magnetisme
magnetisme
- ca magnetisme, n m
Definición
Força d'atracció d'un imant.
magnetisme
magnetisme
- ca magnetisme, n m
Definición
Conjunt de fenòmens deguts a la força que es manifesta en els imants atraient el ferro.
magnetisme
magnetisme
- ca magnetisme, n m
Definición
Branca de la física que estudia les propietats dels camps magnètics i les interaccions entre els imants.
magnetisme residual
magnetisme residual
- ca magnetisme romanent, n m
- ca magnetisme residual, n m sin. compl.
- ca romanència, n f sin. compl.
- es magnetismo residual
Definición
Magnetisme que subsisteix després de la supressió de la força magnetitzant.
magnetisme romanent
magnetisme romanent
- ca magnetisme romanent, n m
- ca magnetisme residual, n m sin. compl.
- ca romanència, n f sin. compl.
- es magnetismo residual
Definición
Magnetisme que subsisteix després de la supressió de la força magnetitzant.
magnetisme terrestre
magnetisme terrestre
- ca magnetisme terrestre, n m
- ca geomagnetisme, n m sin. compl.
- es geomagnetismo
- es magnetismo terrestre
Definición
Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra, especialment el d'orientar l'agulla imantada.
magnetita
magnetita
- ca magnetita, n f
Definición
Òxid ferrós i fèrric, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
magnetitzable
magnetitzable
- ca magnetitzable, adj
Definición
Que por ésser magnetitzat.
magnetització
magnetització
- ca magnetització, n f
Definición
Acció i efecte de magnetitzar.
magnetització
magnetització
- ca imantació, n f
- ca densitat d'imantació, n f sin. compl.
- ca magnetització, n f sin. compl.
- ca polarització magnètica, n f sin. compl.
- es densidad de imantación
- es imantación
- es magnetización
- es polarización magnética
Definición
Moment dipolar magnètic per unitat de volum.