Neoloteca

ca volum de negoci, n m
es volumen de negocio
fr chiffre d'affaires
en turnover

Economia > Comerç

Definició

Total de transaccions comercials efectuades durant un exercici econòmic.

ca volum diana clínic, n m
ca VDC, n m sigla
es volumen blanco clínico
es CTV sigla
fr volume cible anatomoclinique
fr VCA sigla
en clinical target volume
en CTV sigla

Ciències de la salut > Oncologia

Definició

Volum determinat per a aplicar-hi un tractament, que inclou el volum tumoral macroscòpic més un marge de seguretat en previsió d'un possible augment o d'un moviment de les cèl·lules afectades.

ca volum diana planificat, n m
ca VDP, n m sigla
es volumen blanco de planificación
es PTV sigla
fr volume cible prévisionnel
fr VCP sigla
en planned target volume
en PTV sigla

Ciències de la salut > Oncologia

Definició

Volum que inclou el volum diana clínic més un marge de seguretat en previsió de possibles moviments del pacient, del tumor o de la maquinària durant el tractament.

ca volum tumoral macroscòpic, n m
ca VTM, n m sigla
es gross tumor volume
es volumen de masa tumoral
es volumen del tumor macroscópico
es volumen tumor macroscópico
es GTV sigla
fr volume tumoral macroscopique
fr VTM sigla
en gross tumor volume
en GTV sigla

Ciències de la salut > Oncologia

Definició

Volum d'un tumor palpable, visible o evidenciable per mitjans diversos.

ca volutus, adj
ca de corró, adj sin. compl.
ca enrotllat -ada, adj sin. compl.
es enrollado -da, adj
es volutus, adj
fr en rouleau, adj
fr volutus, adj
en roll, adj
en volutus, adj

Física > Meteorologia

Definició

Dit de l'espècie d'estratocúmulus o altocúmulus que té forma de tub i sovint sembla que roda lentament sobre un eix horitzontal.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca vombàtids, n m pl
nc Vombatidae

Zoologia > Mamífers

Definició

Família de mamífers de l'ordre dels diprotodonts.

ca vora de raspall, n f
es borde de cepillo
es ribete en cepillo
fr bordure en brosse
en brush border

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició

Conjunt de projeccions d'igual longitud i equidistants que hi ha a la cara apical dels enteròcits, dels quals augmenten la superfície d'absorció.

ca voral, n m
es arcén
fr accotement
it banchina
it sponda
en shoulder
en verge
de Standspur

Transports > Transport per carretera

Definició

Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants que hi circulen.

ca vorera pedalable, n f
ca vorera bici, n f sin. compl.
es acera ciclable, n f
es acera-bici, n f
es acera bici, n f var. ling.

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Via ciclista que recorre una vorera.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes camí pedalable, via verda i vorera pedalable (sin. compl. vorera bici):

S'aprova la denominació camí pedalable, juntament amb els termes relacionats via verda i vorera pedalable (amb el sinònim complementari vorera bici), pels motius següents:

Pel que fa a camí pedalable i a vorera pedalable,

·són formes descriptives i transparents, amb un nucli que indica el tipus de via i l'adjectiu pedalable, que fa referència a la circulació de bicicletes;(1)

·es trien en comptes de les formes caminal pedalable i vorera bici recollides a la llei (versions catalanes del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 i Llei 19/2001), en el cas de camí pedalable com a forma única i en el cas de vorera pedalable com a forma prioritària;

·el recurs a l'adjectiu pedalable, en lloc de l'adjectiu ciclista, es deu al fet que es tracta de dues vies que no es destinen exclusivament a les bicicletes (a diferència del carril ciclista i la pista ciclista) sinó que estableixen un ús compartit amb els vianants i que, a més, poden interpretar-se com a espais adaptats a les bicicletes, més que no pas dissenyats expressament ;

·la possibilitat que no es permeti la circulació de bicicletes en tota l'extensió d'un camí i l'habitual separació d'espais entre vianants i ciclistes en la vorera coincideixen amb el significat normalitzat de pedalable, que es va reservar per als trams d'una via en què es pot anar amb bicicleta, a diferència del que succeeix en la resta de la via.

Pel que fa al sinònim complementari vorera bici,

·és una forma procedent de la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa;

·lingüísticament es considera menys adequada que vorera pedalable, ja que no és habitual en la llengua el recurs al nom d'un vehicle en aposició al nucli en comptes de l'adjectiu corresponent;

·es documenta en textos d'especialitat.

Pel que fa a via verda, concepte exclusiu de la legislació espanyola amb aquest significat tan restringit,

·és una forma justificada des del punt de vista semàntic, ja que el nucli via fa referència alhora a la naturalesa de via de comunicació (com a via ciclista) i a l'origen en una via de ferrocarril i l'adjectiu verd, pel lligam habitual amb els productes o els serveis ecològics, indica l'absència de trànsit motoritzat;

·es documenta en contextos especialitzats i en contextos divulgatius com un tipus específic de camí ciclista;

·té l'aval dels especialistes.

Finalment, es descarten les alternatives caminal pedalable i senda ciclista, per a camí pedalable, pels motius següents:

Pel que fa a caminal pedalable, tot i que és la forma recollida en la llei esmentada, cal tenir en compte que, segons el diccionari normatiu, caminal significa "Camí entre els bancals o els parterres d'un hort o d'un jardí", significat que no s'ajusta al que té el terme en l'àmbit de la bicicleta.

Pel que fa a senda ciclista, malgrat que té ús entre els especialistes, convé tenir present que, segons el diccionari normatiu, senda significa "Camí estret per a vianants", de manera que indicaria més aviat un espai de vianants en què excepcionalment també poden passar bicicletes que no pròpiament una via d'ús compartit.

(1) Camí significa, en el diccionari normatiu, "Tira de terreny més o menys ampla que va d'un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi", i en l'ús habitual s'identifica amb una via de terra poc apta per al trànsit motoritzat; vorera té la definició normativa "Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu" i també, per mitjà d'una remissió a voral, "Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants".

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca vorera pedalable, n f
ca vorera bici, n f sin. compl.
es acera ciclable, n f
es acera-bici, n f
es acera bici, n f var. ling.

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Via ciclista que recorre una vorera.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes camí pedalable, via verda i vorera pedalable (sin. compl. vorera bici):

S'aprova la denominació camí pedalable, juntament amb els termes relacionats via verda i vorera pedalable (amb el sinònim complementari vorera bici), pels motius següents:

Pel que fa a camí pedalable i a vorera pedalable,

·són formes descriptives i transparents, amb un nucli que indica el tipus de via i l'adjectiu pedalable, que fa referència a la circulació de bicicletes;(1)

·es trien en comptes de les formes caminal pedalable i vorera bici recollides a la llei (versions catalanes del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 i Llei 19/2001), en el cas de camí pedalable com a forma única i en el cas de vorera pedalable com a forma prioritària;

·el recurs a l'adjectiu pedalable, en lloc de l'adjectiu ciclista, es deu al fet que es tracta de dues vies que no es destinen exclusivament a les bicicletes (a diferència del carril ciclista i la pista ciclista) sinó que estableixen un ús compartit amb els vianants i que, a més, poden interpretar-se com a espais adaptats a les bicicletes, més que no pas dissenyats expressament ;

·la possibilitat que no es permeti la circulació de bicicletes en tota l'extensió d'un camí i l'habitual separació d'espais entre vianants i ciclistes en la vorera coincideixen amb el significat normalitzat de pedalable, que es va reservar per als trams d'una via en què es pot anar amb bicicleta, a diferència del que succeeix en la resta de la via.

Pel que fa al sinònim complementari vorera bici,

·és una forma procedent de la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa;

·lingüísticament es considera menys adequada que vorera pedalable, ja que no és habitual en la llengua el recurs al nom d'un vehicle en aposició al nucli en comptes de l'adjectiu corresponent;

·es documenta en textos d'especialitat.

Pel que fa a via verda, concepte exclusiu de la legislació espanyola amb aquest significat tan restringit,

·és una forma justificada des del punt de vista semàntic, ja que el nucli via fa referència alhora a la naturalesa de via de comunicació (com a via ciclista) i a l'origen en una via de ferrocarril i l'adjectiu verd, pel lligam habitual amb els productes o els serveis ecològics, indica l'absència de trànsit motoritzat;

·es documenta en contextos especialitzats i en contextos divulgatius com un tipus específic de camí ciclista;

·té l'aval dels especialistes.

Finalment, es descarten les alternatives caminal pedalable i senda ciclista, per a camí pedalable, pels motius següents:

Pel que fa a caminal pedalable, tot i que és la forma recollida en la llei esmentada, cal tenir en compte que, segons el diccionari normatiu, caminal significa "Camí entre els bancals o els parterres d'un hort o d'un jardí", significat que no s'ajusta al que té el terme en l'àmbit de la bicicleta.

Pel que fa a senda ciclista, malgrat que té ús entre els especialistes, convé tenir present que, segons el diccionari normatiu, senda significa "Camí estret per a vianants", de manera que indicaria més aviat un espai de vianants en què excepcionalment també poden passar bicicletes que no pròpiament una via d'ús compartit.

(1) Camí significa, en el diccionari normatiu, "Tira de terreny més o menys ampla que va d'un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi", i en l'ús habitual s'identifica amb una via de terra poc apta per al trànsit motoritzat; vorera té la definició normativa "Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu" i també, per mitjà d'una remissió a voral, "Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants".

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota