cevenda
cevenda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic venda constitueix el 2,2 % de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua venda és una de les llengües majoritàries de la província de Limpopo (16% de la població local), juntament amb el sepedi (52%) i el songa (22%).
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ch'ol
ch'ol
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
- ca txol
- ca ch'ol sin. compl.
- ca chol sin. compl.
- cod ch'ol
- ar تشولية
- cy Chol
- cy Ch'ol sin. compl.
- cy Chol sin. compl.
- de Chol
- de Ch'ol sin. compl.
- en Chol
- en Ch'ol sin. compl.
- es chol
- es ch'ol sin. compl.
- es cholo sin. compl.
- eu ch'olera
- eu ch'ol sin. compl.
- eu chol sin. compl.
- fr chol
- fr ch'ol sin. compl.
- gl cholo
- gl ch'ol sin. compl.
- gl chol sin. compl.
- gn chol
- gn ch'ol sin. compl.
- gn cholo sin. compl.
- it chol
- it ch'ol sin. compl.
- it chol sin. compl.
- ja チョル語
- nl Chol
- nl Ch´ol sin. compl.
- pt chol
- pt ch'ol sin. compl.
- pt tchol sin. compl.
- ru Чоль
- zh 乔尔
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
Definition
Els dos dialectes principals del txol són, d'una banda, el de Tila, parlat per gairebé 45.000 persones (de les quals 10.000 són monolingües) als pobles de Tila, Vicente Guerrero, Chivalito i Limar; d'altra banda, el de Tumbalá, parlat per 90.000 persones (de les quals 30.000 són monolingües) als pobles de Tumbalá, Sabanilla, Misijá, Limar, Chivalita i Vicente Guerrero.
El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.
Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.
Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
ch'orti'
ch'orti'
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
- ca ch'orti'
- ca apay sin. compl.
- ca chan sin. compl.
- ca makchan sin. compl.
- cy Ch'orti'
- cy Apay sin. compl.
- cy Chan sin. compl.
- cy Makchan sin. compl.
- de Chortí
- de Apay sin. compl.
- de Ch'orti' sin. compl.
- de Chan sin. compl.
- de Makchan sin. compl.
- en Ch'orti'
- en Apay sin. compl.
- en Chan sin. compl.
- en Chorti sin. compl.
- en Chortí sin. compl.
- en Makchan sin. compl.
- es chortí
- es apay sin. compl.
- es ch'orti' sin. compl.
- es chan sin. compl.
- es makchan sin. compl.
- eu ch'orti'era
- eu apay sin. compl.
- eu ch'orti' sin. compl.
- eu chan sin. compl.
- eu makchan sin. compl.
- fr chorti
- fr apay sin. compl.
- fr ch'orti' sin. compl.
- fr chan sin. compl.
- fr makchan sin. compl.
- gl ch'orti'
- gl apay sin. compl.
- gl chan sin. compl.
- gl makchan sin. compl.
- gn chorti
- gn apay sin. compl.
- gn chan sin. compl.
- gn makchan sin. compl.
- it ch'orti'
- it apay sin. compl.
- it chan sin. compl.
- it makchan sin. compl.
- pt ch'orti'
- pt apay sin. compl.
- pt chan sin. compl.
- pt makchan sin. compl.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definition
La denominació ch'orti' significa 'llengua dels que conreen blat de moro', en referència a la pràctica agrícola tradicional de les famílies ch'orti'. Aquest grup ha rebut altres denominacions, com ara apay, pel regne Payaquí, o chan, que podria haver estat la denominació original dels maies de la zona.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
chabacano
chabacano
Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines
- ca chavacano
- ca caviteño sin. compl.
- ca chabacano sin. compl.
- ca chabakano sin. compl.
- ca crioll zamboangueño sin. compl.
- ca ternateño sin. compl.
- cod caviteño
- cod ternateño
- cod zamboangueño
- ar شباكانو
- cy Chavacano
- cy Caviteño sin. compl.
- cy Chabacano sin. compl.
- cy Chabakano sin. compl.
- cy Creoliaith zamboangueño sin. compl.
- cy Ternateño sin. compl.
- cy Zamboangueño sin. compl.
- de Chabacano
- de Caviteño sin. compl.
- de Chabakano sin. compl.
- de Chavacano sin. compl.
- de Ternateño sin. compl.
- de Zamboangueño sin. compl.
- en Chavacano
- en Caviteño sin. compl.
- en Chabacano sin. compl.
- en Chabakano sin. compl.
- en Philippine Creole Spanish sin. compl.
- en Ternateño sin. compl.
- en Zamboangueño sin. compl.
- es chavacano
- es caviteño sin. compl.
- es chabacano sin. compl.
- es chabakano sin. compl.
- es criollo zamboangueño sin. compl.
- es ternateño sin. compl.
- es zamboangueño sin. compl.
- eu chavacanoa
- eu caviteño sin. compl.
- eu chabacano sin. compl.
- eu chabakano sin. compl.
- eu chavacano sin. compl.
- eu ternateño sin. compl.
- eu zamboangako kreolera sin. compl.
- eu zamboangueño sin. compl.
- fr chavacano
- fr caviteño sin. compl.
- fr chabacano sin. compl.
- fr chabakano sin. compl.
- fr crioll zamboangueño sin. compl.
- fr ternateño sin. compl.
- fr zamboangueño sin. compl.
- gl chavacano
- gl caviteño sin. compl.
- gl chabacano sin. compl.
- gl chabakano sin. compl.
- gl crioulo zamboangueño sin. compl.
- gl ternateño sin. compl.
- gl zamboangueño sin. compl.
- gn chavakáno
- gn caviteño sin. compl.
- gn chabakano sin. compl.
- gn chavakáno sin. compl.
- gn criollo samboangueño sin. compl.
- gn ternateño sin. compl.
- gn zamboangueño sin. compl.
- it chavacano
- it caviteño sin. compl.
- it chabacano sin. compl.
- it chabakano sin. compl.
- it creolo zamboangueño sin. compl.
- it ternateño sin. compl.
- it zamboangueño sin. compl.
- pt chavacano
- pt caviteño sin. compl.
- pt chabacano sin. compl.
- pt chabakano sin. compl.
- pt crioulo zamboangueño sin. compl.
- pt ternateño sin. compl.
- pt zamboangueño sin. compl.
- zh 查瓦卡诺语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines
Definition
El chavacano és l'únic crioll de base espanyola que podem trobar a l'Àsia i té el seu origen en els forts militars espanyols (les drassanes a la ciutat de Cavite, Fort Santiago a Manila, Fort Pilar a la ciutat de Zamboanga i Tamontaca a la província de Zamboanga), on es feia servir com a llengua franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.
La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.
El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.
Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.
La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.
El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.
Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.
chabakano
chabakano
Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines
- ca chavacano
- ca caviteño sin. compl.
- ca chabacano sin. compl.
- ca chabakano sin. compl.
- ca crioll zamboangueño sin. compl.
- ca ternateño sin. compl.
- cod caviteño
- cod ternateño
- cod zamboangueño
- ar شباكانو
- cy Chavacano
- cy Caviteño sin. compl.
- cy Chabacano sin. compl.
- cy Chabakano sin. compl.
- cy Creoliaith zamboangueño sin. compl.
- cy Ternateño sin. compl.
- cy Zamboangueño sin. compl.
- de Chabacano
- de Caviteño sin. compl.
- de Chabakano sin. compl.
- de Chavacano sin. compl.
- de Ternateño sin. compl.
- de Zamboangueño sin. compl.
- en Chavacano
- en Caviteño sin. compl.
- en Chabacano sin. compl.
- en Chabakano sin. compl.
- en Philippine Creole Spanish sin. compl.
- en Ternateño sin. compl.
- en Zamboangueño sin. compl.
- es chavacano
- es caviteño sin. compl.
- es chabacano sin. compl.
- es chabakano sin. compl.
- es criollo zamboangueño sin. compl.
- es ternateño sin. compl.
- es zamboangueño sin. compl.
- eu chavacanoa
- eu caviteño sin. compl.
- eu chabacano sin. compl.
- eu chabakano sin. compl.
- eu chavacano sin. compl.
- eu ternateño sin. compl.
- eu zamboangako kreolera sin. compl.
- eu zamboangueño sin. compl.
- fr chavacano
- fr caviteño sin. compl.
- fr chabacano sin. compl.
- fr chabakano sin. compl.
- fr crioll zamboangueño sin. compl.
- fr ternateño sin. compl.
- fr zamboangueño sin. compl.
- gl chavacano
- gl caviteño sin. compl.
- gl chabacano sin. compl.
- gl chabakano sin. compl.
- gl crioulo zamboangueño sin. compl.
- gl ternateño sin. compl.
- gl zamboangueño sin. compl.
- gn chavakáno
- gn caviteño sin. compl.
- gn chabakano sin. compl.
- gn chavakáno sin. compl.
- gn criollo samboangueño sin. compl.
- gn ternateño sin. compl.
- gn zamboangueño sin. compl.
- it chavacano
- it caviteño sin. compl.
- it chabacano sin. compl.
- it chabakano sin. compl.
- it creolo zamboangueño sin. compl.
- it ternateño sin. compl.
- it zamboangueño sin. compl.
- pt chavacano
- pt caviteño sin. compl.
- pt chabacano sin. compl.
- pt chabakano sin. compl.
- pt crioulo zamboangueño sin. compl.
- pt ternateño sin. compl.
- pt zamboangueño sin. compl.
- zh 查瓦卡诺语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines
Definition
El chavacano és l'únic crioll de base espanyola que podem trobar a l'Àsia i té el seu origen en els forts militars espanyols (les drassanes a la ciutat de Cavite, Fort Santiago a Manila, Fort Pilar a la ciutat de Zamboanga i Tamontaca a la província de Zamboanga), on es feia servir com a llengua franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.
La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.
El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.
Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.
La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.
El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.
Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.
chachi
chachi
Barbacoa > Branca del sud, Amèrica > Equador
- ca chachi
- ca cayapa sin. compl.
- cod cha'palaachi
- ar تشاتشية
- cy Chachi
- cy Cayapa sin. compl.
- de Chachi
- en Chachi
- en Cayapa sin. compl.
- es chachí
- es cayapa sin. compl.
- eu chachiera
- eu cayapa sin. compl.
- eu cayapera sin. compl.
- eu chachi sin. compl.
- fr chachi
- fr cayapa sin. compl.
- gl chachi
- gl cayapa sin. compl.
- it chachi
- it cayapa sin. compl.
- ja チャチ語
- ja カヤパ語 sin. compl.
- nl Chachi
- nl Cayapa sin. compl.
- pt chachi
- pt cayapa sin. compl.
- ru Чачи
- ru Каяпа sin. compl.
- ru Кайяпо sin. compl.
- ru Чапалачи sin. compl.
- zh 查奇语
- zh 卡亚帕 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Barbacoa > Branca del sud, Amèrica > Equador
Definition
Segons les tradicions autòctones, els chachis són originaris de la província d'Imbabura, a les terres altes de l'interior de l'Equador, i van fugir cap a la costa septentrional durant la conquesta dels europeus. Actualment el gruix més gran de chachis habiten les conques del riu Cayapa.
Dins de la branca meridional de la família barbacoa, el chachi és molt proper del tsàchila o colorado.
La població chachi és majoritàriament bilingüe en castellà, tot i que es poden trobar parlants monolingües entre els individus d'edat avançada i en les comunitats més isolades. La llengua es transmet amb naturalitat a les noves generacions.
Hi ha pocs estudis lingüístics rigorosos sobre el chachi.
Dins de la branca meridional de la família barbacoa, el chachi és molt proper del tsàchila o colorado.
La població chachi és majoritàriament bilingüe en castellà, tot i que es poden trobar parlants monolingües entre els individus d'edat avançada i en les comunitats més isolades. La llengua es transmet amb naturalitat a les noves generacions.
Hi ha pocs estudis lingüístics rigorosos sobre el chachi.
chaco sur
chaco sur
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca toba
- ca toba-qom
- ca chaco sur sin. compl.
- ca emok-toba sin. compl.
- cod namqom (tanamqumt)
- cod qom (taqumt)
- cod qomlek (taqumlekt)
- ar توبية، توبية قوم
- cy Toba-qom
- cy Chaco sur (deheuol) sin. compl.
- cy Emok-toba (enw a ddefnyddid gynt ym mharagwâi yn unig) sin. compl.
- cy Toba sin. compl.
- de Emok-Toba (wird nur in Paraguay benutzt und ist heute ungebräuchlich)
- de Toba-Qom
- de Chaco Sur sin. compl.
- de Namqom sin. compl.
- de Qom sin. compl.
- de Toba sin. compl.
- en Toba-Qom
- en Chaco Sur sin. compl.
- en Toba sin. compl.
- en Toba-Emok (name formerly used only in Paraguay, now obsolete) sin. compl.
- es toba-qom
- es chaco sur sin. compl.
- es emok-toba sin. compl.
- es toba sin. compl.
- eu tobera
- eu chaco sur sin. compl.
- eu emok-toba (paraguain bakarrik erabiltzen zen izen hau gaur egun ia galduta) sin. compl.
- eu toba sin. compl.
- eu toba-qom sin. compl.
- fr toba
- fr toba-qom
- fr chaco du sud sin. compl.
- fr emok-toba (dénomination utilisée seulement au paraguay et de nos jours tombée en désuétude) sin. compl.
- gl toba-qom
- gl chaco sur sin. compl.
- gl emok-toba (denominación empregada só en paraguai e hoxe en desuso) sin. compl.
- gl toba sin. compl.
- gn tova-kon
- gn cháko ñemby sin. compl.
- gn emok-tova (ñembohero ojeporúva paraguáipe añónte ha ko´ag̃arupi ndojeporuvéima) sin. compl.
- gn tova sin. compl.
- it toba-qom
- it chaco sur sin. compl.
- it emok-toba (denominazione usata soltanto in paraguay ed oggi in disuso) sin. compl.
- it toba sin. compl.
- ja トバ・クオム語
- ja 南チャコ語、エモク・トバ語(パラグアイのみで使用される呼称、現在は使われていない)、トバ語 sin. compl.
- nl Toba-Qom
- nl Chaco Sur sin. compl.
- nl Emok-Toba (benaming enkel in Paraguay gebruikt en vandaag in onbruik) sin. compl.
- pt toba-qom
- pt chaco sul sin. compl.
- pt emok-toba (denominação só usada no paraguai e hoje em desuso) sin. compl.
- ru Тоба-квом
- ru Южный чако sin. compl.
- ru Тоба-эмок sin. compl.
- ru Tоба sin. compl.
- sw Toba-qom
- sw Chaco ya kusini sin. compl.
- sw Emok-toba (ile namna inaitwa kwa paraguay na kwa sasa haitumiki) sin. compl.
- sw Toba sin. compl.
- tmh Tatuba-qumt
- zh 托巴-古姆
- zh 托巴 sin. compl.
- zh 南部查科语 sin. compl.
- zh 目前已不使用） sin. compl.
- zh 托巴-埃默克 （旧时用在巴拉圭 sin. compl.
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definition
La llengua toba es pot dividir en quatre subgrups dialectals: takshik, no'olganak, lañagashik i rapigemlek.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
chàcobo
chàcobo
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
- ca chàcobo
- ca chàkobo sin. compl.
- ca no'iria sin. compl.
- ar تشاكوبية
- cy Chácobo
- cy Chákobo sin. compl.
- cy No'iria sin. compl.
- de Chacobo
- de No'iria sin. compl.
- en Chácobo
- en Chákobo sin. compl.
- en No'iria sin. compl.
- es chácobo
- es chákobo sin. compl.
- es no'iria sin. compl.
- eu chacoboera
- eu chàkobo sin. compl.
- eu no'iria sin. compl.
- fr chácobo
- fr chákobo sin. compl.
- gl chácobo
- gn chákovo
- gn chákovo sin. compl.
- gn no'iria sin. compl.
- it chacobo
- it chàkobo sin. compl.
- it no'iria sin. compl.
- ja チャコボ語
- ja ノイリア語 sin. compl.
- nl Chácobo
- nl Chácobo sin. compl.
- nl No'iria sin. compl.
- pt chácobo
- pt chákobo sin. compl.
- pt no'iria sin. compl.
- ru Чакобо
- ru Но-ирья sin. compl.
- ru Но-ирия sin. compl.
- sw Chácobo
- sw Chákobo sin. compl.
- sw No'iria sin. compl.
- tmh Tacakubut
- zh 查科博
- zh 查科博 sin. compl.
- zh 诺伊利亚 sin. compl.
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
Definition
El territori tradicional dels chàcobos, abans de la seva relocalització forçada, s'estenia des del marge nord del llac Rogo-Aguado fins al curs alt del riu Yata i afluents. Van ser caçadors-recol·lectors seminòmades fins als anys 50 del segle passat.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
chaga
chaga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca chagga
- ca chaga sin. compl.
- ar شاغّا
- cy Chagga
- cy Chaga sin. compl.
- de Chagga
- de Chaga sin. compl.
- en Chagga
- en Chaga sin. compl.
- en Djaga sin. compl.
- es chaga
- es chagga sin. compl.
- eu chagera
- eu chaga sin. compl.
- eu chagga sin. compl.
- fr chagga
- fr chaga sin. compl.
- gl chagga
- gl chaga sin. compl.
- gn chaga
- gn chagga sin. compl.
- it chagga
- it chaga sin. compl.
- pt chagga
- pt chaga sin. compl.
- tmh Tacaggat
- tmh Chaga sin. compl.
- zh 查加语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic chagga representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Els parlants de chagga generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels chaggues, que han tingut una forta influència sobre els ongamos i els arushes.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
chagga
chagga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca chagga
- ca chaga sin. compl.
- ar شاغّا
- cy Chagga
- cy Chaga sin. compl.
- de Chagga
- de Chaga sin. compl.
- en Chagga
- en Chaga sin. compl.
- en Djaga sin. compl.
- es chaga
- es chagga sin. compl.
- eu chagera
- eu chaga sin. compl.
- eu chagga sin. compl.
- fr chagga
- fr chaga sin. compl.
- gl chagga
- gl chaga sin. compl.
- gn chaga
- gn chagga sin. compl.
- it chagga
- it chaga sin. compl.
- pt chagga
- pt chaga sin. compl.
- tmh Tacaggat
- tmh Chaga sin. compl.
- zh 查加语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic chagga representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Els parlants de chagga generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels chaggues, que han tingut una forta influència sobre els ongamos i els arushes.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
