lliura
lliura
- ca lliura, n f
- es libra
- fr livre
Definición
Mesura o unitat de pes de valor variable segons el país o la localitat.
lliure
lliure
- ca lliure, adj
- es libre
- fr libre
Definición
Es diu d'una interpretació que no és del tot fidel a la norma original, típica o tradicional, i que prové de la iniciativa privada. En cuina, la llibertat donarà pas a una altra revolució gastronòmica.
llobarro
llobarro
- ca llobarro, n m
- ca llop, n m sin. compl.
- es lubina
- es róbalo
- fr bar
- fr loup de mer
Definición
Peix de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes, de coloració blava al dors (de vegades verdosenca) i platejat al ventre. Mesura de 35 a 100 cm i pot pesar fins a 7 kg. Té una carn magra, premuda, fina i delicada, amb poques espines. Es presta a totes les preparacions culinàries: a la brasa, al forn, farcit o no, escalfat per presentar en bufet, fregit, bullit, en suc, etc. Segons la classificació feta per l'escriptor Josep Pla, el llobarro ocupa el segon lloc en qualitat; el primer, el dona al corball.
llobí
llobí
- ca llobí, n m
- ca tramús, n m sin. compl.
- es altramuz
- es chocho
- fr lupin
Definición
Llavor del llobí, lleguminosa lenticular i groguenca. És comestible després d'haver-ne eliminat completament els alcaloides amb aigua corrent. Té les mateixes preparacions que els altres llegums però són molt poc apreciades, excepte en els països afamegats.
Nota
- La denominació castellana chocho és pròpia de la serra equatoriana, on aquest llegum és molt popular.
llobregant
llobregant
- ca llamàntol, n m
- ca llobregant, n m sin. compl.
- es bogavante
- fr homard
Definición
Crustaci de l'ordre dels decàpodes, de color blau fosc, amb unes pinces enormes al primer parell de potes. Molt semblant per la seva forma i mida a la llagosta, pot assolir 60 cm i 14 kg de pes i viure cinquanta anys. Viuen en llocs pedregosos a no gaire profunditat. S'alimenten de calamars, pops i sèpies petites, ja que tenen por de les grans. És un dels mariscs de carn més saborosa. Tenen les mateixes preparacions que la llagosta. També, com la llagosta, té una salsa amb les mateixes aplicacions.
lloca
lloca
- ca lloca, n f
- es clueca
- fr couveuse
Definición
Femella d'aviram, especialment gallina, que cova els polls i els cria.
lloca
lloca
- ca lloca, adj
Definición
Dit de la pera, la poma, etc. massa madura, que ha pres un color fosc, com si es podrís, i que ja no es pot presentar a taula ni consumir.
llodrigó
llodrigó
- ca llorigó, n m
- ca catxap, n m sin. compl.
- ca llodrigó, n m sin. compl.
- es conejillo
- es gazapo
- fr lapereau
Definición
Petit del conill, abans de ser adult i que es destini al consum.
llom
llom
- ca llom, n m
- es filete
- es lomo
- fr aloyau
Definición
Espinada dels quadrúpedes, des de la creu fins a les anques.
llom
llom
- ca ronyonada, n f
- ca llom, n m sin. compl.
- es lomo
- es riñonada
- fr râble
Definición
Part de la llebre o del conill que s'estén des de les espatlles fins a la cua. És una peça que es guisa sencera, generalment al forn.