Back to top
estalagmita estalagmita

Geomorfologia

  • ca  estalagmita, n f
  • es  estalagmita
  • fr  stalagmite
  • en  stalagmite

Geomorfologia

Definición
Espeleotema en forma de columna que creix verticalment sobre el sòl d'una cavitat subterrània.
  • ca  estany, n m
  • es  lago
  • fr  étang
  • en  pond

Hidrologia

Definición
Massa d'aigua acumulada en una depressió del terreny.

Nota

  • Estany i llac sovint s'utilitzen com a sinònims.
  • ca  estatge de vegetació, n m
  • ca  estatge, n m sin. compl.
  • es  piso
  • es  piso de vegetación
  • fr  étage
  • fr  étage de végétation
  • en  vegetation stage
  • en  zone

Biogeografia

Definición
Cadascun dels nivells de comunitats vegetals, sèries de vegetació o paisatges que s'esglaonen en una clisèrie altitudinal en una regió de muntanya, a causa dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.
estatge alpí estatge alpí

Biogeografia

  • ca  estatge alpí, n m
  • es  piso alpino
  • fr  étage alpin
  • en  alpine zone

Biogeografia

Definición
Estatge de vegetació supraforestal caracteritzat pel predomini de prats rasos, a causa de les baixes temperatures i la coberta de neu, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord.
estatge basal estatge basal

Biogeografia

  • ca  estatge basal, n m
  • ca  terra baixa, n f
  • es  piso basal
  • fr  étage basal
  • fr  étage collinéen
  • en  lowland zone

Biogeografia

Definición
Estatge de vegetació que sol correspondre a altituds inferiors a 500 m.
estatge de vegetació estatge de vegetació

Biogeografia

  • ca  estatge de vegetació, n m
  • ca  estatge, n m sin. compl.
  • es  piso
  • es  piso de vegetación
  • fr  étage
  • fr  étage de végétation
  • en  vegetation stage
  • en  zone

Biogeografia

Definición
Cadascun dels nivells de comunitats vegetals, sèries de vegetació o paisatges que s'esglaonen en una clisèrie altitudinal en una regió de muntanya, a causa dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.
estatge montà estatge montà

Biogeografia

  • ca  estatge montà, n m
  • es  piso montano
  • fr  étage montagnard
  • en  montane zone

Biogeografia

Definición
Estatge de vegetació comprès entre l'estatge basal i l'estatge subalpí, que correspon, en general, a la muntanya mitjana.
estatge nival estatge nival

Biogeografia

  • ca  estatge nival, n m
  • es  piso nival
  • fr  étage nival
  • en  nival zone

Biogeografia

Definición
Estatge de vegetació corresponent a la zona de les muntanyes i terres d'altes latituds coberta de neu durant tot l'any i sotmesa als processos nivals.
estatge subalpí estatge subalpí

Biogeografia

  • ca  estatge subalpí, n m
  • es  piso subalpino
  • fr  étage subalpin
  • en  subalpine zone

Biogeografia

Definición
Estatge de vegetació corresponent a la zona del bosc natural de coníferes boreals i immediatament inferior a la zona dels prats naturals de l'estatge alpí, propi de les altes muntanyes dels països temperats de l'hemisferi nord.
  • ca  estel, n m
  • ca  estrella, n f sin. compl.
  • es  estrella
  • fr  étoile
  • en  star

La Terra

Definición
Astre que brilla amb llum pròpia.