radiotelefonista
radiotelefonista
- ca radiotelefonista, n m, f
Definición
Tècnic en radiotelefonia.
radiotelègraf
radiotelègraf
- ca telègraf sense fils, n m
- ca radiotelègraf, n m sin. compl.
Definición
Telègraf en què la transmissió té lloc per mitjà d'ones radioelèctriques, a través de l'espai.
radiotelegrafia
radiotelegrafia
- ca radiotelegrafia, n f
- ca telegrafia sense fils, n f sin. compl.
Definición
Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.
radiotelegrafiar
radiotelegrafiar
- ca radiotelegrafiar, v tr
Definición
Transmetre un missatge mitjançant la radiotelegrafia.
radiotelegràfic -a
radiotelegràfic -a
- ca radiotelegràfic -a, adj
Definición
Relatiu o pertanyent a la radiotelegrafia.
radiotelegrafista
radiotelegrafista
- ca radiotelegrafista, n m, f
Definición
Tècnic en radiotelegrafia.
radiotelegrama
radiotelegrama
- ca radiograma, n m
- ca radiotelegrama, n m sin. compl.
Definición
Missatge transmès per radiotelegrafia.
radiotransmissió
radiotransmissió
- ca radiotransmissió, n f
Definición
Transmissió d'informació mitjançant ones radioelèctriques.
radiotransmissor
radiotransmissor
- ca radiotransmissor, n m
Definición
Aparell per a efectuar una radiotransmissió.
rafal
rafal
- ca rafal, n m
- es cobertizo
Definición
Cobert situat relativament a prop de la vora del moll, amb l'objecte de preservar de la pluja i del sol les mercaderies durant períodes molt breus de temps.
