En la discussió entre un model productiu industrial d’elevat rendiment que satisfaci les necessitats de tota la població i unes tècniques naturals però de rendiment molt més baix, també hi ha un espai per a la terminologia: què vol dir que un pa és ecològic o que mengem vedella biològica?; té sentit parlar d’un moble de fusta biològica?
A partir de l’estudi de la legislació vigent, de les consultes a un bon nombre d’especialistes i de l’anàlisi dels usos, el Consell Supervisor del TERMCAT (que és l’òrgan oficialment encarregat de la normalització terminològica en català) ha revisat el cas de l’agricultura ecològica i l’ha ampliat amb diversos termes relacionats.
La conclusió principal és que, en l’àmbit de l’alimentació, per a fer referència a la producció que utilitza sobretot substàncies naturals com a adobs o aliments, i que prevé plagues i malalties també de manera natural, la forma prioritària és ecològic -a: agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic. I també l’adjectiu ecològic -a aplicat a aliments procedents de l’agricultura ecològica i la ramaderia ecològica (pastanagues ecològiques, ous ecològics) o elaborats a partir d’ingredients que en procedeixen (pa ecològic, iogurt ecològic). La forma prefixada eco- té aquest mateix sentit: ecoramaderia, ecoaliments, etc. Aquesta és la solució tradicional en català i també la més utilitzada.
Ara bé, la legislació europea estableix que, dins d’aquest àmbit alimentari, ecològic -a (amb la forma prefixada eco-) i biològic -a (amb la forma prefixada bio-) són sinònims en les llengües de la Unió Europea; a més, tenim a l’abast molts productes etiquetats en llengües com el francès o l’italià que es decanten per la forma biològic -a. Això fa que també es considerin admissibles en català, amb el mateix significat, les formes agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic, biològic -a i bio- (bioramaderia, etc.).
En canvi, si volem indicar, fora del món de l’alimentació, que un producte o una activitat s’han elaborat o es porten a terme respectant el medi ambient, hauríem de recórrer exclusivament a ecològic -a (i eco-): fusta ecològica, rentavaixelles ecològic, ecoturisme, etc.
Finalment, biològic -a (i bio-), pel seu compte, a banda de referir-se a la biologia, també indica relació amb la vida en general: fill biològic, matèria biològica, biogàs, etc.
Per acabar d’espessir el brou, el Consell Supervisor també ha normalitzat agricultura integrada i agricultura biodionàmica, que són altres solucions possibles a la pugna entre els models industrials i els models naturals.
Trobareu tots aquests termes, a ple rendiment però sense sulfats, al Cercaterm.
