Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Esport > Gimnàstica
- ca trencacolls, n m
- es casse-cou
- es Jäger
- fr casse-cou
- fr Jäger
- en Jäger
Esport > Gimnàstica
Definició
Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis
- ca trencament de servei, n m
- es break
- es ruptura de saque
- fr break
- en break
- en service break
Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis
Definició
Construcció > Obres públiques
- ca trencaonades, n m
- ca trencaones, n m sin. compl.
- es rompeolas
- fr brise-lames
- it frangiflutti
- en breakwater
Construcció > Obres públiques
Definició
Construcció > Obres públiques
- ca trencaonades, n m
- ca trencaones, n m sin. compl.
- es rompeolas
- fr brise-lames
- it frangiflutti
- en breakwater
Construcció > Obres públiques
Definició
Comunicació > Publicitat
- ca robapàgines, n m
- ca trencapàgines, n m
- es robapáginas
- es rompepáginas
- fr mini-page
- en junior page
- en junior unit
- en killer-page
Comunicació > Publicitat
Definició
Zoologia > Ocells
- ca trencapinyes becgròs, n m
- es piquituerto lorito
- fr bec-croisé perroquet
- it crociere delle pinete
- en parrot crossbill
- de Kiefernkreuzschnabel
- nc Loxia pytyopsittacus
Zoologia > Ocells
Definició
Nota
- La femella és de color gris groguenc, amb les ales i la cua fosques.
Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis
- ca trencar el servei, v prep
- es romper el saque
- fr faire le break
- en break, to
Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis
Definició
Nota
- El verb trencar el servei regeix habitualment la preposició a.
Protecció civil > Policia
- ca trenyella, n f
- es camaraña
- en braid
Protecció civil > Policia
Definició
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca trepat, n m
- es trepat, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trepat:
S'aprova la denominació trepat pels motius següents:
·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.
Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca trepat, n m
- es trepat, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trepat:
S'aprova la denominació trepat pels motius següents:
·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.
Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]