Back to top
widikum-tadkon widikum-tadkon

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  moghamo
  • ca  batibo sin. compl.
  • ca  moghamo-menemo sin. compl.
  • ca  widikum-tadkon sin. compl.
  • de  Mogamo-Menemo
  • de  Chubo sin. compl.
  • de  Meta sin. compl.
  • de  Widikum-Tadkon sin. compl.
  • en  Moghamo
  • en  Batibo sin. compl.
  • en  Moghamo-menemo sin. compl.
  • en  Widikum-tadkon sin. compl.
  • es  moghamo
  • es  batibo sin. compl.
  • es  moghamo-menemo sin. compl.
  • es  widikum-tadkon sin. compl.
  • eu  moghamo
  • eu  batibo sin. compl.
  • eu  moghamo-menemo sin. compl.
  • eu  widikum-tadkon sin. compl.
  • fr  moghamo
  • fr  batibo sin. compl.
  • fr  mogamo sin. compl.
  • fr  moghamo-Menemo sin. compl.
  • fr  widikum-Tadkon sin. compl.
  • gl  moghamo
  • gl  batibo sin. compl.
  • gl  moghamo-menemo sin. compl.
  • gl  widikum-tadkon sin. compl.
  • it  moghamo
  • it  batibo sin. compl.
  • it  moghamo-menemo sin. compl.
  • it  widikum-tadkon sin. compl.
  • nl  Moghamo
  • nl  Batibo sin. compl.
  • nl  Mogamo sin. compl.
  • nl  Moghamo-Menemo sin. compl.
  • nl  Widikum-Tadkon sin. compl.
  • pt  moghamo
  • pt  batibo sin. compl.
  • pt  moghamo-menemo sin. compl.
  • pt  widikum-tadkon sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definition
El moghamo és parlat a l'àrea de Bamenda. Algunes fonts el classifiquen com una variant dialectal del meta', al costat del menemo; d'aquí la denominació alternativa del meta', moghamo-menemo o menemo-moghamo. Altres autors consideren que es tracta d'una llengua independent, composta per diversos subdialectes: muywi, iyirikum, widekum i tiwirkum. El mogamo s'inclou dins del grup momo.
winá winá

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  desano
  • ca  desana sin. compl.
  • ca  winá sin. compl.
  • cod  umukomasã
  • cod  winá põrã
  • cod  wirá-poná
  • ar  ديسانو
  • cy  Desano
  • cy  Desana sin. compl.
  • cy  Winá sin. compl.
  • de  Desano
  • de  Boleka sin. compl.
  • de  Desáno sin. compl.
  • de  Dessana sin. compl.
  • de  Dessano sin. compl.
  • de  Wina sin. compl.
  • de  Winá sin. compl.
  • de  Wirã sin. compl.
  • en  Desano
  • en  Boleka sin. compl.
  • en  Desâna sin. compl.
  • en  Dessano sin. compl.
  • en  Kusibi sin. compl.
  • en  Oregu sin. compl.
  • en  Wina sin. compl.
  • en  Wirã sin. compl.
  • es  desano
  • es  desana sin. compl.
  • es  winá sin. compl.
  • eu  desanoera
  • eu  desana sin. compl.
  • eu  desano sin. compl.
  • eu  winá sin. compl.
  • fr  desano
  • fr  desana sin. compl.
  • fr  winá sin. compl.
  • gl  desano
  • gl  desana sin. compl.
  • gl  winá sin. compl.
  • it  desano
  • it  desana sin. compl.
  • it  winá sin. compl.
  • ja  デサノ語
  • ja  デサナ語 sin. compl.
  • nl  Desano
  • nl  Desana sin. compl.
  • nl  Winá sin. compl.
  • pt  desano
  • pt  desana sin. compl.
  • pt  wina sin. compl.
  • ru  Десано
  • ru  Уина sin. compl.
  • ru  Десана sin. compl.
  • zh  德萨诺语
  • zh  德萨纳、维纳 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definition
Els desanos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano. Els desanos parlen majoritàriament també portuguès i alguns, espanyol.

La denominació desano o desana és en realitat un terme del tariana (llengua de la família arawak).

Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.
winnebago winnebago

Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Winnebago-chiwere, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  winnebago
  • ca  hocak sin. compl.
  • ca  hocangara sin. compl.
  • ca  hochangara sin. compl.
  • ca  hochank sin. compl.
  • ca  hochunk sin. compl.
  • ca  hotcangara sin. compl.
  • cod  hocak
  • cod  winnebago
  • de  Winnebago
  • de  Hocak sin. compl.
  • de  Hochunk sin. compl.
  • en  Winnebago
  • en  Hocak sin. compl.
  • en  Hocangara sin. compl.
  • en  Hochangara sin. compl.
  • en  Hochank sin. compl.
  • en  Hochunk sin. compl.
  • en  Hotcangara sin. compl.
  • es  winnebago
  • es  hocak sin. compl.
  • es  hocangara sin. compl.
  • es  hochangara sin. compl.
  • es  hochank sin. compl.
  • es  hochunk sin. compl.
  • es  hotcangara sin. compl.
  • eu  winnebago
  • eu  hocak sin. compl.
  • eu  hocangara sin. compl.
  • eu  hochangara sin. compl.
  • eu  hochank sin. compl.
  • eu  hochunk sin. compl.
  • eu  hotcangara sin. compl.
  • fr  winnebago
  • fr  ho-chank sin. compl.
  • fr  hocak sin. compl.
  • fr  hocangara sin. compl.
  • fr  hochunk sin. compl.
  • gl  winnebago
  • gl  hocak sin. compl.
  • gl  hocangara sin. compl.
  • gl  hochangara sin. compl.
  • gl  hochank sin. compl.
  • gl  hochunk sin. compl.
  • gl  hotcangara sin. compl.
  • it  winnebago
  • it  hocak sin. compl.
  • it  hocangara sin. compl.
  • it  hochangara sin. compl.
  • it  hochank sin. compl.
  • it  hochunk sin. compl.
  • it  hotcangara sin. compl.
  • nl  Winnebago
  • nl  Ho-chank sin. compl.
  • nl  Hocak sin. compl.
  • nl  Hocangara sin. compl.
  • nl  Hochunk sin. compl.
  • pt  winnebago
  • pt  hocak sin. compl.
  • pt  hocangara sin. compl.
  • pt  hochangara sin. compl.
  • pt  hochank sin. compl.
  • pt  hochunk sin. compl.
  • pt  hotcangara sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Winnebago-chiwere, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava bona part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

El winnebago és l'única llengua sioux autòctona de Wisconsin, on tots els grups ètnics veïns parlen llengües algonquines.

Els winnebagos són originaris del sud de Green Bay (Wisconsin). Una part de la comunitat continua en aquest assentament, mentre que una altra va migrar cap a Nebraska al segle XIX durant les reassignacions territorials del govern americà. Actualment les dues comunitats integren entitats polítiques independents.

La comunitat de Wisconsin s'autodenomina hocak i la de Nebraska, winnebago. La llengua també rep aquests dos noms, tot i que els lingüistes solen anomenar-la winnebago. Les diferències dialectals són petites i afecten bàsicament el lèxic i la pronúncia.

La llengua winnebago és parlada per uns 250 individus, d'un grup ètnic integrat per 5.000 membres. Tots els parlants tenen més de 50 anys. Els joves en bona part no l'entenen.

A Nebraska, actualment la llengua winnebago té només un ús cerimonial i s'ha perdut totalment de la vida quotidiana de les comunitats.

A Wisconsin s'organitzen colònies d'estiu i cursos per a infants i adults per tal de recuperar el coneixement de la llengua en les noves generacions.

El primer sistema d'escriptura del winnebago va ser una adaptació del sil·labari fox. Des del 1996, la comunitat disposa d'un alfabet consensuat.
wintu wintu

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  wintu
  • ca  wintun sin. compl.
  • ca  wunua sin. compl.
  • cy  Wintu
  • cy  Wintun sin. compl.
  • cy  Wunua sin. compl.
  • de  Wintu
  • de  Northern Wintun sin. compl.
  • de  Wunua sin. compl.
  • en  Wintu
  • en  Wintun sin. compl.
  • es  wintu
  • es  wintun sin. compl.
  • es  wunua sin. compl.
  • eu  wintuera
  • eu  wintu sin. compl.
  • eu  wintuera sin. compl.
  • eu  wintun sin. compl.
  • eu  wunua sin. compl.
  • fr  wintu
  • fr  wintun sin. compl.
  • fr  wunua sin. compl.
  • gl  wintu
  • gl  wintun sin. compl.
  • gl  wunua sin. compl.
  • gn  wintu
  • gn  wintun sin. compl.
  • gn  wunua sin. compl.
  • it  wintu
  • it  wintun sin. compl.
  • it  wunua sin. compl.
  • pt  wintu
  • pt  wintun sin. compl.
  • pt  wunua sin. compl.

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
La llengua wintu, la més septentrional de la família, es parlava als comtats de Shasta, de Trinity i de Siskiyou. La natura de la variació interna del wintu no és del tot clara: algunes divisions responen a criteris geogràfics o polítics, més que no pas lingüístics. Algunes fonts citen les variants següents: el wintu (que inclou els parlars de McCloud, d'Upper Sacramento, de Stillwater, de Keswick i de French Gulch), l'upper trinity-numsoos, el hayfork-norrelmuk i el bad hills. En realitat, és possible que aquestes variants formessin un contínuum dialectal. La denominació wintu deriva de wi-nthu, 'persona' + 'animat', és a dir 'persona'.

Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue), i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord.

El wintu i el nomlaki, l'altra llengua wintu septentrional, són molt propers lingüísticament. De fet, algunes fonts tracten totes les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.

El wintu és la llengua més ben documentada de la família. S'han publicat gramàtiques, diccionaris i reculls de textos d'aquesta llengua. Aquesta llengua, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants d'edat avançada. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
wintun wintun

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  wintu
  • ca  wintun sin. compl.
  • ca  wunua sin. compl.
  • cy  Wintu
  • cy  Wintun sin. compl.
  • cy  Wunua sin. compl.
  • de  Wintu
  • de  Northern Wintun sin. compl.
  • de  Wunua sin. compl.
  • en  Wintu
  • en  Wintun sin. compl.
  • es  wintu
  • es  wintun sin. compl.
  • es  wunua sin. compl.
  • eu  wintuera
  • eu  wintu sin. compl.
  • eu  wintuera sin. compl.
  • eu  wintun sin. compl.
  • eu  wunua sin. compl.
  • fr  wintu
  • fr  wintun sin. compl.
  • fr  wunua sin. compl.
  • gl  wintu
  • gl  wintun sin. compl.
  • gl  wunua sin. compl.
  • gn  wintu
  • gn  wintun sin. compl.
  • gn  wunua sin. compl.
  • it  wintu
  • it  wintun sin. compl.
  • it  wunua sin. compl.
  • pt  wintu
  • pt  wintun sin. compl.
  • pt  wunua sin. compl.

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
La llengua wintu, la més septentrional de la família, es parlava als comtats de Shasta, de Trinity i de Siskiyou. La natura de la variació interna del wintu no és del tot clara: algunes divisions responen a criteris geogràfics o polítics, més que no pas lingüístics. Algunes fonts citen les variants següents: el wintu (que inclou els parlars de McCloud, d'Upper Sacramento, de Stillwater, de Keswick i de French Gulch), l'upper trinity-numsoos, el hayfork-norrelmuk i el bad hills. En realitat, és possible que aquestes variants formessin un contínuum dialectal. La denominació wintu deriva de wi-nthu, 'persona' + 'animat', és a dir 'persona'.

Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue), i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord.

El wintu i el nomlaki, l'altra llengua wintu septentrional, són molt propers lingüísticament. De fet, algunes fonts tracten totes les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.

El wintu és la llengua més ben documentada de la família. S'han publicat gramàtiques, diccionaris i reculls de textos d'aquesta llengua. Aquesta llengua, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants d'edat avançada. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
withi withi

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
wiwa wiwa

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia

  • ca  wiwa
  • ca  arsario sin. compl.
  • ca  damana sin. compl.
  • ca  guamaca sin. compl.
  • ca  malayo sin. compl.
  • ca  marocacero sin. compl.
  • ca  nábela sin. compl.
  • ca  sanka sin. compl.
  • ca  sanká sin. compl.
  • cod  damana
  • ar  ويوا
  • cy  Wiwa
  • cy  Arsario sin. compl.
  • cy  Damana sin. compl.
  • cy  Guamaca sin. compl.
  • cy  Malayo sin. compl.
  • cy  Marocacero sin. compl.
  • cy  Nábela sin. compl.
  • cy  Sanka sin. compl.
  • cy  Sanká sin. compl.
  • de  Wiwa
  • de  Arsario sin. compl.
  • de  Damana sin. compl.
  • de  Guamaca sin. compl.
  • de  Malayisch sin. compl.
  • de  Malayo sin. compl.
  • de  Marocacero sin. compl.
  • de  Nábela sin. compl.
  • de  Sanka sin. compl.
  • de  Sanká sin. compl.
  • en  Wiwa
  • en  Arsario sin. compl.
  • en  Damana sin. compl.
  • en  Guamaca sin. compl.
  • en  Malayo sin. compl.
  • en  Marocasero sin. compl.
  • en  Nábela sin. compl.
  • en  Sancá sin. compl.
  • en  Sanja sin. compl.
  • en  Sanka sin. compl.
  • es  wiwa
  • es  arsario sin. compl.
  • es  damana sin. compl.
  • es  guamaca sin. compl.
  • es  malayo sin. compl.
  • es  marocacero sin. compl.
  • es  nábela sin. compl.
  • es  sanka sin. compl.
  • es  sanká sin. compl.
  • eu  wiwa
  • eu  arsario sin. compl.
  • eu  damana sin. compl.
  • eu  guamaca sin. compl.
  • eu  malayo sin. compl.
  • eu  marocacero sin. compl.
  • eu  nábela sin. compl.
  • eu  sanka sin. compl.
  • eu  sanká sin. compl.
  • fr  damana
  • fr  arsario sin. compl.
  • fr  guamaca sin. compl.
  • fr  malayo sin. compl.
  • fr  marocacero sin. compl.
  • fr  nábela sin. compl.
  • fr  sanka sin. compl.
  • fr  sanká sin. compl.
  • fr  wiwa sin. compl.
  • gl  wiwa
  • gl  arsario sin. compl.
  • gl  damana sin. compl.
  • gl  guamaca sin. compl.
  • gl  malaio sin. compl.
  • gl  marocacero sin. compl.
  • gl  nábela sin. compl.
  • gl  sanka sin. compl.
  • gl  sanká sin. compl.
  • it  wiwa
  • it  arsario sin. compl.
  • it  damana sin. compl.
  • it  guamaca sin. compl.
  • it  malayo sin. compl.
  • it  marocacero sin. compl.
  • it  nábela sin. compl.
  • it  sanka sin. compl.
  • it  sanká sin. compl.
  • ja  ウィワ語
  • nl  Wiwa
  • nl  Arsario sin. compl.
  • nl  Guamaca sin. compl.
  • nl  Malayo sin. compl.
  • nl  Marocacero sin. compl.
  • nl  Nábela sin. compl.
  • nl  Sanka sin. compl.
  • nl  Sanká sin. compl.
  • pt  wiwa
  • pt  arsario sin. compl.
  • pt  damana sin. compl.
  • pt  guamaca sin. compl.
  • pt  malayo sin. compl.
  • pt  marocacero sin. compl.
  • pt  nábela sin. compl.
  • pt  sanka sin. compl.
  • pt  sanká sin. compl.
  • ru  Вива
  • ru  Санха sin. compl.
  • ru  Малайо sin. compl.
  • ru  Арсарио sin. compl.
  • ru  Гуамака sin. compl.
  • zh  维瓦语
  • zh  桑卡、马拉约、阿萨里奥、纳贝拉、瓜玛卡、马洛卡塞罗、达马那、桑卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia

Definition
El territori tradicional dels wiwa a la Sierra Nevada de Santa Marta fou parcialment colonitzat (per a ús agrícola i ramader, per missioners, etc.) des del segle XVIII. Entre 1972 i 1980, a més, fou envaït per cultivadors i comerciants de marihuana, fet que els va obligar a fugir cap a d'altres indrets. Quan el territori es va desocupar majoritàriament (alguns colons no en van marxar), els wiwa hi van anar tornant i van iniciar un procés de recomposició social.

Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
wòlof wòlof

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Senegal

  • ca  wòlof
  • cod  wòlof
  • ar  ولوف
  • cy  Wolof
  • de  Wolof
  • de  Wollof sin. compl.
  • en  Wolof
  • en  Ouolof sin. compl.
  • en  Volof sin. compl.
  • en  Walaf sin. compl.
  • en  Yallof sin. compl.
  • es  wolof
  • es  volofo sin. compl.
  • es  wólof sin. compl.
  • eu  wolofera
  • eu  ouolof sin. compl.
  • eu  volof sin. compl.
  • eu  walaf sin. compl.
  • eu  wolof sin. compl.
  • eu  yallof sin. compl.
  • fr  wolof
  • fr  gelafa sin. compl.
  • fr  ouolof sin. compl.
  • fr  volof sin. compl.
  • fr  walaf sin. compl.
  • fr  yallof sin. compl.
  • gl  wolof
  • gn  wólof
  • gn  volofo sin. compl.
  • gn  wolof sin. compl.
  • it  wolof
  • it  wolof sin. compl.
  • ja  ウォロフ語
  • nl  Wolof
  • pt  uolof
  • pt  ouolof sin. compl.
  • pt  volof sin. compl.
  • pt  walaf sin. compl.
  • pt  waro-waro sin. compl.
  • pt  wolof sin. compl.
  • pt  yallof sin. compl.
  • ru  Волоф
  • zh  沃洛夫
  • zh  沃洛夫 sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Senegal

Definition
El wòlof és la llengua amb més parlants del Senegal: és la primera llengua d'un 40% de la població total, aproximadament, i un altre 40% la parla com a segona llengua. Malgrat que encara no existeix una varietat estàndard wòlof, s'està desenvolupant un estàndard potencial basat en el dialecte de Dakar.

A Gàmbia, on predomina el manding, el wòlof és la llengua d'un 15% de la població total. A la capital, Banjul, la proporció arriba, però, al 50%, i a Serrekunda, la ciutat més poblada, malgrat ésser minoritari, l'entenen un 90% dels habitants. En aquestes dues ciutats, el wòlof s'ha convertit en llengua franca. No obstant això, el wòlof no té cap presència formal en el sistema educatiu de Gàmbia, com tampoc el manding (parlat pel 40% de la població) i el ful (parlat pel 15% de la població).

Finalment, hi ha una minoria wòlof significativa al sud de Mauritània (un 7% de la població total), concentrada a la franja costanera. Quan, al Senegal començà l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, en catorze s'ensenyava el wòlof (en l'altra s'ensenyava el serer).

Actualment, el wòlof i el francès (a partir dels sis o set anys a les escoles públiques) són les dues llengües que acaparen l'ensenyament primari al Senegal; en l'ensenyament secundari i superior, la presència del francès és predominant.
wothuha wothuha

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  piaroa
  • ca  de'aruwa sin. compl.
  • ca  guagua sin. compl.
  • ca  kuakua sin. compl.
  • ca  piaroa-maco sin. compl.
  • ca  u'wuthuja sin. compl.
  • ca  wothuha sin. compl.
  • ca  wuöthuja sin. compl.
  • cod  wóthuha
  • ar  البياروا
  • cy  Piaroa
  • cy  De'aruwa sin. compl.
  • cy  Guagua sin. compl.
  • cy  Kuakua sin. compl.
  • cy  Piaroa-maco sin. compl.
  • cy  U'wuthuja sin. compl.
  • cy  Wothuha sin. compl.
  • cy  Wuöthuja sin. compl.
  • de  Piaroa
  • de  De'aruwa sin. compl.
  • de  Guagua sin. compl.
  • de  Kuakua sin. compl.
  • de  Piaroa-Maco sin. compl.
  • de  U'wuthuja sin. compl.
  • de  Wothuha sin. compl.
  • de  Wuöthuja sin. compl.
  • en  Piaroa
  • en  De'aruwa sin. compl.
  • en  Guagua sin. compl.
  • en  Kuakua sin. compl.
  • en  Piaroa-Maco sin. compl.
  • en  Quaqua sin. compl.
  • en  Wothuha sin. compl.
  • en  Wóthuha sin. compl.
  • es  piaroa
  • es  de'aruwa sin. compl.
  • es  guagua sin. compl.
  • es  kuakua sin. compl.
  • es  piaroa-maco sin. compl.
  • es  u'wuthuja sin. compl.
  • es  wothuha sin. compl.
  • es  wuöthuja sin. compl.
  • eu  piaroera
  • eu  de'aruwa sin. compl.
  • eu  guagua sin. compl.
  • eu  kuakua sin. compl.
  • eu  piaroa-maco sin. compl.
  • eu  u'wuthuja sin. compl.
  • eu  wothuha sin. compl.
  • eu  wuöthuja sin. compl.
  • fr  piaroa
  • fr  de'aruwa sin. compl.
  • fr  guagua sin. compl.
  • fr  kuakua sin. compl.
  • fr  piaroa-maco sin. compl.
  • fr  u'wuthuja sin. compl.
  • fr  wothuha sin. compl.
  • fr  wuöthuja sin. compl.
  • gn  piaroa
  • gn  de'aruwa sin. compl.
  • gn  guagua sin. compl.
  • gn  kuakua sin. compl.
  • gn  piaroa-maco sin. compl.
  • gn  u'wuthuja sin. compl.
  • gn  wothuha sin. compl.
  • gn  wuöthuja sin. compl.
  • it  piaroa
  • it  de'aruwa sin. compl.
  • it  guagua sin. compl.
  • it  kuakua sin. compl.
  • it  piaroa-maco sin. compl.
  • it  u'wuthuja sin. compl.
  • it  wothuha sin. compl.
  • it  wuöthuja sin. compl.
  • ja  ピアロア語
  • ja  ウウツハ語 sin. compl.
  • ja  ウォツハ語 sin. compl.
  • ja  ウオツハ語 sin. compl.
  • ja  クアクア語 sin. compl.
  • ja  グアグア語 sin. compl.
  • ja  デアルワ語 sin. compl.
  • ja  ピアロア・マコ語 sin. compl.
  • nl  Piaroa
  • nl  De'aruwa sin. compl.
  • nl  Guagua sin. compl.
  • nl  Kuakua sin. compl.
  • nl  Piaroa-Maco sin. compl.
  • nl  U'wuthuja sin. compl.
  • nl  Wothuha sin. compl.
  • nl  Wuöthuja sin. compl.
  • pt  piaroa
  • pt  de'aruwa sin. compl.
  • pt  guagua sin. compl.
  • pt  kuakua sin. compl.
  • pt  piaroa-maco sin. compl.
  • pt  u'wuthuja sin. compl.
  • pt  wothuha sin. compl.
  • pt  wuöthuja sin. compl.
  • ru  Пиароа
  • ru  Вотуа sin. compl.
  • ru  Уотуа sin. compl.
  • ru  Гуагуа sin. compl.
  • ru  Куакуа sin. compl.
  • ru  Де'арува sin. compl.
  • ru  Пиароа-мако sin. compl.
  • zh  皮亚罗亚语
  • zh  皮亚罗亚-马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.

La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.

El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.

Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.

Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
woun-meu woun-meu

Chocó, Amèrica > Colòmbia

  • ca  waunana
  • ca  chocó sin. compl.
  • ca  noanama sin. compl.
  • ca  waumeo sin. compl.
  • ca  woun-meu sin. compl.
  • cod  waunméu (Wawnmiw)
  • ar  واونانية
  • cy  Waunana
  • cy  Chocó sin. compl.
  • cy  Noanama sin. compl.
  • cy  Waumeo sin. compl.
  • cy  Woun-meu sin. compl.
  • de  Waunana
  • de  Chocó sin. compl.
  • de  Noanama sin. compl.
  • de  Waumeo sin. compl.
  • de  Woun Meueu sin. compl.
  • en  Waunana
  • en  Choco sin. compl.
  • en  Noanama sin. compl.
  • en  Waumeo sin. compl.
  • en  Wounmeo sin. compl.
  • es  waunana
  • es  chocó sin. compl.
  • es  noanama sin. compl.
  • es  waumeo sin. compl.
  • es  woun-meu sin. compl.
  • eu  waunanera
  • eu  chocó sin. compl.
  • eu  noanama sin. compl.
  • eu  waumeo sin. compl.
  • eu  woun-meu sin. compl.
  • fr  woonaan
  • fr  chanco sin. compl.
  • fr  noanamá sin. compl.
  • fr  waunaan sin. compl.
  • fr  waunana sin. compl.
  • fr  woun meu sin. compl.
  • gl  waunana
  • gn  waunana
  • gn  choko sin. compl.
  • gn  noanama sin. compl.
  • gn  waumeo sin. compl.
  • gn  woun-meu sin. compl.
  • it  waunana
  • it  chocó sin. compl.
  • it  noanama sin. compl.
  • it  waumeo sin. compl.
  • it  woun-meu sin. compl.
  • nl  Waunana
  • nl  Chocó sin. compl.
  • nl  Noanama sin. compl.
  • nl  Waumeo sin. compl.
  • nl  Woun-Meu sin. compl.
  • pt  waunana
  • pt  chocó sin. compl.
  • pt  noanama sin. compl.
  • pt  waumeo sin. compl.
  • pt  woun-meu sin. compl.
  • ru  Ваунана
  • ru  Вун меу sin. compl.
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Ванана sin. compl.
  • ru  Нонама sin. compl.
  • ru  Уанана sin. compl.
  • ru  Ноанама sin. compl.
  • ru  Ваун-мео sin. compl.
  • ru  Воун-мео sin. compl.
  • sw  Waunana
  • sw  Chocó sin. compl.
  • sw  Noanama sin. compl.
  • sw  Waumeo sin. compl.
  • sw  Woun-meu sin. compl.
  • tmh  Tawawnanat
  • zh  瓦乌纳纳
  • zh  乔科 sin. compl.
  • zh  乌梅欧 sin. compl.
  • zh  诺纳玛 sin. compl.
  • zh  瓦乌梅欧 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia

Definition
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.