helíac -a
helíac -a
- ca helíac -a, adj
- es heliaco
Definición
Que té lloc poc abans de la sortida del sol o poc després de la seva posta.
Nota
- Helíac s'aplica als astres.
hèlice
hèlice
- ca hèlice, n f
- ca hèlix, n f sin. compl.
- es hélice
Definición
Aparell mecànic de propulsió format per un eix amb diverses pales corbades de superfície helicoïdal, utilitzat especialment en vaixells i aeronaus.
hèlice
hèlice
- ca hèlice, n f
- ca hèlix, n f sin. compl.
- es hélice
Definición
Corba que forma una recta traçada en un pla en ésser enrotllat sobre una superfície cilíndrica.
hèlice de proa
hèlice de proa
- ca hèlice de proa, n f
Definición
Hèlice que porten alguns vaixells actuals en un allotjament cilíndric, disposat transversalment a la part inferior de la proa, per a facilitar les maniobres d'atracament i desatracament del moll.
hèlices bessones
hèlices bessones
- ca hèlices bessones, n f pl
Definición
Hèlices que van instal·lades per parelles simètricament una a cada banda del codast del vaixell.
hèlices tàndem
hèlices tàndem
- ca hèlices tàndem, n f pl
Definición
Hèlices que van muntades en un mateix eix, però que giren en sentits contraris.
heliocèntric -a
heliocèntric -a
- ca heliocèntric -a, adj
- es heliocéntrico
Definición
Que té el Sol com a centre.
heliocèntric -a
heliocèntric -a
- ca heliocèntric -a, adj
- es heliocéntrico
Definición
Relatiu o pertanyent al centre del Sol.
heliocentrisme
heliocentrisme
- ca heliocentrisme, n m
- es heliocentrismo
Definición
Sistema astronòmic segons el qual el Sol és el centre de l'univers i tots els planetes giren al seu entorn.
heliocometa
heliocometa
- ca heliocometa, n m
- es heliocometa
Definición
Fenomen consistent en l'aparició d'una franja lluminosa semblant a la cua d'un cometa, que segueix el Sol en el seu moviment.
