Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

  • ca  aikido, n m
  • es  aikido
  • fr  aïkido
  • it  aikido
  • pt  aikido
  • en  aikido

Esport > Esports de combat

Definició
Art marcial d'autodefensa d'origen japonès consistent a neutralitzar, amb el mínim de violència possible, l'acció agressiva de l'oponent mitjançant tècniques d'immobilització i de projecció.

Nota

  • La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és aikidō.
  • ca  autonomisme, n m
  • ca  aïllacionisme, n m sin. compl.
  • es  aislacionismo, n m
  • es  autonomismo, n m
  • fr  isolationnisme, n m
  • gl  autonomismo, n m
  • gl  diferencialismo, n m
  • gl  isolacionismo, n m
  • gl  rexeneracionismo, n m
  • en  isolationism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Corrent lingüístic que defensa la consideració del gallec com a llengua independent del portuguès.

Nota

  • Les persones que defensen aquest corrent solen rebutjar la forma aïllacionisme, que consideren pejorativa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autonomisme (sin. compl. aïllacionisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes autonomisme i aïllacionisme, com a sinònims (autonomisme, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a autonomisme:

    ·És un calc del gallec autonomismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Doctrina que defensa els principis autonòmics". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma autonomismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.

    ·Des del punt de vista lingüístic, autonomisme és una denominació ben formada, creada a partir del substantiu autonomia, que és la qualitat d'autònom (en aquest cas, del gallec respecte al portuguès), i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

    ·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·Es documenta paral·lelament en gallec i castellà.

    Pel que fa a aïllacionisme:

    ·És un calc del gallec isolacionismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Tendència política que propugna l'aïllament d'un país respecte als compromisos polítics internacionals". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma isolacionismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.

    ·Des del punt de vista lingüístic, aïllacionisme és una denominació derivada del verb aïllar, que és "Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres" (en aquest cas, separar el gallec del portuguès), amb el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

    ·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.

    Es dona prioritat a autonomisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma aïllacionisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.

    Formes desestimades

    -isolacionisme: Tot i que és una forma possible, creada a partir del verb normatiu isolar, sinònim secundari de aïllar, cal tenir present que en català són més naturals les formes creades sobre aïllar i que si el mateix fenomen es donés en altres llengües diferents del gallec, el més natural en català seria dir-ne aïllacionisme. Totes les formes normatives amb isol(ar) remeten, de fet, a formes prioritàries amb aïll(ar): isolable> aïllable; isolador> aïllador; isolament> aïllament; isolar> aïllar; isolat> aïllat, etc.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  autonomista, adj
  • ca  aïllacionista, adj sin. compl.
  • es  aislacionista, adj
  • es  autonomista, adj
  • fr  isolationniste, adj
  • gl  autonomista, adj
  • gl  isolacionista, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Relatiu a l'autonomisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autonomista (sin. compl. aïllacionista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes autonomista i aïllacionista, com a sinònims (autonomista com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats aïllacionisme i autonomisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

    Vegeu també el terme autonomisme (sin. compl. aïllacionisme).

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  autonomista, n m, f
  • ca  aïllacionista, n m, f sin. compl.
  • es  aislacionista, n m, f
  • es  autonomista, n m, f
  • es  isolacionista, n m, f
  • fr  autonomiste, n m, f
  • fr  isolationniste, n m, f
  • gl  autonomista, n m, f
  • gl  illacionista, n m, f
  • gl  isolacionista, n m, f
  • pt  isolacionista, n m, f
  • en  isolationist, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Persona partidària de l'autonomisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autonomista (sin. compl. aïllacionista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes autonomista i aïllacionista, com a sinònims (autonomista com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats aïllacionisme i autonomisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

    Vegeu també el terme autonomisme (sin. compl. aïllacionisme).

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  ailúrids, n m pl
  • nc  Ailuridae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels carnívors.
  • ca  eina, n f
  • ca  aïna, n f sin. compl.
  • ca  ferramenta, n f sin. compl.
  • es  herramienta, n f
  • es  instrumento, n m
  • fr  engin, n m
  • fr  instrument, n m
  • eu  erreminta

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definició
Instrument que s'utilitza per a colpejar o donar impuls a la pilota.
  • ca  intel·ligència artificial de les coses, n f
  • ca  AIoT, n f sigla
  • ca  IAdC, n f sigla
  • es  IA de las cosas, n f
  • es  inteligencia artificial de las cosas, n f
  • es  AIoT, n f sigla
  • es  IAdC, n f sigla
  • fr  intelligence artificielle des objets, n f
  • fr  AIoT, n f sigla
  • it  intelligenza artificiale delle cose, n f
  • it  AIoT, n f sigla
  • pt  inteligência artificial das coisas, n f
  • pt  AIoT, n f sigla
  • en  AI of things, n
  • en  artificial intelligence of things, n
  • en  AIoT, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 4: Sigla que inclou inicials de mots gramaticals**

Definició
Tecnologia que permet que dispositius connectats a internet actuïn autònomament, optimitzin processos i ofereixin respostes intel·ligents en temps real mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades amb intel·ligència artificial.

Nota

  • La intel·ligència artificial de les coses utilitza la informàtica a la perifèria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intel·ligència artificial de les coses (sigles AIoT i IAdC)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intel·ligència artificial de les coses, juntament amb les sigles AIoT i IAdC.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a intel·ligència artificial de les coses:

    ·És un calc de l'anglès, però és una forma adequada en català, descriptiva del concepte.

    ·És una denominació paral·lela a la forma internet de les coses, que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Pel que fa a les sigles:

    ·La forma AIoT correspon a la denominació anglesa i és pràcticament l'única sigla documentada, tant en català com en altres llengües.

    ·La forma IAdC correspon a la denominació catalana desenvolupada. Tot i que no es documenta, segueix el paral·lelisme d'altres sigles catalanes relacionades ja conegudes i utilitzades, com ara IA (de intel·ligència artificial) o IdC (de internet de les coses).

    Formes desestimades

    -intel·ligència artificial dels objectes: Aquesta forma, paral·lela a la denominació francesa, no té ús.

    [Acta 732, 20 de gener de 2025]
  • ca  aire, n m
  • es  aire
  • fr  allure
  • en  pace

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definició
Manera d'avançar el cavall.
  • ca  aire natural, n m
  • es  aire natural
  • fr  allure naturelle
  • en  natural pace

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definició
Aire espontani del cavall.
  • ca  airén, n m
  • es  airén, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm blanc produït pel cep airén, de maduració primerenca, menut, esponjat i amb els grans mitjans i molt dolços, que s'utilitza preferentment per a fer destil·lats.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme airén:

    S'aprova la denominació airén, manlleu del castellà (variant de lairén, de l'hispanoàrab lairani, d'origen incert, segurament d'un nom de lloc) (1), pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA (2)) per a anomenar aquesta varietat;

    ·és una forma també recollida ja en obres terminològiques catalanes, com a variant valenciana (del Camp de Túria) d'origen castellà; (3)

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Entre airén (segons la pronúncia habitual en català occidental) i airèn (segons la pronúncia habitual en català oriental), s'opta per airén d'acord amb la pronúncia valenciana d'origen.

    Es descarta la sinonímia amb giró i amb forcallat (o forcallada), recollida en alguns textos especialitzats, perquè els experts consultats asseguren que són varietats diferents.

    Els especialistes comenten que la varietat airén es fa servir bàsicament en l'elaboració de destil·lats i que en aquests moments no dona cap vi en les DO catalanes. Sí que dona vins, però, en altres DO, i per això s'ha considerat pertinent definir també airén com a vi.


    (1) COROMINES i VIGNEAUX, J.; PASCUAL, J.A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos, 1984-1991. 6 v. (Biblioteca Románica Hispánica. Diccionarios; 7)

    (2) Reial decret 740/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, i es modifica el Reial decret 1079/2014, de 19 de desembre, per a l'aplicació de les mesures del programa de suport 2014-2018 al sector vitivinícola.

    (3) Favà, per exemple, recull raïm d'airén o raïm d'airent (FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p.; 24 cm. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8)

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]