Neoloteca

ca garota de fons atlàntica, n f
es erizo comestible de mar
es erizo de hondura
fr oursin comestible
en edible sea urchin
en European edible sea urchin
de essbarer Seeigel
nc Echinus esculentus

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definition

Equinoderm de la classe dels equinoïdeus, de la família dels equínids, de configuració regular i de color rosat intens, que viu al nord-est de l'oceà Atlàntic en hàbitats rocosos entre els 0 i els 40 metres o en profunditats superiors.

Note

És valorada especialment com a objecte de decoració un cop assecada.

ca garrapatea, n f
es cuartifusa
es garrapatea
fr quintuple croche
en 128th note
en one hundred and twenty-eight note
en quasihemidemisemiquaver

Música

Definition

Figura de nota musical el valor de la qual equival a la cent vint-i-vuitena part d'una rodona, considerada com a unitat de durada.

ca garrejar, v intr
es garrear
fr chasser
en drag, to

Esport > Esports nàutics > Vela, Esport > Esports nàutics > Motonàutica

Definition

Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada.

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition

Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.

Note

1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition

Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

Note

1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition

Cep originari probablement de l'Empordà, conreat tradicionalment a Catalunya i al País Valencià, de producció mitjana.

Note

Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca botàriga, n f
ca garrofeta, n f
es botarga, n f
es bottarga, n f
fr boutargue, n f
fr poutargue, n f
it bottarga, n f
pt bottarga, n f
en botargo, n
en bottarga, n
de Bottarga, n f

Peix. Marisc

Definition

Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.

Note

1. La denominació botàriga, pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta, pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botàriga:

S'aprova el terme botàriga, originari en l'àrab butârih, vinculat amb el grec ἁβροτάριχον, de ἁβρός [habros] 'delicat' i τάριχον [tárikhon] 'salaó', pels motius següents:

·és la forma utilitzada tradicionalment en alguerès (procedent del sard) per a designar el concepte, fet especialment important en aquest cas tenint en compte que es tracta, justament, d'una menja popular a Sardenya;

·es documenta ja en català en fonts especialitzades i també en obres lexicogràfiques alguereses(1).

La forma botarga, adaptació de l'italià bottarga, es recull també en fonts catalanes, però amb altres sentits, motiu pel qual s'ha descartat en favor de botàriga. Segons el DECC(2), de fet, botarga és un "mot a penes existent en català, on només s'ha usat en alguns llocs (avui generalment antiquat) en el sentit d'embolcall ample i balder', 'persona grassa o embotornada'" o, segons el DCVB(3), en el sentit de 'taüt'.

(1)Concretament a SANNA i USERI, J.; SUBIRATS, J.; PASCUAL, E. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.

(2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

(3)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

[Acta 528, 12 de maig de 2011]
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació garrofeta:

S'aprova la denominació garrofeta com a sinònim de la denominació botàriga(1), aprovada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 528, pels motius següents:

·és un substantiu recollit per a la varietat valenciana al Diccionari normatiu valencià(2) amb una definició molt similar a la documentada per a botàriga (o, segons la llengua, bottarga, botarga, botargo, etc.) en les diferents obres de referència (s'hi recull, concretament, referit a "Ous de certs peixos, especialment melva o bonítol, salats, premsats i secats");

·és també una forma documentada amb aquest sentit en nombrosos contextos especialitzats relacionats amb la gastronomia de les comarques alacantines i ha estat avalada per informants de la zona;

·és una denominació lingüísticament adequada, motivada, potser, per la similitud entre la forma de la botàriga i la d'una garrofa.

Tot i que, segons la informació consultada, la garrofeta s'associa habitualment amb ous de melva o bonítol i la botàriga, amb ous de llissa llobarrera i tonyina, el Consell Supervisor considera que el concepte de fons és el mateix i opta per recollir totes dues denominacions (botàriga i garrofeta) com a sinònimes, amb l'especificació, en nota, de les zones d'origen de cada denominació i els peixos amb què el producte se sol identificar.

S'opta per no donar prioritat a cap de les dues formes i recollir-les com a sinònims absoluts tenint en compte, d'una banda, la internacionalitat de la denominació algueresa (botàriga) i, d'altra banda, la importància dins el domini català de la designació alacantina (garrofeta).

(1)Botàriga és una denominació pròpia de l'Alguer, on és un manlleu del sard, concretament del logudorès i el campidanès, (veg. M. L. Wagner, Dizionario etimologico sardo, Cagliari, Gianni Trois Editore, 1989, que defineix el mot com "Uova salate e secche del muggine"). Josep Sanna el recull al seu Diccionari català de l'Alguer (L'Alguer/Barcelona, 1988) i el defineix com "Ous de mújol". El mot sembla que és d'origen àrab (C. Battisti, G. Alessio, Dizionario etimologico italiano, Firenze: Barbèra, 1975), o bé que procedeix del baix grec botarichon (Federico Corriente, Diccionario de arabismos y voces afines en romance, 2a ed., Madrid: Gredos, 1999).

(2)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es:8080/dnv/>

[Acta 586, 19 de febrer de 2015]

ca monestrell, n m
ca garrut, n m sin. compl.
es monastrell, n m
es monestrell, n m
es mourvedre, n m
fr mourvèdre, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition

Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.

Note

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme merlot (sin. compl. garrut):

Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca monestrell, n m
ca garrut, n m sin. compl.
es monastrell, n m
es monestrell, n m
es mourvedre, n m
fr mourvèdre, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition

Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.

Note

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme merlot (sin. compl. garrut):

Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca monestrell, n m
ca garrut, n m sin. compl.
es monastrell, n m
es monestrell, n m
es mourvedre, n m
fr mourvèdre, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition

Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.

Note

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme merlot (sin. compl. garrut):

Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note