mandahuaca
mandahuaca
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
- ca mandahuaca
- ca mandawaca sin. compl.
- ca mandawaka sin. compl.
- cod balé
- ar مانداهواكا
- cy Mandahuaca
- cy Mandawaca sin. compl.
- cy Mandawaka sin. compl.
- de Mandahuaca
- de Mandawaca sin. compl.
- de Mandawaka sin. compl.
- en Mandahuaca
- en Mandawaca sin. compl.
- en Mandawaka sin. compl.
- es mandahuaca
- es mandawaca sin. compl.
- es mandawaka sin. compl.
- eu mandahuakera
- eu mandahuaca sin. compl.
- eu mandawaca sin. compl.
- eu mandawaka sin. compl.
- fr mandahuaca
- fr mandawaca sin. compl.
- fr mandawaka sin. compl.
- gl mandahuaca
- gl mandawaca sin. compl.
- gl mandawaka sin. compl.
- it mandahuaca
- it mandawaca sin. compl.
- it mandawaka sin. compl.
- ja マンダワカ語
- nl Mandahuaca
- nl Mandawaca sin. compl.
- nl Mandawaka sin. compl.
- pt mandahuaca
- pt mandawaca sin. compl.
- pt mandawaka sin. compl.
- ru Мандавака
- ru Мандауака sin. compl.
- zh 曼达瓦卡语
- zh 曼达瓦加、曼达瓦卡 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
Definition
El mandahuaca és molt proper al baré, fins al punt que de vegades s'han considerat dialectes de la mateixa llengua. Cal dir, a més, que el terme baré s'empra per designar diverses llengües d'aquesta zona, com ara mandahuaca, guarequena, baniva i piapoco.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
mandan
mandan
Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca manda
- ca mandan sin. compl.
- de Manda
- de Mandan sin. compl.
- en Manda
- en Mandan sin. compl.
- es manda
- es mandan sin. compl.
- eu manda
- eu mandan sin. compl.
- fr mandan
- fr manda sin. compl.
- gl manda
- gl mandan sin. compl.
- it manda
- it mandan sin. compl.
- nl Mandan
- nl Manda sin. compl.
- pt manda
- pt mandan sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
El manda se sol situar dins de les llengües sioux del riu Missouri. No és del tot clar, tanmateix, si la gran semblança entre el manda i el hidatsa (una altra llengua d'aquest grup) es deu al parentiu o al contacte històric dels parlants.
La llengua constava de dos dialectes, el nuptare i el nuetare. Els escassos parlants que encara viuen pertanyen a la varietat nuptare.
La comunitat manda comparteix la reserva Fort Berthold amb la hidatsa (també sioux) i l'arikara (grup que parla una llengua de la família caddo). Les tres comunitats es coneixen com The Three Affiliated Tribes.
Abans d'instal·lar-se a la reserva, el grup ètnic habitava al llarg del riu Heart, afluent del Missouri (oest de Dakota del Nord). Van patir un fort descens demogràfic a causa de l'epidèmia de xarampió del 1837.
A mitjan segle XX, tota la comunitat manda era bilingüe en hidatsa. Actualment, les dues llengües estan practicament extingides, substituïdes per l'anglès.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
El manda se sol situar dins de les llengües sioux del riu Missouri. No és del tot clar, tanmateix, si la gran semblança entre el manda i el hidatsa (una altra llengua d'aquest grup) es deu al parentiu o al contacte històric dels parlants.
La llengua constava de dos dialectes, el nuptare i el nuetare. Els escassos parlants que encara viuen pertanyen a la varietat nuptare.
La comunitat manda comparteix la reserva Fort Berthold amb la hidatsa (també sioux) i l'arikara (grup que parla una llengua de la família caddo). Les tres comunitats es coneixen com The Three Affiliated Tribes.
Abans d'instal·lar-se a la reserva, el grup ètnic habitava al llarg del riu Heart, afluent del Missouri (oest de Dakota del Nord). Van patir un fort descens demogràfic a causa de l'epidèmia de xarampió del 1837.
A mitjan segle XX, tota la comunitat manda era bilingüe en hidatsa. Actualment, les dues llengües estan practicament extingides, substituïdes per l'anglès.
mandara
mandara
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mandara
- ca mandara montagnard sin. compl.
- ca ndara sin. compl.
- ca wandala sin. compl.
- cod wandala
- de Mandara
- de Madara sin. compl.
- de Tabar sin. compl.
- de Wandala sin. compl.
- en Mandara
- en Mandara montagnard sin. compl.
- en Ndara sin. compl.
- en Wandala sin. compl.
- es mandara
- es mandara montagnard sin. compl.
- es ndara sin. compl.
- es wandala sin. compl.
- eu mandara
- eu mandara montagnard sin. compl.
- eu ndara sin. compl.
- eu wandala sin. compl.
- fr mandara
- fr madara sin. compl.
- fr tabar sin. compl.
- fr wandala sin. compl.
- gl mandara
- gl mandara montagnard sin. compl.
- gl ndara sin. compl.
- gl wandala sin. compl.
- it mandara
- it mandara montagnard sin. compl.
- it ndara sin. compl.
- it wandala sin. compl.
- nl Mandara
- nl Wandala sin. compl.
- pt mandara
- pt mandara montagnard sin. compl.
- pt ndara sin. compl.
- pt wandala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El mandara és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
mandara montagnard
mandara montagnard
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mandara
- ca mandara montagnard sin. compl.
- ca ndara sin. compl.
- ca wandala sin. compl.
- cod wandala
- de Mandara
- de Madara sin. compl.
- de Tabar sin. compl.
- de Wandala sin. compl.
- en Mandara
- en Mandara montagnard sin. compl.
- en Ndara sin. compl.
- en Wandala sin. compl.
- es mandara
- es mandara montagnard sin. compl.
- es ndara sin. compl.
- es wandala sin. compl.
- eu mandara
- eu mandara montagnard sin. compl.
- eu ndara sin. compl.
- eu wandala sin. compl.
- fr mandara
- fr madara sin. compl.
- fr tabar sin. compl.
- fr wandala sin. compl.
- gl mandara
- gl mandara montagnard sin. compl.
- gl ndara sin. compl.
- gl wandala sin. compl.
- it mandara
- it mandara montagnard sin. compl.
- it ndara sin. compl.
- it wandala sin. compl.
- nl Mandara
- nl Wandala sin. compl.
- pt mandara
- pt mandara montagnard sin. compl.
- pt ndara sin. compl.
- pt wandala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El mandara és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
mandarí
mandarí
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Singapur, Àsia > Xina
- ca xinès estàndard
- ca mandarí sin. compl.
- cod Guóyŭ
- cod Pǔtōnghuà
- de Hochchinesisch
- de Putonghua
- de Standardchinesisch
- en Putonghua
- en standard Chinese
- es chino estándar
- fr mandarin standard
- gl mandarín estándar
- gl mandarín padrón
- it cinese standard
- it mandarino standard
- nl Standaardmandarijn
- pt mandarim padrão
- zh 普通话
- scr Caràcters xinesos o hanzi
- num Sistema aràbic
- num Sistema xinès
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Singapur, Àsia > Xina
Definition
Llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia.
El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l'elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l'estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d'un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.
El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l'elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l'estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d'un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.
mandawaca
mandawaca
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
- ca mandahuaca
- ca mandawaca sin. compl.
- ca mandawaka sin. compl.
- cod balé
- ar مانداهواكا
- cy Mandahuaca
- cy Mandawaca sin. compl.
- cy Mandawaka sin. compl.
- de Mandahuaca
- de Mandawaca sin. compl.
- de Mandawaka sin. compl.
- en Mandahuaca
- en Mandawaca sin. compl.
- en Mandawaka sin. compl.
- es mandahuaca
- es mandawaca sin. compl.
- es mandawaka sin. compl.
- eu mandahuakera
- eu mandahuaca sin. compl.
- eu mandawaca sin. compl.
- eu mandawaka sin. compl.
- fr mandahuaca
- fr mandawaca sin. compl.
- fr mandawaka sin. compl.
- gl mandahuaca
- gl mandawaca sin. compl.
- gl mandawaka sin. compl.
- it mandahuaca
- it mandawaca sin. compl.
- it mandawaka sin. compl.
- ja マンダワカ語
- nl Mandahuaca
- nl Mandawaca sin. compl.
- nl Mandawaka sin. compl.
- pt mandahuaca
- pt mandawaca sin. compl.
- pt mandawaka sin. compl.
- ru Мандавака
- ru Мандауака sin. compl.
- zh 曼达瓦卡语
- zh 曼达瓦加、曼达瓦卡 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
Definition
El mandahuaca és molt proper al baré, fins al punt que de vegades s'han considerat dialectes de la mateixa llengua. Cal dir, a més, que el terme baré s'empra per designar diverses llengües d'aquesta zona, com ara mandahuaca, guarequena, baniva i piapoco.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
mandawaka
mandawaka
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
- ca mandahuaca
- ca mandawaca sin. compl.
- ca mandawaka sin. compl.
- cod balé
- ar مانداهواكا
- cy Mandahuaca
- cy Mandawaca sin. compl.
- cy Mandawaka sin. compl.
- de Mandahuaca
- de Mandawaca sin. compl.
- de Mandawaka sin. compl.
- en Mandahuaca
- en Mandawaca sin. compl.
- en Mandawaka sin. compl.
- es mandahuaca
- es mandawaca sin. compl.
- es mandawaka sin. compl.
- eu mandahuakera
- eu mandahuaca sin. compl.
- eu mandawaca sin. compl.
- eu mandawaka sin. compl.
- fr mandahuaca
- fr mandawaca sin. compl.
- fr mandawaka sin. compl.
- gl mandahuaca
- gl mandawaca sin. compl.
- gl mandawaka sin. compl.
- it mandahuaca
- it mandawaca sin. compl.
- it mandawaka sin. compl.
- ja マンダワカ語
- nl Mandahuaca
- nl Mandawaca sin. compl.
- nl Mandawaka sin. compl.
- pt mandahuaca
- pt mandawaca sin. compl.
- pt mandawaka sin. compl.
- ru Мандавака
- ru Мандауака sin. compl.
- zh 曼达瓦卡语
- zh 曼达瓦加、曼达瓦卡 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Veneçuela
Definition
El mandahuaca és molt proper al baré, fins al punt que de vegades s'han considerat dialectes de la mateixa llengua. Cal dir, a més, que el terme baré s'empra per designar diverses llengües d'aquesta zona, com ara mandahuaca, guarequena, baniva i piapoco.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
Hi havia hagut parlants de mandahuaca també al Brasil, riu Negro avall, però la llengua s'hi va extingir a la dècada del 1990 substituïda per la língua geral amazònica i pel portuguès.
mandaya
mandaya
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca dibabawon
- ca debabaon sin. compl.
- ca dibabaon sin. compl.
- ca mandaya sin. compl.
- ar ديباباوونية
- cy Dibabawon
- cy Debabaon sin. compl.
- cy Dibabaon sin. compl.
- cy Mandaya sin. compl.
- de Dibabawon
- de Debabaon sin. compl.
- de Dibabaon sin. compl.
- de Mandaya sin. compl.
- en Dibabawon Manobo
- en Debabaon sin. compl.
- en Dibabaon sin. compl.
- en Dibabawon sin. compl.
- en Mandaya sin. compl.
- es dibabawon
- es debabaon sin. compl.
- es dibabaon sin. compl.
- es mandaya sin. compl.
- eu dibabawonera
- eu debabaon sin. compl.
- eu dibabaon sin. compl.
- eu dibabawon sin. compl.
- eu mandaya sin. compl.
- fr dibabawon
- fr debabaon sin. compl.
- fr dibabaon sin. compl.
- fr mandaya sin. compl.
- gl dibabawon
- gl debabaon sin. compl.
- gl dibabaon sin. compl.
- gl mandaya sin. compl.
- gn divavawon
- gn debabaon sin. compl.
- gn dibabaon sin. compl.
- gn mandaya sin. compl.
- it dibabawon
- it debabaon sin. compl.
- it dibabaon sin. compl.
- it mandaya sin. compl.
- pt dibabawon
- pt debabaon sin. compl.
- pt dibabaon sin. compl.
- pt mandaya sin. compl.
- zh 迪巴巴望语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
Els terme dibabawon fa referència a un dels grups indígenes de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines.
L'àrea lingüística del grup dibabawon limita amb el territori on viuen els manobo (agusan), al nord; els manobo (ata) de Davao, a l'oest, i els mansakan, al sud i l'est. El cebuano s'utilitza com a llengua franca a la regió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els dibabawon s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, manobo i subanen.
L'àrea lingüística del grup dibabawon limita amb el territori on viuen els manobo (agusan), al nord; els manobo (ata) de Davao, a l'oest, i els mansakan, al sud i l'est. El cebuano s'utilitza com a llengua franca a la regió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els dibabawon s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, manobo i subanen.
mandaya
mandaya
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca mandaya
- ar ماندايا
- cy Mandaya
- de Mandaya
- de Mandayan sin. compl.
- en Mandaya
- es mandaya
- eu mandayera
- eu mandaya sin. compl.
- fr mandaya
- gl mandaya
- gn mandaya
- it mandaya
- pt mandaya
- zh 曼达亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Els mandaya són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua mandaya s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
Podem distingir diversos subgrups mandaya, entre els quals trobem els mansaka, els pagsupan, els manwaga, els managusan els divavaogan i els karaga.
La denominació mandaya significa 'els primers habitants del riu', i deriva de man, 'primer' i daya, 'riu' o 'part alta d'un riu'.
Podem distingir diversos subgrups mandaya, entre els quals trobem els mansaka, els pagsupan, els manwaga, els managusan els divavaogan i els karaga.
La denominació mandaya significa 'els primers habitants del riu', i deriva de man, 'primer' i daya, 'riu' o 'part alta d'un riu'.
mandaya
mandaya
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca itneg
- ca i-tineg sin. compl.
- ca itinek sin. compl.
- ca mandaya sin. compl.
- ca tinggian sin. compl.
- ca tingian sin. compl.
- ca tinguian sin. compl.
- ca tinguianes sin. compl.
- cod itneg
- ar إيتنيغية
- cy Itneg
- cy I-tineg sin. compl.
- cy Itinek sin. compl.
- cy Mandaya sin. compl.
- cy Tinggian sin. compl.
- cy Tingian sin. compl.
- cy Tinguian sin. compl.
- cy Tinguianes sin. compl.
- de Itneg
- de Mandaya sin. compl.
- de Tinggian sin. compl.
- de Tingguian sin. compl.
- de Tingian sin. compl.
- de Tinguian sin. compl.
- de Tinguianes sin. compl.
- en Itneg
- en I-tineg sin. compl.
- en Itinek sin. compl.
- en Mandaya sin. compl.
- en Tinggian sin. compl.
- en Tingian sin. compl.
- en Tinguian sin. compl.
- en Tinguianes sin. compl.
- es itneg
- es i-tineg sin. compl.
- es itinek sin. compl.
- es mandaya sin. compl.
- es tinggian sin. compl.
- es tingian sin. compl.
- es tinguianes sin. compl.
- es tinguiano sin. compl.
- eu itnegera
- eu i-tineg sin. compl.
- eu itinek sin. compl.
- eu itneg sin. compl.
- eu mandaya sin. compl.
- eu tinggian sin. compl.
- eu tingian sin. compl.
- eu tinguian sin. compl.
- eu tinguianes sin. compl.
- fr itneg
- fr i-tineg sin. compl.
- fr itinek sin. compl.
- fr mandaya sin. compl.
- fr tinggian sin. compl.
- fr tingian sin. compl.
- fr tinguian sin. compl.
- fr tinguianes sin. compl.
- gl itneg
- gl i-tineg sin. compl.
- gl itinek sin. compl.
- gl mandaya sin. compl.
- gl tinggian sin. compl.
- gl tingian sin. compl.
- gl tinguian sin. compl.
- gl tinguianes sin. compl.
- gn itneg
- gn i-tineg sin. compl.
- gn itinek sin. compl.
- gn mandaya sin. compl.
- gn tinggian sin. compl.
- gn tingian sin. compl.
- gn tinguian sin. compl.
- gn tinguianes sin. compl.
- it itneg
- it i-tineg sin. compl.
- it itinek sin. compl.
- it mandaya sin. compl.
- it tinggian sin. compl.
- it tingguian sin. compl.
- it tingian sin. compl.
- it tinguian sin. compl.
- it tinguianes sin. compl.
- pt itneg
- pt i-tineg sin. compl.
- pt itinek sin. compl.
- pt mandaya sin. compl.
- pt tinggian sin. compl.
- pt tingian sin. compl.
- pt tinguian sin. compl.
- pt tinguianes sin. compl.
- zh 伊特内戈语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definition
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.
Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.
Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
