Diccionari nàutic

Contorn superior d'una nau.

Navegar contra el vent canviant alternativament de bord, donar bordades.

Pal que lliga el pal de mitjana a l'orla en les barques de mitjana.

Cadascuna de les dues cordes que van lligades als extrems de la creueta del timó.

Aparell que s'usa per a assistir les eixàrcies de gàbia i de velatxo quan el vaixell sofreix grans balanços.

Part de l'obra viva d'una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del buc i que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que els cops que es donin als costats afectin el gruix del folre.

Cadascuna de les peces de fusta que formen la càbria del vaixell.

Perxa llarga i d'un gruix convenient, empleada per a fer l'ofici de puntal d'una càbria.

Bordó molt llarg que se subjecta al pal que ha de sostenir la trinca portuguesa.

Perxa llarga i prima que se subjecta a la part posterior del masteleret per a deixar anar veles altes.