Diccionari nàutic

Senyal que forma en la superfície de l'aigua la direcció d'un corrent, quan troba oposició en el seu curs, o quan hi ha de qualsevol altra manera xoc entre les parts del fluid.

Aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins que es basa en la combinació d'una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l'aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic.

Flotador utilitzat per a mesurar la direcció i la velocitat d'un corrent superficial.

Correntòmetre electromecànic amb bateria que només amida la velocitat del corrent.

Sensor de la velocitat de corrent de baix llindar, compost per dues paletes cilíndriques amatents com rotor amb forma de S, sensible a un ampli espectre de components horitzontals de flux.

Correntòmetre similar al correntòmetre Ekman, encara que molt més gran i pesat, que està equipat amb mecanismes de registre i que és adequat per a mesurar corrents de fins a sis nusos.

Instrument àmpliament utilitzat per a mesurar la velocitat i la direcció del corrent a qualsevol profunditat, dissenyat per a ser utilitzat des d'una embarcació ancorada quan el corrent no arriba a un rang major de 3 a 3 1/2 nusos.

Instrument que serveix per a mesurar els corrents, i que s'instal·la en el casc del buc o s'ancora al fons amb els sensors cap a la superfície.

Correntòmetre electromecànic que amida la velocitat i la direcció del corrent, suspès a una boia o un buc fondejat equipat amb un radiotransmissor que transmet els mesuraments de corrents a un altre vaixell.

Corrents de marea que flueixen alternativament en direcció gairebé oposada.