple anar i venir al voltant d'un mateix punt.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota