wanano
wanano
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca guanano
- ca kótedia sin. compl.
- ca kótiria sin. compl.
- ca uanana sin. compl.
- ca wanána sin. compl.
- ca wanano sin. compl.
- cod kotiria
- ar غوانانو
- cy Guanano
- cy Kotédia sin. compl.
- cy Kótiria sin. compl.
- cy Uanana sin. compl.
- cy Wanána sin. compl.
- cy Wanano sin. compl.
- de Guanano
- de Kotédia sin. compl.
- de Kótiria sin. compl.
- de Uanana sin. compl.
- de Wanána sin. compl.
- de Wanano sin. compl.
- en Guanano
- en Kotédia sin. compl.
- en Kótirya sin. compl.
- en Uanana sin. compl.
- en Uanano sin. compl.
- en Wanana sin. compl.
- en Wanano sin. compl.
- es guanano
- es kotédia sin. compl.
- es kótiria sin. compl.
- es uanana sin. compl.
- es wanána sin. compl.
- es wanano sin. compl.
- eu wananera
- eu guanano sin. compl.
- eu kotédia sin. compl.
- eu kótiria sin. compl.
- eu uanana sin. compl.
- eu wanána sin. compl.
- eu wanano sin. compl.
- fr wanano
- fr guanano sin. compl.
- fr kotedia sin. compl.
- fr kotirya sin. compl.
- fr uanano sin. compl.
- fr wanana sin. compl.
- gl guanano
- gl kotédia sin. compl.
- gl kótiria sin. compl.
- gl uanana sin. compl.
- gl wanána sin. compl.
- gl wanano sin. compl.
- it guanano
- it kotédia sin. compl.
- it kótiria sin. compl.
- it uanana sin. compl.
- it wanána sin. compl.
- it wanano sin. compl.
- ja グアナノ語
- nl Guanano
- nl Kotédia sin. compl.
- nl Kótiria sin. compl.
- nl Uanana sin. compl.
- nl Wanána sin. compl.
- nl Wanano sin. compl.
- pt guanano
- pt kotédia sin. compl.
- pt kótiria sin. compl.
- pt uanana sin. compl.
- pt wanána sin. compl.
- pt wanano sin. compl.
- ru Гуанано
- ru Ванана sin. compl.
- ru Уанана sin. compl.
- ru Котедия sin. compl.
- ru Ванана-пира sin. compl.
- zh 瓜纳诺语
- zh 瓦纳诺、科提里亚、科特迪亚、瓦纳纳、乌阿纳纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els guananos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
wanda
wanda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanda
- ca ichiwanda sin. compl.
- ca iciwanda sin. compl.
- ca kiwanda sin. compl.
- ca vanda sin. compl.
- ar واندا
- cy Wanda
- cy Ichiwanda sin. compl.
- cy Iciwanda sin. compl.
- cy Kiwanda sin. compl.
- cy Vanda sin. compl.
- de Wanda
- de Ichiwanda sin. compl.
- de Iciwanda sin. compl.
- de Kiwanda sin. compl.
- de Vanda sin. compl.
- en Wanda
- en Ichiwanda sin. compl.
- en Iciwanda sin. compl.
- en Kiwanda sin. compl.
- en Vanda sin. compl.
- en Wandia sin. compl.
- es vanda
- es ichiwanda sin. compl.
- es iciwanda sin. compl.
- es kiwanda sin. compl.
- es wanda sin. compl.
- eu wandera
- eu ichiwanda sin. compl.
- eu iciwanda sin. compl.
- eu kiwanda sin. compl.
- eu vanda sin. compl.
- eu wanda sin. compl.
- fr wanda
- fr ichiwanda sin. compl.
- fr iciwanda sin. compl.
- fr kiwanda sin. compl.
- fr vanda sin. compl.
- gl wanda
- gl ichiwanda sin. compl.
- gl iciwanda sin. compl.
- gl kiwanda sin. compl.
- gl vanda sin. compl.
- gn wanda
- gn ichiwanda sin. compl.
- gn iciwanda sin. compl.
- gn kiwanda sin. compl.
- gn vanda sin. compl.
- it wanda
- it ichiwanda sin. compl.
- it iciwanda sin. compl.
- it kiwanda sin. compl.
- it vanda sin. compl.
- pt wanda
- pt ichiwanda sin. compl.
- pt iciwanda sin. compl.
- pt kiwanda sin. compl.
- pt vanda sin. compl.
- tmh Tawandat
- tmh Ichiwanda sin. compl.
- tmh iciwanda sin. compl.
- tmh kiwanda sin. compl.
- tmh vanda sin. compl.
- zh 万达语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanda se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, i més concretament a la costa sud-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels wandes trobem els fipes al nord-oest, els nyamwangues al sud-oest, els nyihes al sud-est i els wungus a l'est.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
El wanda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants del wanda tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània.
wandala
wandala
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mandara
- ca mandara montagnard sin. compl.
- ca ndara sin. compl.
- ca wandala sin. compl.
- cod wandala
- de Mandara
- de Madara sin. compl.
- de Tabar sin. compl.
- de Wandala sin. compl.
- en Mandara
- en Mandara montagnard sin. compl.
- en Ndara sin. compl.
- en Wandala sin. compl.
- es mandara
- es mandara montagnard sin. compl.
- es ndara sin. compl.
- es wandala sin. compl.
- eu mandara
- eu mandara montagnard sin. compl.
- eu ndara sin. compl.
- eu wandala sin. compl.
- fr mandara
- fr madara sin. compl.
- fr tabar sin. compl.
- fr wandala sin. compl.
- gl mandara
- gl mandara montagnard sin. compl.
- gl ndara sin. compl.
- gl wandala sin. compl.
- it mandara
- it mandara montagnard sin. compl.
- it ndara sin. compl.
- it wandala sin. compl.
- nl Mandara
- nl Wandala sin. compl.
- pt mandara
- pt mandara montagnard sin. compl.
- pt ndara sin. compl.
- pt wandala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El mandara és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
wanji
wanji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanji
- ca kivwanji sin. compl.
- ca kiwanji sin. compl.
- ca vwanji sin. compl.
- de Vwanji
- de Kivwanji sin. compl.
- de Kiwanji sin. compl.
- de Wanji sin. compl.
- en Wanji
- en Kivwanji sin. compl.
- en Kiwanji sin. compl.
- en Vwangi sin. compl.
- en Vwanji sin. compl.
- es wanji
- es kivwanji sin. compl.
- es kiwanji sin. compl.
- es vwangi sin. compl.
- es vwanji sin. compl.
- eu wanji
- eu kivwanji sin. compl.
- eu kiwanji sin. compl.
- eu vwangi sin. compl.
- eu vwanji sin. compl.
- fr vwanji
- fr kivwanji sin. compl.
- fr kiwanji sin. compl.
- fr wanji sin. compl.
- gl wanji
- gl kivwanji sin. compl.
- gl kiwanji sin. compl.
- gl vwangi sin. compl.
- gl vwanji sin. compl.
- it wanji
- it kivwanji sin. compl.
- it kiwanji sin. compl.
- it vwangi sin. compl.
- it vwanji sin. compl.
- nl Wanji
- nl Kivwanji sin. compl.
- nl Kiwanji sin. compl.
- nl Vwanji sin. compl.
- pt wanji
- pt kivwanji sin. compl.
- pt kiwanji sin. compl.
- pt vwangi sin. compl.
- pt vwanji sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanji se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels wanjis hi trobem els sangus, al nord; els kingues, al sud; els benes, a l'est; i els safwes, a l'oest.
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
wanninawa
wanninawa
Pano > Principal, Amèrica > Brasil
- ca katukina-pano
- ca kamanawa sin. compl.
- ca katukina do acre sin. compl.
- ca wanninawa sin. compl.
- ar الكاتوكينية البانوية
- cy Katukina-pano
- cy Kamanawa sin. compl.
- cy Katukina do acre sin. compl.
- cy Wanninawa sin. compl.
- de Katukina-Pano
- de Kamanawa sin. compl.
- de Katukina do Acre sin. compl.
- de Wanninawa sin. compl.
- en Panoan Katukína
- en Kamanawa sin. compl.
- en Katukína do Acre sin. compl.
- en Waninnawa sin. compl.
- es katukina-pano
- es kamanawa sin. compl.
- es katukina do acre sin. compl.
- es wanninawa sin. compl.
- eu pano katukinera
- eu kamanawa sin. compl.
- eu katukina do acre sin. compl.
- eu wanninawa sin. compl.
- fr katukina-pano
- fr kamanawa sin. compl.
- fr katukina do acre sin. compl.
- fr wanninawa sin. compl.
- gn katukina-pano
- gn kamanawa sin. compl.
- gn katukina do acre sin. compl.
- gn wanninawa sin. compl.
- it katukina-pano
- it kamanawa sin. compl.
- it katukina do acre sin. compl.
- it wanninawa sin. compl.
- ja カトキナ・パノ語
- ja カマナワ語 sin. compl.
- ja ワンニナワ語 sin. compl.
- ja アクレのカトキナ語 sin. compl.
- nl Katukina-Pano
- nl Kamanawa sin. compl.
- nl Katukina do Acre sin. compl.
- nl Wanninawa sin. compl.
- pt katukina-pano
- pt catuquina sin. compl.
- pt kamanawa sin. compl.
- pt katukina do acre sin. compl.
- pt wanninawa sin. compl.
- ru Пано-катукина
- ru Каманава sin. compl.
- ru Ванинава sin. compl.
- ru Каманауа sin. compl.
- ru Уанинауа sin. compl.
- ru Катукина-ду-акри sin. compl.
- zh 卡图基纳－帕诺语
- zh 万尼纳瓦语 sin. compl.
- zh 卡马纳瓦语 sin. compl.
- zh 阿克雷卡图基纳语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal, Amèrica > Brasil
Definition
El katukina-pano no s'ha de confondre amb el katukina, llengua de la família katukina parlada a l'estat d'Amazones (Brasil).
De vegades s'ha considerat que el katukina-pano i el shanenawa són dialectes d'una mateixa llengua. Les descripcions més recents conclouen que són dues llengües diferenciades amb un cert grau d'intercomprensió. D'altra banda, les dues comunitats no reconeixen pertànyer al mateix grup ni parlar la mateixa llengua.
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. Tots els membres de la comunitat katukina parlen habitualment la llengua pròpia. Més o menys la meitat saben també portuguès.
De vegades s'ha considerat que el katukina-pano i el shanenawa són dialectes d'una mateixa llengua. Les descripcions més recents conclouen que són dues llengües diferenciades amb un cert grau d'intercomprensió. D'altra banda, les dues comunitats no reconeixen pertànyer al mateix grup ni parlar la mateixa llengua.
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. Tots els membres de la comunitat katukina parlen habitualment la llengua pròpia. Més o menys la meitat saben també portuguès.
wanse
wanse
Puinave, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca puinave
- ca puinabe sin. compl.
- ca puinare sin. compl.
- ca wanse sin. compl.
- cod wonsüth (Wunsut)
- ar بوينافية
- cy Puinave
- cy Puinabe sin. compl.
- cy Puinare sin. compl.
- cy Wanse sin. compl.
- de Puinave
- de Puinabe sin. compl.
- de Puinare sin. compl.
- de Wanse sin. compl.
- en Puinave
- en Puinabe sin. compl.
- en Puinare sin. compl.
- en Wanse sin. compl.
- es puinave
- es puinabe sin. compl.
- es puinare sin. compl.
- es wanse sin. compl.
- eu puinaveera
- eu puinabe sin. compl.
- eu puinare sin. compl.
- eu wanse sin. compl.
- fr puinave
- fr puinabe sin. compl.
- fr puinare sin. compl.
- fr wanse sin. compl.
- gl puinave
- gl puinabe sin. compl.
- gl puinare sin. compl.
- gl wanse sin. compl.
- gn puinave
- gn puinare sin. compl.
- gn puinave sin. compl.
- gn wanse sin. compl.
- it puinave
- it puinabe sin. compl.
- it puinare sin. compl.
- it wanse sin. compl.
- ja プイナベ語
- ja プイナレ語、ワンセ語 sin. compl.
- nl Puinave
- nl Puinabe sin. compl.
- nl Puinare sin. compl.
- nl Wanse sin. compl.
- pt puinave
- pt puinabe sin. compl.
- pt puinare sin. compl.
- pt wanse sin. compl.
- ru Пуйнаве
- ru Уансе sin. compl.
- ru Пуинаве sin. compl.
- ru Пуинабе sin. compl.
- ru Пуинаре sin. compl.
- sw Puinave
- sw Puinabe sin. compl.
- sw Puinare sin. compl.
- sw Wanse sin. compl.
- tmh Tapwinabt
- zh 普依纳威
- zh 瓦恩森 sin. compl.
- zh 普依纳波 sin. compl.
- zh 普依纳莱 sin. compl.
Puinave, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
Les llengües de la família puinave han estat vinculades a les de la família makú, però no hi ha dades definitives que confirmin aquesta relació.
wao terero
wao terero
Aïllada, Amèrica > Equador
- ca waorani
- ca auca sin. compl.
- ca awshiri sin. compl.
- ca huao sin. compl.
- ca huaorani sin. compl.
- ca sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno) sin. compl.
- ca wao terero sin. compl.
- ca wao tiriro sin. compl.
- cod wao tededô
- cod waodãdi apædekã
- ar واورانية
- cy Waorani
- cy Huao sin. compl.
- cy Huaorani sin. compl.
- cy Wao terero sin. compl.
- cy Wao tiriro sin. compl.
- de Waorani
- de Auca sin. compl.
- de Awshiri sin. compl.
- de Huao sin. compl.
- de Huaorani sin. compl.
- de Sabela (untergruppen Tihuacuno und Chiripuno) sin. compl.
- de Wao Terero sin. compl.
- de Wao Tiriro sin. compl.
- en Huaorani
- en Auca sin. compl.
- en Awshiri sin. compl.
- en Huao sin. compl.
- en Sabela (Tihuacuno and Shiripuno subgroups) sin. compl.
- en Wao Terero sin. compl.
- en Wao Tiriro sin. compl.
- en Waorani sin. compl.
- es huaorani
- es auca sin. compl.
- es awshiri sin. compl.
- es huao sin. compl.
- es sabela (subgrupos tihuacuno y chiripuno) sin. compl.
- es wao terero sin. compl.
- es wao tirirowao terero sin. compl.
- es waorani sin. compl.
- eu waoraniera
- eu auca sin. compl.
- eu awshiri sin. compl.
- eu huao sin. compl.
- eu huaorani sin. compl.
- eu sabela (tihuacuno eta shiripuno azpitaldeak) sin. compl.
- eu wao terero sin. compl.
- eu wao tiriro sin. compl.
- eu waorani sin. compl.
- fr waorani
- fr auca sin. compl.
- fr awshiri sin. compl.
- fr huao sin. compl.
- fr huaorani sin. compl.
- fr sabela (sous-groupes tihuacuno et chiripuno) sin. compl.
- fr wao terero sin. compl.
- fr wao tiriro sin. compl.
- gl waorani
- gl auca sin. compl.
- gl awshiri sin. compl.
- gl huao sin. compl.
- gl huaorani sin. compl.
- gl sabela sin. compl.
- gl wao terero sin. compl.
- gl wao tiriro sin. compl.
- it waorani
- it auca sin. compl.
- it awshiri sin. compl.
- it huao sin. compl.
- it huaorani sin. compl.
- it sabela (sottogruppi tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- it wao terero sin. compl.
- it wao tiriro sin. compl.
- ja ワオラニ語
- ja アウカ語 sin. compl.
- ja アウシリ語 sin. compl.
- nl Waorani
- nl Auca sin. compl.
- nl Awshiri sin. compl.
- nl Huao sin. compl.
- nl Huaorani sin. compl.
- nl Sabela sin. compl.
- nl Wao Terero sin. compl.
- nl Wao Tiriro sin. compl.
- pt waorani
- pt auca sin. compl.
- pt awshiri sin. compl.
- pt huao sin. compl.
- pt huaorani sin. compl.
- pt sabela (subgrupos tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- pt wao terero sin. compl.
- pt wao tiriro sin. compl.
- ru Ваорани
- ru Аука sin. compl.
- ru Аушири sin. compl.
- ru Уаорани sin. compl.
- ru Сабела (подгруппы тихуакуно и чирипуно) sin. compl.
- zh 瓦奥拉尼语
- zh 胡奥拉尼、胡奥、瓦奥－提利罗、瓦奥－特雷罗、奥卡、萨贝拉（属提华库诺及奇利普诺支语族）、奥希利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Equador
Definition
Els waorani són el grup amerindi de l'Equador que s'ha mantingut més aïllat, tot i que els primers contactes amb la societat europea es van produir cap al 1600. La major part d'aquests contactes han estat, però, marcats per la violència; l'episodi més conegut és l'assassinat de cinc missioners nord-americans del Summer Institute of Linguistics (SIL) l'any 1956.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
wao tiriro
wao tiriro
Aïllada, Amèrica > Equador
- ca waorani
- ca auca sin. compl.
- ca awshiri sin. compl.
- ca huao sin. compl.
- ca huaorani sin. compl.
- ca sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno) sin. compl.
- ca wao terero sin. compl.
- ca wao tiriro sin. compl.
- cod wao tededô
- cod waodãdi apædekã
- ar واورانية
- cy Waorani
- cy Huao sin. compl.
- cy Huaorani sin. compl.
- cy Wao terero sin. compl.
- cy Wao tiriro sin. compl.
- de Waorani
- de Auca sin. compl.
- de Awshiri sin. compl.
- de Huao sin. compl.
- de Huaorani sin. compl.
- de Sabela (untergruppen Tihuacuno und Chiripuno) sin. compl.
- de Wao Terero sin. compl.
- de Wao Tiriro sin. compl.
- en Huaorani
- en Auca sin. compl.
- en Awshiri sin. compl.
- en Huao sin. compl.
- en Sabela (Tihuacuno and Shiripuno subgroups) sin. compl.
- en Wao Terero sin. compl.
- en Wao Tiriro sin. compl.
- en Waorani sin. compl.
- es huaorani
- es auca sin. compl.
- es awshiri sin. compl.
- es huao sin. compl.
- es sabela (subgrupos tihuacuno y chiripuno) sin. compl.
- es wao terero sin. compl.
- es wao tirirowao terero sin. compl.
- es waorani sin. compl.
- eu waoraniera
- eu auca sin. compl.
- eu awshiri sin. compl.
- eu huao sin. compl.
- eu huaorani sin. compl.
- eu sabela (tihuacuno eta shiripuno azpitaldeak) sin. compl.
- eu wao terero sin. compl.
- eu wao tiriro sin. compl.
- eu waorani sin. compl.
- fr waorani
- fr auca sin. compl.
- fr awshiri sin. compl.
- fr huao sin. compl.
- fr huaorani sin. compl.
- fr sabela (sous-groupes tihuacuno et chiripuno) sin. compl.
- fr wao terero sin. compl.
- fr wao tiriro sin. compl.
- gl waorani
- gl auca sin. compl.
- gl awshiri sin. compl.
- gl huao sin. compl.
- gl huaorani sin. compl.
- gl sabela sin. compl.
- gl wao terero sin. compl.
- gl wao tiriro sin. compl.
- it waorani
- it auca sin. compl.
- it awshiri sin. compl.
- it huao sin. compl.
- it huaorani sin. compl.
- it sabela (sottogruppi tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- it wao terero sin. compl.
- it wao tiriro sin. compl.
- ja ワオラニ語
- ja アウカ語 sin. compl.
- ja アウシリ語 sin. compl.
- nl Waorani
- nl Auca sin. compl.
- nl Awshiri sin. compl.
- nl Huao sin. compl.
- nl Huaorani sin. compl.
- nl Sabela sin. compl.
- nl Wao Terero sin. compl.
- nl Wao Tiriro sin. compl.
- pt waorani
- pt auca sin. compl.
- pt awshiri sin. compl.
- pt huao sin. compl.
- pt huaorani sin. compl.
- pt sabela (subgrupos tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- pt wao terero sin. compl.
- pt wao tiriro sin. compl.
- ru Ваорани
- ru Аука sin. compl.
- ru Аушири sin. compl.
- ru Уаорани sin. compl.
- ru Сабела (подгруппы тихуакуно и чирипуно) sin. compl.
- zh 瓦奥拉尼语
- zh 胡奥拉尼、胡奥、瓦奥－提利罗、瓦奥－特雷罗、奥卡、萨贝拉（属提华库诺及奇利普诺支语族）、奥希利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Equador
Definition
Els waorani són el grup amerindi de l'Equador que s'ha mantingut més aïllat, tot i que els primers contactes amb la societat europea es van produir cap al 1600. La major part d'aquests contactes han estat, però, marcats per la violència; l'episodi més conegut és l'assassinat de cinc missioners nord-americans del Summer Institute of Linguistics (SIL) l'any 1956.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
waorani
waorani
Aïllada, Amèrica > Equador
- ca waorani
- ca auca sin. compl.
- ca awshiri sin. compl.
- ca huao sin. compl.
- ca huaorani sin. compl.
- ca sabela (subgrups tihuacuno i chiripuno) sin. compl.
- ca wao terero sin. compl.
- ca wao tiriro sin. compl.
- cod wao tededô
- cod waodãdi apædekã
- ar واورانية
- cy Waorani
- cy Huao sin. compl.
- cy Huaorani sin. compl.
- cy Wao terero sin. compl.
- cy Wao tiriro sin. compl.
- de Waorani
- de Auca sin. compl.
- de Awshiri sin. compl.
- de Huao sin. compl.
- de Huaorani sin. compl.
- de Sabela (untergruppen Tihuacuno und Chiripuno) sin. compl.
- de Wao Terero sin. compl.
- de Wao Tiriro sin. compl.
- en Huaorani
- en Auca sin. compl.
- en Awshiri sin. compl.
- en Huao sin. compl.
- en Sabela (Tihuacuno and Shiripuno subgroups) sin. compl.
- en Wao Terero sin. compl.
- en Wao Tiriro sin. compl.
- en Waorani sin. compl.
- es huaorani
- es auca sin. compl.
- es awshiri sin. compl.
- es huao sin. compl.
- es sabela (subgrupos tihuacuno y chiripuno) sin. compl.
- es wao terero sin. compl.
- es wao tirirowao terero sin. compl.
- es waorani sin. compl.
- eu waoraniera
- eu auca sin. compl.
- eu awshiri sin. compl.
- eu huao sin. compl.
- eu huaorani sin. compl.
- eu sabela (tihuacuno eta shiripuno azpitaldeak) sin. compl.
- eu wao terero sin. compl.
- eu wao tiriro sin. compl.
- eu waorani sin. compl.
- fr waorani
- fr auca sin. compl.
- fr awshiri sin. compl.
- fr huao sin. compl.
- fr huaorani sin. compl.
- fr sabela (sous-groupes tihuacuno et chiripuno) sin. compl.
- fr wao terero sin. compl.
- fr wao tiriro sin. compl.
- gl waorani
- gl auca sin. compl.
- gl awshiri sin. compl.
- gl huao sin. compl.
- gl huaorani sin. compl.
- gl sabela sin. compl.
- gl wao terero sin. compl.
- gl wao tiriro sin. compl.
- it waorani
- it auca sin. compl.
- it awshiri sin. compl.
- it huao sin. compl.
- it huaorani sin. compl.
- it sabela (sottogruppi tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- it wao terero sin. compl.
- it wao tiriro sin. compl.
- ja ワオラニ語
- ja アウカ語 sin. compl.
- ja アウシリ語 sin. compl.
- nl Waorani
- nl Auca sin. compl.
- nl Awshiri sin. compl.
- nl Huao sin. compl.
- nl Huaorani sin. compl.
- nl Sabela sin. compl.
- nl Wao Terero sin. compl.
- nl Wao Tiriro sin. compl.
- pt waorani
- pt auca sin. compl.
- pt awshiri sin. compl.
- pt huao sin. compl.
- pt huaorani sin. compl.
- pt sabela (subgrupos tihuacuno e chiripuno) sin. compl.
- pt wao terero sin. compl.
- pt wao tiriro sin. compl.
- ru Ваорани
- ru Аука sin. compl.
- ru Аушири sin. compl.
- ru Уаорани sin. compl.
- ru Сабела (подгруппы тихуакуно и чирипуно) sin. compl.
- zh 瓦奥拉尼语
- zh 胡奥拉尼、胡奥、瓦奥－提利罗、瓦奥－特雷罗、奥卡、萨贝拉（属提华库诺及奇利普诺支语族）、奥希利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Equador
Definition
Els waorani són el grup amerindi de l'Equador que s'ha mantingut més aïllat, tot i que els primers contactes amb la societat europea es van produir cap al 1600. La major part d'aquests contactes han estat, però, marcats per la violència; l'episodi més conegut és l'assassinat de cinc missioners nord-americans del Summer Institute of Linguistics (SIL) l'any 1956.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
Durant la dècada de 1950 es va estimar la població waorani en unes 500 persones, que vivien disseminades en petits grups aïllats i enemistats en un territori d'uns 20.000 kilòmetres quadrats. El territori tradicional waorani s'estenia entre els rius Curaray i Napo. El 1988 la població havia augmentat fins a les 950 persones, però el territori que ocupaven s'havia reduït fins als 2.200 kilòmetres quadrats, ja que el 1983 el Govern equatorià va cedir-los una reserva amb el 10% del que havia estat el territori tradicional waorani. La resta va ser atorgat en concessió a companyies petrolieres. Des de mitjan segle XX, de fet, s'havien practicat activitats d'extracció en territori waorani. El 90% de la comunitat es va traslladar a aquesta reserva; la resta viu a la zona del baix Cononaco i l'alt Yasuní.
L'activitat explotadora i la construcció de carreteres han generat problemes i canvis importants en el sistema de vida waorani. El 1990 van fundar la Organización de Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) per defensar els seus interessos.
Sembla que des de fa uns anys el coneixement del quítxua entre els waorani és freqüent, a causa dels matrimonis mixtos i de la presència a l'escola de mestres quítxues que no parlen waorani, i també de l'espanyol.
Hi ha encara un petit grup waorani, el dels tagaeri, que continua aïllat. L'únic intent de contacte es va produir el 1987, quan dos missioners s'hi van acostar amb la voluntat d'evangelitzar-los i d'obtenir cooperació per a l'explotació petroliera del seu territori. L'intent va acabar amb la mort dels dos missioners. No se'n va saber res més fins cinc anys més tard: una avioneta va veure una casa i els tagaeri al voltant alçant les seves llances en posició d'amenaça.
El gentilici waorani està format per wao, 'gent' més un sufix de plural. Auca és un apel·latiu pejoratiu que significa 'salvatge' en quïtxua, el qual ha estat emprat també per a fer referència a d'altres grups sense relació amb el waorani. La denominació awshiri s'aplica també a una altra llengua, igualment aïllada i parlada al Perú, que no té res a veure amb el waorani.
wapishana
wapishana
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana
- ca wapishana
- ca wapitxana sin. compl.
- ca wapixana sin. compl.
- ar وابشانية
- cy Wapishana
- cy Wapitxana sin. compl.
- cy Wapixana sin. compl.
- de Wapishana
- de Wapixana sin. compl.
- en Wapishana
- en Wapichana sin. compl.
- en Wapitxana sin. compl.
- es wapishana
- es wapichana sin. compl.
- es wapixana sin. compl.
- eu wapishanera
- eu wapitxana sin. compl.
- eu wapixana sin. compl.
- fr wapishana
- fr wapitxana sin. compl.
- fr wapixana sin. compl.
- gl wapishana
- gl wapitxana sin. compl.
- gl wapixana sin. compl.
- gn wapichana
- gn wapichana sin. compl.
- gn wapixana sin. compl.
- it wapishana
- it wapichana sin. compl.
- it wapixana sin. compl.
- ja ワピシャナ語
- nl Wapishana
- nl Wapitxana sin. compl.
- nl Wapixaná sin. compl.
- pt wapishana
- pt wapitxana sin. compl.
- pt wapixana sin. compl.
- ru Вапишана
- ru Арума sin. compl.
- ru Вапичана sin. compl.
- sw Wapishana
- sw Wapichana sin. compl.
- sw Wapixana sin. compl.
- tmh Tawapicant
- zh 瓦匹萨那
- zh 瓦匹查那 sin. compl.
- zh 瓦匹克萨那 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana
Definition
Al segle XVIII els wapishana vivien a l'àrea del Rio Branco, però amb l'arribada dels macushi sembla que es van traslladar cap al sud. La penetració portuguesa va provocar revoltes dels wapishana, com ara la de «Praia do Sangue» el 1798, durament reprimida.
Han patit una forta aculturació a causa dels contactes intensos tant amb els macushi com amb els europeus.
L'atorai és probablement una variant dialectal del wapishana.
Han patit una forta aculturació a causa dels contactes intensos tant amb els macushi com amb els europeus.
L'atorai és probablement una variant dialectal del wapishana.
