Back to top
falla contrària falla contrària

Geomorfologia

  • ca  falla contrària, n f
  • es  falla contraria
  • fr  faille contraire
  • en  unconformable fault

Geomorfologia

Definición
Falla els estrats de la qual capbussen en sentit contrari al pla de falla.

Nota

  • S'oposa a falla conforme.
falla de direcció falla de direcció

Geomorfologia

  • ca  falla de direcció, n f
  • es  falla de desenganche
  • es  falla de desgarre
  • es  falla de desplazamiento horizontal
  • es  falla transcurrente
  • fr  décrochement
  • fr  faille à décrochement horizontal
  • fr  faille à rejet horizontal
  • fr  faille d'arrachament
  • fr  faille décrochante
  • en  longitudinal fault
  • en  shear fault
  • en  strike-slip fault
  • en  tear fault
  • en  transcurrent fault

Geomorfologia

Definición
Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.
falla de transformació falla de transformació

Geomorfologia

  • ca  falla de transformació, n f
  • ca  falla transformant, n f sin. compl.
  • es  falla de transformación
  • es  falla transformante
  • fr  faille transformante
  • en  transform fault

Geomorfologia

Definición
Falla de direcció que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d'una altra sense que hi hagi formació ni destrucció de litosfera.

Nota

  • Les falles de transformació posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal.
falla directa falla directa

Geomorfologia

  • ca  falla normal, n f
  • ca  falla directa, n f sin. compl.
  • es  falla directa
  • es  falla normal
  • fr  faille directe
  • fr  faille normale
  • en  down fault
  • en  normal fault

Geomorfologia

Definición
Falla en què els estrats del llavi enfonsat romanen en part sobre el pla de falla.

Nota

  • S'oposa a falla inversa.
falla inversa falla inversa

Geomorfologia

  • ca  falla inversa, n f
  • es  falla inversa
  • fr  faille inverse
  • en  reverse fault
  • en  reversed fault

Geomorfologia

Definición
Falla en què els estrats del llavi enfonsat són recoberts, en part, pel pla de falla i pels materials del llavi elevat.

Nota

  • S'oposa a falla normal.
falla normal falla normal

Geomorfologia

  • ca  falla normal, n f
  • ca  falla directa, n f sin. compl.
  • es  falla directa
  • es  falla normal
  • fr  faille directe
  • fr  faille normale
  • en  down fault
  • en  normal fault

Geomorfologia

Definición
Falla en què els estrats del llavi enfonsat romanen en part sobre el pla de falla.

Nota

  • S'oposa a falla inversa.
falla obliqua falla obliqua

Geomorfologia

  • ca  falla obliqua, n f
  • es  falla oblicua
  • fr  faille oblique
  • en  oblique fault
  • en  oblique-slip fault

Geomorfologia

Definición
Falla en què els blocs es desplacen al llarg del pla de falla combinant un moviment horitzontal i vertical.
falla transformant falla transformant

Geomorfologia

  • ca  falla de transformació, n f
  • ca  falla transformant, n f sin. compl.
  • es  falla de transformación
  • es  falla transformante
  • fr  faille transformante
  • en  transform fault

Geomorfologia

Definición
Falla de direcció que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d'una altra sense que hi hagi formació ni destrucció de litosfera.

Nota

  • Les falles de transformació posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal.
  • ca  família, n f
  • es  familia
  • fr  famille
  • en  family

Biogeografia

Definición
Tàxon de la classificació dels éssers vius que comprèn gèneres afins i d'origen comú.
  • ca  faneròfit, n m
  • es  fanerófito
  • fr  phanérophyte
  • en  phanerophyte

Biogeografia

Definición
Forma biològica de les plantes perennes que tenen les gemmes persistents situades a més de 25 cm per damunt de terra durant l'època desfavorable, de manera que queden desprotegides durant aquest període.