Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3533506   a cappella (EXEMPLE de grafia separada en manlleus adjectivals o adverbials)  <Criteris lingüístics> a cappella (EXEMPLE de grafia separada en manlleus adjectivals o adverbials)
     
       
    • GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS
    • ex a cappella (EXEMPLE de grafia separada en manlleus adjectivals o adverbials), adj
    • ex alter ego (EXEMPLE de grafia separada en locucions llatines), n m, f
    • ex bel canto (EXEMPLE de grafia separada en manlleus interpretables), n m
    • ex belcantisme (EXEMPLE de grafia junta en derivats de manlleus), n m
    • ex chill-out (EXEMPLE de guionet en manlleus amb guionet), n m, f
    • ex foie-gras (EXEMPLE de guionet en manlleus sintagmàtics), n m
    • ex gintònic (EXEMPLE de grafia junta en manlleus adaptats), n m
    • ex pedro ximenes (EXEMPLE de guionet en manlleus derivats de nom propi), n m

    <Criteris lingüístics>

    Les denominacions complexes manllevades d'altres llengües reben tractaments diferents pel que fa a la presència de guionet i la grafia dels formants junts o separats segons diversos paràmetres. Així, es poden establir els casos següents:

    A. FORMANTS AMB GUIONET

    S'escriu un guionet entre els diversos formants d'un manlleu en els casos següents:

    A1. Manlleu sintagmàtic que té valor nominal
    Quan el manlleu té valor nominal i és un sintagma en l'idioma original, s'escriu amb guionet en català.
    Ex.: [art] action-painting (< action painting), art-déco (< art déco), temple-block (< temple block); [esports] full-contact (< full contact), hat-trick (< hat trick); [gastronomia] foie-gras (< foie-gras); [música] rock-and-roll (< rock and roll); [religió] dalai-lama (< dalai lama); [treball] au-pair (< au pair), top-model (< top model)

    A2. Manlleu amb guionet que té valor nominal
    Quan el manlleu té valor nominal i és una paraula que ja porta guionet en l'idioma original, s'escriu amb guionet en català.
    Ex.: [comerç] sex-shop (< sex-shop); [esports] kick-boxing (< kick-boxing); [gastronomia] tutti-frutti (< tutti-frutti); [indústria] box-calf (< box-calf); [literatura] best-seller (< best-seller); [música] chill-out (< chill-out)

    B. FORMANTS SEPARATS I SENSE GUIONET

    No s'escriu guionet ni s'ajunten els diversos formants d'un manlleu en els casos següents:

    B1. Alguns manlleus nominals interpretables
    En determinats manlleus nominals compostos per més d'una paraula però que es consideren interpretables no s'hi afegeix guionet. (Aquest cas es dona especialment, per la seva proximitat morfològica, amb les llengües romàniques.)
    Ex.: [castellà] cante jondo; [francès] femme fatale; [italià] bel canto, commedia dell'arte, dolce stil nuovo; [portuguès] bossa nova; [basc] kale borroka

    B2. Manlleus nominals procedents de nom propi
    En els manlleus nominals que procedeixen d'un nom propi compost però han adquirit un valor genèric, no s'hi afegeix guionet.
    Ex.: [vi] pedro ximenes; [pastís] sarah bernhardt (també sara)

    B3. Manlleus adjectivals i adverbials
    En els manlleus compostos que tenen valor adjectival o adverbial, no s'hi afegeix guionet.
    Ex.: a cappella; off the record

    B4. Locucions llatines
    En les locucions llatines no s'hi afegeix guionet, tant si tenen valor nominal com si tenen valor adjectival o adverbial
    Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu

    C. FORMANTS JUNTS

    S'ajunten els diversos formants d'un manlleu compost en els casos següents:

    C1. Manlleus adaptats
    Els manlleus compostos adaptats s'escriuen junts (sense espai ni guionet), amb independència de l'origen i del valor gramatical que tinguin. En aquests casos, a més, cal aplicar les regles generals d'accentuació sobre el conjunt del compost.
    Ex.: agnusdei, exlibris [tot i que no afecta l'ortografia, es considera que hi ha adaptació]; discjòquei, gintònic; troleibús

    C2. Derivats
    Els derivats catalans de manlleus compostos s'escriuen amb els formants junts (sense espai ni guionet), encara que la grafia del manlleu sol sigui amb els formants separats o units per un guionet.
    Ex.: belcantisme (< bel canto), estilnovista (< stil nuovo)

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.

       
  • 2906737   a la manera de (EXEMPLE de preposició amb preposició final)  <Criteris metodològics > Denominació> a la manera de (EXEMPLE de preposició amb preposició final)
     
       
    • DENOMINACIÓ ACABADA AMB PREPOSICIÓ
    • ex a la manera de (EXEMPLE de preposició amb preposició final), prep
    • ex accés (EXEMPLE de nom o adjectiu amb preposició final), n m
    • ex funcionar [amb] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • ex permetre l'ús [de] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en dress up, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v intr
    • en head [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en look after, to (EXEMPLE de verb amb preposició final):, v prep
    • en take course [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en take on, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v tr

    <Criteris metodològics > Denominació>

    Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

    - En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
    Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

    - En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
    . Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
    Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
    . Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
    Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
    Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
    Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

    - En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
    - Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

    - En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
    Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

    - En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

    Nota: 1. Per a distingir en anglès entre verbs preposicionals i verbs adverbials és útil la consulta de la llista de phrasal verbs del web APAC - Anglès per a catalans, de Lou Hevly (http://visca.com/apac/pv/phrasal-verbs.html).

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions acabades amb preposició, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacionsAcabadesPreposicio.pdf).

       
  • 3435123   α-Aurígids (EXEMPLE d'estel més brillant en noms nous de pluges amb mateix radiant)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris lingüístics> α-Aurígids (EXEMPLE d'estel més brillant en noms nous de pluges amb mateix radiant)
     
       
    • DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (2): CASOS ESPECIALS
    • ex α-Aurígids (EXEMPLE d'estel més brillant en noms nous de pluges amb mateix radiant), n m pl
    • ex alfa-Aurígids (EXEMPLE d'estels més brillants en noms nous de pluges amb mateix radiant), n m pl
    • ex Boòtids de Juny (EXEMPLE de mes de l'any en noms tradicionals de pluges amb mateix radiant), n m pl
    • ex Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE de radiant en dues constel·lacions, totes dues), n m pl
    • ex Lírids d'Abril (EXEMPLE de mes de l'any en noms tradicionals de pluges amb mateix radiant), n m pl
    • ex Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE de radiant en dues constel·lacions, totes dues), n m pl
    • ex Tàurids del Nord (EXEMPLE de mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud'), n m pl
    • ex Tàurids del Sud (EXEMPLE de mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud'), n m pl

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris lingüístics>

    En determinats casos, els criteris generals per a denominar les pluges de meteors no són suficients, perquè donarien lloc a una mateixa forma per a fenòmens diferents. Això passa quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, quan dues pluges de meteors procedeixen d'un mateix cos progenitor o bé quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions. (El radiant d'una pluja de meteors és el lloc d'origen de la pluja des del punt de vista de l'observador.)


    A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ

    Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:

    1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
    Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
    . En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
    Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
    Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)

    2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
    . Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
    . El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
    (a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
    (b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
    Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
    Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids


    B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR

    Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
    Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
    Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud


    C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS

    Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
    Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
    Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CATALANA DE PLUGES DE METEORS (1): GENERALITATS.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioPlugesMeteors.pdf).

       
  • 2906721   accedir [a] (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb)  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació> accedir [a] (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb)
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS
    • ex accedir [a] (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v prep
    • ex aprendre de memòria (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr
    • ex aprendre's de memòria (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr pron
    • ex arremetre (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr/prep
    • ex arrogar-se (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr pron
    • ex assimilar-se [a] (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v prep pron
    • ex comunicar (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v intr
    • ex escriure (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr
    • ex guerxar-se (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v intr pron
    • ex teledirigir (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació>

    El codi de la categoria lèxica d'un verb està compost pels elements següents:
    (1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
    (2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
    (3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
    Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)

    A. Característiques sintàctiques:
    - Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
    (1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
    Ex.: teledirigir v tr SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
    (2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
    Ex.: accedir [a] v prep SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
    (3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
    Ex.: arremetre v tr/prep ESGRIMA Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
    (4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
    Ex.: comunicar v intr SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
    - Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
    Ex.: escriure v tr/abs, v tr/intr INFORMÀTICA Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
    --> escriure v tr INFORMÀTICA Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.

    B. Característiques morfològiques
    - Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
    - La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
    (a) Verbs transitius pronominals
    Ex.: arrogar-se v tr pron DRET PENAL Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
    (b) Verbs preposicionals pronominals
    Ex.: assimilar-se [a] v prep pron LINGÜÍSTICA Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
    (c) Verbs intransitius pronominals
    Ex.: guerxar-se v intr pron FUSTERIA Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoïdal.
    - També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
    Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron EDUCACIÓ Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.

    [Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADVERBI; CATEGORIA LÈXICA PREPOSICIÓ; CATEGORIA LÈXICA INTERJECCIÓ, i CATEGORIA LÈXICA LOCUCIÓ LLATINA.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/CategoriesGeneralitats.pdf).

       
  • 2906618   accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE de cognom amb Van)  <Criteris lingüístics> accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE de cognom amb Van)
     
       
    • COGNOMS AMB DE, DU, DI, VON O VAN: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?
    • ex accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE de cognom amb Van), n m
    • ex anàlisi de Van Soest (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
    • ex equació de Van Deemter (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
    • ex esquirol llistat de De Winton (EXEMPLE de cognom amb De), n m
    • ex línia de Von Ebner (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
    • ex malaltia de De Quervain (EXEMPLE de cognom amb De), n f
    • ex malaltia de Di Guglielmo (EXEMPLE de cognom amb Di), n f
    • ex malaltia de Von Economo (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
    • ex màquina de Von Neumann (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
    • ex mètode de De Leenheer (EXEMPLE de cognom amb De), n m
    • ex projecció de Van der Grinten (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
    • ex quocient de Von Weirmarn (EXEMPLE de cognom amb Von), n m
    • ex síndrome d'Ellis-Van Creveld (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
    • ex síndrome de Di George (EXEMPLE de cognom amb Di), n f
    • ex síndrome de Von Hippel-Lindau (EXEMPLE de cognom amb Von), n f

    <Criteris lingüístics>

    Tant la grafia amb majúscula inicial de la preposició dels cognoms com la grafia amb minúscula inicial es consideren adequades, encara que es considera convenient fer-hi una distinció:

    - La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
    Ex.: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis-Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel-Lindau.

    - La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
    Ex: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.

    Nota: En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
    Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]

       
  • 2906737   accés (EXEMPLE de nom o adjectiu amb preposició final)  <Criteris metodològics > Denominació> accés (EXEMPLE de nom o adjectiu amb preposició final)
     
       
    • DENOMINACIÓ ACABADA AMB PREPOSICIÓ
    • ex a la manera de (EXEMPLE de preposició amb preposició final), prep
    • ex accés (EXEMPLE de nom o adjectiu amb preposició final), n m
    • ex funcionar [amb] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • ex permetre l'ús [de] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en dress up, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v intr
    • en head [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en look after, to (EXEMPLE de verb amb preposició final):, v prep
    • en take course [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
    • en take on, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v tr

    <Criteris metodològics > Denominació>

    Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

    - En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
    Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

    - En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
    . Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
    Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
    . Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
    Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
    Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
    Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

    - En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
    - Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

    - En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
    Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

    - En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

    Nota: 1. Per a distingir en anglès entre verbs preposicionals i verbs adverbials és útil la consulta de la llista de phrasal verbs del web APAC - Anglès per a catalans, de Lou Hevly (http://visca.com/apac/pv/phrasal-verbs.html).

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions acabades amb preposició, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacionsAcabadesPreposicio.pdf).

       
  • 2906713   acció de primera (EXEMPLE de plural habitual)  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Definició> , <Criteris metodològics > Denominació> acció de primera (EXEMPLE de plural habitual)
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA NOM (3): PLURALS HABITUALS (TRACTAMENT)
    • ex acció de primera (EXEMPLE de plural habitual), n f
    • ex espagueti (EXEMPLE de plural habitual), n m
    • ex remei floral de Bach (EXEMPLE de plural habitual), n m

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Definició> , <Criteris metodològics > Denominació>

    El tractament proposat per als plurals habituals en una fitxa terminològica és el següent:

    - Denominació: Es recull la forma singular, encara que sigui molt poc freqüent, i s'hi atribueix una categoria lèxica sense cap referència a la pluralitat.
    Ex.: espagueti n m ALIMENTACIÓ

    - Definició: Si es considera que el terme és un element d'un conjunt organitzat i finit, sovint amb un nombre fixat d'unitats, es pot fer servir la fórmula inicial "Cadascun de". D'aquesta manera, es dona una pista a l'usuari sobre la utilització plural freqüent d'aquesta denominació.
    Ex.: remei floral de Bach n m HOMEOPATIA Cadascun dels trenta-vuit remeis que s'extreuen majoritàriament, en forma d'essència o d'infusió, de flors boscanes de la regió de Gal·les [...].
    . Si es considera que el terme no és un element pertanyent a un conjunt com el descrit abans, es fa una definició estàndard, sense cap indicació especial.
    Ex.: acció de primera n f MERCATS FINANCERS Acció emesa per una empresa de gran notorietat, reputació i solidesa, la qual actua en sectors econòmics importants i té molta capacitat per a generar beneficis.

    - Nota: No es fa cap observació especial sobre l'ús plural habitual de la denominació, perquè es tracta d'una informació subjectiva (en quins casos es posaria aquesta nota?), no hi ha un paral·lelisme en el cas invers (no se sol indicar mai que una forma s'utilitza quasi sempre en singular) i és més una informació d'ús que no pas una informació lingüística.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA NOM (2): NOMS MASCULINS I FEMENINS, NOMS MASCULINS O FEMENINS; CATEGORIA LÈXICA NOM (4): PLURALS LEXICALITZATS (IDENTIFICACIÓ), i CATEGORIA LÈXICA NOM (5): PLURALS LEXICALITZATS (TRACTAMENT).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/CategoriesLexiquesNoms.pdf).

       
  • 3435121   acetat-cinasa (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + nom)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris lingüístics> acetat-cinasa (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + nom)
     
       
    • DENOMINACIÓ CATALANA D'ENZIMS
    • ex acetat-cinasa (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + nom), n f
    • ex alanina-transaminasa (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + nom), n f
    • ex cal·licreïna tissular (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + adjectiu), n f
    • ex carboxilesterasa (EXEMPLE de denominació d'enzim uninominal), n f
    • ex col·lagenasa microbiana (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + adjectiu), n f
    • ex fosfatasa alcalina (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + adjectiu), n f
    • ex fumarilacetoacetasa (EXEMPLE de denominació d'enzim uninominal), n f
    • ex hidroxiglutamat-decarboxilasa (EXEMPLE de denominació d'enzim nom + nom), n f
    • ex leuciltransferasa (EXEMPLE de denominació d'enzim uninominal), n f

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris lingüístics>

    El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:

    (1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <http://www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.

    (2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:

    (2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
    Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
    Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
    Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa

    (2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
    Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
    Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
    Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular

    (2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
    Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-decarboxilasa
    Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
    Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa

    . Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
    (a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
    Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
    (b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
    Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
    (c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
    Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa

    Nota: 1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
    (a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
    (b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
    Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioEnzims.pdf).

       
  • 2906686   àcid clorhídric (EXEMPLE de substància química)  <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents> àcid clorhídric (EXEMPLE de substància química)
     
       
    • FÓRMULES QUÍMIQUES
    • ex àcid clorhídric (EXEMPLE de substància química), n m
    • es ácido clorhídrico (EXEMPLE de substància química), n m
    • fr acide chlorydrique (EXEMPLE de substància química), n m
    • en chlorydric acid (EXEMPLE de substància química), n
    • for HCl (EXEMPLE de substància química)

    <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents>

    Una fórmula química té un caràcter indicador respecte a una substància, ja que permet distingir-la de les altres substàncies sense necessitat de recórrer a cap més informació. Es pot entendre, doncs, com una manera bàsicament gràfica de referir-se a una substància, de manera similar a com un símbol es refereix gràficament a una unitat de mesura.

    En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
    Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.

    Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
    . Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
    (1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
    (2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.

    Nota: 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.

    Nota: 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormulesQuimiques.pdf).

       
  • 3314374   acidificació (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D1] )  <Criteris lingüístics> acidificació (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D1] )
     
       
    • FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX
    • ex acidificació (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D1]), n f
    • ex angiosperm -a (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb s+CONS [E2]), adj
    • ex asèpal -a (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb r/s+VOC [F]), adj
    • ex cardioespasme (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb s+CONS [E1]), n m
    • ex cardiovascular (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D2]), adj
    • ex megaesòfag (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada invariable [B]), n m
    • ex termalgèsia (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada sense vocal d'enllaç [C]), n f
    • ex termoanalgèsia (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D3]), n f
    • ex ultraatòmic -a (EXEMPLE de terme culte amb prefix [A]), adj

    <Criteris lingüístics>

    Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

    A. PREFIXOS

    En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
    Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
    Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
    Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

    B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

    Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
    Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

    C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

    Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
    Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
    Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

    D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

    D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
    Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
    Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
    Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

    D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
    Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
    Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

    D3. Adjuntades a paraules del català
    Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
    Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

    E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

    E1. És un formant coincident amb una paraula del català
    Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
    Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
    Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
    Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

    E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
    Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
    Ex.: angiosperm, microscopi

    F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

    Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
    . En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
    Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
    Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
    Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
    Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX i FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormacioElementsCultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)