manjaku
manjaku
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca manjac
- ca mandjac sin. compl.
- ca mandjak sin. compl.
- ca manjaku sin. compl.
- ca manjanku sin. compl.
- ar مانجاك
- cy Manjac
- cy Mandjac sin. compl.
- cy Mandjak sin. compl.
- cy Manjaku sin. compl.
- cy Manjanku sin. compl.
- de Mandjak
- de Mandjac sin. compl.
- de Manjaku sin. compl.
- de Manjanku sin. compl.
- en Mandjak
- en Mandyak sin. compl.
- en Manjack sin. compl.
- en Manjaku sin. compl.
- en Manjanku sin. compl.
- es manchako
- es mandjac sin. compl.
- es mandjak sin. compl.
- es mandyak sin. compl.
- es manjac sin. compl.
- es manjaku sin. compl.
- es manjanku sin. compl.
- eu mandyakera
- eu mandjac sin. compl.
- eu mandjak sin. compl.
- eu manjaku sin. compl.
- eu manjanku sin. compl.
- fr manjaque
- fr kanyop sin. compl.
- fr mandjak sin. compl.
- fr mandjaque sin. compl.
- fr mandyak sin. compl.
- fr manjaca sin. compl.
- fr manjack sin. compl.
- fr manjaco sin. compl.
- fr manjak sin. compl.
- fr manjaku sin. compl.
- fr manjanku sin. compl.
- fr manjiak sin. compl.
- fr mendyako sin. compl.
- fr ndyak sin. compl.
- gl manjac
- gl mandjac sin. compl.
- gl mandjak sin. compl.
- gl manjaku sin. compl.
- gl manjanku sin. compl.
- gn mancháko
- gn mandjac sin. compl.
- gn mandjak sin. compl.
- gn manjaku sin. compl.
- gn manjanku sin. compl.
- it manjaco
- it mandjac sin. compl.
- it mandjak sin. compl.
- it manjaku sin. compl.
- it manjanku sin. compl.
- ja マンジャック語
- ja マンジャク語 sin. compl.
- nl Manjac
- nl Mandjac sin. compl.
- nl Mandjak sin. compl.
- nl Manjaku sin. compl.
- nl Manjanku sin. compl.
- pt mandjaque
- pt mandjac sin. compl.
- pt mandjak sin. compl.
- pt manjaku sin. compl.
- pt manjanku sin. compl.
- pt manjaque sin. compl.
- ru Манджак
- ru Мандьяк sin. compl.
- ru Мандьяку sin. compl.
- zh 曼加克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definition
El manjac és una llengua atlàntica septentrional, com el wòlof, el ful, el serer, el diola i el balante, entre d'altres. Dins d'aquest grup, el manjac té una afinitat especial amb el mankanya (70.000 parlants a Guinea Bissau, Senegal i Gàmbia) i amb el papel (125.550 parlants a Guinea Bissau), amb els quals hi ha mútua intel·ligibilitat. A més, el bilingüisme manjac-mankanya és general entre els parlants d'ambdues llengües; també és freqüent el coneixement de llengües veïnes com ara el mandinga i el diola.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
manjanku
manjanku
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca manjac
- ca mandjac sin. compl.
- ca mandjak sin. compl.
- ca manjaku sin. compl.
- ca manjanku sin. compl.
- ar مانجاك
- cy Manjac
- cy Mandjac sin. compl.
- cy Mandjak sin. compl.
- cy Manjaku sin. compl.
- cy Manjanku sin. compl.
- de Mandjak
- de Mandjac sin. compl.
- de Manjaku sin. compl.
- de Manjanku sin. compl.
- en Mandjak
- en Mandyak sin. compl.
- en Manjack sin. compl.
- en Manjaku sin. compl.
- en Manjanku sin. compl.
- es manchako
- es mandjac sin. compl.
- es mandjak sin. compl.
- es mandyak sin. compl.
- es manjac sin. compl.
- es manjaku sin. compl.
- es manjanku sin. compl.
- eu mandyakera
- eu mandjac sin. compl.
- eu mandjak sin. compl.
- eu manjaku sin. compl.
- eu manjanku sin. compl.
- fr manjaque
- fr kanyop sin. compl.
- fr mandjak sin. compl.
- fr mandjaque sin. compl.
- fr mandyak sin. compl.
- fr manjaca sin. compl.
- fr manjack sin. compl.
- fr manjaco sin. compl.
- fr manjak sin. compl.
- fr manjaku sin. compl.
- fr manjanku sin. compl.
- fr manjiak sin. compl.
- fr mendyako sin. compl.
- fr ndyak sin. compl.
- gl manjac
- gl mandjac sin. compl.
- gl mandjak sin. compl.
- gl manjaku sin. compl.
- gl manjanku sin. compl.
- gn mancháko
- gn mandjac sin. compl.
- gn mandjak sin. compl.
- gn manjaku sin. compl.
- gn manjanku sin. compl.
- it manjaco
- it mandjac sin. compl.
- it mandjak sin. compl.
- it manjaku sin. compl.
- it manjanku sin. compl.
- ja マンジャック語
- ja マンジャク語 sin. compl.
- nl Manjac
- nl Mandjac sin. compl.
- nl Mandjak sin. compl.
- nl Manjaku sin. compl.
- nl Manjanku sin. compl.
- pt mandjaque
- pt mandjac sin. compl.
- pt mandjak sin. compl.
- pt manjaku sin. compl.
- pt manjanku sin. compl.
- pt manjaque sin. compl.
- ru Манджак
- ru Мандьяк sin. compl.
- ru Мандьяку sin. compl.
- zh 曼加克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definition
El manjac és una llengua atlàntica septentrional, com el wòlof, el ful, el serer, el diola i el balante, entre d'altres. Dins d'aquest grup, el manjac té una afinitat especial amb el mankanya (70.000 parlants a Guinea Bissau, Senegal i Gàmbia) i amb el papel (125.550 parlants a Guinea Bissau), amb els quals hi ha mútua intel·ligibilitat. A més, el bilingüisme manjac-mankanya és general entre els parlants d'ambdues llengües; també és freqüent el coneixement de llengües veïnes com ara el mandinga i el diola.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
mankon
mankon
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mankon
- ca bida sin. compl.
- de Ngemba
- de Alatening sin. compl.
- de Anyang sin. compl.
- de Mankon sin. compl.
- en Mankon
- en Vida sin. compl.
- es mankon
- es vida sin. compl.
- eu mankon
- eu vida sin. compl.
- fr mankon
- fr ngemba sin. compl.
- fr vida sin. compl.
- gl mankon
- gl vida sin. compl.
- it mankon
- it vida sin. compl.
- nl Mankon
- nl Ngemba sin. compl.
- nl Vida sin. compl.
- pt mankon
- pt vida sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El mankon forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin. Alguns autors consideren que el mankon no és una llengua diferenciada sinó un dels dialectes que formarien la llengua ngemba.
Els parlants de mankon generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun, llengües utilitzades amb persones d'altres comunitats lingüístiques. Malgrat que l'ús d'aquestes dues llengües està augmentant entre les generacions més joves, els mankons mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a l'entorn familiar i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic.
Els parlants de mankon generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun, llengües utilitzades amb persones d'altres comunitats lingüístiques. Malgrat que l'ús d'aquestes dues llengües està augmentant entre les generacions més joves, els mankons mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a l'entorn familiar i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic.
manmanua
manmanua
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca mamanwa
- ca arnarnanusa sin. compl.
- ca conking sin. compl.
- ca mamaua sin. compl.
- ca mamaw sin. compl.
- ca manmanua sin. compl.
- ar مامانوا
- cy Mamanwa
- cy Amamanusa sin. compl.
- cy Conking sin. compl.
- cy Mamaua sin. compl.
- cy Mamaw sin. compl.
- cy Manmanua sin. compl.
- de Mamanwa
- de Amamanusa sin. compl.
- de Conking sin. compl.
- de Mamaua sin. compl.
- de Mamaw sin. compl.
- de Manmanua sin. compl.
- en Mamanwa
- en Amamanusa sin. compl.
- en Conking sin. compl.
- en Mamanwa Negrito sin. compl.
- en Mamaua sin. compl.
- en Mamaw sin. compl.
- en Manmanua sin. compl.
- en Minamanwa sin. compl.
- es mamanwa
- es amamanusa sin. compl.
- es conking sin. compl.
- es mamaua sin. compl.
- es mamaw sin. compl.
- es manmanua sin. compl.
- eu mamanwera
- eu amamanusa sin. compl.
- eu conking sin. compl.
- eu mamanwa sin. compl.
- eu mamaua sin. compl.
- eu mamaw sin. compl.
- eu manmanua sin. compl.
- fr mamanwa
- fr amamanusa sin. compl.
- fr conking sin. compl.
- fr mamaua sin. compl.
- fr mamaw sin. compl.
- fr manmanua sin. compl.
- gl mamanwa
- gl amamanusa sin. compl.
- gl conking sin. compl.
- gl mamaua sin. compl.
- gl mamaw sin. compl.
- gl manmanua sin. compl.
- gn mamanwa
- gn amamanusa sin. compl.
- gn konking sin. compl.
- gn mamaua sin. compl.
- gn mamaw sin. compl.
- gn manmanua sin. compl.
- it mamanwa
- it amamanusa sin. compl.
- it conking sin. compl.
- it mamaua sin. compl.
- it mamaw sin. compl.
- it manmanua sin. compl.
- pt mamanwa
- pt amamanusa sin. compl.
- pt conking sin. compl.
- pt mamaua sin. compl.
- pt mamaw sin. compl.
- pt manmanua sin. compl.
- zh 马曼瓦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Els mamanwa són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La denominació mamanwa significa 'primers habitants del bosc' i prové de man, 'primer', i banwa, 'bosc'.
La llengua mamanwa s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
Hi ha cert desacord al voltant de l'origen del grup mamanwa. Segons alguns autors, aquest grup s'inclouria dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos (per les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-). Altres autors, però, consideren que els mamanwa podrien formar part d'un altre grup més antic que la resta de poblacions de les Filipines.
Els mamanwa es concentren majoritàriament a la província d'Agusan del Nord, als municipis de Kitcharao i Santiago, però són un grup de gran mobilitat que sovint canvia de localització en cerca de nous recursos.
La llengua mamanwa s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
Hi ha cert desacord al voltant de l'origen del grup mamanwa. Segons alguns autors, aquest grup s'inclouria dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos (per les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-). Altres autors, però, consideren que els mamanwa podrien formar part d'un altre grup més antic que la resta de poblacions de les Filipines.
Els mamanwa es concentren majoritàriament a la província d'Agusan del Nord, als municipis de Kitcharao i Santiago, però són un grup de gran mobilitat que sovint canvia de localització en cerca de nous recursos.
manna kankan
manna kankan
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definition
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
manoa
manoa
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
- ca wariapano
- ca manoa sin. compl.
- ca pano sin. compl.
- ca panobo sin. compl.
- ca paño sin. compl.
- cod wariapano
- ar واريابانو
- cy Wariapano
- cy Manoa sin. compl.
- cy Pano sin. compl.
- cy Panobo sin. compl.
- cy Paño sin. compl.
- de Wariapano
- de Huaripano sin. compl.
- de Pano sin. compl.
- de Panobo sin. compl.
- en Wariapano
- en Manoa sin. compl.
- en Pano sin. compl.
- en Panobo sin. compl.
- es wariapano
- es manoa sin. compl.
- es pano sin. compl.
- es panobo sin. compl.
- es paño sin. compl.
- eu wariapanoera
- eu manoa sin. compl.
- eu pano sin. compl.
- eu panobo sin. compl.
- eu paño sin. compl.
- fr huariapano
- fr manoa sin. compl.
- fr pana sin. compl.
- fr pano sin. compl.
- fr pelado sin. compl.
- fr wariapano sin. compl.
- gl wariapano
- gn wariapano
- gn manoa sin. compl.
- gn pano sin. compl.
- gn panobo sin. compl.
- gn paño sin. compl.
- it wariapano
- it manoa sin. compl.
- it pano sin. compl.
- it panobo sin. compl.
- it paño sin. compl.
- ja ワリアパノ語
- ja パノ語、パニョ語、パノボ語、マノア語 sin. compl.
- nl Wariapano
- nl Manoa sin. compl.
- nl Pano sin. compl.
- nl Panobo sin. compl.
- nl Paño sin. compl.
- pt wariapano
- pt manoa sin. compl.
- pt pano sin. compl.
- pt panobo sin. compl.
- pt paño sin. compl.
- ru Вариапано
- ru Пано sin. compl.
- ru Маноа sin. compl.
- ru Паньо sin. compl.
- ru Панобо sin. compl.
- ru Варьяпано sin. compl.
- sw Wariapano
- sw Manoa sin. compl.
- sw Pano sin. compl.
- sw Panobo sin. compl.
- sw Paño sin. compl.
- tmh Taweryapant
- zh 瓦里阿帕诺
- zh 帕诺 sin. compl.
- zh 帕诺博 sin. compl.
- zh 玛诺阿 sin. compl.
Pano > Principal > Pano, Amèrica > Perú
Definition
Els wariapanos vivien entre els shetebos (que parlen un dialecte del shipibo), amb els quals es van acabar integrant. Sembla que el shipibo i el wariapano eren intercomprensibles, tot i que no és clar si la proximitat era resultat dels contactes constants entre els dos grups o fruit del parentiu.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
L'últim parlant de wariapano, Arquímedes Sinuiri Nunta, va morir al començament dels anys noranta del segle passat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua.
manobo (agusan)
manobo (agusan)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (agusan)
- ca agusan sin. compl.
- ar مانوبو (أغوسان)
- cy Manobo (Agusan)
- cy Agusan sin. compl.
- de Manobo (Agusan)
- de Agusan sin. compl.
- en Agusan Manobo
- en Agusan sin. compl.
- es manobo (agusano)
- es agusano sin. compl.
- eu agusango manobo
- eu agusanera sin. compl.
- eu gusan sin. compl.
- fr manobo (agusan)
- fr agusan sin. compl.
- gl manobo (agusan)
- gl agusan sin. compl.
- gn manovo (agusan)
- gn agusan sin. compl.
- it manobo (agusan)
- it agusan sin. compl.
- pt manobo (agusan)
- pt agusan sin. compl.
- zh 马诺博语（阿古桑）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
manobo (ata)
manobo (ata)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (ata)
- ar مانوبو (أتا)
- cy Manobo (Ata)
- de Manobo (Ata)
- en Ata Manobo
- es manobo (ata)
- eu ata manobo
- fr manobo (ata)
- gl manobo (ata)
- gn manovo (ata)
- it manobo (ata)
- pt manobo (ata)
- zh 马诺博语（阿塔）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
manobo (binukid)
manobo (binukid)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca binukid
- ca binokid sin. compl.
- ca bukidnon sin. compl.
- ca manobo (binukid) sin. compl.
- ar بينوكيدية
- cy Binukid
- cy Binokid sin. compl.
- cy Bukidnon sin. compl.
- cy Manobo (binukid) sin. compl.
- de Binukid
- de Binokid sin. compl.
- de (Binukid) Manobo sin. compl.
- de Bukidnon sin. compl.
- en Binukid
- en Binokid sin. compl.
- en Binukid Manobo sin. compl.
- en Bukidnon sin. compl.
- es binoquido
- es binokid sin. compl.
- es binukid sin. compl.
- es bukidnon sin. compl.
- eu binukidera
- eu binokid sin. compl.
- eu binukid sin. compl.
- eu binukid manoboa sin. compl.
- eu bukidnon sin. compl.
- fr binukid
- fr binokid sin. compl.
- fr bukidnon sin. compl.
- fr manobo (binukid) sin. compl.
- gl binukid
- gl binokid sin. compl.
- gl bukidnon sin. compl.
- gl manobo (binukid) sin. compl.
- gn vinukid
- gn binokid sin. compl.
- gn bukidnon sin. compl.
- gn manovo (vinukid) sin. compl.
- it binukid
- it binokid sin. compl.
- it bukidnon sin. compl.
- it manobo (binukid) sin. compl.
- pt binukid
- pt binokid sin. compl.
- pt bukidnon sin. compl.
- pt manobo (binukid) sin. compl.
- zh 比努基语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
El binukid s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
manobo (bukidnon occidental)
manobo (bukidnon occidental)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (bukidnon occidental)
- ar مانوبو (بوكيدنون الغربية)
- cy Manobo (Bukidnon gorllewinol)
- de Manobo (West-Bukidnon)
- en Western Bukidnon Manobo
- es manobo (bukidnon occidental)
- eu bukidnon mendebaldeko manobo
- fr manobo (bukidnon occidental)
- gl manobo (bukidnon occidental)
- gn manovo (vukidnon occidental)
- it manobo (bukidnon occidentale)
- pt manobo (bukidnon ocidental)
- zh 马诺博语（西布基农省）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
Els manobo (bukidnon occidental) formen part dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines.
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El manobo (bukidnon occidental) és lingüísticament proper al manobo (ilianen).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El manobo (bukidnon occidental) és lingüísticament proper al manobo (ilianen).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
