Back to top
wapitxana wapitxana

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana

  • ca  wapishana
  • ca  wapitxana sin. compl.
  • ca  wapixana sin. compl.
  • ar  وابشانية
  • cy  Wapishana
  • cy  Wapitxana sin. compl.
  • cy  Wapixana sin. compl.
  • de  Wapishana
  • de  Wapixana sin. compl.
  • en  Wapishana
  • en  Wapichana sin. compl.
  • en  Wapitxana sin. compl.
  • es  wapishana
  • es  wapichana sin. compl.
  • es  wapixana sin. compl.
  • eu  wapishanera
  • eu  wapitxana sin. compl.
  • eu  wapixana sin. compl.
  • fr  wapishana
  • fr  wapitxana sin. compl.
  • fr  wapixana sin. compl.
  • gl  wapishana
  • gl  wapitxana sin. compl.
  • gl  wapixana sin. compl.
  • gn  wapichana
  • gn  wapichana sin. compl.
  • gn  wapixana sin. compl.
  • it  wapishana
  • it  wapichana sin. compl.
  • it  wapixana sin. compl.
  • ja  ワピシャナ語
  • nl  Wapishana
  • nl  Wapitxana sin. compl.
  • nl  Wapixaná sin. compl.
  • pt  wapishana
  • pt  wapitxana sin. compl.
  • pt  wapixana sin. compl.
  • ru  Вапишана
  • ru  Арума sin. compl.
  • ru  Вапичана sin. compl.
  • sw  Wapishana
  • sw  Wapichana sin. compl.
  • sw  Wapixana sin. compl.
  • tmh  Tawapicant
  • zh  瓦匹萨那
  • zh  瓦匹查那 sin. compl.
  • zh  瓦匹克萨那 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana

Definition
Al segle XVIII els wapishana vivien a l'àrea del Rio Branco, però amb l'arribada dels macushi sembla que es van traslladar cap al sud. La penetració portuguesa va provocar revoltes dels wapishana, com ara la de «Praia do Sangue» el 1798, durament reprimida.

Han patit una forta aculturació a causa dels contactes intensos tant amb els macushi com amb els europeus.

L'atorai és probablement una variant dialectal del wapishana.
wapixana wapixana

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana

  • ca  wapishana
  • ca  wapitxana sin. compl.
  • ca  wapixana sin. compl.
  • ar  وابشانية
  • cy  Wapishana
  • cy  Wapitxana sin. compl.
  • cy  Wapixana sin. compl.
  • de  Wapishana
  • de  Wapixana sin. compl.
  • en  Wapishana
  • en  Wapichana sin. compl.
  • en  Wapitxana sin. compl.
  • es  wapishana
  • es  wapichana sin. compl.
  • es  wapixana sin. compl.
  • eu  wapishanera
  • eu  wapitxana sin. compl.
  • eu  wapixana sin. compl.
  • fr  wapishana
  • fr  wapitxana sin. compl.
  • fr  wapixana sin. compl.
  • gl  wapishana
  • gl  wapitxana sin. compl.
  • gl  wapixana sin. compl.
  • gn  wapichana
  • gn  wapichana sin. compl.
  • gn  wapixana sin. compl.
  • it  wapishana
  • it  wapichana sin. compl.
  • it  wapixana sin. compl.
  • ja  ワピシャナ語
  • nl  Wapishana
  • nl  Wapitxana sin. compl.
  • nl  Wapixaná sin. compl.
  • pt  wapishana
  • pt  wapitxana sin. compl.
  • pt  wapixana sin. compl.
  • ru  Вапишана
  • ru  Арума sin. compl.
  • ru  Вапичана sin. compl.
  • sw  Wapishana
  • sw  Wapichana sin. compl.
  • sw  Wapixana sin. compl.
  • tmh  Tawapicant
  • zh  瓦匹萨那
  • zh  瓦匹查那 sin. compl.
  • zh  瓦匹克萨那 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima, Amèrica > Brasil, Amèrica > Guyana

Definition
Al segle XVIII els wapishana vivien a l'àrea del Rio Branco, però amb l'arribada dels macushi sembla que es van traslladar cap al sud. La penetració portuguesa va provocar revoltes dels wapishana, com ara la de «Praia do Sangue» el 1798, durament reprimida.

Han patit una forta aculturació a causa dels contactes intensos tant amb els macushi com amb els europeus.

L'atorai és probablement una variant dialectal del wapishana.
wappo wappo

Yuki, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  wappo
  • ca  ashochimi sin. compl.
  • cy  Wappo
  • cy  Ashochimi sin. compl.
  • de  Wappo
  • de  Ashochimi sin. compl.
  • en  Wappo
  • en  Ashochimi sin. compl.
  • es  wappo
  • es  ashochimi sin. compl.
  • eu  wappoera
  • eu  ashochimia sin. compl.
  • eu  wappo sin. compl.
  • eu  wappoera sin. compl.
  • fr  wappo
  • fr  ashochimi sin. compl.
  • gl  wappo
  • gl  ashochimi sin. compl.
  • gn  wappo
  • gn  ashochimi sin. compl.
  • it  wappo
  • it  ashochimi sin. compl.
  • pt  wappo
  • pt  ashochimi sin. compl.

Yuki, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
El territori tradicional de la llengua wappo es trobava al nord de Califòrnia, als actuals comtats de Sonoma i de Napa.

Els wappos es van traslladar a l'Alexander Valley, al nord de San Francisco, al segle XIX, després d'una guerra amb els pomos del sud.

El wappo s'ha classificat tradicionalment amb el yuki (una llengua extingida). Segons diversos autors, però, la relació genètica entre aquestes llengües no està demostrada i les semblances detectades podrien ser fruit del manlleu.

S'han descrit cinc variants dialectals d'aquesta llengua força properes entre elles: la de Clear Lake, la (nord-)occidental (o del riu Russian), la septentrional, la central i la meridional. La primera varietat es parlava a l'extrem sud de Clear Lake; les altres quatre, entre Geyserville i Napa.

Sembla que la denominació wappo prové del terme espanyol guapo (del sentit de 'valent').

La darrera parlant del wappo, Laura Fish Somersal, va morir l'any 1990. Encara podria haver-hi alguns semiparlants.
wapumni wapumni

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  nisenan
  • ca  neeshenam sin. compl.
  • ca  nishinam sin. compl.
  • ca  pujuni sin. compl.
  • ca  southern maidu sin. compl.
  • ca  wapumni sin. compl.
  • cy  Nisenan
  • cy  Neeshenam sin. compl.
  • cy  Nishinam sin. compl.
  • cy  Pujuni sin. compl.
  • cy  Southern maidu sin. compl.
  • cy  Wapumni sin. compl.
  • de  Nisenan
  • de  Neeshenam sin. compl.
  • de  Nishinam sin. compl.
  • de  Pujuni sin. compl.
  • de  Southern Maidu sin. compl.
  • de  Wapumni sin. compl.
  • en  Nisenan
  • en  Neeshenam sin. compl.
  • en  Nishinam sin. compl.
  • en  Pujuni sin. compl.
  • en  Southern Maidu sin. compl.
  • en  Wapumni sin. compl.
  • es  nisenán
  • es  maidú del sur sin. compl.
  • es  neeshenam sin. compl.
  • es  nishinam sin. compl.
  • es  pujuni sin. compl.
  • es  wapumni sin. compl.
  • eu  nisenanera
  • eu  hegoaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  neeshenam sin. compl.
  • eu  nisenan sin. compl.
  • eu  nisenanera sin. compl.
  • eu  nishinam sin. compl.
  • eu  pujuni sin. compl.
  • eu  wapumni sin. compl.
  • fr  nisenan
  • fr  neeshenam sin. compl.
  • fr  nishinam sin. compl.
  • fr  pujuni sin. compl.
  • fr  southern maidu sin. compl.
  • fr  wapumni sin. compl.
  • gl  nisenan
  • gl  neeshenam sin. compl.
  • gl  nishinam sin. compl.
  • gl  pujuni sin. compl.
  • gl  southern maidu sin. compl.
  • gl  wapumni sin. compl.
  • gn  nisenan
  • gn  neeshenam sin. compl.
  • gn  nishinam sin. compl.
  • gn  pujuni sin. compl.
  • gn  southern maidu sin. compl.
  • gn  wapumni sin. compl.
  • it  nisenan
  • it  neeshenam sin. compl.
  • it  nishinam sin. compl.
  • it  pujuni sin. compl.
  • it  southern maidu sin. compl.
  • it  wapumni sin. compl.
  • pt  nisenan
  • pt  neeshenam sin. compl.
  • pt  nishinam sin. compl.
  • pt  pujuni sin. compl.
  • pt  southern maidu sin. compl.
  • pt  wapumni sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
El nisenan es parlava al sud del territori del konkow, a la conca dels rius American, Yuba i Bear. Aquesta llengua està formada per diverses variants dialectals: valley (que inclou les subvariants yukulme i pusune), southern hill (que inclou les subvariants forest home i placerville), central hill (amb les subvariants auburn, colfax i nevada city) i northern hill (també anomenada oregon house). La denominació nisenan deriva del pronom ablatiu plural nisena-n, 'entre nosaltres'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
warai-warai warai-warai

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  waray
  • ca  binisaya sin. compl.
  • ca  samarà sin. compl.
  • ca  samareño sin. compl.
  • ca  varái-varái sin. compl.
  • ca  warai-warai sin. compl.
  • cod  waráy
  • cod  wáray-wáray
  • cod  winaray
  • ar  واراي
  • cy  Waray
  • cy  Binisaya sin. compl.
  • cy  Samar-leyte sin. compl.
  • cy  Samarà sin. compl.
  • cy  Samareño sin. compl.
  • cy  Varái-varái sin. compl.
  • de  Waray-Waray
  • de  Binisaya sin. compl.
  • de  Samar-Leyte sin. compl.
  • de  Samaran sin. compl.
  • de  Samareno sin. compl.
  • de  Waray sin. compl.
  • de  Wáray-Wáray sin. compl.
  • de  Winaray sin. compl.
  • en  Waray
  • en  Binisaya sin. compl.
  • en  Samar-Leyte sin. compl.
  • en  Samaran sin. compl.
  • en  Samareño sin. compl.
  • en  Waray-Waray sin. compl.
  • es  varay
  • es  binisaya sin. compl.
  • es  samar-leyte sin. compl.
  • es  samarà sin. compl.
  • es  samareño sin. compl.
  • es  varái-varái sin. compl.
  • es  waray sin. compl.
  • eu  waray
  • eu  binisaya sin. compl.
  • eu  samar-leyte sin. compl.
  • eu  samarà sin. compl.
  • eu  samareño sin. compl.
  • eu  varái-varái sin. compl.
  • fr  waray-waray
  • fr  binisaya sin. compl.
  • fr  samar-leyte sin. compl.
  • fr  samaran sin. compl.
  • fr  samareño sin. compl.
  • fr  samarnon sin. compl.
  • fr  varái-varái sin. compl.
  • fr  winaray sin. compl.
  • gl  waraio
  • gl  binisaya sin. compl.
  • gl  samar-leyte sin. compl.
  • gl  samarán sin. compl.
  • gl  samareño sin. compl.
  • gl  varaio-varaio sin. compl.
  • gn  varay
  • gn  samar-leyte sin. compl.
  • gn  samarà sin. compl.
  • gn  samareño sin. compl.
  • gn  varái-varái sin. compl.
  • gn  vinisaya sin. compl.
  • it  waray
  • it  binisaya sin. compl.
  • it  samar-leyte sin. compl.
  • it  samarà sin. compl.
  • it  samareño sin. compl.
  • it  varái-varái sin. compl.
  • ja  ワライ語
  • ja  ウィナライ語、レイテ・サマル語 sin. compl.
  • nl  Waray
  • nl  Samar-Leyte sin. compl.
  • nl  Samaraans sin. compl.
  • nl  Samareño sin. compl.
  • nl  Varái-Varái sin. compl.
  • pt  waray
  • pt  binisaya sin. compl.
  • pt  samar-leyte sin. compl.
  • pt  samarano sin. compl.
  • pt  samareño sin. compl.
  • pt  varái-varái sin. compl.
  • ru  Варай-варай
  • ru  Варай sin. compl.
  • ru  Бинисая sin. compl.
  • ru  Самарнон sin. compl.
  • ru  Самарский sin. compl.
  • ru  Самар-лейте sin. compl.
  • zh  瓦莱
  • zh  瓦莱-瓦莱、萨马尔-莱特、萨马雷诺、萨马拉、比尼萨亚 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El waray és la sisena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000) i el bikol (4.500.000).

El waray és un dels grups lingüístics majoritaris de les illes Samar i Leyte (regió Visayas orientals), concretament de les províncies de Samar oriental (on constitueix la primera comunitat lingüística), Leyte, Samar i Biliran (províncies on és una de les llengües majoritàries, juntament amb el cebuano), i Samar del nord (on és una de les llengües més parlades, juntament amb l'abaknon).

Aquesta llengua és lingüísticament molt pròxima al sorsogon waray, també anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la província de Sorsogon del sud). Totes dues llengües formen part del grup visaia central, el qual és especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklanón, kinaray).

Hi ha autors que identifiquen el waray, el cebuano i el híligaynon com una sola llengua, anomenada visaia.
warao warao

Aïllada, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

  • ca  warao
  • ca  guarao sin. compl.
  • cod  waraw
  • ar  واراوية
  • cy  Warao
  • cy  Guarao sin. compl.
  • de  Warao
  • de  Guarao sin. compl.
  • en  Warao
  • en  Guarao sin. compl.
  • es  warao
  • es  guarao sin. compl.
  • eu  waraoera
  • eu  guarao sin. compl.
  • fr  warao
  • fr  guarao sin. compl.
  • gl  warao
  • gl  guarao sin. compl.
  • gn  warao
  • gn  guarao sin. compl.
  • it  warao
  • it  guarao sin. compl.
  • ja  ワラオ語
  • nl  Warao
  • nl  Guarao sin. compl.
  • pt  warao
  • pt  guarao sin. compl.
  • ru  Варао
  • ru  Гуарао sin. compl.
  • ru  Гварао sin. compl.
  • sw  Warao
  • sw  Guarao sin. compl.
  • tmh  Tawarawt
  • zh  瓦拉奥
  • zh  瓜拉奥 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela

Definition
Els warao són el segon grup indígena de Veneçuela pel que fa al nombre de població. La pressió de l'espanyol i l'anglès als dos territoris on es parla, no obstant això, amenaça el futur d'aquesta llengua.
warapiche warapiche

Carib, Amèrica > Veneçuela

  • ca  chaima
  • ca  chayma sin. compl.
  • ca  guaga-tagare sin. compl.
  • ca  sayma sin. compl.
  • ca  warapiche sin. compl.
  • ar  شايمية
  • cy  Chaima
  • cy  Chayma sin. compl.
  • cy  Guaga-tagare sin. compl.
  • cy  Sayma sin. compl.
  • cy  Warapiche sin. compl.
  • de  Chaima
  • de  Chayma sin. compl.
  • de  Guaga-Tagare sin. compl.
  • de  Sayma sin. compl.
  • de  Warapiche sin. compl.
  • en  Chaima
  • en  Chayma sin. compl.
  • en  Guaga-Tagare sin. compl.
  • en  Sayma sin. compl.
  • en  Warapiche sin. compl.
  • es  chaima
  • es  chayma sin. compl.
  • es  guaga-tagare sin. compl.
  • es  sayma sin. compl.
  • es  warapiche sin. compl.
  • eu  chaimera
  • eu  chayma sin. compl.
  • eu  guaga-tagare sin. compl.
  • eu  sayma sin. compl.
  • eu  warapiche sin. compl.
  • fr  chaima
  • fr  chayma sin. compl.
  • fr  guaga-tagare sin. compl.
  • fr  sayma sin. compl.
  • fr  warapiche sin. compl.
  • gn  chaima
  • gn  chayma sin. compl.
  • gn  guaga-tagare sin. compl.
  • gn  sayma sin. compl.
  • gn  warapiche sin. compl.
  • it  chaima
  • it  chayma sin. compl.
  • it  guaga-tagare sin. compl.
  • it  sayma sin. compl.
  • it  warapiche sin. compl.
  • ja  チャイマ語
  • ja  サイマ語 sin. compl.
  • ja  ワラピチェ語 sin. compl.
  • ja  グウアガ・タガレ語 sin. compl.
  • nl  Chaima
  • nl  Chayma sin. compl.
  • nl  Guaga-Tagare sin. compl.
  • nl  Sayma sin. compl.
  • nl  Warapiche sin. compl.
  • pt  chaima
  • pt  chayma sin. compl.
  • pt  guaga-tagare sin. compl.
  • pt  sayma sin. compl.
  • pt  warapiche sin. compl.
  • ru  Чайма
  • ru  Сайма sin. compl.
  • ru  Варапиче sin. compl.
  • ru  Гуага-тагаре sin. compl.
  • zh  查伊玛语
  • zh  查伊玛 sin. compl.
  • zh  萨伊玛 sin. compl.
  • zh  瓦拉皮彻 sin. compl.
  • zh  瓜加-塔加雷 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib, Amèrica > Veneçuela

Definition
A principi del segle XXI el chaima havia arribat a un estadi d'extinció gairebé total, després de dos segles de retrocés en l'ús i el nombre de parlants. La comunitat mateixa afirma que en restaven només dos parlants competents. Fins i tot el grup ètnic havia deixat d'aparèixer als censos de població. En els darrers anys, els canvis constitucionals, que preveuen mesures de protecció dels pobles indígenes, han propiciat la reaparició del grup chaima als censos.

A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.

El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.
waray waray

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  waray
  • ca  binisaya sin. compl.
  • ca  samarà sin. compl.
  • ca  samareño sin. compl.
  • ca  varái-varái sin. compl.
  • ca  warai-warai sin. compl.
  • cod  waráy
  • cod  wáray-wáray
  • cod  winaray
  • ar  واراي
  • cy  Waray
  • cy  Binisaya sin. compl.
  • cy  Samar-leyte sin. compl.
  • cy  Samarà sin. compl.
  • cy  Samareño sin. compl.
  • cy  Varái-varái sin. compl.
  • de  Waray-Waray
  • de  Binisaya sin. compl.
  • de  Samar-Leyte sin. compl.
  • de  Samaran sin. compl.
  • de  Samareno sin. compl.
  • de  Waray sin. compl.
  • de  Wáray-Wáray sin. compl.
  • de  Winaray sin. compl.
  • en  Waray
  • en  Binisaya sin. compl.
  • en  Samar-Leyte sin. compl.
  • en  Samaran sin. compl.
  • en  Samareño sin. compl.
  • en  Waray-Waray sin. compl.
  • es  varay
  • es  binisaya sin. compl.
  • es  samar-leyte sin. compl.
  • es  samarà sin. compl.
  • es  samareño sin. compl.
  • es  varái-varái sin. compl.
  • es  waray sin. compl.
  • eu  waray
  • eu  binisaya sin. compl.
  • eu  samar-leyte sin. compl.
  • eu  samarà sin. compl.
  • eu  samareño sin. compl.
  • eu  varái-varái sin. compl.
  • fr  waray-waray
  • fr  binisaya sin. compl.
  • fr  samar-leyte sin. compl.
  • fr  samaran sin. compl.
  • fr  samareño sin. compl.
  • fr  samarnon sin. compl.
  • fr  varái-varái sin. compl.
  • fr  winaray sin. compl.
  • gl  waraio
  • gl  binisaya sin. compl.
  • gl  samar-leyte sin. compl.
  • gl  samarán sin. compl.
  • gl  samareño sin. compl.
  • gl  varaio-varaio sin. compl.
  • gn  varay
  • gn  samar-leyte sin. compl.
  • gn  samarà sin. compl.
  • gn  samareño sin. compl.
  • gn  varái-varái sin. compl.
  • gn  vinisaya sin. compl.
  • it  waray
  • it  binisaya sin. compl.
  • it  samar-leyte sin. compl.
  • it  samarà sin. compl.
  • it  samareño sin. compl.
  • it  varái-varái sin. compl.
  • ja  ワライ語
  • ja  ウィナライ語、レイテ・サマル語 sin. compl.
  • nl  Waray
  • nl  Samar-Leyte sin. compl.
  • nl  Samaraans sin. compl.
  • nl  Samareño sin. compl.
  • nl  Varái-Varái sin. compl.
  • pt  waray
  • pt  binisaya sin. compl.
  • pt  samar-leyte sin. compl.
  • pt  samarano sin. compl.
  • pt  samareño sin. compl.
  • pt  varái-varái sin. compl.
  • ru  Варай-варай
  • ru  Варай sin. compl.
  • ru  Бинисая sin. compl.
  • ru  Самарнон sin. compl.
  • ru  Самарский sin. compl.
  • ru  Самар-лейте sin. compl.
  • zh  瓦莱
  • zh  瓦莱-瓦莱、萨马尔-莱特、萨马雷诺、萨马拉、比尼萨亚 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El waray és la sisena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000) i el bikol (4.500.000).

El waray és un dels grups lingüístics majoritaris de les illes Samar i Leyte (regió Visayas orientals), concretament de les províncies de Samar oriental (on constitueix la primera comunitat lingüística), Leyte, Samar i Biliran (províncies on és una de les llengües majoritàries, juntament amb el cebuano), i Samar del nord (on és una de les llengües més parlades, juntament amb l'abaknon).

Aquesta llengua és lingüísticament molt pròxima al sorsogon waray, també anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la província de Sorsogon del sud). Totes dues llengües formen part del grup visaia central, el qual és especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklanón, kinaray).

Hi ha autors que identifiquen el waray, el cebuano i el híligaynon com una sola llengua, anomenada visaia.
warekena warekena

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

  • ca  guarequena
  • ca  arequena sin. compl.
  • ca  urequema sin. compl.
  • ca  warekena sin. compl.
  • cy  Guarequena
  • cy  Arequena sin. compl.
  • cy  Urequema sin. compl.
  • cy  Warekena sin. compl.
  • de  Guarequena
  • de  Arequena sin. compl.
  • de  Urequema sin. compl.
  • de  Warekena sin. compl.
  • en  Guarequena
  • en  Arequena sin. compl.
  • en  Guarekena sin. compl.
  • en  Uerequema sin. compl.
  • en  Urequema sin. compl.
  • en  Warekena sin. compl.
  • en  Warekéna sin. compl.
  • en  Werekena sin. compl.
  • en  Werikena sin. compl.
  • eu  guarekenera
  • eu  arequena sin. compl.
  • eu  guarequenera sin. compl.
  • eu  urequema sin. compl.
  • eu  warekena sin. compl.
  • fr  guarequena
  • fr  arequena sin. compl.
  • fr  urequema sin. compl.
  • fr  warekena sin. compl.
  • gn  guarekena
  • gn  arequena sin. compl.
  • gn  urequema sin. compl.
  • gn  warekena sin. compl.
  • it  guarequena
  • it  arequena sin. compl.
  • it  urequema sin. compl.
  • it  warekena sin. compl.
  • ja  グアレケナ語
  • ja  グワレケナ語 、アレケナ語、ウレケマ語、ワレケナ語 sin. compl.
  • nl  Guarequena
  • nl  Arequena sin. compl.
  • nl  Urequema sin. compl.
  • nl  Warekena sin. compl.
  • pt  guarequena
  • pt  arequena sin. compl.
  • pt  urequema sin. compl.
  • pt  warekena sin. compl.
  • ru  Гуарекена
  • ru  Арекена sin. compl.
  • ru  Урекема sin. compl.
  • ru  Уарекена sin. compl.
  • zh  瓜勒格纳语
  • zh  乌勒格玛 sin. compl.
  • zh  阿勒格纳 sin. compl.
  • zh  瓦勒科纳 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Warekena, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definition
El guarequena està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré (gairebé extingida), el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripako.

Segons Aikhenvald (1998), el terme guarequena designa dues llengües, el guarequena antic o legítim, parlat a Veneçuela i Brasil, i el nou guarequena, parlat només a Brasil. Hi ha força diferències entre totes dues, fins al punt que sovint els parlants tenen dificultats de comprensió.

El nou guarequena està pràcticament extingit, el parlen només uns quants ancians. No sabem quants parlants hi ha exactament de guarequena antic o legítim: només el parlen les generacions més grans de 50 anys; probablement hi ha uns 300 parlants.

Tot el grup ètnic parla també nheengatú (o língua geral), espanyol o portuguès en tots els usos de la vida diària. La llengua viu un estat típic d'extinció molt avançada.
wari wari

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

  • ca  wari
  • ca  jaru sin. compl.
  • ca  orowari sin. compl.
  • ca  pacaas nova sin. compl.
  • ca  pakaa nova sin. compl.
  • ca  pakaanova sin. compl.
  • ca  uari sin. compl.
  • ca  uomo sin. compl.
  • cod  wari
  • ar  وارية
  • cy  Wari
  • cy  Jaru sin. compl.
  • cy  Orowari sin. compl.
  • cy  Pacaas nova sin. compl.
  • cy  Pakaa nova sin. compl.
  • cy  Pakaanova sin. compl.
  • cy  Uari sin. compl.
  • cy  Uomo sin. compl.
  • de  Wari
  • de  Jaru sin. compl.
  • de  Orowari sin. compl.
  • de  Pacaas Nova sin. compl.
  • de  Pakaa Nova sin. compl.
  • de  Pakaanova sin. compl.
  • de  Uari sin. compl.
  • de  Uomo sin. compl.
  • en  Wari
  • en  Jaru sin. compl.
  • en  Oro Wari sin. compl.
  • en  Pacaas Nova sin. compl.
  • en  Pacaas Novos sin. compl.
  • en  Pacahanovo sin. compl.
  • en  Pakaa Nova sin. compl.
  • en  Pakaanova sin. compl.
  • en  Pakaanovas sin. compl.
  • en  Pakaásnovos sin. compl.
  • en  Uomo sin. compl.
  • es  wari
  • es  jaru sin. compl.
  • es  orowari sin. compl.
  • es  pacaas nova sin. compl.
  • es  pakaa nova sin. compl.
  • es  pakaanova sin. compl.
  • es  uari sin. compl.
  • es  uomo sin. compl.
  • eu  wariera
  • eu  jaru sin. compl.
  • eu  orowari sin. compl.
  • eu  pacaas nova sin. compl.
  • eu  pakaa nova sin. compl.
  • eu  pakaanova sin. compl.
  • eu  uari sin. compl.
  • eu  uomo sin. compl.
  • fr  wari
  • fr  jaru sin. compl.
  • fr  orowari sin. compl.
  • fr  pacaas nova sin. compl.
  • fr  pakaa nova sin. compl.
  • fr  pakaanova sin. compl.
  • fr  uari sin. compl.
  • fr  uomo sin. compl.
  • gn  wari
  • gn  jaru sin. compl.
  • gn  orowari sin. compl.
  • gn  pacaas nova sin. compl.
  • gn  pakaa nova sin. compl.
  • gn  pakaanova sin. compl.
  • gn  uari sin. compl.
  • gn  uomo sin. compl.
  • it  pakaanovova
  • it  jaru sin. compl.
  • it  orowari sin. compl.
  • it  pacaas nova sin. compl.
  • it  pakaa nova sin. compl.
  • it  pakaanovos sin. compl.
  • it  uari sin. compl.
  • it  uomo sin. compl.
  • ja  ワリ語
  • ja  ウアリ語 sin. compl.
  • ja  ウオモ語 sin. compl.
  • ja  ジャル語 sin. compl.
  • ja  オロワリ語 sin. compl.
  • ja  パカアノバ語 sin. compl.
  • ja  パカア・ノバ語 sin. compl.
  • ja  パカアス・ノバ語 sin. compl.
  • nl  Wari
  • nl  Jaru sin. compl.
  • nl  Orowari sin. compl.
  • nl  Pacaas Nova sin. compl.
  • nl  Pakaa Nova sin. compl.
  • nl  Pakaanova sin. compl.
  • nl  Uari sin. compl.
  • nl  Uomo sin. compl.
  • pt  wari
  • pt  jaru sin. compl.
  • pt  orowari sin. compl.
  • pt  pacaas nova sin. compl.
  • pt  pakaa nova sin. compl.
  • pt  pakaanova sin. compl.
  • pt  uari sin. compl.
  • pt  uomo sin. compl.
  • ru  Вари
  • ru  Жару sin. compl.
  • ru  Оро вари sin. compl.
  • ru  Пакаа нова sin. compl.
  • ru  Пакааш нова sin. compl.
  • ru  Уари sin. compl.
  • ru  Уомо sin. compl.
  • ru  Пакааш новуш sin. compl.
  • ru  Оровари sin. compl.
  • zh  瓦利语

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

Definition
La família txapakura no ha estat estudiada en profunditat fins a final del segle XX. La classificació interna encara no s'ha establert, ja que falten estudis sobre les llengües. La majoria ja s'han extingit.

L'autodenominació wari del grup ètnic significa 'gent' o 'nosaltres'. A final del segle XIX habitaven una àmplia zona al sud-oest amazònic (marge dret del riu Pacaas Novos i Mamorè). Els explotadors de cautxú els van fer refugiar en zones de més difícil accés a les capçaleres dels rius.

Vers el 1960, el servei de protecció dels indis els va ubicar en els assentaments actuals.