wayoró
wayoró
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca wayoró
- ca ajurú sin. compl.
- ca ayurú sin. compl.
- ca wajaru sin. compl.
- ca wajurú sin. compl.
- ca wayora sin. compl.
- ca wayurú sin. compl.
- cod wajurú
- ar وايورو
- cy Wayoró
- cy Ajurú sin. compl.
- cy Ayurú sin. compl.
- cy Wajaru sin. compl.
- cy Wajurú sin. compl.
- cy Wayora sin. compl.
- cy Wayurú sin. compl.
- de Wayoró
- de Ajurú sin. compl.
- de Ayuru sin. compl.
- de Ayurú sin. compl.
- de Wajaru sin. compl.
- de Wajurú sin. compl.
- de Wayora sin. compl.
- de Wayoro sin. compl.
- de Wayurú sin. compl.
- en Wayoró
- en Ajurú sin. compl.
- en Ayurú sin. compl.
- en Uaiora sin. compl.
- en Wajaru sin. compl.
- en Wajurú sin. compl.
- en Wayurú sin. compl.
- es huayoró
- es ajurú sin. compl.
- es ayurú sin. compl.
- es wajaru sin. compl.
- es wajurú sin. compl.
- es wayora sin. compl.
- es wayoró sin. compl.
- es wayurú sin. compl.
- eu wayoroera
- eu ayurú sin. compl.
- eu wajaru sin. compl.
- eu wayora sin. compl.
- eu wayoró sin. compl.
- eu wayurú sin. compl.
- fr ayuru
- fr ajurú sin. compl.
- fr ayurú sin. compl.
- fr wajaru sin. compl.
- fr wajurú sin. compl.
- fr wayora sin. compl.
- fr wayoró sin. compl.
- fr wayru sin. compl.
- fr wayurú sin. compl.
- gl wayoró
- gl ajurú sin. compl.
- gl ayurú sin. compl.
- gl wajaru sin. compl.
- gl wajurú sin. compl.
- gl wayora sin. compl.
- gl wayurú sin. compl.
- it wayoro
- it ajurú sin. compl.
- it ayurú sin. compl.
- it wajaru sin. compl.
- it wajurú sin. compl.
- it wayora sin. compl.
- it wayurú sin. compl.
- ja ワヨロ語
- nl Wayoró
- nl Ajurú sin. compl.
- nl Ayurú sin. compl.
- nl Wajaru sin. compl.
- nl Wajurú sin. compl.
- nl Wayora sin. compl.
- nl Wayurú sin. compl.
- pt wayoró
- pt ajurú sin. compl.
- pt ayurú sin. compl.
- pt wajaru sin. compl.
- pt wajurú sin. compl.
- pt wayora sin. compl.
- pt wayurú sin. compl.
- ru Вайорó
- ru Вайюру sin. compl.
- zh 瓦尤洛语
- zh 瓦尤鲁、瓦居卢、阿尤鲁、阿居鲁、瓦尤拉、瓦加鲁 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definition
Els wayoró eren originaris de la capçalera del riu Colorado. Eren veïns dels jabutís i els arikapús, dos pobles de llengua jabutí. En aquesta zona és habitual l'ús del macurap (llengua de la família tuparí) com a llengua franca de les diverses tribus, entre les quals hi ha els aruàs, els tuparís i els jabutís.
wayú
wayú
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca wayú
- ca guajiro sin. compl.
- ca wayuu sin. compl.
- cod wayunayki
- ar وايوية
- cy Wayú
- cy Guajiro sin. compl.
- cy Wayuu sin. compl.
- de Wayuu
- de Guajiro sin. compl.
- de Wahiro sin. compl.
- en Wayuu
- en Guajiro sin. compl.
- es wayú
- es guajiro sin. compl.
- es wayuu sin. compl.
- eu wayuera
- eu guajiro sin. compl.
- eu wayuu sin. compl.
- fr wayu
- fr guajiro sin. compl.
- fr wayuu sin. compl.
- gl wayú
- gl guajiro sin. compl.
- gl wayuu sin. compl.
- gn waju
- gn guajiro sin. compl.
- gn wajuu sin. compl.
- it wayuu
- it guajiro sin. compl.
- it wayu sin. compl.
- it wayu'u sin. compl.
- ja ワユ語
- ja ワヒロ語 sin. compl.
- ja ワユウ語 sin. compl.
- nl Wayú
- nl Guajiro sin. compl.
- nl Wayuu sin. compl.
- pt wayú
- pt guajiro sin. compl.
- pt wayuu sin. compl.
- ru Ваюу
- ru Гуахиро sin. compl.
- sw Wayú
- sw Guajiro sin. compl.
- sw Wayuu sin. compl.
- tmh Tawayt
- zh 瓦域
- zh 瓜希洛 sin. compl.
- zh 瓦域乌 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
La costa atlàntica fou el primer lloc de trobada entre els ibèrics i els amerindis. El xoc fou brutal i la major part dels pobles de la zona van desaparèixer. A la península de la Guajira, zona semidesèrtica, probablement es van refugiar i mesclar indígenes de procedències diverses, i va anar sorgint una cultura i una ètnia: els wayú, que parlen una llengua d'origen guaianès.
Els wayú són l'ètnia més nombrosa de Colòmbia, i també l'únic poble indígena de la zona tropical que s'ha dedicat a la cria d'animals (bovins, caprins, cavalls).
Van saber mantenir la seva independència davant el poder de la Corona espanyola i de la República colombiana. El grau de monolingüisme dels wayú és molt elevat i la seva economia (pastoralisme, contraban) i hàbitat (ranxos aïllats) els ha mantingut relativament immunes a la influència cultural i lingüística del món occidental.
Els wayú són l'ètnia més nombrosa de Colòmbia, i també l'únic poble indígena de la zona tropical que s'ha dedicat a la cria d'animals (bovins, caprins, cavalls).
Van saber mantenir la seva independència davant el poder de la Corona espanyola i de la República colombiana. El grau de monolingüisme dels wayú és molt elevat i la seva economia (pastoralisme, contraban) i hàbitat (ranxos aïllats) els ha mantingut relativament immunes a la influència cultural i lingüística del món occidental.
wayurú
wayurú
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca wayoró
- ca ajurú sin. compl.
- ca ayurú sin. compl.
- ca wajaru sin. compl.
- ca wajurú sin. compl.
- ca wayora sin. compl.
- ca wayurú sin. compl.
- cod wajurú
- ar وايورو
- cy Wayoró
- cy Ajurú sin. compl.
- cy Ayurú sin. compl.
- cy Wajaru sin. compl.
- cy Wajurú sin. compl.
- cy Wayora sin. compl.
- cy Wayurú sin. compl.
- de Wayoró
- de Ajurú sin. compl.
- de Ayuru sin. compl.
- de Ayurú sin. compl.
- de Wajaru sin. compl.
- de Wajurú sin. compl.
- de Wayora sin. compl.
- de Wayoro sin. compl.
- de Wayurú sin. compl.
- en Wayoró
- en Ajurú sin. compl.
- en Ayurú sin. compl.
- en Uaiora sin. compl.
- en Wajaru sin. compl.
- en Wajurú sin. compl.
- en Wayurú sin. compl.
- es huayoró
- es ajurú sin. compl.
- es ayurú sin. compl.
- es wajaru sin. compl.
- es wajurú sin. compl.
- es wayora sin. compl.
- es wayoró sin. compl.
- es wayurú sin. compl.
- eu wayoroera
- eu ayurú sin. compl.
- eu wajaru sin. compl.
- eu wayora sin. compl.
- eu wayoró sin. compl.
- eu wayurú sin. compl.
- fr ayuru
- fr ajurú sin. compl.
- fr ayurú sin. compl.
- fr wajaru sin. compl.
- fr wajurú sin. compl.
- fr wayora sin. compl.
- fr wayoró sin. compl.
- fr wayru sin. compl.
- fr wayurú sin. compl.
- gl wayoró
- gl ajurú sin. compl.
- gl ayurú sin. compl.
- gl wajaru sin. compl.
- gl wajurú sin. compl.
- gl wayora sin. compl.
- gl wayurú sin. compl.
- it wayoro
- it ajurú sin. compl.
- it ayurú sin. compl.
- it wajaru sin. compl.
- it wajurú sin. compl.
- it wayora sin. compl.
- it wayurú sin. compl.
- ja ワヨロ語
- nl Wayoró
- nl Ajurú sin. compl.
- nl Ayurú sin. compl.
- nl Wajaru sin. compl.
- nl Wajurú sin. compl.
- nl Wayora sin. compl.
- nl Wayurú sin. compl.
- pt wayoró
- pt ajurú sin. compl.
- pt ayurú sin. compl.
- pt wajaru sin. compl.
- pt wajurú sin. compl.
- pt wayora sin. compl.
- pt wayurú sin. compl.
- ru Вайорó
- ru Вайюру sin. compl.
- zh 瓦尤洛语
- zh 瓦尤鲁、瓦居卢、阿尤鲁、阿居鲁、瓦尤拉、瓦加鲁 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definition
Els wayoró eren originaris de la capçalera del riu Colorado. Eren veïns dels jabutís i els arikapús, dos pobles de llengua jabutí. En aquesta zona és habitual l'ús del macurap (llengua de la família tuparí) com a llengua franca de les diverses tribus, entre les quals hi ha els aruàs, els tuparís i els jabutís.
wayuu
wayuu
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca wayú
- ca guajiro sin. compl.
- ca wayuu sin. compl.
- cod wayunayki
- ar وايوية
- cy Wayú
- cy Guajiro sin. compl.
- cy Wayuu sin. compl.
- de Wayuu
- de Guajiro sin. compl.
- de Wahiro sin. compl.
- en Wayuu
- en Guajiro sin. compl.
- es wayú
- es guajiro sin. compl.
- es wayuu sin. compl.
- eu wayuera
- eu guajiro sin. compl.
- eu wayuu sin. compl.
- fr wayu
- fr guajiro sin. compl.
- fr wayuu sin. compl.
- gl wayú
- gl guajiro sin. compl.
- gl wayuu sin. compl.
- gn waju
- gn guajiro sin. compl.
- gn wajuu sin. compl.
- it wayuu
- it guajiro sin. compl.
- it wayu sin. compl.
- it wayu'u sin. compl.
- ja ワユ語
- ja ワヒロ語 sin. compl.
- ja ワユウ語 sin. compl.
- nl Wayú
- nl Guajiro sin. compl.
- nl Wayuu sin. compl.
- pt wayú
- pt guajiro sin. compl.
- pt wayuu sin. compl.
- ru Ваюу
- ru Гуахиро sin. compl.
- sw Wayú
- sw Guajiro sin. compl.
- sw Wayuu sin. compl.
- tmh Tawayt
- zh 瓦域
- zh 瓜希洛 sin. compl.
- zh 瓦域乌 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
La costa atlàntica fou el primer lloc de trobada entre els ibèrics i els amerindis. El xoc fou brutal i la major part dels pobles de la zona van desaparèixer. A la península de la Guajira, zona semidesèrtica, probablement es van refugiar i mesclar indígenes de procedències diverses, i va anar sorgint una cultura i una ètnia: els wayú, que parlen una llengua d'origen guaianès.
Els wayú són l'ètnia més nombrosa de Colòmbia, i també l'únic poble indígena de la zona tropical que s'ha dedicat a la cria d'animals (bovins, caprins, cavalls).
Van saber mantenir la seva independència davant el poder de la Corona espanyola i de la República colombiana. El grau de monolingüisme dels wayú és molt elevat i la seva economia (pastoralisme, contraban) i hàbitat (ranxos aïllats) els ha mantingut relativament immunes a la influència cultural i lingüística del món occidental.
Els wayú són l'ètnia més nombrosa de Colòmbia, i també l'únic poble indígena de la zona tropical que s'ha dedicat a la cria d'animals (bovins, caprins, cavalls).
Van saber mantenir la seva independència davant el poder de la Corona espanyola i de la República colombiana. El grau de monolingüisme dels wayú és molt elevat i la seva economia (pastoralisme, contraban) i hàbitat (ranxos aïllats) els ha mantingut relativament immunes a la influència cultural i lingüística del món occidental.
wazaizara
wazaizara
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca avà
- ca guajà
- ca awà sin. compl.
- ca awà-guajà sin. compl.
- ca ayaya sin. compl.
- ca guaxare sin. compl.
- ca wazaizara sin. compl.
- ar كواجية
- cy Guajá
- cy Awá sin. compl.
- cy Awá-guajá sin. compl.
- cy Ayaya sin. compl.
- cy Guaxare sin. compl.
- cy Wazaizara sin. compl.
- de Guajá
- de Awa sin. compl.
- en Guajá
- en Awá sin. compl.
- en Awá-Guajá sin. compl.
- en Ayaya sin. compl.
- en Guaxare sin. compl.
- en Wazaizara sin. compl.
- es guajá
- es awá sin. compl.
- es awá-guajá sin. compl.
- es ayaya sin. compl.
- es guaxare sin. compl.
- es wazaizara sin. compl.
- eu guajera
- fr guajá
- fr awá sin. compl.
- fr awá-guajá sin. compl.
- fr ayaya sin. compl.
- fr guaxare sin. compl.
- fr wazaizara sin. compl.
- gl guajá
- gl awá sin. compl.
- gl awá-guajá sin. compl.
- gl ayaya sin. compl.
- gl guaxare sin. compl.
- gl wazaizara sin. compl.
- gn guaja
- gn ajaja sin. compl.
- gn awa sin. compl.
- gn awa-guaja sin. compl.
- gn guaxare sin. compl.
- gn wasaisara sin. compl.
- it guaja
- it awà sin. compl.
- it awà-guajà sin. compl.
- it ayaya sin. compl.
- it guaxare sin. compl.
- it wazaizara sin. compl.
- ja グアジャ語
- ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
- nl Guajá
- nl Awà sin. compl.
- nl Awà-Guajà sin. compl.
- nl Ayaya sin. compl.
- nl Guaxare sin. compl.
- nl Wazaizara sin. compl.
- pt guajá
- pt awá sin. compl.
- pt awá-guajá sin. compl.
- pt ayayé sin. compl.
- pt guaxare sin. compl.
- pt wazaizara sin. compl.
- ru Гуажа
- ru Ава sin. compl.
- ru Гуашаре sin. compl.
- ru Ава-гуажа sin. compl.
- ru Аяя вазайзара sin. compl.
- sw Guajá
- sw Awá sin. compl.
- sw Awá-guajá sin. compl.
- sw Ayaya sin. compl.
- sw Guaxare sin. compl.
- sw Wazaizara sin. compl.
- tmh Tagwajt
- zh 瓜哈
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 阿亚亚 sin. compl.
- zh 瓜夏雷 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
- zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Fins no fa gaire temps el guajà es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
wende
wende
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
- ca crioll de San Andrés i Providencia
- ca bende sin. compl.
- ca wende sin. compl.
- cod sanandresano
- ar كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
- cy Creoliaith San Andrés a Providencia
- cy Bende sin. compl.
- cy Wende sin. compl.
- de Kreol von San Andrés und Providencia
- de Bende sin. compl.
- de Islander Creole English sin. compl.
- de Wende sin. compl.
- en Islander Creole English
- en Bende sin. compl.
- en San Andrés Creole sin. compl.
- en San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
- en Wende sin. compl.
- es criollo de San Andrés y Providencia
- es bende sin. compl.
- es wende sin. compl.
- eu san Andres eta Providenciako kreolera
- eu bende sin. compl.
- eu wende sin. compl.
- fr créole de San Andrés et Providencia
- fr bende sin. compl.
- fr wende sin. compl.
- gn krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
- gn vende sin. compl.
- gn wende sin. compl.
- it creolo di San Andrés e Providencia
- it bende sin. compl.
- it wende sin. compl.
- ja サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ－ル語
- ja ベンデ語 sin. compl.
- ja ウェンデ語 sin. compl.
- nl Creools van San Andrés en Providència
- nl Bende sin. compl.
- nl Wende sin. compl.
- pt crioulo de San Andrés e Providencia
- pt bende sin. compl.
- pt wende sin. compl.
- ru Островной креольский язык на основе английского
- ru Бенд sin. compl.
- ru Уэнд sin. compl.
- ru Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
- ru Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
- zh 圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
- zh 本德语 sin. compl.
- zh 温德语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Colòmbia
Definition
La població de l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina és descendent d'esclaus africans i colons anglesos arribats a aquestes illes al segle XVII. Els anglesos van fundar-hi una colònia el 1631 amb la intenció de fer-hi explotacions agrícoles, per la qual cosa hi van dur esclaus africans. Els espanyols van atacar la colònia diverses vegades i finalment el 1786 van forçar els anglesos a evacuar les illes, tot i que van permetre a la població anglesa que s'hi quedés. Amb la independència de les colònies espanyoles a començament del segle XIX, tot i la distància geogràfica, l'arxipèlag va acabar sota domini de Colòmbia. Malgrat això, les illes van mantenir una relació cultural i econòmica important amb Jamaica i els Estats Units fins a mitjan segle XX.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
west coast
west coast
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
- ca nootka
- ca nutka sin. compl.
- ca nuu-chah-nulth sin. compl.
- ca nuuchahnulth sin. compl.
- ca taat'aaqsapa sin. compl.
- ca west coast sin. compl.
- cod nuuchahnulth
- de Nootka
- de Nuuchahnulth sin. compl.
- en Nootka
- en Nutka sin. compl.
- en Nuu-chah-nulth sin. compl.
- en Nuuchahnulth sin. compl.
- en Taat'aaqsapa sin. compl.
- en West coast sin. compl.
- es nootka
- es nutka sin. compl.
- es nuu-chah-nulth sin. compl.
- es nuuchahnulth sin. compl.
- es taat'aaqsapa sin. compl.
- es west coast sin. compl.
- eu nootka
- eu nutka sin. compl.
- eu nuu-chah-nulth sin. compl.
- eu nuuchahnulth sin. compl.
- eu taat'aaqsapa sin. compl.
- eu west coast sin. compl.
- fr nootka
- fr nuuchahnulth sin. compl.
- gl nootka
- gl nutka sin. compl.
- gl nuu-chah-nulth sin. compl.
- gl nuuchahnulth sin. compl.
- gl taat'aaqsapa sin. compl.
- gl west coast sin. compl.
- it nootka
- it nutka sin. compl.
- it nuu-chah-nulth sin. compl.
- it nuuchahnulth sin. compl.
- it taat'aaqsapa sin. compl.
- it west coast sin. compl.
- nl Nootka
- nl Nuuchahnulth sin. compl.
- pt nootka
- pt nutka sin. compl.
- pt nuu-chah-nulth sin. compl.
- pt nuuchahnulth sin. compl.
- pt taat'aaqsapa sin. compl.
- pt west coast sin. compl.
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.
Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.
Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.
El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.
El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.
El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.
Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.
Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.
El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.
El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.
El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
west ngie
west ngie
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca mengum
- ca ngie sin. compl.
- ca west ngie sin. compl.
- cod igumanyang
- cod mengum
- de Mengum
- de West Ngie sin. compl.
- en Mengum
- en Ngie sin. compl.
- en West Ngie sin. compl.
- es mengum
- es ngie sin. compl.
- es ngie occidental sin. compl.
- es west Ngie sin. compl.
- eu mengum
- eu ngie sin. compl.
- eu ngie Mendebaldekoa sin. compl.
- eu west Ngie sin. compl.
- fr mengum
- fr ngie occidental sin. compl.
- fr west Ngie sin. compl.
- gl mengum
- gl ngie sin. compl.
- gl ngie occidental sin. compl.
- gl west Ngie sin. compl.
- it mengum
- it ngie sin. compl.
- it ngie occidentale sin. compl.
- it west Ngie sin. compl.
- nl Mengum
- nl West Ngie sin. compl.
- pt mengum
- pt ngie sin. compl.
- pt ngie occidental sin. compl.
- pt west Ngie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El mengum és parlat a cinc pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda: Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon. Aquests pobles es troben situats a la part occidental del territori de la llengua ngie, i el mengum s'havia considerat una variant dialectal d'aquesta llengua. Diversos estudis, però, han constatat una distància lingüística prou important, de manera que algunes fonts les consideren llengües diferents. Des d'un punt de vista sociocultural, sembla que els parlants de ngie i mengum formen igualment dues comunitats separades. El mengum s'inclou dins del grup momo.
wichí
wichí
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
- ca wichí
- ca mataco sin. compl.
- cod wennhayek (di Bulibya)
- cod wichi
- cod wichi lhamtes
- ar وتشية
- cy Wichí
- cy Mataco sin. compl.
- de Wichí
- de Mataco sin. compl.
- en Wichí
- en Mataco sin. compl.
- es wichí
- es mataco sin. compl.
- eu wichiera
- eu mataco sin. compl.
- fr mataco
- fr wichi
- gl wichí
- gl mataco sin. compl.
- gn matáko
- gn wichi
- it wichí
- it mataco sin. compl.
- ja ウィチ語
- ja マタコ語 sin. compl.
- nl Wichí
- nl Mataco sin. compl.
- pt wichi
- pt wichi sin. compl.
- ru Вичи
- ru Матако sin. compl.
- sw Wichí
- sw Mataco sin. compl.
- tmh Tawict
- zh 维奇
- zh 马塔克 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
Definition
La família mataco/mataguai, composta pel wichí, el chorote, el nivaklé i el macá, es troba situada íntegrament a la regió del Chaco (Argentina, Bolívia i Paraguai).
Els wichís, juntament amb els tobes, són l'ètnia més nombrosa del Chaco argentí. Aquesta llengua forma un contínuum dialectal en què se solen distingir tres varietats principals: el noctén o oktenay, el vejos o vejoz, i el güisnay (alguns autors amplien el nombre de variants dialectals).
A Bolívia el cens de 1993 recull un increment en l'ús de la llengua entre els joves, sobretot en comparació amb la població més gran, tot i que pràcticament tota la comunitat parla també espanyol.
Els wichís, juntament amb els tobes, són l'ètnia més nombrosa del Chaco argentí. Aquesta llengua forma un contínuum dialectal en què se solen distingir tres varietats principals: el noctén o oktenay, el vejos o vejoz, i el güisnay (alguns autors amplien el nombre de variants dialectals).
A Bolívia el cens de 1993 recull un increment en l'ús de la llengua entre els joves, sobretot en comparació amb la població més gran, tot i que pràcticament tota la comunitat parla també espanyol.
wichita
wichita
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca wichita
- cy Wichita
- de Wichita
- en Wichita
- es quivira
- fr wichita
- gl wichita
- gn wichita
- it wichita
- pt wichita
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Els wichita es van localitzar per primera vegada a l'actual Kansas, i posteriorment a Texas i a Oklahoma. Actualment es troben a la zona de Gracemont i d'Anadarko, a Oklahoma, i a la Wichita Reservation, que comprèn la meitat nord del comtat de Caddo, i part dels comtats de Grady, Canadian, Blaine, Custer i Washita, a Oklahoma.
A Texas es van produir els primers contactes entre els wichita i els kitsai. Més tard, el 1858, els kitsai es van incorporar a la comunitat wichita a Oklahoma. El darrer parlant de kitsai, mort cap al 1940, també parlava wichita.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
Sembla que hi havia tres variants dialectals del wichita: el wichita, el waco i el towakoni. Cap al 1990 ja no s'observaven diferències dialectals entre els pocs parlants de wichita que quedaven, que eren uns 12. Actualment es troba a un pas de l'extinció, amb una única parlant, Doris McLemore.
A Texas es van produir els primers contactes entre els wichita i els kitsai. Més tard, el 1858, els kitsai es van incorporar a la comunitat wichita a Oklahoma. El darrer parlant de kitsai, mort cap al 1940, també parlava wichita.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
Sembla que hi havia tres variants dialectals del wichita: el wichita, el waco i el towakoni. Cap al 1990 ja no s'observaven diferències dialectals entre els pocs parlants de wichita que quedaven, que eren uns 12. Actualment es troba a un pas de l'extinció, amb una única parlant, Doris McLemore.
