Sushi i companyia

imatge de preparacions gastronòmiques japoneses

Mireu, en català la paraula mirin pot ser la tercera persona del plural de l’imperatiu del verb mirar o pot ser un licor d’arròs, de gust dolç i poca graduació, que es fa servir a la cuina japonesa. No és que la cuina japonesa hagi deixat de ser exòtica perquè hi ha restaurants japonesos en tota vila i ciutat catalanes, sinó que avui dia molts supermercats compten amb taulells on s’elabora sushi i tota mena de menges fresques a la vista del client per emportar-se’n a casa.

Restaurants i taulells de supermercat a banda, la gastronomia japonesa ha omplert el català de cas, de is gregues, de ves dobles, i també del dígraf sh, que sona xeix: sukiyaki, teriyaki, wakame, katsuobushi, yakitori, matsukake... La grafia d’aquests termes correspon a la transcripció segons el sistema de transcripció més internacional, el romanji Hepburn, i és la que han adoptat també les llengües del nostre entorn.

Com a excepció a la norma, en alguns casos el català ha optat per fer una adaptació gràfica del terme original japonès —és el cas de xiitake, recollit al diccionari de l’lnstitut d'Estudis Catalans—, per normalitzar-ne una alternativa —el cas de rave japonès— o una barreja, com en el cas del terme rotlle de sushi, una forma sintagmàtica que conté el manlleu sushi, adoptat directament del japonès.

Totes aquestes delícies es poden menjar amb bastonets o amb forquilla i ganivet, i les trobareu al diccionari en línia Gastronomia japonesa, al cercador del portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.