pala
pala
- ca pala, n f
- es pala
Definición
Part més ampla i prima del rem.
pala
pala
- ca pala, n f
Definición
Rem curt, format per una perxa i una o dues fulles, utilitzat com a mitjà de propulsió de canoes o caiacs.
pala
pala
- ca pala, n f
- ca ala de l'hèlix, n f sin. compl.
- es ala
- es pala de la hélice
Definición
Porció de superfície helicoide simètricament fixa o articulada al nus de l'hèlix.
pala
pala
- ca pala, n f
Definición
Element propulsiu constitutiu especialment d'una hèlix o d'un rotor, que surt o és fixat al nucli o cos central.
palabordons
palabordons
- ca palabordons, n m pl
Definición
Defenses de fusta col·locades verticalment a l'amplada de l'orla per la part exterior del buc de les naus.
palada
palada
- ca palada, n f
- ca cop de pala, n m sin. compl.
- es palada
Definición
Acció d'enfonsar dins de l'aigua la pala del rem i de tirar-hi en remar.
palanca
palanca
- ca alçaprem, n m
- ca palanca, n f sin. compl.
- ca perpal, n m sin. compl.
- es palanca
Definición
Barra rígida mòbil al voltant d'un punt de suport, que serveix per a aixecar coses pesants.
palanca
palanca
- ca palanca, n f
- ca planxa, n f sin. compl.
- es palanca
Definición
Passera de fusta que es posa perpendicularment entre les embarcacions i el moll, per facilitar-ne l'entrada i la sortida.
palangre
palangre
- ca palangre, n m
Definición
Art de pesca que consisteix essencialment en una llarga corda, la mare, d'on pengen una munió de cordetes o braçolades proveïdes d'un ham.
palangre
palangre
- ca palangre, n m
Definición
Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l'ormeig de palangre.
