Neoloteca

ca agricultura climàticament intel·ligent, n f
es agricultura climáticamente inteligente, n f
fr agriculture adaptée au changement climatique, n f
fr agriculture adaptée au climat, n f
fr agriculture climato-compatible, n f
fr agriculture intelligente face au climat, n f
it agricoltura climaticamente intelligente, n f
it agricoltura intelligente per il clima, n f
pt agricultura climaticamente inteligente, n f
en climate-smart agriculture, n
en climate-smart farming, n
en CSA, n sigla

Medi ambient, Agricultura

Definition

Model de producció agrícola basat en l'aplicació dels coneixements i les tecnologies disponibles amb l'objectiu d'afavorir l'adaptació al canvi climàtic, augmentar de manera sostenible la productivitat agrícola per contribuir a la seguretat alimentària, i reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Note

Les pràctiques de l'agricultura climàticament intel·ligent varien segons les característiques climàtiques, ambientals i socioeconòmiques de cada context i poden incloure la introducció de noves tècniques de cultiu, l'adaptació de les espècies conreades a les noves condicions climàtiques, l'optimització de l'ús dels recursos naturals, la reducció de l'ús de fertilitzants o la incorporació d'eines de predicció meteorològica adaptades a l'activitat agrícola.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agricultura climàticament intel·ligent

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma agricultura climàticament intel·ligent.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli agricultura complementat per l'adjectiu intel·ligent, modificat al seu torn per l'adverbi climàticament.

·L'adjectiu intel·ligent, si bé s'utilitza amb un sentit més ampli que el recollit al diccionari normatiu ("Dotat d'intel·ligència"), permet condensar en una sola unitat la idea d'una agricultura basada en l'aplicació dels coneixements i les tecnologies disponibles per optimitzar simultàniament l'adaptació al canvi climàtic, la productivitat agrícola i la reducció d'emissions.

·És la denominació habitual del concepte i es documenta en textos especialitzats i divulgatius.

·És una forma coherent amb altres denominacions ben consolidades, com ara ciutat intel·ligent, edifici intel·ligent o mobilitat intel·ligent, que fan referència a models de gestió eficients i sostenibles mitjançant l'ús de les tecnologies i els coneixements actuals.

·En les altres llengües es documenta la denominació anàloga.

Formes desestimades

-agricultura adaptada al canvi climàtic, agricultura adaptada al clima: Remet a un concepte més restrictiu, ja que aquest tipus de pràctiques agrícoles no tan sols es duen a terme per adaptar-se al clima, sinó que també tenen l'objectiu d'augmentar la productivitat d'una manera sostenible i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

[Acta 753, 1 de juny de 2026]

ca agricultura ecològica, n f
ca agricultura biològica, n f sin. compl.
es agricultura biológica, n f
es agricultura ecológica, n f
es agricultura orgánica, n f
fr agriculture biologique, n f
fr agriculture écologique, n f
fr culture biologique, n f
fr AB, n f sigla
it agricoltura biologica, n f
it bioagricoltura, n f
pt agricultura biológica, n f
pt agricultura orgânica, n f
en biological agriculture, n
en biological farming, n
en organic agriculture, n
en organic farming, n
de biologische Landwirtschaft, n f
de Ökolandbau, n f
de ökologische Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definition

Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

Note

1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca agricultura integrada, n f
es agricultura integrada, n f
fr agriculture integrée, n f
it agricoltura integrata, n f
pt agricultura integrada, n f
en integrated farming, n
de integrierte Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definition

Agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl.

Note

1. A l'Estat espanyol l'agricultura integrada està regulada de manera general pel RD 1201/2002, el compliment del qual està garantit pels òrgans corresponents de les comunitats autònomes, que també poden establir especificacions i adaptacions. Així, a Catalunya l'òrgan de regulació és el Consell Català de la Producció Integrada; a les Illes, el Consell Balear de la Producció Integrada, i al País Valencià, la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.
2. A Catalunya els productes de l'agricultura integrada s'identifiquen amb la inscripció Producció integrada Catalunya i el dibuix d'una marieta com a distintiu; a les Illes Balears, amb la inscripció producció integrada Illes Balears i el dibuix d'una fletxa de forma circular, i, al País Valencià, amb la inscripció Comunidad Valenciana Producción Integrada i el dibuix esquemàtic d'unes hortalisses.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agricultura integrada:

S'aprova la denominació agricultura integrada, pels motius següents:

·és la forma única que s'utilitza en totes les fonts per a fer referència a aquest concepte;

·està avalada per la regulació que en fan els òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana;

·es pot considerar conceptualment motivada, perquè aquest tipus d'agricultura integra en l'agricultura convencional diverses pràctiques pròpies de l'agricultura ecològica;

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües d'equivalència estudiades (castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany);

·té l'aval dels especialistes.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca biocombustible de primera generació, n m
ca agrocarburant, n m sin. compl.
ca agrocombustible, n m sin. compl.
ca biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
es agrocarburante, n m
es agrocombustible, n m
es biocarburante de primera generación, n m
es biocombustible de primera generación, n m
fr agrocarburant, n m
fr agrocombustible, n m
fr biocarburant 1G, n m
fr biocarburant de première génération, n m
fr biocombustible de première génération, n m
it agrocarburante, n m
it agrocombustibile, n m
it biocarburante di prima generazione, n m
it biocombustibile di prima generazione, n m
en 1G biofuel, n
en agrofuel, n
en first-generation biofuel, n
en first generation biofuel, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 3: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.

Note

1. Els biocombustibles de primera generació tenen els inconvenients d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació humana o l'alimentació animal.
2. Les denominacions agrocarburant i agrocombustible i els equivalents anàlegs en altres llengües, que indiquen la procedència de cultius, es van pensar per a substituir biocombustible, amb la intenció d'evitar que s'assimilessin als productes ecològics; tot i això, aquestes designacions actualment es van abandonant a favor de les formes biocombustible de primera generació i biocarburant de primera generació, que permeten fer més fàcilment l'oposició amb nous biocombustibles no lligats a l'agricultura.
3. Els sinònims complementaris biocarburant de primera generació i agrocarburant s'utilitzen sobretot en l'àmbit del transport.
4. Per exemple, és un biocombustible de primera generació el biodièsel.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de primera generació (sin. compl. agrocarburant; sin. compl. agrocombustible; sin. compl. biocarburant de primera generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de primera generació, juntament amb els sinònims complementaris agrocarburant i biocarburant de primera generació.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de primera generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de primera generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de primera generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, de primera generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a agrocombustible i agrocarburant, que s'aproven com a denominacions secundàries:

·Són denominacions descriptives i lingüísticament adequades, constituïdes per la forma prefixada agro-, que indica l'origen agrícola del producte, i pels nuclis combustible i carburant, però tenen els inconvenients de poder ser vàlids també per als biocombustibles de segona generació d'origen agrícola, de no establir una oposició cronològica amb els tipus de biocombustibles apareguts posteriorment i, en el cas de agrocarburant, d'estar restringits als combustibles en estat líquid.

·Es documenten amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Tenen l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de primera generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocombustible de primera generació, n m
ca agrocarburant, n m sin. compl.
ca agrocombustible, n m sin. compl.
ca biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
es agrocarburante, n m
es agrocombustible, n m
es biocarburante de primera generación, n m
es biocombustible de primera generación, n m
fr agrocarburant, n m
fr agrocombustible, n m
fr biocarburant 1G, n m
fr biocarburant de première génération, n m
fr biocombustible de première génération, n m
it agrocarburante, n m
it agrocombustibile, n m
it biocarburante di prima generazione, n m
it biocombustibile di prima generazione, n m
en 1G biofuel, n
en agrofuel, n
en first-generation biofuel, n
en first generation biofuel, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 3: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.

Note

1. Els biocombustibles de primera generació tenen els inconvenients d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació humana o l'alimentació animal.
2. Les denominacions agrocarburant i agrocombustible i els equivalents anàlegs en altres llengües, que indiquen la procedència de cultius, es van pensar per a substituir biocombustible, amb la intenció d'evitar que s'assimilessin als productes ecològics; tot i això, aquestes designacions actualment es van abandonant a favor de les formes biocombustible de primera generació i biocarburant de primera generació, que permeten fer més fàcilment l'oposició amb nous biocombustibles no lligats a l'agricultura.
3. Els sinònims complementaris biocarburant de primera generació i agrocarburant s'utilitzen sobretot en l'àmbit del transport.
4. Per exemple, és un biocombustible de primera generació el biodièsel.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de primera generació (sin. compl. agrocarburant; sin. compl. agrocombustible; sin. compl. biocarburant de primera generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de primera generació, juntament amb els sinònims complementaris agrocarburant i biocarburant de primera generació.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de primera generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de primera generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de primera generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, de primera generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a agrocombustible i agrocarburant, que s'aproven com a denominacions secundàries:

·Són denominacions descriptives i lingüísticament adequades, constituïdes per la forma prefixada agro-, que indica l'origen agrícola del producte, i pels nuclis combustible i carburant, però tenen els inconvenients de poder ser vàlids també per als biocombustibles de segona generació d'origen agrícola, de no establir una oposició cronològica amb els tipus de biocombustibles apareguts posteriorment i, en el cas de agrocarburant, d'estar restringits als combustibles en estat líquid.

·Es documenten amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Tenen l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de primera generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca agroflació, n f
es agflación, n f
es agroflación, n f
fr agflation, n f
it agflazione, n f
pt agflação, n f
pt agroinflação, n f
pt inflação agricola, n f
en agflation, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia, **Denominació catalana 1: Acrònim (prefix + segment final de mot) **

Definition

Situació econòmica d'una àrea determinada que es caracteritza per un augment generalitzat del preu dels aliments provocat per l'augment de la demanda de productes agrícoles, especialment per l'ús d'aquests productes en fonts d'energia alternatives.

Note

La denominació agroflació és un manlleu de l'anglès format a partir de agricultura i inflació.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agroflació

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma agroflació.

Criteris aplicats

·És un acrònim format per la forma prefixada agro- ('camp'), referida aquí a l'agricultura, i el segment -flació, present en inflació. És una forma inspirada en la denominació anglesa agflation (acrònim de agriculture 'agricultura' i inflation 'inflació').

·És una denominació similar a la forma normativa estagflació (acrònim de estagnació i inflació, probablement també d'origen anglès) i a altres manlleus de l'àmbit, com ara biflació o reflació.

·És una forma ja documentada en català.

·És molt pròxima formalment al manlleu de partida i s'identifica sense dificultats amb el concepte.

·La forma anàloga es documenta en altres llengües.

Es descarta la forma agflació, manlleu adaptat de l'anglès, perquè es considera que la forma aprovada és lingüísticament preferible, és més transparent i, alhora, s'identifica sense problemes amb el concepte.

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]

ca agrovoltaic -a, adj
ca agrofotovoltaic -a, adj sin. compl.
es agrivoltaico -ca, adj
es agrofotovoltaico -ca, adj
es agrovoltaico -ca, adj
fr agriphotovoltaïque, adj
fr agrivoltaïque, adj
fr agrovoltaïque, adj
it agrifotovoltaico, adj
it agrivoltaico, adj
it agrofotovoltaico, adj
it agrovoltaico, adj
pt agrovoltaico -a, adj
en agrivoltaic, adj
en agrophotovoltaic, adj
en agrovoltaic, adj
en agri-voltaic, adj var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús*

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)*

Definition

Relatiu a l'agrovoltaisme.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaic -a (sin. compl. agrofotovoltaic -a)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven els adjectius agrovoltaic -a i agrofotovoltaic -a, com a sinònims (agrovoltaic -a com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels adjectius voltaic -a (reducció, en aquest cas, de fotovoltaic -a) i fotovoltaic -a, respectivament, i la forma prefixada agro-, que significa 'camp' i, per extensió, 'agricultura'.

·Són formes descriptives, que s'identifiquen bé amb el concepte.

·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

Malgrat que la forma agrofotovoltaic -a és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaic -a perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte.

Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del terme agrovoltaisme.

[Acta 680, 30 de juny de 2021]

ca agrovoltaisme, n m
ca agrofotovoltaisme, n m sin. compl.
es agrifotovoltaica, n f
es agrivoltaica, n f
es agrivoltaísmo, n m
es agrofotovoltaica, n f
es agrovoltaica, n f
es agrovoltaísmo, n m
fr agriphotovoltaïque, n m
fr agriphotovoltaïsme, n m
fr agrivoltaïque, n m
fr agrivoltaïsme, n m
fr agrophotovoltaïque, n m
fr agrovoltaïque, n m
fr agrovoltaïsme, n m
it agrifotovoltaico, n m
it agrivoltaico, n m
it agrofotovoltaico, n m
it agrovoltaico, n m
en agrivoltaics, n
en agrivoltaism, n
en agrophotovoltaics, n
en agrovoltaics, n
de Agriphotovoltaik, n f
de Agrivoltaik, n f
de Agrophotovoltaik, n f
de Agrovoltaik, n f
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Sistema d'explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d'electricitat a partir de la llum solar.

Note

En l'agrovoltaisme generalment s'instal·len plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s'integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaisme (sin. compl. agrofotovoltaisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme, com a sinònims (agrovoltaisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels substantius voltaisme (reducció, en aquest cas, de fotovoltaisme) i fotovoltaisme, respectivament, i la forma prefixada agro-, que pren aquí el significa d''agricultura' per extensió del sentit originari, que és 'camp'. Els substantius voltaisme i fotovoltaisme no es documenten en català (sí, en canvi, les formes anàlogues en anglès, italià i en altres llengües), però són derivats possibles, a partir dels adjectius normatius voltaic -a i fotovoltaic -a, respectivament, relacionats amb la conversió de l'energia lluminosa en energia elèctrica.

·Són formes descriptives, que s'identifiquen amb el concepte.

·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

Malgrat que la forma agrofotovoltaisme és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaisme perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte (la forma voltaisme s'associa amb la producció d'electricitat per mitjans químics i aquesta condició descarta altres tipus d'energia obtingudes en el medi natural, com ara l'eòlica o la hidràulica).

Formes desestimades

-agrivoltaisme, agrifotovoltaisme

Entre agrovoltaisme (i agrofotovoltaisme) i agrivoltaisme (i agrifotovoltaisme), s'ha optat per les denominacions amb el formant agro-, perquè és el que s'utilitza habitualment en català en la creació de nous mots relacionats amb el camp i, per extensió, amb l'agricultura (agropecuari -ària, agroindustrial, agroalimentari -ària, agroturisme, agroquímica, etc.). Cal tenir present que el formant agri- només és present en formes cultes procedents del llatí, com ara agricultor, agricultura, agrícola o agrimensor.

Si bé, pel tipus de formació (compost nominal a la manera culta), les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme suggereixen una relació de subordinació de l'agricultura respecte a la generació d'energia -mentre que el concepte se sol interpretar com una suma d'agricultura i generació d'electricitat, segons els experts-, el Consell Supervisor fa notar que les formes amb agri- tampoc no porten necessàriament a una lectura coordinada dels formants, malgrat que poden interpretar-se, com suggereixen algunes fonts, com a acrònims, és a dir, com el resultat d'unir (foto)voltaisme al prefixoide agri-, truncat de agricultura.

Igualment, cal tenir present que en altres llengües les solucions creades a partir de la forma prefixada agro- tenen un ús considerable i fins i tot en algun cas (per exemple, en alemany) són les més utilitzades. El fet que tingui també una documentació considerable l'adjectiu relacionat agrovoltaic -a (i agrofotovoltaic -a) -que és a la base del substantiu i pot llegir-se amb una relació de coordinació entre els formants, com passa amb molts altres compostos adjectivals a la manera culta- és un argument més per a la preferència per agrovoltaisme i agrofotovoltaisme.(1)

-agrovoltaic, agrofotovoltaic, agrovoltaica, agrofotovoltaica: Són substantivacions dels adjectius corresponents (a partir, segurament, de formes com ara sistema agro(foto)voltaic o tecnologia agro(foto)voltaica). Malgrat que en altres llengües (francès i castellà, per exemple) tenen ús i que la forma femenina seguiria el patró de formació d'altres denominacions com ara botànica, genètica o lingüística, d'origen també adjectival, s'ha optat per la forma amb -isme, que en català té més ús i és la preferida pels experts consultats. Pel que fa a la forma masculina (agrovoltaic o agrofotovoltaic), és una solució estranya en català.

(1) Sobre la classificació dels compostos cultes segons la relació entre les seves bases, vegeu el capítol 17.7.2 de la gramàtica normativa:
"Els compostos cultes nominals presenten habitualment una relació subordinant entre les bases: la base de la dreta és el nucli que és modificat per la de l'esquerra. [...] Més esporàdicament trobem compostos cultes nominals amb les bases coordinades, com en Euràsia o Indoxina. [...] Els compostos cultes adjectivals poden presentar una relació subordinant entre les bases, [...] o més freqüentment una relació coordinant entre les bases." (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016. 1439 p. ISBN 978-84-9965-316-7)

Sobre el sorgiment de compostos nominals cultes amb una relació coordinada entre les bases, vegeu també l'article "La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats" (EGEA, Àngels. La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia SCATERM, 2012. <<scaterm.llocs.iec.cat/2012/06/21/la-sedoanalgesia-o-els-compostos-cultes-amb-dos-noms-coordinats/>> [Consulta: 08 juliol 2012])

[Acta 680, 30 de juny de 2021]

ca agroremediació, n f
es biorremediación de superficie, n f
es landfarming, n m
fr épandage agricole, n m
fr épandage contrôlé, n m
en landfarming, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definition

Tècnica de bioremediació consistent a excavar el sòl contaminat, dipositar-lo sobre una superfície i estimular-hi l'activitat microbiana mitjançant la llaurada periòdica i l'addició de nutrients.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agroremediació:

S'aprova la denominació agroremediació pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès landfarming, molt estès entre els especialistes;

·és una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, creada per adjunció de la forma prefixada d'origen grec agro-, que significa 'camp', al nucli remediació, utilitzat en l'àmbit del medi ambient per a fer referència als processos de sanejament de medis contaminats, generalment sòls i aigües;(1)

·remet, com la denominació anglesa de partida, a les pràctiques agrícoles (landfarming significa literalment 'agricultura del terreny' o 'agricultura del sòl') i pot identificar-se sense gaires dificultats amb el concepte;

·és sintètica, motiu que pot afavorir-ne la implantació.

Es descarta l'acceptació del manlleu, malgrat que està molt introduït, perquè es creu que l'alternativa proposada té possibilitats d'implantació.

Es descarten les formes agrobioremediació, bioremediació agrícola i remediació agrícola, perquè la forma aprovada és més sintètica i es creu que pot substituir més fàcilment el manlleu.

També s'han valorat les formes bioaeració ex situ i bioremediació de superfície, però s'han descartat perquè es creu que la forma aprovada és més transparent i, en general, té més possibilitats d'èxit.

(1)El Consell Supervisor va aprovar a l'acta núm. 339 la forma bioremediació, que fa referència, específicament a l'"aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic".

[Acta 611, 28 de setembre de 2016]

ca agrovoltaic -a, adj
ca agrofotovoltaic -a, adj sin. compl.
es agrivoltaico -ca, adj
es agrofotovoltaico -ca, adj
es agrovoltaico -ca, adj
fr agriphotovoltaïque, adj
fr agrivoltaïque, adj
fr agrovoltaïque, adj
it agrifotovoltaico, adj
it agrivoltaico, adj
it agrofotovoltaico, adj
it agrovoltaico, adj
pt agrovoltaico -a, adj
en agrivoltaic, adj
en agrophotovoltaic, adj
en agrovoltaic, adj
en agri-voltaic, adj var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús*

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)*

Definition

Relatiu a l'agrovoltaisme.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaic -a (sin. compl. agrofotovoltaic -a)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven els adjectius agrovoltaic -a i agrofotovoltaic -a, com a sinònims (agrovoltaic -a com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels adjectius voltaic -a (reducció, en aquest cas, de fotovoltaic -a) i fotovoltaic -a, respectivament, i la forma prefixada agro-, que significa 'camp' i, per extensió, 'agricultura'.

·Són formes descriptives, que s'identifiquen bé amb el concepte.

·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

Malgrat que la forma agrofotovoltaic -a és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaic -a perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte.

Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del terme agrovoltaisme.

[Acta 680, 30 de juny de 2021]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note