constància
constància
Biogeografia
- ca constància, n f
- es constancia
- fr constance
- en constancy
Biogeografia
Definición
Paràmetre ecològic que indica el grau de freqüència amb què una espècie pròpia d'una comunitat és present en mostres d'un ecosistema.
constant solar
constant solar
Climatologia
- ca constant solar, n f
- es constante solar
- fr constante solaire
- en solar constant
Climatologia
Definición
Quantitat de radiació solar que incideix perpendicularment sobre una superfície, per unitat de temps i de superfície.
Nota
- En el límit exterior de l'atmosfera, quan la Terra es troba a la seva distància mitjana del Sol, equival a 1,96 cal/cm2/min (1,396 kw/m2).
consumidor
consumidor
Biogeografia
- ca consumidor, n m
- es consumidor
- fr consommateur
- en consumer
Biogeografia
Definición
Ésser viu que s'alimenta d'un altre organisme o de la matèria orgànica sintetitzada per un productor.
contaminació del sòl
contaminació del sòl
Ciència del sòl
- ca contaminació del sòl, n f
- es contaminación del suelo
- fr polution du sol
- en soil pollution
Ciència del sòl
Definición
Desequilibri en la naturalesa i el funcionalisme d'un sòl, per incorporació d'agents patògens o d'alguna substància aliena que en modifica la composició i les propietats.
continent
continent
La Terra, Geomorfologia
- ca continent, n m
- es continente
- fr continent
- en continent
La Terra, Geomorfologia
Definición
Gran extensió de la superfície terrestre emergida, actual o antiga, amb el marge continental inclòs, que posseeix les característiques de l'escorça continental en oposició a l'oceànica.
Nota
- Des d'un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, la seva plataforma continental i les illes més pròximes. Des d'un punt de vista geogràfic es distingeixen els d'Euràsia, Àfrica, l'Amèrica del Nord, l'Amèrica del Sud, Austràlia i l'Antàrtida.
continentalitat
continentalitat
Climatologia
- ca continentalitat, n f
- es continentalidad
- fr continentalité
- en continentality
Climatologia
Definición
Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat, propi de les terres interiors o separades de la mar per sistemes muntanyosos.
contraalisis
contraalisis
Climatologia
- ca vents contraalisis, n m pl
- ca contraalisis, n m pl sin. compl.
- es contraalisios
- es vientos contraalisios
- fr contre-alizés
- en anti-trade winds
Climatologia
Definición
Vent que bufa per sobre dels vents alisis, en sentit oposat.
contrafort
contrafort
Geomorfologia
- ca contrafort, n m
- ca estrep, n m sin. compl.
- es contrafuerte
- fr contrefort
- fr éperon
- en spur
Geomorfologia
Definición
Ramificació secundària d'una muntanya o d'una cadena de muntanyes.
contramarea
contramarea
Hidrologia
- ca reflux, n m
- ca contramarea, n f sin. compl.
- ca marea sortint, n f sin. compl.
- es marea descendente
- es reflujo
- fr marée descendante
- fr perdant
- fr reflux
- en ebb
- en ebb tide
- en falling tide
Hidrologia
Definición
Fase de la marea durant la qual té lloc el descens del nivell de l'aigua.
convecció
convecció
Climatologia
- ca convecció, n f
- es convección
- fr convection
- en convection
Climatologia
Definición
Moviment d'una massa d'aire en direcció vertical.
