brillar
brillar
- ca brillar, v intr
Definición
Escampar la mar llum viva i trèmula sota els raigs del sol o de la lluna.
brincar
brincar
- ca brincar, v tr
- ca doblar, v tr sin. compl.
Definición
Fer un lleuger moviment la punta de la canya de pescar, quan algun peix ha mossegat l'ham.
brinet
brinet
- ca brinet, n m
Definición
Tela de cànem més forta que el bri, emprada per a fer gonetes, flocs, cangrees i altres veles.
briol
briol
- ca sàgola, n f
- ca briol, n m sin. compl.
- ca drissa, n f sin. compl.
Definición
Corda que cenyeix la xarxa a fi que quedi rodona.
briol
briol
- ca briol, n m
Definición
Candalissa, en les veles cangrees o trapezoïdals.
briol
briol
- ca briol, n m
- es briol
Definición
Cap amb què es carreguen les veles per poder-les aferrar més fàcilment.
briol
briol
- ca briol, n m
Definición
Combinació de dues politges de fusta unides en una sola peça, l'una de cara i l'altra de costat.
briolí
briolí
- ca briolí, n m
- es briolín
Definición
Briol central quan n'hi ha tres o cinc.
briolí
briolí
- ca briolí, n m
Definición
Briol del centre del pujament d'una vela rodona.
briolí
briolí
- ca briolí, n m
- es briolín
Definición
Corda cosida a la ralinga de la beina d'una vela, que s'empra en els vaixells de guerra per a alçar una part de la vela, de manera que no destorbi per veure la proa des del timó.